Caldria consultar el treball i els enllaços de Sebastià Giralt dins Labyrinthus L’expansió colonial grega: Empúries i visionar els vídeos que us proposo:
Caldria consultar el treball i els enllaços de Sebastià Giralt dins Labyrinthus L’expansió colonial grega: Empúries i visionar els vídeos que us proposo:
Margalida!! he mirat els tres videos, m’han semblat interessants tot i que m’han demostrat que la meva teoria sobre els grecs és l’acertada: que eren unes persones molt intel·ligents i que el nostre mòn seria molt diferent de no ser per ells.
També m’ha sorprès molt el fet de que es necessitaren tantes persones amb diferents estudis per reconstruir una sola escultura.
Per cert, avui he fet una recepta que es diu youvarlákia avgolémono, de les recptes de l’altre video. No m’ha sortit gaire bona pel meu gust. No m’ha agradat gens, ja provaré una altre.
Camila.
Hola gaLi!! soc landrea.
magrat la idea de poder trovar una cosa que va estar feta fa milions d’anys i poder recontruir-la pulir-la..etc i admiro molt a les persones que am tros de pedrapQ no es res mes que un tros de pedre, com poden saver en quin any va ser esculpida. un peto!
Esta molt bé tenir restes gregues i romanes tant aprop de casa nostre!!! I també que les reconstruexin per poder veure com eren originalment.
Ei, Margalida! L’altre dia ens vas dir a classe que portarien l’Esculapi a Mataró, doncs he estat buscant informació i he vist que hi serà el dia 1 de març, et deixo un enllaç de la notícia per si algú hi està interessat, està bé perquè fa una mica d’història sobre l’estàtua, però vaja ja ens ho has explicat tot tu! hehe
http://diarimaresme.com/noticies/cultura/l%92esculapi-original%2c-al-museu-de-mataro/
Moltes gràcies, Marta, pel comentari i per l’enllaç de la notícia.
tenim moltes coses tan de grecs com de Romans.
I es van trobant restes d’aquests dos.
El segon video que parla d’Empúries, m’ha encantat.
Estàn bè els vídeos, nosaltres vam tenir la sort l’any passat de poder veure l’escultura de prop i és genial que enacara es conservi i que la portin a Empúries.
Avui 25 d’octubre de 2009 fa cent anys del descobriment de l’escultura d’Esculapi, Asclepi o Serapis (encara els entesos no es posen d’acord) a Empúries. Per molts anys!
Hola!
Esculapi,una escultura de 2,20 d’alçada i que compta amb més de 2200 anys, es considerada la millor escultura classica del Mediterrani occidental.
L’Arqueolog Josep Puig i Cadafalch la va descobrir l’any 1909, en el Noucentisme, moviment centrat en la modernització i com escriu la Margalida l’any passat van ser 100 anys del descobriment de l’escultura.
El projecte Esculapi va ser un proces molt important de la restauració de l’escultura, basat en la neteja del conjunt i la restitució dels 85 fragments que van ser recuperats durant la excavació.
El projecte ha comptat amb la col·laboració d’un equip d’especialistes molt fort i que han fet molt bon treball.
Hi han dues coses que m’han semblat molt curioses, una d’elles es que el braç esquerre és de proporcions superiors, i té una qualitat millor que la resta, cosa que fa pensar que no correspon al conjunt. A més, a Empúries conservaven un altre braç que tampoc correspon a la figura, per la qual cosa es creu que hi havia, com a mínim, tres escultures de grans dimensions a l’antiga ciutat. Una altre cosa interesant es que encara no saben a quina deïtat està dedicat i dubten entre 3, per tant s’ha quedat amb el nom que te.
Hola lida!
Només he pogut veure el primer vídeo, perquè el segon no em carrega i el tercer no s’escolta, però tot i així, crec que amb el primer serà suficient.
La colonització grega: Empúries
Empúries, és la colònia grega més ben coneguda i més ben conservada de la península Ibèrica.
