Tag Archives: Moneda

Dos mil dos-cents anys després de la mort de Plaute

L’autor de comèdia llatina més aplaudit Plaute (en llatí, Titus Maccius Plautus) va néixer cap al 251 aC a Sarsina, a l’antiga Úmbria (situada ara a la Romanya), i va morir a Roma l’any 184 aC. Aquesta setmana a la ciutat natal de Plaute s’ha presentat la moneda de dos euros italiana que commemora els 2.200 anys de la seva mort.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquesta moneda commemorativa de 2 euros reprodueix el mosaic del segle II amb màscares de teatre (tragèdia i comèdia) trobat a les Termes de Deci (Museus Capitolins).

CisGxNqXIAANi9z

Moneda commemorativa de Plaute: 2.200 anys de la seva mort

CjUPnm6WgAAcNmD

Mosaic. Termes de Deci (Museus Capitolins)

Què n’opines? Què saps de Plaute i de la seva vigència i pervivència?

Τί ἐστίν; τί ἐπιγιγνώσκεις;


Després d’observar amb atenció aquesta moneda (si cliques damunt la imatge s’ampliarà!), digues de quin país és? Com ho has esbrinat? Quin valor nominal té? De quin material és? Quin és l’any d’emissió? És de curs legal o de col·leccionista? Qui apareix a l’anvers? Qui era i què en saps? En quina obra d’art s’han inspirat per reproduir la seva imatge? Té algun significat que miri cap a l’esquerra? Què hi ha al revers? Has identificat alguns mots, alguna frase del fons? En quina llengua estan? A qui es refereixen? Quina és la frase més famosa? Per què  l’has reconeguda? En quina obra la trobem?, etc.

 

La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE! 

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …

Les importacions i les exportacions dels grecs

Àmbit colonial grec

Rutes comercials gregues

Atenes, al llarg dels segles VII i VI aC, a causa de la posició geogràfica, va poder desenvolupar un gran comerç amb les colònies de l’Àsia Menor. Al port del Pireu, hi arribaven cereals (aliments necessaris però escassos a Grècia) del mar Negre i de les colònies, de Magna Grècia, Sicília, Egipte, Península Ibèrica.. i des d’allí s’expedien, sobretot, objectes de ceràmica. Atenes depenia de la importació de blat. Tant els mercaders com els comerciants eren metecs.  També hi havia funcionaris encarregats de vigilar el comerç per servir els interessos dels consumidors:

També eren anomenats per sorteig deu vigilants del gra (sitofílacs), cinc per al Pireu i cinc per a la ciutat; però ara n’hi ha vint per a la ciutat i quinze per al Pireu. Aquests tenen cura, de primer, que el gra es vengui a l’àgora a preu just i, després, que els moliners venguin la farina en proporció amb el preu de l’ordi, i els forners, el pa en proporció al del blat, i que el pa tingui el pes que ell fixin, ja que la llei els mana de fixar el pes. ARISTÒTIL, Constitució d’Atenes 51

L”escassetat del metalls també  va incitar a moltes polis gregues a l’aventura d’ultramar. El ferro s’extreia, a part del cap Màlea al Peloponnès, a Anatòlia, a la costa meridional del Pont Euxí i a Etrúria. L’or i la plata provenien de la zona de l’Egeu i de la mar Adriàtica, de la Ibèria i de la Gàl·lia. Però, sens dubte, els elements més indispensables eren el coure i l’estany, l’aliatge dels quals dóna lloc al bronze. A Xipre es troba molt de coure però també a Al Mina, a Etrúria, a la Gàl·lia, a Ibèria, en concret a Tartessos, i a Cornualla al sud-oest de Gran Bretanya.

Altrament, hi va haver un important comerç de salaons, fusta, sal, ambre, papir, espècies, béns de luxe i esclaus. Al seu torn, els grecs bescanviaven productes luxosos i manufacturats: vi, oli d’oliva, ceràmiques fetes amb torn, joies, perfums, teixits, productes metal·lúrgics elaborats, armes, etc.

Aquest tràfic va permetre que els comerciants i els naviliers s’enriquissin i que l’economia de moltes polis deixés de ser autàrquica per passar a formar part de grans xarxes comercials amb economia monetària.

Què n’opineu de les importacions i exportacions gregues? Avui passa el mateix amb el comerç, amb el control del pes i el preu del blat…? Entre tots, omplirem aquest Google maps de monedes gregues. Us recordo que les imatges que hi poseu han de tenir Creative Commons. Si no heu comentat aquest apunt, ara és el moment, així com de fer-ne un a Aracne fila i fila!


Veure Monedes gregues antigues en un mapa més gran