Category Archives: General

…et ego cum his capillis!

Salve, mortalis!

Quid novi in terra est? Te Medusa salutat. In mythologiae Graecae mihi nomen Μέδουσα erat. Eram filia Phorci et Cetus, soror mortalis Sthenonis et Euryales, immortalium Gorgonum. Itaque fui una trium Gorgonum. Antiqui poetae nos apellaverunt Phorcides. Serpentes pro crinibus habui. Aspicientes me in lapidem commutabam. Perseo occisa sum. Nam tu Perseus es? Tunc, ne timeas, nihil tibi faciam. Me aspicere tranquillus aut tranquilla potes. Non in petram te convertam.

Ecce:

Tibi placuit? Vide etiam.

Ovidii fabulam cognosces? Ovidius (Met. IV 772- 803) meam mutationem narrat (vid. Bibliotheca Augustana i Perseus).

Ab antiquis pictoribus et sculptoribus caput meum expressum est, in nummis etiam quibusdam Graecis et in dupondio Romano. Aetate hodierna quoque pictores et sculptores me eligerunt: Caravaggius, Petrus Paulus Rubens, Berninus, Böcklin, Puget, … etiam condiscipulae tuae!

Ceterae condiscipulae tuae mihi occurrerunt!

Carpe diem! Medusam vide et ego cum his capillis!
Valeas, amice! Valeas, amica!

Medusa

N.B.: Vide et cogita

La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE! 

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …

Ecce pictura XII. Quae fabula est?

Reprenem el fil amb aquesta imatge corresponent a un mite ovidià de la primera part de Narracions de mites clàssics.

Quan l’hagis endevinat i localitzat l’autor, el títol de la pintura i el museu on es troba, tot seguit has de fer en uns 120 paraules una crònica periodística de l’esdeveniment per entrar en directe a les notícies d’actualitat. Bona sort!

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;

ΧΑΙΡΕΤΕ!

N.B.: Clica el play, escolta l’àudio amb atenció, observa la creativitat dels noms en transliteració i escriu en grec clàssic tota l’audició. Passa diapositiva amb la fletxeta superior i, si cliques damunt la imatge de dalt, descobriràs el nom en alfabet llatí. T’animes ara a immortalitzar el teu nom en grec com els companys de promocions anteriors?

L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!

Empúries és la porta d’entrada de la civilització grega a Catalunya. Els grecs van introduir, en terres catalanes, un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques, respectivament; les ceràmiques gregues, proveïdes d’imatges, van revolucionar la iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments. Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. En pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. La fundació d’Empòrion, la presència dels grecs i la irradiació de la cultura hel·lènica en terra ibèrica van allisar el camí per a un fenomen que va ser ràpid i fructífer, el de la romanització, i Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica.

Aquesta escultura n’és el símbol! Ja n’hem parlat en diferents ocasions, tant en El Fil de les Clàssiques (Esculapi fet escultura; El clon d’Esculapi; 15 de març: centenari d’Empúries; Els grecs a Catalunya. Esculapi; Museu d’Arqueologia de Catalunya) com a Aracne fila i fila (Centenari d’una meravellosa troballa; El viatge d’Asclepi). És un autèntic trencaclosques! És una estàtua grega composta per diverses peces que encaixen entre elles i que dóna molts maldecaps als historiadors de l’art: Esculapi o Serapis? No està gens clar qui és exactament. El 1909, quan la van trobar a Empúries, van pensar que era el déu Esculapi, en grec Asclepi, el déu de la medicina, però això no queda clar del tot i el més probable és que sigui el déu Serapis. En tot cas, si vols conèixer aquesta història fascinant no et perdis el capítol tercer “L’Esculapi d’Empúries” dins Odissees, un programa dirigit per Enric Calpena i que ahir es va emetre al Canal 33:

Esculapi o Serapis? Si encara no ho tens tampoc clar, compara aquesta escultura trobada a Empúries amb altres representacions del déu de la medicina Esculapi, en grec Asclepi, o bé amb altres representacions del déu Serapis i justifica la teva opinió.