Abans de que arribèssin els grecs, habitaven l’Empordà poblacions bàrbares que no havien canviat el seu modus vivendi des de feia generacions. Habitaven en cabanes, desconeixien la navegació, el seu sistema productiu era pràctiment l’agricultura i la ramaderia, es a dir, que la seva economia era simplement de subsistència. Però un cop van arribar els grecs, es va produir un canvi molt important per la població indígena, ja que va passar a viure en nuclis urbans, va formar part de les transaccions comercials i va conèixer l’escriptura de tipus semisil·làbic i la moneda.
Els intercanvis comercials van facilitar el seu creixement, que va arribar al seu punt més àlgid durant els segles V i IV aC, quan la polis va decidir encunyar moneda pròpia.
En el segle III aC, la ciutat grega d’Empòrion va continuar amb l’expansió, però durant aquest segle es dona un fet molt representatiu, i es que desembarquen els romans en costes empuritanes. Això es deu a que estan lluitan contra els cartaginesos a les Guerres Mèdiques, i volen frenar a Asdrúval, germà d’Annibal, disposat a enviar-li tropes i diners.
Per tant, quan Roma va dominar tota la costa mediterrània, van fundar una nova ciutat a Empúries. En un primer moment la ciutat grega es va mantenir al marge, però després es va anar romanitzant, junt amb la població indígena, i es van unir amb un estatur jurídic anomenat “municipium Emporiae”.
Després d’una època d’esplendor, la ciutat va entrar en un periode de decadència originat per l’enfonsament comercial, ja que ara hi havien altres noves ciutats (Tàrraco, Barcino…)en benefici.
Empúries va ser la porta d’entrada de la civilització grecorromana a la península Ibèrica.
Laura, almenys hauries de veure el tercer (que es veu) i respondre la pregunta d’Esculapi del llibre.
Els fenicis procedien de l’actual Líban i amb les ciutats de Tir i Sidó com a una base de les operacions del comerç principals, havien fundat a l’inici del segle VIII aC les colònies de Gadir i del Castillo de Doña Blanca que eren a Cadis, amb la finalitat d’acedir als seus recursos metalúrgics. Al llarg dels segles VIII i VII aC, dferents colònies fenícies es van establir a la costa de Màlaga, Granada i Almeria. Així, els fenicis que proveïen de Granada van fundar una ciutat anomenada Ebussus, on els comerciants es relacionaven amb l’expansió del comerç que s’establia en el territori de l’actual Catalunya. Durant la meitat del segle VII es va destacaruna presencia de materials fenicis en diferents poblats i necròpolis indígenes al nord i al sud de la desembocadura de l’Ebre.
A la costa catalana, en concret a l’alt Empordà, alguns grecs procedents de l’illa de Rodes hi funden
”Rhode” l’actual Roses en el segle VIII aC. L’altra ciutat grega que es va fundar en aquesta comarca en va ser Emporion.
Fundada per el 600 aC pels foceus, que van ser els colonitzadors grecs que provenien de la ciutat de Focea, aquests implanten nous assentaments a l’extrem de la Mediterrània perquè aquestes colònies itàliques de la Magna Grècia ja estaven poblades. Els foceus van fundar en un illot molt a prop de la desembocadura del
riu Fluvià; el primer establiment del que seria la colònia d’Emporion, avui Empúries.
Es tracta de l’anomenada Paleàpolis, la ciutat antiga. Durant els primers anys, aquesta nova polis va quedar sota la influència de la ciutat francesa de Massalia, és a dir, Marsella.
En el nostre llibre de grec, hi ha un exercici per comparar la representació d’Asclepi en una moneda grega trobada a Epidaure i a l’estàtua trobada a Empúries, que seguidament realitzaré:
En ambdues representacions el déu apareix com una home madur, o més aviat vell i robust. També duien barba i un mantell que deixa nus una part del pit i un dels braços.
