Tag Archives: Cultura grega

Les dones gregues i el culte als morts

Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills? Per què les dones tenien un paper cabdal en el culte als morts?

Per als grecs enterrar els morts i retre’ls culte post mortem era un deure ineludible ja que creien que les ànimes dels finats sense sepultura ni ritus funeraris estaven condemnats a vagar eternament i a empaitar els vius. En restaven, tanmateix, exclosos com a càstig, els lladres de temples, els suïcides i els delinqüents.

El culte als morts era la cerimònia més important per a la família ja que els seus progenitors eren els seus déus. Les dones de la casa n’eren les principals encarregades.

Els parents més pròxims, principalment les dones, rentaven, ungien amb oli i vestien el cadàver amb una mortalla, generalment roba de color blanc, li cenyien benes, cintes, joies  i garlandes de flors fresques al cap descobert.

També en algunes èpoques li posaven una moneda a la boca, un òbol (ὀβελός), la de menys valor, que servia per pagar al barquer Caront que transportava les ànimes per la llacuna Estígia a l’Hades. Al costat s’hi dipositava un pastís fet amb mel per enllepolir Cèrber, el gos tricèfal que custodiava l’entrada al món infernal.

Caront en un fresc de Luca Giordano en el Palau Medici-Riccardi, Florència.

Durant un dia s’exposava el finat (próthesis, en grec πρόθεσις)  en el vestíbul de la casa en un llit mortuori amb els peus cap a la porta. A la porta s’indicava el dol amb una branca de xiprer i aigua lustral en un vas  per purificar-se tant a l’entrada com a la sortida.  Els familiars i amics retien  l’últim adéu al difunt. Al seu voltant, els ploracossos amb vestits negres feien els planys fúnebres: les dones de la casa (i de vegades ploraneres llogades) es laceraven les galtes, es colpejaven el pit i el cap, es podien tallar els cabells i cobrir de pols i entonaven cants fúnebres. També apartaven les mosques del cadàver.

Pínax d’Exèquias amb escena funerària de próthesis; Ceràmic (540-530 a. C.)

“Quan es mor algun familiar, primer de tot li posen un òbol a la boca perquè li serveixi per a pagar al barquer el pas de la llacuna… Després de rentar el cadàver, d’untar-lo amb bàlsam perfumat quan està a punt de fer mala olor, i de coronar-lo amb flors del temps, l’exposen a la vista de tothom, amortallat amb els millors vestits perquè no tingui fred ni el gos Cèrber el vegi nu.

I mentre fan tot això, no tenen aturador els plors i els gemecs de les dones, les llàgrimes de tots plegats, els cops al pit, els embulls i les esgarrapades a les galtes. De vegades, fins i tot, s’estripen la roba i es tiren pols al cap, i els qui encara viuen estan pitjor que el difunt, perquè tot sovint es rebolquen per terra i s’hi colpegen la testa.”

LLUCIÀ, Sobre el dol 11-12.

L’endemà abans de l’alba, el cadàver en el mateix llit fúnebre era portat en seguici (ἐκφορά) a la necròpoli (νεκρόπολις) o cementiri als afores de la ciutat sobre les espatlles dels parents o dels esclaus o bé en un carro, tirat per cavalls o mules. Una dona amb un vas per a les libacions als déus encapçalava el seguici. En segon lloc, hi anaven els homes, seguits de les dones, i després els músics que tocaven l’oboè.  Assistir a un enterrament era una de les poques ocasions en què una dona atenesa podia sortir fora de casa seva.

En el cementiri, el cos podia ser inhumat o cremat. De ser cremat en una pira, les cendres eren recollides per un fill o familiar  i dipositades en una urna o en una caixa. Si el cos era inhumat, era dipositat en un sarcòfag de fang o de fusta, o bé colgat en un llit de fulles. Al costat del cadàver, es deixava un bon aixovar, armes, joguines i peces de ceràmica, com lècitos blancs amb perfums, amb la idea de seguir gaudint de la vida més enllà de la mort.


Tot seguit les dones  feien libacions, vessaven líquids (vi, oli, mel i de vegades sang dels animals)  sobre la terra. Damunt la tomba, recoberta per un túmul de terra, hi col·locaven un vas (un lutròfor en les tombes de les dones mortes solteres), una columna o una estela funerària, una làpida decorada amb una inscripció o epitafi, i una representació escultòrica en relleu i elements arquitectònics, com columnes, pilastres, frontons, etc. que simbolitzaven la casa o la tomba del mort.

Tombes del Ceràmic, Atenes

A la tornada del cementiri, els familiars se purificaven rentant-se tot el cos (ὰπόνιμμα)  i l’endemà netejaven la casa amb aigua del mar. Celebraven un banquet fúnebre en honor del difunt. Els àpats i els sacrificis es repetien el tercer, el novè i el trentè dia després del funeral i, cada any, el dia de l’aniversari de la mort (γενέσια). Els familiars aleshores portaven a la tomba del finat ofrenes de tota mena: cintes, garlandes i flors; objectes d’ús quotidià com miralls, ventalls, armes, joguines etc; pastissos i fruites: libacions de mel, d’aigua, de llet, de vi…

També hi havia rituals públics. Eren diades considerades impures i gens aptes per a fer negocis. A Atenes, se celebrava la festa principal de tots els morts a la primavera, el tercer dia de les Antestèries (Ἀνθεστήρια), quan es creia que els esperits dels difunts tornaven al món dels vius. Aleshores per tal de deslliurar-se dels esperits invisibles que pul·lulaven arreu, mastegaven espí, untaven amb pega les juntures de les portes,… i celebraven la festa de l’olla (Χύτροι). Hermes Psicopompos, conductor de les ànimes dels morts, rebia les ofrenes. La cerimònia hydrophoria (ὐδροφορία) consistia en oferir als morts libacions d’aigua i aplacar-los. Procuraven tenir-los contents perquè creien que d’ells depenien les bones collites, una descendència fecunda, etc. Les famílies portaven ofrenes i flors als seus morts, tal com avui es fa per Tots Sants.