Una gran família lingüística: l’indoeuropeu!

Països on les llengües indoeuropees són majoritàries (verd fort)
o gaudeixen de reconeixement oficial malgrat no ser-ho (verd fluix)
o tot i no ser llengües oficials tenen una minoria de parlants (turquesa).

El grec i el llatí són llengües de la família lingüística indoeuropea. El grec és la més antiga de les llengües indoeuropees que encara es parlen avui dia: el grec modern o neohel·lènic és una llengua amb més de 3.000 anys d’història, des dels primers testimonis en l’època micènica fins a l’actualitat.

En plena vigència del positivisme, el 1816 el lingüista alemany Franz Bopp va publicar una obra en què comparava el sistema verbal del sànscrit amb el del grec, el llatí, el persa i el germànic. A finals del segle XIX, els neogramàtics van posar en evidència les correspondències morfosintàctiques i lèxiques entre la majoria de les llengües que es parlaven o de què s’han conservat restes escrites (llatí, antic eslau…). La similitud entre els mots, morfologia i sintaxi de les llengües va fer postular l’existència d’una llengua comuna i originària a la qual els estudiosos van donar el nom convencional d’indoeuropeu, ja que es va estendre per Europa i per l’Índia. Se suposa que, molt probablement, l’indoeuropeu, abans de desmembrar-se (recordeu la diàspora!) en diferents dialectes, es va parlar en el tercer mil·leni abans de Crist en algun territori de l’Europa central, des d’on es va expandir a l’est, al sud i a l’oest. D’aquesta llengua de la qual descendeixen quasi tots els idiomes parlats avui a Europa (llevat del basc, l’hongarès i el finès), al sud-oest de l’Àsia i a l’Índia, a més d’estendre’s per Amèrica, Àfrica i Oceania (a causa de l’expansió colonial europea), no se’n conserven restes escrites però podem afirmar que va existir a partir de la similitud de les llengües que en deriven, les anomenades llengües indoeuropees. La família indoeuropea actual comprèn nou grups: l’indoirànic, l’armeni, el grec, l’albanès, el bàltic, l’eslau, el germànic, el cèltic i l’itàlic o romànic. Hi havia dos grups més, actualment extingits: el tokhari i l’anatòlic.

De les vint llengües més parlades del món, dotze són d’origen indoeuropeu i entre aquestes tres són descendents del llatí: el castellà, l’italià i el francès.

Compara aquests dos mapes i raona la resposta:

Llengües indoeuropees ca. 500 aC.

 

LLengües indoeuropees actuals

Do de llengües és un espai d’Oriol Munné a Catalunya Ràdio en què parla amb un especialista convidat i fan una radiografia ràpida i amena d’una de les 6.000 llengües que encara es parlen al món. En aquest UMapper hi trobareu les llengües tractades semanalment a Do de llengües i en comentari respondreu les qüestions següents: Quines llengües provenen del llatí? Quina curiositat us ha agradat més dels programes emesos sobre les llengües romàniques? Què us ha cridat més l’atenció del grec? Quina de les llengües pertanyents a la família indoeuropea us ha semblat més interessant? Quina pertany al grup indoari? Quines pertanyen al grup germànic? i al grup eslau? i al cèltic?… Què us sembla que un programa de ràdio tracti aquest tema per a tots els oients?

Un clam políglota per al Grec i la Cultura Clàssica

“La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi van néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda es reflecteix en el llenguatge, no menys del 30% del lèxic usual del CATALÀ és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic”. (Grec 1, Margalida Capellà)

