FITXA TÈCNICA
Nom original: Socrate
Director i guionistes. Roberto Rossellini, Renzo Rossellini, Jean-Dominique de la Rochefoucauld, Marcella Mariani
Any d’estrena: 1971
Durada: 120 min.
Repartiment: Jean Sylvère, Anne Caprile, Giuseppe Mannajuolo, Ricardo Palacios, Antonio Medina, Julio Morales
País d’origen: Itàlia
Idioma original: Italià
Gènere: Drama, Biogràfic
ARGUMENT
La pel·lícula narra amb detall els últims dies de Sòcrates, incloent el judici i la seva execució. Roberto Rossellini ens mostra el filòsof grec discutint a l’àgora i mostra també els esdeveniments polítics que el van portar a l’històric judici. La pel·lícula està situada a Atenes entre en segle V i el segle IV a.C.
La pel·lícula està repartida en tres parts:
- La primera part conté escenes on Sòcrates parla amb els seus amics i els joves de la ciutat d’Atenes. Allà els pot veure la relació entre coneixement i virtut, la felicitat, la justícia, el vincle entre ètica i política, etc . També es veu clarament la diferència entre l’art de persuadir i la recerca de la veritat, el mètode socràtic i les seves idees en relació al diàleg i l’escriptura .
- La segona part presenta moments intensos de la pel·lícula que representen el judici de Sòcrates i la defensa que fa de si mateix . Basat en el relat de l'”Apologia“, aquesta part inclou l’acusació de Melit, Anitos i Licó. També apareix l’escena que esmenta l’Oracle de Delfos que anunciava que Sòcrates era l’home més savi d’Atenes, i ell diu que no ho és ja que ell no sap res, és un ignorant. A partir d’això, el filòsof analitza en què consisteix la seva saviesa
- La tercera i última part continua amb la defensa de Sòcrates. Apareix l’escena en què el filòsof proposa per a si una pena que irrita els jutges, pagar la mínima quantitat de diners possibles i que Atenes li pagui cada dia un sopar. També es veu part del Critó, quan Sòcrates és visitat a la presó pel seu amic Critó. Allà es desenvolupa l’intens diàleg entre tots dos, que dóna l’ocasió a Sòcrates per reflexionar sobre la justícia, la llei i el deure del ciutadà. Sòcrates no vol fugir ja que diu que és el seu deure com a ciutada, i que si fa això no està sent just i sinó és just no serà feliç. També diu que l’home posa per davant la llei convencional per la llei de la natura.
TRÀILER
[youtube]http://youtu.be/C74oQJD9Pko[/youtube]
CRÍTICA
La pel·lícula està plena de diàlegs socràtics que surten en alguns llibres de Plató. A més està impregnada de les idees de Sòcrates, com el mètode socràtic en contraposició amb la retòrica dels sofistes. També, ens ensenya que més val saber que no sabem res que pensar-nos que sabem ja que llavors estem més lluny del coneixament. La vida de Sòcrates va estar per la injustícia de ser jutjat per fer qüestionar a la gent, i és que una vida sense qüestionar no val la pena vuire-la.
Què us ha semblat aquesta pel·lícula? L’havíeu vist abans? Quines altres idees hi veieu? Creieu que reflecteix la vida de Sòcrates i el seu pensament?
Irina Balart Casanovas
2n Batx. C