Pel que fa les diferències:
A la moneda, el déu apareix ajegut en un tron, amb una serp sota la mà dreta, que representava la prudència i renovació, i un bastó a la mà esquerra.
A la part esquerre del tron, apareix el que podria ser un gos, però a vegades també aparexia un nen (Telesfor, el geni de la recuperació), però no ho puc identificar.
A l’estàtua de marbre, Asclepi està dempeus. Degut al pas del temps, no s’han conservat els braços, però es pot apreciar a la banda esquerra, part del cos d’una serp, que devia estar també enroscada al bastó del déu. A la moneda, desconec perquè la serp i el bastó apareixen per separat, però el símbol per excel·lència d’Asclepi és la serp enroscada en el bastó. A més, avui dia hi ha països (Alemanya, Suècia, França…) que l’utilitzen d’emblema en el cos mèdic.
Margalida!!
Els grecs van arribar a la península Ibèrica poc després dels fenicis. Tot i això, el comerç dels grecs a la península no es va desenvolupar fins al segle VI aC i va estar representat pels foceus, fundadors de Massàlia. A la costa de l’actual Catalunya, la colònia més destacada va ser la d’Emporion (Empúries). El primer establiment es va situar sobre un petit illot a la badia de Roses, però el seu creixement va obligar a traslladar-lo a terra ferma. Allà, la colònia grega va mantenir relacions comercials amb els indígenes. A pocs quilòmetres d’Emporion, es va fundar Rhode (Roses).
Els emporitans van desenvolupar l’agricultura i el comerç. Tant a Emporion com a Rhode es va encunyar una moneda propia de plata. També destaca la fabricació d’una ceràmica pròpia, que va aconseguir una difusió important.
Encara que Grècia i Roma van tenir gran importància en la ciutat d’Empúries, abans d’ells ja hi vivien els íbers, petits poblats autòctons que van conviure després amb aquests grans imperis. També abans que els grecs i els romans els fenicis, els púnics i els etruscos ja van mantenir els primers contactes amb la Península al voltant del segle VIII aC.
La colonització grega es va desenvolupar degut a la riquesa mineral de les costes ibèriques i l’escassetat de recursos i la inestabilitat que regnaven a Grècia. La fascinació dels grecs per les terres i la cultura de la zona ha quedat impresa a molts mites, com el de les columnes d’Hèrcules a Gibraltar, del qual sorgeix el lema dels romans “non plus ultra”, que avui dia veiem a l’escut d’Espanya.
La colònia grega més coneguda de la Península és Emporion, fundada anteriorment pels foceus a l’any 570 aC. Podem veure-ho reflectit en fets com l’encunyació d’una moneda pròpia a finals del segle V aC, que demostra la importància i l’autonomia de la polis.
En ella podíem trobar moltes característiques pròpies d’una ciutat grega:
-Emmurallada
-Una àgora, envoltada d’edifics porticats com l’stoà i d’estàtues
-Cisternes
-Tabernae (tendes comercials)
-Cases luxoses o més pobres
-Un bon port artificial (degut a que Empúries era una ciutat on el comerci era molt important, sobre tot s’importava la ceràmica, de molt bona qualitat)
-Necròpolis fora de la muralla
També hi havia un recinte sagrat dedicat a Esclepi, on les persones malaltes acudien per ser curades mitjançant rituals. Els emporitans comptaven allí amb la que avui dia es considera la millor estàtua grega de la Mediterrània Occidental, en la qual es representa la figura del déu grec de la medicina. Segons els últims estudis realitzats va ser esculpida al darrer quart del segle II aC a l’illa de Delos, al mar Egeu. Els marbres fets servir eren procedents del Pentèlic, com els del Partenó, i de Paros, com la Venus de Milo. No se sap si l’estàtua representava a Serapis, una divinitat egípcia a la qual encara es retia culta entre els grecs i que també era el déu de la medicina i el comerç, o Esclepi o Esculapi, el nom amb el que se la coneix. Per a arribar a Empúries, aquesta estàtua va ser conduïda a través de tota la Mediterrània: des de Grècia va passar per la Magna Grècia, el nord de Còrsega i la Costa Blava fins a arribar a Empúries.