“La influencia de la cultura y de la civilización griegas es totalmente evidente en el mundo actual. Muchos elementos de nuestra cultura se los debemos a los griegos: asistir al teatro, los juegos olímpicos, pagar con monedas, pensar con lógica, la democracia, la mayoría de edad a los dieciocho años, etc. De hecho, en Grecia tenemos nuestras raíces culturales: allí nacieron la filosofía, la oratoria, la épica, la lírica, el teatro, la historiografía, la novela, los tratados científicos, la crítica literaria, etc., así como los estilos artísticos. Los orígenes de la historia de la ciencia también son griegos: las matemáticas de Euclides y de Arquímedes, la astronomía de Ptolomeo, la medicina de Galeno, el saber enciclopédico y la ambición filosófica de Aristóteles y de Platón…Pero quizá la huella más profunda de esta influencia helena se refleja en el lenguaje, ya que no menos de un 20 % del léxico usual del CASTELLANO es de origen griego. La lengua griega, gracias a las posibilidades de composición y derivación, ha influido a lo largo de los siglos, influye y continuará influyendo sobre las lenguas modernas en la formación tanto del lenguaje literario y artístico como del tecnicocientífico”. (Griego 1, Margalida Capellà)

“Η επίδραση του ελληνικού πολιτισμού είναι παραπολύ φανερή στον σημερινό κόσμο. Χάρη στους Έλληνες πηγαίνουμε στο θέατρο, πληρόνουμε με νομίσματα, σκεφτόμαστε με λογική, έχουμε τη δημοκρατία, την ενηλικιότητα στα 18 χρόνια, τους Ολυμπιακούς αγώνες κάθε τέσσερα χρόνια, κτλ. Στην Ελλάδα έχουμε τις ρίζες μας: εκεί γεννήθηκαν η φιλοσοφία, το έπος, η λιρική ποίηση, το θέατρο, η ιστορία, το μυθιστόρημα, η επιστημονικές πραγματείες, η ρητορική, η λογοτεχνική κριτική, τα καλλιτεχνικά στυλ. Είναι και ελληνικές οι πηγές της ιστορίας της επιστήμης: τα μαθηματικά του Ευκλίδη και του Αρχιμήδη, η αστρονομία του Πτολεμαίου, η ιατρική του Γαλήνου, η εγκυκλοπαιδική γνώση και η φιλοσοφική φιλοδοξία του Αριστοτέλη και του Πλάτωνα… Κι όμως η πιο βαθιά επίδραση από τους Έλληνες βρίσκεται στη γλώσσα μας: περισσότερο απο το 30% του λεξιλόγιου των ΚΑΤΑΛΑΝΙΚΩΝ προέρχεται από τα ελληνικά. Η ελληνική γλώσσα, χάρη στις δυνατοτητές της για σύνθεση και παραγωγή λέξεων, έχει επηρεάσει κατά τη διάρκεια των αιώνων, επρεάζει και θα επηρεάζει πάνω στις μοντέρνες γλώσσες, όσον αφορά τη διαμόρφωση της λογοτεχνικής, καλλιτεχνικής, τεχνικής και επιστημονικής γλώσσας”. (μετάφραση Joan Llull Vives)

“Influenţa culturii şi civilizaţii elene este foarte evidentă în lumea actuală. Graţie grecilor mergem la teatru, plătim cu monede, gândim logic, avem democraţia, majoratul la vârsta de 18 ani, jocurile Olimpice la fiecare 4 ani. În Grecia ne avem rădăcinile: acolo s-au născut filosofia, epica, lirica, teatrul, istoriografia, romanul, tratatele ştiinţifice, oratoria, critica literară, stilurile artistice etc. Greceşti sunt şi originile istoriei ştiinţei: matematicile lui Euclides şi lui Archimedes, astronomia lui Ptolemaeus, medicina lui Galen, cunoştinţele enciclopedice şi ambiţia filosofică ale lui Aristotel şi ale lui Platon. Totuşi, cea mai adâncă influenţă de la greci se vede în limba noastră: mai mult de 30% din vocabularul limbii catalane provine din limba greacă. Limba greacă, graţie posibilităţilor ei de compunere şi derivare a cuvintelor, a influenţat de-a lungul secolelor, influenţează şi va influenţa limbile moderne, în formarea limbii literare, artistice, tehnice şi ştiinţifice.” (Traducere Joan Llull Vives)