Una dona orna amb garlandes una tomba. Lècitos de fons blanc, ca. 420-410 aC.

Ara és la vostra!:

  • Per què creieu que la dona grega tenia un pes tan important en el culte als morts i, en canvi, era menystinguda en general?
  • Per què creieu que per als grecs era tan important casar-se i tenir fills?
  • Quines semblances i diferències hi ha en el concepte de la vida més enllà de la mort entre els antics grecs i nosaltres?
  • Quines semblances i diferències hi ha entre l’últim adéu a l’antiga Grècia i a casa nostra?
  • Quines ofrenes heu fet als vostres difunts? S’assemblen a les que feien els grecs als seus?
  • I nosaltres, som més grecs o romans pel que fa al culte als morts? Vid. Tot passejant entre sepulcres i els enllaços recomanats.
  • Com t’imagines Hermes psicopompos?
  • Busca imatges de sepultures, aixovar funerari, ceràmica amb escenes de culte als morts, enllaça-les i comenteu-les.
  • Coneixes algun epitafi grec? T’atreveixes a escriure’n un tot imitant els conservats?

L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant!

Empúries és la porta d’entrada de la civilització grega a Catalunya. Els grecs van introduir, en terres catalanes, un nou concepte d’urbanisme, de cultura i de tècnica. El vi i l’oli van incidir en les formes de relació social i en les dietètiques, respectivament; les ceràmiques gregues, proveïdes d’imatges, van revolucionar la iconografia indígena; van fer conèixer també la ceràmica feta amb torn, les tècniques de navegació, nous sistemes constructius, noves idees i pensaments. Els perfums, les joies, els teixits de qualitat i els productes metal·lúrgics manufacturats van despertar en els indígenes noves necessitats materials. En pocs anys, el món indígena va canviar per adaptar-se a unes formes de vida civilitzades, nascudes a Grècia. La fundació d’Empòrion, la presència dels grecs i la irradiació de la cultura hel·lènica en terra ibèrica van allisar el camí per a un fenomen que va ser ràpid i fructífer, el de la romanització, i Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecoromana a la península Ibèrica.

Aquesta escultura n’és el símbol! Ja n’hem parlat en diferents ocasions, tant en El Fil de les Clàssiques (Esculapi fet escultura; El clon d’Esculapi; 15 de març: centenari d’Empúries; Els grecs a Catalunya. Esculapi; Museu d’Arqueologia de Catalunya) com a Aracne fila i fila (Centenari d’una meravellosa troballa; El viatge d’Asclepi). És un autèntic trencaclosques! És una estàtua grega composta per diverses peces que encaixen entre elles i que dóna molts maldecaps als historiadors de l’art: Esculapi o Serapis? No està gens clar qui és exactament. El 1909, quan la van trobar a Empúries, van pensar que era el déu Esculapi, en grec Asclepi, el déu de la medicina, però això no queda clar del tot i el més probable és que sigui el déu Serapis. En tot cas, si vols conèixer aquesta història fascinant no et perdis el capítol tercer “L’Esculapi d’Empúries” dins Odissees, un programa dirigit per Enric Calpena i que ahir es va emetre al Canal 33:

Esculapi o Serapis? Si encara no ho tens tampoc clar, compara aquesta escultura trobada a Empúries amb altres representacions del déu de la medicina Esculapi, en grec Asclepi, o bé amb altres representacions del déu Serapis i justifica la teva opinió.

El dia del meu casament!

Una vegada hagis resolt la gimcana visual proposada per la Teresa a Aracne fila i fila, ja sabràs per a què servia aquesta peça de ceràmica grega i quina informació ens transmet (l’hauríem d’incloure en la nostra base de dades de vasos grecs). És el dia del teu casament, ets noucasada o marit novell, tu tries. Com et sents? Què penses pel camí envers la teva nova llar? Quin futur t’espera? Potser prefereixes recordar quan a casa del pare et regalen aquesta píxide? Les pors i temors que tens de la nit de noces? El plaer d’escoltar els bells himeneus? La joia de ser reina per un dia?… Busca informació i fes una recreació personal en primera persona, en prosa o en vers.

La indumentària a Grècia i a Roma, per Laura Galán

L’alumna de tercer d’ESO de Cultura Clàssica, Laura Galán, ha presentat el seu treball del tercer trimestre i ha sorprès els companys de classe amb aquest original vídeo. No cal dir que s’hi ha esforçat molt i que ha hagut de superar moltes dificultats d’edició i de muntatge en aquesta opera prima. L’enhorabona, Laura! Tant d’esforç, haurà valgut la pena!

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.