Tag Archives: Llatí

Intercanvi Pedagògic Cantània.Els alumnes de 5è EP de l’escola Bergantí ens visiten en l’any Brossa

Fa molts anys, arran de la Cantània Beceroles del 2011, que en Xavi de música és col·laborador d’ Aracne fila i fila. Fa un parell d’anys els alumnes de Llatí de 4t els van fer una visita i la Cantània d’enguany va dedicada al poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), en l’any Brossa, hem volgut continuar amb aquest intercanvi pedagògic EP i ESO.

Joan Brossa (Barcelona 1919-1998), un poeta polièdric

Avui 25 alumnes de l’escola Bergantí de El Masnou han vingut en bicicleta i han participat a la classe de llatí i després del pati de la de Cultura Clàssica de 4t de l’ESO.

Quan parlem de Brossa i de llatí ens han vingut al cap dues imatges. Una, el poema urbà de Bàrcino (1994) que podem contemplar a la Plaça Nova de Barcelona (la Bàrcino dels romans), davant les antigues muralles romanes i medievals de la ciutat i l’altra el poema Poll (Pediculus vestimentorum) i la temuda pediculosi.

Però, què és la Cantània? La Cantània és una activitat participativa en la que s’inscriuen escolars de cicle mitjà i superior de primària de Catalunya. Cada any i enguany en fa vint-i-nou s’estrena una obra encarregada especialment per a aquesta activitat. Els encàrrecs, fins a dia d’avui, s’han fet a compositors i escriptors catalans de reconegut prestigi. Quina era la vostra Cantània?…

La Cantània “A de Brossa” i l’enigma dels referents clàssics

Bàrcino (1994) de Joan Brossa La lletra B és una constant en la seva cosmovisió; la lletra A, en forma de piràmide i amb l’èmfasi posat en l’accent obert; la R, amb una clara referència a la tipografia mecanoscrita; la lletra C, en forma de lluna; la I, emmarcada i en forma de baix relleu; la N indica el nord, i a la vegada recorda un veler; finalment, la lletra O fa una clara al·lusió al sol del Mediterrani.

L’alfa és la primera lletra de l’alfabet (ALFA, BETA) grec. S’escriu Α en majúscula i α en minúscula. Té un valor numèric d’1. Equival a la A de l’alfabet llatí (l’abecedari A,B,C, D…) i deriva de la lletra fenícia àlef. El seu origen gràfic és el cap d’un bou invertit.

Jo mateix sóc un altre. 
M’anomeneu i m’anomeno i tot plegat esdevé una raó real. 
Entre el principi i la fi de totes les coses, la unitat i la diversitat,
qui pugui remuntar-se a l’origen, trobarà un univers 
que no seria res sense la paraula. 
Entre les lletres de l’abecedari encara resta molt per descobrir.
 

Joan BROSSA Trasllat, 1993

“Alfa”. Joan Brossa (1986). Es tracta d’una “A” majúscula amb un barret de burgès A la primera lletra de l’alfabet atribuïa el principi de totes les coses.

Poema visual transitable en tres temps, a primer pla: 3. Destrucció, 1984, escultura de Joan Brossa a prop del Velòdrom d’Horta i el Laberint d’Horta a Barcelona

L’ABECEDARI

L’ABECEDARI en realitat es diu Poema. Cent per tant (1967)

Entrada

ABCDEFGHI

JKLMNOPQR

STUVWXYZ

Sortida

NASA

NASA

De quin color és el planeta Saturn? Quina relació té amb el déu Cronos?…

GUANTS BLANCS

Guants Blancs es diu originalment Guants. El saltamartí (1963)

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

                                      A Lluís Solà

 

CARNAVAL

El mot carnaval prové de l’italià carnevale i aquest de l’antic carnelevare, a partir del llatí vulgar carnelevare, “treure la carn”, ja que és el començament de l’ajuni dels quaranta dies de la Quaresma (encara tallem les cames de la vella Quaresma!). També es parlava de la falsa etimologia:  carne uale “adéu, carn”. Carnestoltes! Qui ho diria també té etimologia llatina! Carnes tollitas “carns llevades” no és altra cosa que l’abreviatura de la frase llatina domenica ante carnes tollendas “diumenge d’abans de treure la carn”.  En l’origen del nostre Carnestoltes, a més de les Saturnalia hi ha la reminiscència d’altres festes romanes.