La península Iberica ha estat un territori que sempre ha cridat l’atenció a les altres cultures mediterrànies per la seva riquesa en quant a geografia, minerals i altres materials.
Els primers que van trepitjar les nostres terres amb interès pel que hi podien trobar foren els fenicis, hàbils comerciants. La seva presencia es podria remuntar al segle VIII a. C.
Els grecs també arribaren aquí amb intencions de conquesta i, igual que ells varen portar tota la seva cultura i els seus coneixements, ells també van aprendre molt i van fer nous descobriments, fet que es veu reflectit en nombrosos dels seus mites, com per exemple el mite que situa les columnes d’Hèrcules al estret de Gibraltar.
Empúries és un clar exemple de una ciutat creada per les múltiples cultures mediterrànies, però es va crear inicialment per la colonització dels grecs marsellesos, ja que era un punt estratègic a l’hora de la comercialització per mar.
Si esmentem l’estàtua d’ Esculapi, recuperada a Empúries al 1508, diem que va ser atribuïda a aquest deu degut a la gran semblança amb altres estàtues d’Esculapi.
Hi ha moltes incògnites en la seva interpretació, però se sap que va poder ser esculpida al darrer quart del segle II desprès d. C. A la illa de Delos. D’aspectes físics de l’escultura podem dir que el seu material és el mateix marbre que el del Panteó, fet rellevant en el descobriment de noves dades.
No es sap a quina divinitat representa si hi ha dos opcions:
-Serapis, divinitat egípcia d’època hel•lenística, protectora de la salut i la navegació.
-Esculapi, deu grec de la protecció de la salut.
Hi ha hagut un problema, i és que el segon vídeo triga molt en carregar-se i no l’he pogut veure, i l’últim no s’escolta. Més endavant millorarà el comentari!
Χαιρετε.
De tantes vegades que hem escoltat el nom de Empúries, segurament que ens va quedant com, quan i per què van colonitzar els antics grecs de Focea aquesta illa amb una situiació magnífica, sortida al mar per realitzar comerç amb l’esterior.
Empúries doncs, es situava a la comarca de l’Alt Empordà, i va ser colonitzada pels grecs de Focea al segle VI a.C, perquè havien de fugir del seu lloc natal a causa del creixement demogràfic i el mal repartiment de les terres. Els habitans de Empuries disposaven de cabanes per viure-hi, desconeixien la navegació, feien ceràmica i la seva economia de subsistència es basava en l’agricultura i la ramaderia. Un cop van arribar els Focis, van aprofitar per totes bandes el delta Fluvià d’aquesta illa que poseïa un port natural que oferia una perfecta defensa per les naus comercials.
Després de la segona guerra púnica( III aC), Emporion es va convertir en una possessió romana que rebeia el nom de Empuriae. Aquetsa va ser el començament de la romanització dins de la Península Ibèrica.Juli Cèsar va construir un nou barri romà dins de la polis grega. mentrestant els grecs adoptaven les seves construccions al terren, els romans van dissenyar un pla urbanístic similar a una taula d’escacs fent que aquest terreny s’adoptès a les seves condicions.A més van construir llocs de oci com ara un amfiteatre i un gimnàs.
vale
Aquest video és molt interessant ja que t’explicà l’expansió colonial grega a Empúries. Jo he afegit coses que he trobat interessant esmentar.
Els grecs es van establir aquí a principis del segle abans de Jesucrist, i més tard els romans van iniciar la romanització de la península (s.ii a. de C.) també des d’aquest lloc, no només per les raons estratègiques que els brindava el Golf, sinó també per la indubtable bellesa d’aquest enclavament.