“L’influenza della civiltà e della cultura greca è molto evidente nel mondo attuale. Grazie ai greci andiamo a teatro, usiamo monete come pagamento, pensiamo con la logica, abbiamo la democrazia, concepiamo il passaggio dalla minore alla maggiore età, esultiamo per i Giochi Olimpici ogni quattro anni, e così via.
In Grecia abbiamo le nostre radici culturali: vi è nata la filosofia, l’epica, la lirica, il dramma, la storiografia, il romanzo, i trattati scientifici, l’oratoria, la critica letteraria, le correnti artistiche etc. Ma anche nella storia dsella scienza troviamo origini greche: la matematica d’Euclide ed Archimede, l’astronomia di Tolomeo, la medicina Galeno, l’ambizione filosofica e la conoscenza enciclopedica d’Aristotele e Platone .Ma certamente l’impronta greca più profonda si riflette nella lingua: più del 30% del lessico comune catalano è d’origine greca. La lingua greca, grazie alle sue possibilità di composizione e derivazione, ha influenzato nel corso dei secoli (e continuarà a farlo) lingue moderne che influenzano a loro volta, la formazione sia della lingua letteraria e artistica come il linguaggio tecnico e scientifico.” (Traduzione Santo Marletta)

“A influencia da cultura e da civilización gregas é ben evidente no mundo actual. Debémoslles ós gregos feitos coma asistir ó teatro, pagar con moedas, pensar con lóxica, a democracia, a maioría de idade ós dezaoito anos, a celebración dos xogos olímpicos cada catro anos, etc. En Grecia temos as nosas raíces culturais: alí naceu a filosofía, a épica, a lírica, o teatro, a historiografía, a novela, os tratados científicos, a oratoria, a crítica literaria, etc., así coma os estilos artísticos. Tamén son gregas as orixes da historia da ciencia: as matemáticas de Euclides e de Arquímedes, a astronomía de Ptolomeo, a medicina de Galeno, o saber enciclopédico e a ambición filosófica de Aristóteles e de Platón… A pegada grega máis profunda reflíctese na linguaxe, non menos do 30% do léxico usual do catalán é de orixe grega. A lingua grega, grazas ás súas posibilidades de composición e derivación, influíu ó longo dos séculos, inflúe e continuará influíndo sobre as linguas modernas na formación tanto da linguaxe literaria e artística coma da tecnicocientífica”. (Tradución Adelia Troncoso)

“L’influence de la culture et de la civilisation grecque est très évidente dans le monde actuel. Nous devons aux grecs d’aller au théâtre, payer avec des monnaies, penser avec logique, la démocratie, la majorité d’âge aux dix-huit ans, la célébration des jeux olympiques tous les quatre ans, etc. Nos racines culturelles sont en Grèce: y est née la philosophie, l’oratoire, la critique littéraire, etc., ainsi que les styles artistiques. Ce sont aussi grecs, les origines de l’histoire de la science : les mathématiques d’Euclide et d’Archimède, l’astronomie de Ptolemée, la médicine de Galien, le savoir encyclopédique et l’ambition philosophique d’Aristote et de Platon… La trace grecque plus profonde se reflète dans le langage, pas moins du 30% du lexique ordinaire du FRANÇAIS provient du grec. La langue grecque, grâce aux possibilités de la composition et la dérivation, a influencé tout au long des siècles, influence et continuera à influencer les langues modernes, autant dans le langage littéraire que dans l’artistique ou le technique-scientifique”. (Traduction Teresa Devesa, Núria Valls)

“The influence of Greek culture and civilization is clearly obvious nowadays. We owe the Greeks going to the theater, paying with coins, thinking logically, democracy, legal adulthood in the eighteen years of age, the Olympic Games every four years, and so on. In Greece, we have our cultural roots: philosophy, epic, lyric, drama, historiography, the novel, the scientific treatises, oratory, literary criticism, etc., as well as artistic styles were born there. The origins of the history of science are also Greek: Euclid and Archimedes’ mathematics, Ptolemy’s astronomy, Galen’s medicine, the philosophical ambition and encyclopedic knowledge of Aristotle and Plato… The Greek deeper footprint is reflected in the language, not less than 30% of the common lexicon in CATALAN is of Greek origin. Over the centuries, the Greek language, thanks to the possibilities of composition and derivation, has influenced, influences, and will continue to influence modern languages in the formation of all three languages literary and artistic as well as the technical-scientific.” (Translation Andreu Punsola, 4t ESO, reviewed by Roser Garrofé)