CARNAVAL

L’ocell miola

El gat esbiega

La cabra renilla

El cavall bramula

La vaca bela

El xai lladra

El gos gruny

El porc udola

El llop brama

El ruc bruela

El toro piula

El pollet rauca

La granota parrupa

El colom mugeix

El bou cloqueja

L’oca enraona

L’home escataina

La gallina refila…

Si la igualtat comporta identitat,

només som un de sol.

Joan Brossa, “Carnaval”. Passat festes (1993-1995). Barcelona: Ed. 62, 2013. (Poetes del segle XX; 22).

ENTREACTE i reflexió entorn dels adjectius

Després del pati, seguim l’intercanvi pedagògic amb els alumnes de Cultura Clàssica, hem treballat la mitologia i l’etimologia d’arrel grega (monosíl·lab, metàfora, himne, elegia, poema, policia..).

No volem perruques

Metàfores


SONET

A Narracions de mites clàssics (Ed. Teide), una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi i hem treballat el mite d’Eco, lligat al de Narcís. Joan Brossa va escriure “Eco” dins Rua de llibres (1980)

“Eco”

-Explica’m, tu, què és el sol. -El sol.

-Explica’m què és la lluna. -La lluna.

-I per què en Pere plora amb desconsol?

-Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

 

-I les muntanyes què són? I els estels?

-No són més que els estels i les muntanyes.

-I aquestes canyes? I aquestes arrels?

-Doncs no són més que això: arrels i canyes.

 

-I aquesta taula? I aquest balancí?

 I aquestes mans que fan ombra xinesa?

 Digues: i el món? I l’home?

-Heus aquí

 l’última forma de la saviesa:

 

 Mira’t a fons, afirma sempre el que és

 i aprèn amb seny que no pots fer res més.

  

En aquest  sonet de rima consonant  Joan Brossa fa  una reflexió clàssica sobre la vida i el seu sentit a partir de dues preguntes vitals: Què som? i a on anem?.  Conclou amb una reflexió determinista que afirma que no podem canviar el nostre destí i, si volem saber qui som, hem de mirar dins nostre. En el poema hi trobem moltes preguntes retòriques, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epifonemes, paradoxes… El poema és una metàfora. Tot i el lèxic infantil és difícil entendre’l . És una composició surrealista.

ECO

Els alumnes de 5è EP han fet aquestes presentacions i les han exposades en anglès:






Narcís, metamorfosejat en la flor del narcís

Què n’opineu? Som narcisistes? i el nostre Instagram?

A l’estil de Brossa, i seguint les regles homèriques de l’intercanvi de presents entre els alumnes de 5è i els de clàssiques IPM de 4t de l’ESO,  també podríem dir, com deixaven constància de la seva autoria els artistes grecs, με ἐποίησε “em va fer …): “Em va fer Joan Brossa” títol del primer text publicat per Joan Brossa el 1951.

5è EP El Bergantí: Mariona, Víctor, Héctor, Gerard, Ariadna, Pol, Dídac, Clàudia, Gerard, Marc, Anna, Sara, Clara, Èric, Guillem, Lluna, Arnau, Laia, Jordi, Bruno, Gabriela, Abril, Oliver, Jan, Pol.

4t ESO Llatí i Cultura Clàssica IPM:

Alana, Violeta, Katherine, Mohamed, Nagore, Carla Buades, Arnau, Clàudia Descalzo, Fanny, Abdel, Iman, Marc, Carla Ferré, Lucía Herrero, Alícia, Dana, Laura Marín, Natalia Monteagud, Clàudia Muñoz, Àgata, Laura Peinado, Lucía Polo, Natàlia Rueda, Aixa, Emilsy, Andrea, Badr, Luz, Mar, Jhuliana, Alejandro.

Hem sortit al claustre de l’edifici Serra de Marina de l’institut Premià de Mar i amb els nostres cossos hem trobat la paraula que buscaven TATINAMUH, és a dir, HUMANITAT.




Comiat: Brossa deia “La poesia no és poesia si no obre finestres”

Molt bona Cantània amb “A de Brossa”!

Noves lectures prescriptives Llatí PAU Catalunya 2017-2018 i 2018-2019

El coordinador de llatí, el Sr. Jordi Avilés, acaba d’enviar als centres una carta amb les següents lectures prescriptives de Llatí  per als dos propers anys (2017-2018 i 2018-2019).

