Tag Archives: Numismàtica

L’ablatiu absolut més numismàtic!

No és la primera vegada que estudiem a El Fil de les Clàssiques l’ablatiu absolut amb les monedes, però crec que us cal observar amb atenció aquestes monedes romanes i comentar quina construcció sintàctica tenen en comú, en què consisteix, per què la trobem en les monedes, quines construccions d’ablatiu absolut heu detectat i quines són les seves traduccions possibles:

Feu memòria i recordeu construccions d’ablatiu absolut en llatí (us pot ajudar a fer memòria!); tot seguit, feu recerca i si trobeu més monedes amb una construcció d’ablatiu absolut, deixeu en comentari l’enllaç.

Τί ἐστίν; τί ἐπιγιγνώσκεις;


Després d’observar amb atenció aquesta moneda (si cliques damunt la imatge s’ampliarà!), digues de quin país és? Com ho has esbrinat? Quin valor nominal té? De quin material és? Quin és l’any d’emissió? És de curs legal o de col·leccionista? Qui apareix a l’anvers? Qui era i què en saps? En quina obra d’art s’han inspirat per reproduir la seva imatge? Té algun significat que miri cap a l’esquerra? Què hi ha al revers? Has identificat alguns mots, alguna frase del fons? En quina llengua estan? A qui es refereixen? Quina és la frase més famosa? Per què  l’has reconeguda? En quina obra la trobem?, etc.

 

La princesa Europa vetllarà els eurobitllets!

El Banc Central Europeu ha donat a conèixer la marca de seguretat Europa en els nous bitllets de cinc euros que s’emetran a partir del 10 de gener de 2013 i que a poc a poc s’aniran substituint pels actuals.

Vid. La notícia a TV3

La sèrie d’eurobillets Europa pretén ser més segura i evitar així les falsificacions. Per què han triat la figura d’Europa? Sabeu per què el nostre continent es diu Europa? Per què la nostra moneda és l’euro? Recordeu el mite d’Europa que hem llegit a Narracions de mites clàssics, a partir de les Metamorfosis d’Ovidi II 836-875? Voleu llegir el mite actualitzat?, en voleu conèixer la seva pervivència en l’art i en la literatura barroca espanyola?…

Com bé sabeu, el rapte d’Europa ja apareix en la moneda de dos euros grega:

Ara és el moment de saber qui és Europa en llatí i així quan tinguem els nous bitllets a les nostres butxaques a partir del mes de maig entendrem el perquè d’aquesta decisió del BCE! 

L’heu entès? Quines obres d’art heu reconegut? De quina època són? Quina és l’Europa dels eurobitllets? …

Nîmes i el cocodril de Lacoste

lacoste_logo.jpg 

Tots coneixem el logo caracterític de la marca Lacoste; però potser poc ens imaginàvem que també tinguis a veure amb els romans. Personalment, ho vaig descobrir de la mà de la doctora Isabel Rodà de Llanzà, en el decurs de les III Jornades de Clàssiques. La curiositat que em va despertar m’ha portat fins aquí:

Nîmes al sud de França té un poderós passat romà, el més conegut del qual és la Maison Carré però el seu escut, el seu emblema dissenyat per Philippe Starck el 1985, l’escut de futbol, el cocodril i la columna de la plaça du Marché de Martial Raysse, a part dels quatre cocodrils dissecats i penjats a l’entrada del seu ajuntament,  ens recorden les monedes romanes:

monedasnimes2.jpg

Nîmes va ser fundada en temps d’August. Atès que bona part dels seus fundadors eren veterans que provenien d’Egipte, van encunyar una moneda fundacional amb la victòria de la batalla naval d’Acci (31 aC) a Egipte, simbolitzada amb un cocodril lligat a una palmera amb la llegenda COL.NEM. Colonia Neumausensis, nom derivat de l’expressió llatina “des del Nil“. El fet d’estar lligat a la palmera significa el domini romà d’Egipte, que a partir d’aleshores esdevindria el graner de Roma.

 El tennista francès René Lacoste va rebre el nom de “el Cocodril” per la seva agressivitat en la pista una vegada va obtenir com a regal una maleta de cocodril que li feia molta il·lusió. El 1933, quan es va retirar, va llançar una samareta de tennis blanca de màniga curta  i amb botonets fins al coll ribetejat i amb un emblema d’un petit cocodril verd primavera amb una mica de vermell a la boca oberta. Aquestes samarretes, els polos, han estat de moda des del 1930 i, a partir de 1970, s’hi van posar també altres peces de roba amb una àmplia gamma de colors i de models. 

Creieu que Lacoste es degué inspirar en el cocodril de les monedes romanes de Nîmes: posició, direcció… Què n’opineu?

Sabeu què és?

segellusa.pngreversusa.png

Qui ho reconeix? Quins referents clàssics hi trobeu? En quina frase llatina hi veieu el vers 625 de l’Eneida de Virgili: Iuppiter omnipotens, audacibus annue coeptis? i quina s’inspira en les Bucòliques IV 5 de Virgili: magnus ab integro saeclorum ordo?

També apareixen en el bitllet d’un dòlar americà:

1dolarusa.jpg

Per cert, sabíeu que el símbol del dòlar $, entre altres,  pot tenir  relació amb els romans: podria provenir del símbol HS (H= dos i S= semis “mig”)  amb què els romans indicaven  el valor d’un sesterci que, en època republicana, equivalia a dos asos i mig. Els americans en van superposar les dues lletres i el resultat fou $.

També es relaciona el símbol $ amb la mitologia grega i concretament amb les columnes d’Hèrcules:

Amb una lupa, podreu observar encara un altre referent clàssic en el bitllet d’un dòlar!

Ja ho vàrem comentar que els nord-americans tenen moltes coses dels romans!

La moneda a Grècia:què té l’euro de l’antiga dracma atenesa?

athenea.pngmoneda-commemorativa-2004.jpgtrirrem.jpg1_euro_greece.jpg2_euro_greece.jpg

Després d’haver llegit les pàgines 125 i 126 del llibre Grec 1 de l’editorial Teide (2005), observa aquestes monedes gregues d’euro. Comenta-les i no t’oblidis de dir amb quina moneda en curs d’un euro grec s’assembla l’antiga dracma atenesa (segle VI aC). Quins símbols conté? Quina simbologia antiga han triat a les altres? És adient?…