“Der Einfluss der griechischen Kultur zeigt sich offenbar in der heutigen Welt. Dank der Griechen gehen wir ins Theater, bezahlen wir mit Münzen, denken wir mit Logik nach. Wir schulden auch Ihnen die Demokratie, die Volljährigkeit, die Olympischen Spiele, usw. Wir haben in Griechenland unsere kulturellen Wurzeln: Da hat die Philosophie ihr Nest sowie die Epik, die Lyrik, das Theater, die Geschichtsschreibung, der Roman, die wissenschaftlichen Abhandlungen, die Redekunst, die literarische Kritik, usw.; auch die Kunststile.
Griechisch ist auch die Wissenschaftsgeschichteherkunft: die Mathematik von Euklid und von Arkimedes, die Astronomie von Ptolemäus, die Medizin von Gale, das enzyklopädische Wissen und das philosophische Streben von Aristoteles und Platon…. Die wichtigste Spur sieht man in der Sprache. Nicht weniger als 30% der katalanischen Lexik kommt aus dem Griechischen. Die griechische Sprache, dank ihrer Wortbildungs- und ihrer Ableitungsmöglichkeiten, hat im Laufe der Jahrhunderte die Kultur beeinflusst, auch heutzutage und sie wird weiter auf die modernen Sprachen einwirken, so sehr auf die künstlerische und auf die literarische Sprache, wie auf die wissenschaftliche und technische Sprache.“ (Übersetzung Marga Caballé)

N.B.: Petita història d’una  reivindicació ben justificada:

Un comentari meu al Facebook, va fer que el company de clàssiques, el capità de El vaixell d’Odisseu,  Jordi Rincón, em publiqués al mur el meu comentari i que jo l’acabés publicant en castellà (perquè la xifra és molt més alta en català per raons històriques òbvies però que caldria investigar i fer-ne una recerca) i que demanés la traducció a altres llengües. D’aquí l’ajut inestimable del també company de clàssiques i de promoció, mallorquí com una servidora, l’hiperpolíglota Joan Llull Vives.

Ara ha arribat el moment de continuar i de fer més traduccions a altres llengües per tal de reivindicar uns estudis amenaçats per l’avantpojecte de la llei Wert que des d’aquí esperem que no continuï endavant i que doni a les Humanitats, a les Clàssiques, al Llatí, al Grec i a la Cultura Clàssica el lloc que es mereixen.

P.D: L’amic Joan LLull aconsegueix que en Santo Marletta, sicilià, filòleg clàssic i professor titular de grec i llatí a l’IES Son Servera de l’illa de Mallorca ens hagi fet la traducció a l’italià.

La companya Adelia Troncoso, professora de clàssiques i gran estudiosa des de fa poquet de la llengua i de la literatura catalana, de l’ IES Val do Tea (Ponteareas) ens ha fet arribar la traducció al gallec.

Teresa Devesa, professora de Grec i de Llatí, Coordinadora Pedagògica de l’institut Albéniz de Badalona, aràcnida, ens ha fet la traducció al francès amb la revisió de Núria Valls.

L’alumne de llatí de 4 de l’institut IPM, Andreu Punsola, ens ha fet la traducció a l’anglès i ha demanat ajut a la seva professora d’anglès, Roser Garrofé!

La professora d’alemany del nostre institut, Marga Caballé s’ha afegit al clam amb la traducció a l’alemany.

Petición dirigida al gobierno de España: Que se cuente con la lenguas clásicas en la LOMCE. Petició organitzada pel grup somosdeclasicas@gmail.com

Mariano Rajoy, Presidente del Gobierno: ¡Que se asegure la presencia de los Estudios Clásicos en la LOMCE! Petició de la Sociedad Española de Estudios Clásicos.

Ja llegim en grec!

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

 

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.

ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

 

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?