  • TERENCI, Els germans (obra completa). Visions divergents sobre l’educació dels fills.

  • OVIDI, Metamorfosis (selecció)

    Llibre I
    1-4 Tema de l’obra.
    5-88 Del Caos al Cosmos.
    89-150 Les quatre edats de la humanitat.
    313-415 Deucalió i Pirra.
    452-567 Metamorfosi de Dafne.
    Llibre III
    341-510 Narcís.
    316-340 Tirèsias.
    Llibre IV
    53-166 Píram i Tisbe.
    285-388 Hermafrodit.
    663-789 Perseu i Andròmeda.
    Llibre VIII
    611-724 Filèmon i Baucis.
    Llibre X
    1-77 Orfeu i Eurídice.
    Llibre XI
    85-194 Midas.
    Llibre XIV
    223-319 Ulisses i Circe.
    D’altra banda, no canviaran els continguts teòrics sobre les expressions llatines, la literatura, la civilització i el patrimoni.
    Tota aquesta informació es farà pública, com és habitual, al principi del curs 2017-2018 al web de la Gencat.

Vid. Exàmens anteriors PAU LLatí Catalunya
Orientacions per a l’examen de Grec PAU Catalunya

Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen

Sovint hi ha espectacles molt interessants, però que passen completament desapercebuts i això que ja fa tres anys que el grup Ardit Ensemble, formació vocal-instrumental interdisciplinària, nascuda al si de la Universitat de Barcelona l’any 2012 i especialitzada en la recerca, l’estudi i la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval, interpreta l’Ordo Virtutum d’Hildegarda de Bingen (1098-1179), una dona única per la seva època: com a abadessa va acabar sent consellera de papes i emperadors i, com a artista, és una de les poquíssimes compositores del segle XII de qui conservem la música anotada en els manuscrits originals.

La novetat del proppassat 12 de febrer a la parròquia de Santa Anna (carrer de Santa Anna 29) de Barcelona ha estat que l’experta Catherine Schroeder, reconeguda intèrpret en cant hildegardià i fundadora del Centre de Música Medieval de París, ha interpretat el personatge de solista principal en el paper de l’Ànima.

Catherine Schroeder ha interpretat el personatge de l'Ànima a Ordo Virtutum, 11 de febrer de 2017

Catherine Schroeder interpretant el personatge de l’Ànima de l'”Ordo Virtutum”a la parròquia de Santa Anna

Hildegarda de Bingen va fer, a més de 77 obres vocals,  l’Ordo Virtutum, poc després que fos fundat el monestir de Sant Rupert, a Bingen. Afortunadament, la tradició i el pas del temps ens han preservart aquest antic drama espiritual al·legòric escrit en llatí. La música de l’Ordo Virtutum en neumes és excel·lent tant en expressió, com en imatges, una delícia. El text llatí que n’il·lustra el contingut és amarat de ressons bíblics, d’una espiritualitat profunda, com les visions descrites en el  Scivias: aquest drama tan antic és avui un text viu, que encara és vigent. És un drama espiritual i al·legòric, en el sentit que se’l relaciona estretament amb la vida monàstica i, particularment, amb la integració de les oblates, les noies que han de treballar la seva ànima per atènyer la salvació a través de les virtuts en la nova comunitat religiosa.

Miniatura del Liber Scivias amb Hildegarda dictant a un escriba

L’eix argumental de l’Ordo Virtutum ens descriu el camí que fressa una Ànima, peregrina d’aquest món terrenal, per tal d’atènyer la salvació: s’hi descriuen els perills mundans que li surten a l’encontre (diabolus) i les forces celestials (virtutes) que poden dissuadir-la’n. Per a Hildegarda, la via que mena a la salvatio es petja diàriament gràcies als pensaments, les paraules i les accions virtuoses: és per pròpia voluntat que l’ànima es pot perfeccionar i purificar; per a fer-ho, l’ànima té com a aliades les forces divines, les virtuts, que, com a host celestial, li brinden en tot moment l’ajut necessari per a vèncer el diable.

Mitjançant la representació d’aquesta obra, es pretenia escenificar, d’una banda, la joia i plenitud derivada d’una vida virtuosa, viscuda en comunitat i consagrada a Déu, i dels perills que podia significar renunciar-hi.

