Igor Stravinsky, compositor i director d’orquestra rus és un dels músics més importants i de més trascendència en la música del segle XX.

Nascut a Oranienbaum el 17 de juny de 1882 i mort a Nova York  el 6 d’abril de 1971, ja va viure un ambient musical des de ben petit perquè el seu pare era cantant d’òpera (baix) al teatre Mariinsky de Sant Petesburg.  Va iniciar els estudis de Dret però aviat va sentir la necessitat de dedicarse a la música essent Nikólai Rimsky-Kórsakov, probablement el músic més important a Rússia en aquell moment, qui li va començar a donar les primeres classes de composició als 20 anys.

La música d’Stravinsky suposa una ruptura radical amb la música romàntica (F.Chopin, R.Schumann, J.Brahms i P.I.Tchaikovsky). Stravinsky revoluciona l’ús del ritme. A les seves obres, el ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l’època.

La consagració de la primavera és el nom d’una de les obres més polèmiques de la història de la música. El seu autor és I.Stravinsky i fou estrenada l’any 1913 a París. És un ballet, obra musical per a orquestra, estructurat en dos actes.  Descriu la història (basada en fets de l’antiga Rússia)  del rapte i sacrifici pagà d’una adolsecent a l’inici de la primavera que tenia l’oblicació de ballar fins arribar a morir per tal d’obtenir la benevolència dels déus a l’inici de la nova estació. Tot buscant recrear la fascinació primitiva de l’home davant les forces de la naturalesa, Stravinsky explora tots els recursos instrumentals al seu abast: percussions violentes, la secció de vent tocant al límit de les seves possibilitats expressives, dissonàncies, ritmés sincopats i amb accents imprevisibles, caràcter vigoròs i salvatge.

Aquí teniu un fragment d’aquest ballet amb coreografia de Maurice Bejart.

FRÉDÉRIC CHOPIN va néixer l’1 de març de 1810 a Zelazowa-Wola a 5o kilòmetres de Varsòvia i era fill d’un francès i una polaca. Si bé era polonès de naixement, amb 20 anys es va instal·lar a París i allí va morir un 17 d’octubre de 1849.

França li ha volgut retre un homenatge i durant tots aquests mesos han tingut lloc a Varsòvia tot un seguit de concerts, 120, i ahir diumnege 13 de juny hi va haver l’últim concert d’aquest bicentenari tan especial.

Els músics anonemaven Pianòpolis a la capital de França. Al París de 1832 hi treballaven uns 3000 obrers només en la construcció de pianos (recordem que el piano és l’instrument romàntic per excelència).

París també s’ha sumat a aquest any d’homenatges i es poden seguir les petjades de Chopin per aquesta ciutat al Museu de la Vida Romàntica i a l’exposició que la Cité de la Musique ha dedicat a aquest músic. Partitures i documents reflecteixen, els èxits del músic, els seus concerts, les classes de piano a les grans famílies burgeses, la seva relació amb George Sand, la seva amistat amb el pintor Delacroix (que és l’autor del retrat que hi ha en aquest article).

La Cité de la Musique ha elaborat un passeig virtual interactiu per l’exposició. Val la pena entretenir-s’hi una estona: les fotografies, els dibuixos i retrats, les partitures i sobretot la música!!. A cada pàgina que aneu passant (Presentation; Pianopolis; Artistic and Social Cercles; Chopin’s Workshop, Music Room…) trobareu una selecció de la seva millor música. L’àudio és en francès (amb una mica de ganes es pot entendre) i els escrits en anglès. (PER PODER VEURE-HO HEU D’ANAR A “ACCÉDER AU SITE)

Tenint en compte que enguany es celebren els 200 anys del naixement de dos grans compositors romàntics, essent una mica agosarats podriem considerar l’any 2010 com  “l’any del romanticisme”.

Com ja sabeu l’1 de març es van iniciar les celebracions dels bicentenari de Fréderic Chopin, i un 8 de juny de 1810 naixia a la ciutat alemanya de Zwickau, Robert Schumann, per molts el geni del Romanticisme.

Com a bon romàntic, el seu intrument preferit va ser el piano i escriu les primeres composicions a l’edat de 7 anys. Pel que fa a la seva labor com a compositor cal destacar les petites peces per a piano, amb noms tan suggerents com Carnaval o Papillon, les simfonies i els concert per diferents instruments.  També va escriure lieds (cançons per veu i piano) i nombroses obres corals acompanyades per piano o orquestra.

Així mateix va ser un crític musical molt ben considerat en la seva època. Als 20 anys coneix Clara Wieck, la millor pianista europea en aquells moments i nena prodigis, amb qui viu una història d’amor digna de pel·lícula (ella era la filla del seu professor de piano, nou anys més petita que ell) . Finalment i sense el consentiment del pare es van casar.

Amb consonància amb l’esperit romàntic de l’època, la vida de Schumann va ser una constant lluita entre l’eufòria creativa i el desequilbri psíquic, provocats per una malaltia maniaco-depressiva. Després d’algun intent de suïcidi (l’any 1854 es va voler ofegar al Rhin) va haver de ser internat en un hospital psiquiatric on hi va morir a l’edat de 46 anys.

ROBERT SCHUMANN IN ZWICKAU: si voleu veure la casa de Schumann a Zwickau i  els instruments de teclat que ell i la seva dona, Clara Wieck, van tocar.

TEST DE PERSONALITAT: CLÀSSIC O ROMÀNTIC?: si voleu saber si sou clàssics o romàntics feu aquest test i sortireu de dubtes.

Amb aquest fantàsic eix cronològic fet pel professor Massimo Pennessi, podreu veure els moments més importants de la biografia de Schumann així com uns quants videos de les seves obres més destacades.