Amb aquest joc podreu jugar a fer parelles entre compositor i obra. Són del Barroc. Feu clic a “View Fullscreen” per veure-ho millor.
Amb aquest joc podreu jugar a fer parelles entre compositor i obra. Són del Barroc. Feu clic a “View Fullscreen” per veure-ho millor.
Nascuda a l’any 1947, Glòria Gaynor, és una important cantant de música disco i soul. La seva cançó més coneguda és I will survive (1979). Segur que tots la coneixeu.
Per primer cop la lletra s’escriu des del punt de vista d’una dona, que li diu al seu ex-amant que ella és lliure i que pot continuar sense ell. La cançó es va convertir en un himne de l’alliberació femenina i actualment es considera un dels himnes del moviment gay.
La canço l’ha escrit amb el Noteflight Carme Marchena.
I aquí hi ha una versió de la mateixa cantant.
Hi ha gent que treballa molt. I aquest és el cas de la Carme que ha fet aquesta presentació amb Glogster. A partir de l'”Orfeo” de Clàudio Monteverdi, que és la primera òpera escrita que es conserva completa, podreu estudiar les diferents parts en què es divideix una òpera.
Aquest és un bon recurs per aprendre i repassar tot allò relacionat amb els estils musicals del segle XX. És el primer que he fet amb aquest programa i crec que esta molt bé i us anirà molt bé per estudiar.
Aquesta és la cançó amb què acaba cada dia el programa “El Hormiguero”. El programa es força entretingut i sempre hi ha alguna cosa interessant i la cançó que finalitza el programa és tant divertida com ho són tots els periodistes i actors que hi treballen.
Us deixo la partitura (l’ha escrit Carme Marchena) i el video de la cançó completa
Per commemorar l’aniversari de Carl Orff, aquí teniu una presentació feta amb un nou format amb el que estic treballant últimament: DOCUMENTA
No hi ha com el treball col·laboratiu (abans simplement en grup). La meva amiga Carme Marchena ha passat la partitura que vaig arranjar aquesta primavera a Noteflight. Perfecte, oi?
AQUI hi trobareu el video i una mica d’història sobre l’obra i el compositor. L’original és per piano però també es toca amb orquestra simfònica.
Des de l’any 1982 en què el ministre francès de cultura Jack Lang va proposar el dia 21 de juny, dia del solstici d’estiu, com a Dia Internacional de la Música, se celebra a diferents llocs del món aquest dia tan especial per nosaltres.
La idea es celebrar aquest dia de dues maneres: la primera és que els músics aficionats surtin al carrer a tocar. I la segona és que s’organitzin concerts gratuïts, per tal que el públic pugui gaudir dels seus artistes preferits sense importar l’estil ni l’orígen.
I per celebrar-ho aquest video de Jamie Cullum “Please Don’t Stop the Music”. Podreu veure com es desmunta peça a peça un piano de cua:
Nascut a la ciutat de Colonia, Alemanya, el 20 de juny de 1819 i mort a París, el 5 d’octubre de 1889, Jaques Offenbach es considera el creador de l’opereta moderna i de la comèdia musical. Violoncelista i compositor és una de les figures més influents de la música popular europea del segle XIX.
Com molts dels compositors de música culta que van visitant aquest bloc, és més conegut per la seva música del que us pugueu pensar. Sobretot cal destacar dues obres: l’opereta còmica Els contes de Hoffmann i l‘Orfeu als inferns.
Una barcarola és una cançó folklòrica cantada per gondoliers venecians i per tant té un ritme que recorda el remar d’un petit vaixell o una gòndola. El tempo de les barcaroles sol ser moderat i en compàs de 6/8. Una barcarola és també una peça musical escrita en aquest estil com és el cas de la “Barcarola” dels Contes de Hoffman per a dues sopranos i orquestra.
La segona obra de Jaques Offenbach i conegudíssima pel gran públic és el Galop Infernal (més conegut com “Can-can“). L’escena, que pertany a l’òpera còmica Orfeu als Inferns, mostra una enorme bacanal que estan celebrant els deus de l’Olimp a l’infern.
I un tercer vídeo, el famòs Can-can de la pel·lícula Moulin Rouge. El can-can és un ball ràpid i viu. de reputació escandalosa. Les seves principals característiques són els moviments provocatius, les patades altes i l’aixecament de faldilles. Aquest ball neix a París en el segle XIX , el ballaven les ballarines de la famosa sala de ball el Moulin Rouge de París i fou immortalizat en lòpera d’Offenbach de la qual ja hem parlat.