[youtube]https://youtu.be/khxaYxhfz0M[/youtube]

Espero que aviat tornem a tenir l’ocasió de poder gaudir d’una de les obres més antigues i fonamentals de la tradició clàssica occidental, amb l’afegitó de estar composta en llatí i per una gran dona.

Encara no tens el Facebook en grec clàssic o en llatí?

Des de fa gairebé un mes, podem tenir el nostre Facebook en grec clàssic. En llatí ja era possible! Fa uns dies, vaig entrar a configuració i el vaig posar en grec clàssic.

grecvanticfacebook

facebookengrec

És una llàstima, però només jo el puc veure en grec clàssic, com abans el podia veure en llatí. Ho voleu veure també vosaltres? Canvieu el vostre Facebook  a grec clàssic i/o a llatí!

facebook

Φίλους ευρίσκειν

Per què Ramon Llull empra el llatí?

Ramon Llull, escultura de bronze i pedra (1967) d’Horacio d’Eguía al Passeig de Sagrera, Ciutat de Mallorca amb inscripció en llatí, català i àrab.

Tots els infants que hem nascut a l’illa de Mallorca sabem des de ben petits qui és Ramon Llull i ens fascina la seva apassionant vida i obra. Com pot ser que un cortesà com ell, casat amb la noble Blanca Picany i amb dos fills, ho deixi tot per dedicar-se a la contemplació i a la conversió d’infidels? Pintem el seu rostre barbut després de contemplar les seves múltiples escultures i de visitar el seu sepulcre a l’església de Sant Francesc de Ciutat, davant del qual ens expliquen la seva mort de retorn a Mallorca enmig de la mar Mediterrània. Vaig créixer envoltada del savi il·luminat, fins i tot vaig jugar, sense saber-ho en una de les seves propietats, la posada de Biniatró, que va heretar del repartiment del rei Jaume I. Escoltem atentament de ben petits, dels mestres i dels padrins, els seus escrits, sobretot del LLibre de les bèsties. Encara recordo com m’explicaven l’elecció del rei Lleó, com els animals d’una espècie i l’altra s’escometien perquè el rei fos dels seus; el sermó del rei als consellers que l’atenien amb reverència; les intrigues de la Guineu…  Passen els anys, i una descobreix a classe de filosofia que en El llibre de les bèsties, hi ha quelcom més que les historietes d’animals que em feien somiar: “raonament”, “qüestió”, “pensament”. A classe de socials, una percep que Llull mitjançant la ficció animal descriu la situació real de la societat per tal d’extreure conclusions del que hauria de ser… Després una s’adona a Llengua i Literatura Catalana, gràcies a un gran professor, Joan Melià, que aquell Ramon Llull cortesà, viatger,… és el més rellevant i genuí escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII (1232-1316) i alhora el primer gran autor literari en català gràcies al qual la llengua catalana esdevingué més culta: per la incorporació de llatinismes i neologismes provinents del llatí, així com per la introducció de calcs i imitacions sintàctiques de la llengua llatina en els seus escrits.

RamonLlull_Gravat

Deixant a banda, les meves relacions personals amb Llull, tot i que en venir a estudiar a Barcelona, el vaig trobar al vestíbul de la Universitat que ara acull l’exposició “Tresors del coneixement”, hic et nunc, ja que enguany, en ocasió del setè centenari de la seva mort, arreu se celebra l’Any Llull, i també als centres escolars i fins i tot se’n fan treballs de síntesi, rutes literàries i nosaltres, a classe de llatí, ens preguntem pel món clàssic en Ramon LLull. Ara bé, si bé la seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, no sols està redactada en llatí, sinó també en català, occità i àrab, per què Llull utilitza el llatí?

En primer lloc, cal tenir en compte l’època en què viu. El segle XIII és una cruïlla cultural -i també lingüística- entre tres móns: el de l’escolàstica, el món àrab i la poesia trobadoresca. Ramon Llull a la Mallorca que feia poc havia estat conquerida per Jaume I va aprendre, a diferència d’altres pensadors del seu temps, àrab d’un esclau domèstic i la seva primera producció escrita és precisament una traducció de l’àrab al llatí, el Compendium logicae Algazellis.