El nom actual d’Empúries prové del terme grec “Emporion” que significa centre de compres o centre comercial i descriu correctament el propòsit del lloc doncs la ciutat estava a l’origen situada en el delta antic del Flúvia, en l’encreuament de diverses rutes comercials i posseïa un port natural que oferia una bona protecció per a les naus comercials.
Empúries, en aquella època es trobava totalment envoltada d’aigua i que més tard s’integraria al litoral gràcies a les aportacions de sediments del Fluvià.Emporion es va convertir ràpidament en un dels ports comercials més importants del mediterrani.
Durant la segona guerra púnica, (s. III a. de C.), Emporion es va convertir en una possessió romana a la qual van cridar Emporiae. Aquest va ser el començament de la romanització de la Península ibèrica.
Χαιρετε!
Hi ha dos motius principals que van impulsar als grecs a explorar i ocupar territoris d’ultramar: per una banda, el creixement demogràfic, i per l’altre, una repartició deficient de la terra, que a Grècia, sempre havia estat poc fèrtil i escassa.
El procés colonial grec s’ha dividit en dos períodes: un s’estén del 775 al 675 aC i es caracteritza per ser una colonització de tipus agrari. Es van conquerir els fèrtils territoris del nord el mar Negre, del sud d’Itàlia i de Sicília.
El segon període va del 675 al 550 aC i en aquest seran primordials els interessos comercials, sense abandonar els agraris, clar està (Massàlia, l’actual Marsella; Àgata, avui Agde o Empòrion).
A Catalunya, des dels Pirineus fins a l’estret de Gibraltar, diversos cronistes es refereixen a assentaments colonials grecs dels quals es desconeixen la tipologia, l’activitat preferencial, la localització o la cronologia.
Pyrene, que dona nom als Pirineus i segurament Pontevedres, al Rosselló. Rhode avui en dia Roses, Emporion que vol dir “mercat” i que és l’actual Empúries.
Encara per localitzar amb precisió a altres llocs també estan: Kypsela, a l’Empordà, Kallipolis que vol dir “ciutat bonica”, Salauris que podria ser Salou, Lebedontia Prop de l’Ampolla o de Tarragona, Tyriques que possiblement sigui Tortosa, Sagunt</em pretesa fundació colonial de l’illa de Zacint. En l’època micènica; Hemeros-kopion “talaia del dia”, potser localitzada a Xàbia o Dènia. Alonis potser a Benidorm, Akra Leuke “altura blanca” a Alacant, Molibdana potser prop de Cartagena, Abdera a Adra i Mainake a la costa de Màlaga. Sarna, Hyops, Hystra, Hylates, i Herna estan encara per localitzar.
No sé si us sonaran alguns d’aquests noms, a mi uns quants em fa la sensació de que sí!
Hola!
El que he pogut entendre dels videos és el següent:
A Catalunya hi havia un conjunt de petits poblats on hi residien els ibers. Als segles XIII i XII Ac, les polis gregues van tenir problemes de creixement de població i van tenir que emigrar. Van fundar colònies per molts territoris, com a Rodes per exemple. Però es molt important Empòrion, fundada per la ciutat de Massalia o Marsella actualment (aquesta fundada per la ciutat de Fusea). Durant els primers anys va quedar sota la influència de Massalia (Marsella). Des de la paleàpolis es van fer intercanvis comercials amb els habitants del territori. Empòrion va anar creixent i es va convertir en una gran ciutat colonial. feia comerços amb els pobles indígenes. La ciutat va tenir la seva pròpia moneda. Al seu port arribaven armes, perfums, vi, .. de molts territoris. També comercialitzaven amb molts productes agrícoles i molts metalls. La ciutat va estar fortificada des dels inicis. Aquesta muralla estava reforçada per torres rectangulars. Hi havia una regió sagrada, a la qual s’accedia amb una escalinata. La seva missió era fer culte al deu de la medicina. Els sectors urbans estaven dividits en quadrants. Hi havia l’àgora, també moltes tabernes i locals comerciants. Les primeres cases eren petites però les residencials eren més grans i més decorades. Hi havia un port artificial.
