El 1920, el naixement del cinema sonor provoca un veritable trasbals i canvia totalment els costums. Uns micròfons enormes, que ho enregistren absolutament tot, es dissimulen per tot el plató. Per evitar, el rum-rum del motor, la càmera es tanca dins unes grans caixes insonoritzades que impedeixen qualsevol mobililtat. Els actors, clavats al costat del micròfon, tenen por que els falli la memòria, i n’hi ha prou amb un estossec per espatllar tota l’escena!

Afortunadament, de mica en mica els problemes es resolen: s’inventa una càmera silenciosa, i, sobretot, un micròfon d’alta sensibilitat que, fixat a una girafa, permet seguir els actors. A partir d’aleshores, el cinema va iniciar la transformació més profunda. (Font: Un món màgic el cinema. Editorial Cruïlla).

Si voleu continuar sabent petites i grans històries, problemes, anèdoctes… i molt més sobre la incorporació del so a la imatge, seguiu aquest link a la “Historia del cine: cine sonoro”  d’ Enrique Martínez -Salanova Sánchez.

I la millor manera per entendre el daltabaix que va provocar l’entrada del sonor en el món del cinema, és sens dubte “Cantant sota la pluja”. Tots coneixem el número de ball més famós de la història del cinema, peró què hi ha a més de Gene Kelly ballant al voltant d’un fanal mentre plou a bots i a barrals?!

Bé, aquí teniu unes activitats molt interessants que he trobat, que ens aniran molt bé per aprofitar tot allò que té de bo la pel·lícula. A més, està ple d’escenes del film trobades al YouTube.

(Les activitats estan fetes per Marian Domínguez Professora de Secundària)