De les dues-centes seixanta obres conservades, segons els catàlegs moderns, la majoria estan escrites en llatí i s’estudien, sota la direcció de Friedrich Stegmüller, al Raimundus-Lullus-Institut, que es troba a la Facultat de Teologia de la Universitat alemanya de Friburg de Brisgòvia. Per què l’empra? Doncs, no pas com a llengua de l’antiga Roma, ans com a llengua única de comunicació de la cristiandat -l’àrab com a llengua de conversió i per tal d’arribar a més gent el provençal, la llengua de cultura de la poesia laica de l’Europa Medieval-. El llatí era la llengua de l’Església; però també era la llengua de cultura de l’Europa occidental: obligatòria a les universitats, la llengua de la Cúria pontifícia, la de la diplomàcia, dels llibres… El llatí li garantia que els seus escrits arribessin a tots els racons d’Occident. Després de la conversió, en estudiar teologia i filosofia, Llull es  va veure obligat a conèixer la llengua llatina, ara bé no dominava els recursos expressius. Tanmateix, va utilitzar magistralment el llatí vulgar per tractar tota mena de temes i matèries amb l’ajut dels seus col·laboradors per a la publicació i difusió de les seves obres en llatí.  D’aquí que el llatí no és sempre uniforme, de vegades és una traducció literal de les estructures lingüístiques de les llengües romàniques, d’altres s’assembla més al llatí escolàstic i alguna obra té el segell d’un humanista.

Llull escriu en llatí tot respectant els trets de la tradició literària i és un bon hereu de la tradició científica i filosòfica, sobretot platònica i aristotèlica. En canvi, Llull no cita, per qüestions de fe, gairebé mai els autors de tradició clàssica, filtrats per la tradició llatina medieval, tot i que aquests anaven guanyant terreny i tot sovint s’hi inspira i, si són massa pagans, canvia. A veure, en quin mite creieu que es va inspirar Llull quan va escriure:

Reconta’s que el Cercle e el Quadrangle e el Triangle s’encontraren en Quantitat, qui era llur mare, la qual tenia un pom d’aur e demanà a sos fills si ells sabien a qui devia donar aquell pom d’aur. Vid. “Ramon Llull” de Lola Badia dins La nissaga catalana del món clàssic, a cura de Montserrat Tudela i Penya i Pere Izquierdo i Tugas. Barcelona, Auriga 2011.

Entre els actes de Sant Jordi a l’IPM de l’àrea de clàssiques (Scriptorium, punts de llibre amb papir i calamus, recital Carpe diem, visita a Iluro i a l’exposició El sexe a l’època romana, Gimcana al Parc del Laberint…), hem treballat també Ramon Llull i l’alumna de 4t ESO Carla Camara ha estat l’artífex d’aquest arbre lul·lià amb unes etiquetes que en llatí pregunten (quid? quando? ubi? quare?) i responen sobre les qüestions de l’Arbre de la Ciència (Ars scientiae) que segurament, com apunta Pere Villalba, Llull va escriure primer en llatí i després en català.

El meu immens agraïment als meus mestres, professors i parents que m’han fet créixer admirant l’obra de Ramon Llull i també a la Carla que ha dedicat moltes hores de pati per complaure’m amb l’arbre de la ciència que ara tenim al passadís de l’institut IPM a l’edifici Cristòfol Ferrer just a tocar a la nostra aula de Clàssiques. Entre tots i totes, ara hi hem de posar les nostres àrees de coneixement en llatí i, seguint el savi, procurar que aquest sigui interdisciplinar, plurilingüe i pel bé comú: Si treballes per be comu cascun hom es teu u a u.

Un paraigua ple de constel·lacions

Plou i no para de ploure. Mercè Otero Vidal, professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia d’Hospitalet de Llobregat, referent feminista, col·laboradora aràcnida i traductora, entre d’altres, de la nostra Medea de Sèneca, m’ha enviat una fotografia del seu paraigua amb les constel·lacions en llatí (“Aquests dies vaig amb el paraigües tota l’estona i vaig veient les constel·lacions en llatí!”) i jo no he tingut altra idea (espero que no m’ho tingui en compte!) que compartir-lo aquí amb aquest thinglink fet ad hoc per tal que també vosaltres el pugueu gaudir, tot enllaçant part de la feina del Treball de Recerca de les germanes Balart en El cel dels mites i de la presentació de Calaméo Latine de El Fil de les Clàssiques Zodiacae  Constellationes.