La ceràmica era molt important per al seu comerç. La ceràmica ibèrica estava molt influenciada pels grecs. Finalment els romans van conquerir la ciutat i aquesta es va anar convertint en romana.
Esculapi era el déu de la medicina. És va trobar la seva estàtua, i se li va atribuir a ell encara que li mancava el cap ja que hi havien altres estàtues del déu molt similars. Però actualment hi ha encara el dubte de si es el déu Esculapi o un déu egipci de la salut i la navegació. Es creia que era l’estàtua que hi havia dins del temple de la ciutat.
L’últim vídeo no el puc comentar perquè no puc escoltar-lo. per cert, uns videos molt interessants!
Adeu!
La colonització grega es va donar entre els segles VIII i VI aC. Aquest fenomen consistia en l’emigració de petits col·lectius de població grega en altres territoris amb el propòsit de conrear terres fructíferes (a Grècia la major part de la terra era muntanyosa i per tant no era fèrtil) o simplement per comerciar. La colonització grega es pot dividir en dos períodes: colonització de tipus agrari (segles VIII-VII aC) i la colonització comerial (segles VII-VI aC).
Així doncs podríem dir que les causes principals de la colonització grega són la poca quantitat de terres pel conreu i el monopòli dels rics d’aquesta mínima proporció. També s’ha de tenir en compte el gran creixement demogràfic amb la millora de l’alimentació. Tant rics com pobres decidien aventurar-se en la recerca de nous territoris per fugir de la seva πόλις per incompliments de la llei o simplement amb l’objectiu d’enriquir-se i rebre l’honor i la glòria que rebia un οἰκιστής quan descobria un nou indret.
Trobem colònies arreu de la Mediterrània, des del nord d’Àfrica, a l’Àsia Menor i a la Península Ibèrica. Algunes de les colònies hel·lèniques a la Península són: Mainace, Alonis, Hemeroscopèon, Sagunt, Roses i la més important de totes: Empúries.
Αbans de l’arribada dels grecs a Ἐμπόριον, la ciutat ja estava habitada per una població bàrbara anomenada “Indika” que d’aquest nom esdevindria el nom de “Península Ibèrica”. Els colonitzadors d’Empúries no van arribar directament de Fòcea (la seva terra natal), sinó d’una altra colònia al sud de la futura Gàl·lia o França: la πόλις de Massàlia. No va ser una arribada violenta per part dels focis i tampoc els indígets van mostrar cap tipus de resistència, al contrari van establir una bona relació de respecte i tots dos pobles van acollir aspectes culturals de l’altre. Aviat els grecs van crear una nova πόλις anomenada Ἐμπόριον que etimològicament significa “mercat” perquè era precisament el comerç la principal font de riquesa d’Empúries, posteriorment la part vella de la ciutat rebria el nom de “Paleàpolis”.
Finalment us parlaré sobre el protector d’ Ἐμπόριον: Escolapi. Escolapi era el déu de la medicina. Fill d’Apol·lo i Coronis, fou criat pel centaure Quiró qui l’ensenyà les arts curatives. De fet grecs d’arreu de la Mediterrània viatjaven a Empúries amb el propòsit que el déu de la medicina curés les seves malalties i els oferís una bona salut. Però a més a més de ser la divinitat de la medicina, també era la dels navegants. Quin millor déu que Escolapi a una ciutat com Empúries que depenia del comerç marítim?
Recentment s’han fet unes investigacions que possen en dubte que l’estàtua d’Escolapi trobada el 1909 a Empúries sigui vertaderament Escolapi. Es creu que podria ser el déu Serapi, una divinitat força nova en el moment que es va encarregar i per tant força desconeguda pels grecs de l’època.
Laia, es diu EscUlapi! Recorda-ho!
Pingback: L’Esculapi d’Empúries, una història fascinant! | El Fil de les Clàssiques
Pingback: Empúries, la porta d’Hispània | Aracne fila i fila