El llatí, llengua científica fins al segle XVIII

El llatí és històricament la llengua d’Europa. El llatí no va desaparèixer amb la caiguda de l’Imperi romà el 476, ni tampoc amb el naixement de les llengües romàniques. És una llengua viva des de Romania fins a Amèrica llatina i perviu també en una part important del lèxic de les llengües anglogermàniques i del basc. Efectivament, quan comencen a aparèixer les llengües romàniques (que donen els primers senyals de vitalitat i fixació oral al voltant del segle X), no deixa d’existir una presència bàsica de la llengua llatina com a idioma, en primer lloc, d’una institució tan fonamental en aquell temps com l’Església i, després, de l’ensenyament, de la ciència, del govern, de la justícia, de la diplomàcia i de la literatura. Fins al segle XVIII il·lustres homes de ciència com Bacon, Newton, Kepler, Von Linné, etc. i filòsofs com Descartes, Spinosa, Leibniz, Kant, etc., van escriure les seves obres en llatí. És a dir, que el llatí, encara que va desaparèixer com a llengua d’ús, va romandre com a llengua de l’Església i com a llengua docta de la ciència i d’una variada literatura erudita.

Enguany hem celebrat la 17a Setmana de la Ciència amb el túnel d’Eupalinos amb Geogebra, el perquè dels noms dels animals i els mites i amb un recull de científics i científiques que varen escriure les seves obres en llatí o bé ens són ben conegudes les seves aurea dicta. Gràcies a la col·laboradora aràcnida, Mercè Otero, hem acabat fent recerca i hem pogut també incloure algunes dones de ciència i la seva relació amb el llatí. Ara et toca a tu, has de mirar quines científiques hem inclòs en la nostra recerca cooperativa i col·laborativa, ajudar-nos a ampliar encara més la relació dels científics amb el llatí, trobar una explicació de per què la taxonomia botànica fins fa poc ha estat en llatí, per què els planetes tenen nom de déus romans, per què Pu és el símbol del plutoni o Au de l’or?…

Una vegada has visualitzat el muntatge, què t’ha semblat? Què t’ha cridat l’atenció?, Quines aurea dicta coneixies?, etc.

En quina llengua els científics donen a conèixer avui en dia les seves teories, descobriments, hipòtesis…? Per què creus que fins al segle XVIII el llatí era la llengua científica? Per què ho deixà de ser? Quina petjada en la ciència encara té el llatí? Per què creus que s’ha d’estudiar llatí? Per què una alumna de ciències aquest any en el nostre centre ha triat -i li han concedit- fer llatí a primer de batxillerat amb el grup de batxillerat humanístic?, etc. Raona les respostes en comentari.

El llatí, tema d’actualitat a la ràdio i d’utilitat per a la societat

Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.

 

Què han fet els romans per a nosaltres?

Elena Álvarez en La Noche En Vela, RNE (9 de novembre de 2012):

Ir a descargar

Què opines de l’actualitat del llatí i de la seva utilitat? Què han fet els romans per a nosaltres? Per què hem de defensar aferrissadament els estudis clàssics en el nou currículum?

Realment, encara no saps per a què serveix estudiar llatí?

Si encara no saps per a què serveix estudiar llatí, no et perdis el programa d’ahir de rtve, conduït per Pepa Fernández, dins l’espai setmanal dels dissabtes No es un día cualquiera Latinismos y latinajos. Havíem arribat a posar moltes raons per estudiar-ne aquí amb més de cent comentaris, però crec que escoltant la tertúlia radiofònica de Pepa Fernández amb Álex Grijelmo, Antonio Fraguas “Forges” i l’expert en Quintilià Emilio del Río, encara en podem dir moltes més i no ens quedarem curts. Escolteu-los i aneu deixant la vostra opinió en comentari. Entre tots i amb les nostres experiències personals referents a la utilitat del llatí, intentarem donar la resposta a aquells i aquelles que encara ho preguten; no crec, tanmateix, que ningú ens convenci del contrari.

Programa RNE

Gràcies al company chironià Jerry, també serveix per… Videte!

Quid nobis dederunt romani? from Ángel Gallego on Vimeo.

Aquí trobareu el vídeo amb subtítols!