Mireu aquest curt. Val la pena tant per la música com per les imatges. Feu clic
Monthly Archives: febrer 2010
“Farinelli” Nostalgia d’una veu perduda
Llàstima que no hàgim pogut veure sencera la pel·lícula “Farinelli il castrato”! Com ja sabeu la veu de castrat que sentim a la pel·lícula és una veu de laboratori fruit de la suma de les veus del contratenor Derek Lee Ragin i la soprano Ewa Malas.
Tot passejant per la xarxa he trobat el reportatge “Farinelli. Nostalgia d’una veu perduda” del mateix director del film: Gerard Corbiau. És un conjunt de 6 vídeos on s’explica de manera detallada la gravació de la part vocal i musical de la pel·lícula. Intercalat amb la gravació hi ha tot d’explicacions i imatges de com es practicaven les operacions als infants i quina era la seva vida un cop havien passat per aquest tràngol i eren adults.
El reportatge és en francès, però s’enten força bé i evidentment la música parla per si sola. També és interessant de veure els videos perquè així us en podeu fer una idea de com es grava una pel·lícula i com s’hi posa la música.
El primer vídeo que us poso és el “Laschio chio pianga” de l’òpera Rinaldo de G.F. Händel, un dels fragments musicals de la pel·lícula de més intensitat musical.
Si voleu saber alguna cosa més sobre els castrats aneu a Castrats per amor a l’art
Concentrat de música
Avui us proposo un enigma auditiu. Tot remenant per la xarxa he trobat aquest video del quartet de corda anglès Stringfever. Són tres germans i un cosí que fan uns esbojarrats i divertits arranjaments d’obres musicals amb uns instruments de corda més o menys tradicionals.
El video que penjo és un petit resum musical de música culta, pop i cinematogràfica en 5 minuts.
L’enigma d’avui consisteix en identificar els títols de les peces musicals que a manera de potpourri interpreten aquests excel·lents músics. Hi ha música de tots els estils: culta, pop-rock i música de pel·lícules. N’heu d’identificar al menys dos per que la vostra participació sigui puntuable en la lliga. Ah! I es classificaran els 10 que hagin posat més títols de cançons o peces musicals.
Un consell, potser us seria de gran utilitzat tenir algun pare, mare, tiet, tieta, avi, àvia………. al costat.
L’opera: una emoció. L’Orfeo
Ja sabeu que un dels fets musicals més importants del Barroc és el naixement de l’òpera. L’òpera és un espectacle per a ser represeenetat amb el text cantant, amb acompanyament orquestral i els elements escènics habituals del teatre (decorats, vestuari..)
L’Orfeo és la primera òpera escrita de la qual se’n conserva la partitura completa. Fou escrita pel compositor italià Claudio Monteverdi i escenificada per primera vegada a la cort de Màntua l’any 1607.
Les parts d’una òpera són:
1. Obertura: o introducció instrumental
2. Recitatiu: petit fragment narrat en el qual la música s’adapta al text. El recitatiu serveix per fer avançar la narració dels fets.
3. Aria: fragment melòdicament més expressiu, que canta un/una solista acompanyat per tota l’orquestra. En l’ària el personatge expressa els seus sentiments o pensament més íntims.
4. Interludis instrumentas i danses.
5. Fragments corals: intepretats per tot el cor
Us deixo un parell de videos perquè us els pugueu mirar amb tranquilitat.
En el primer sentireu l’Obertura i un primer fragment en estil Recitat intepretat per un personatge femení: la Música
En el segon un Duet interpretat per l’Orfeu i la seva estima Euridice. Quan ells acaben de cantar sentim una Dansa intepretada per l’orquestra i ballada i també un fragment per Cor. Així que en pocs minuts de música tindreu ocasió de veure i escoltar quines són les parts en què es divideix una òpera.
Exercicis d’instruments cordòfons
Aquí teniu uns quants exercicis d’autocorrecció de cordòfons. Us aniran molt bé per repassar i preparar l’examen.
1. Posa el nom als instruments de corda fregada
2. Posa el nom als instruments de corda puntejada
So i imatge: sincronia i asincronia
Leave a reply
Parlem de sincronia quan es produeix una concordança o simultaneitat de fets en el temps. Fent un paral·l·lisme, aquest terme també el podem utilitzar quan parlem d’aquella música que “queda bé” o “no” amb unes imatges determinades. En aquest cas utilitzarem el concepte de “convergència emocional” amb la música que acompanya les imatges.
El contrari serà la asincronia o “divergència emocional” de la música amb les imatges.
Aquí hi trobareu una sèrie de treballs que els alumnes de l’Optativa de Música han realitzat per treballar aquest concepte.
Treball fet per Mercè Ollé i Oihane Vàzquez
Treball fet per Marta Calbet i Mireia Massana
Piratas del Caribe. Partitura
“Piratas del Carib” és el títol de la trilogia cinematogràfica de Walt Disney formada per “La Maledicció de la Perla Negra” , “El cofre de l’home mort” i la mateixa “Pirates del Carib”. L’argument descriu les aventures pirates del Capità Jack Sparrow, el ferrer Will Turner i l’aristòcrata Elisabety Swann i tots els enfrontaments amb tot un seguit de personatges antagonistes com el capità Hector Barbossa.
He trobat la partitura en el blog de música “Programa Contínuo” i m’ha semblat força interessant de fer-la. Crec que us agradarà molt, tot i que haureu de dedicar bastantes “estonetes” (ja m’enteneu) a estudiar-la. La versió que n’ha fet la professora Loly és molt atractiva perquè hi ha inclòs un acompanyament de bateria i a l’hora de tocar ja veureu que anima moltíssim.
Us deixo també la BSO de la pel·lícula.
El concerto grosso
El concerto grosso és una de les formes instrumentals més importans del Barroc. En ell, un grup reduït de solistes (concertino) s’oposa al tutti orquestral anomenat també ripieno. El contrat (característica tan típicament barroca) que se’n deriva de la intervenció alternada de les dues agrupacions, ens suggereix el contrast de llums i ombres que també trobem en la pintura d’aquesta època.
Tots els grans compositors del Barroc com A. Corelli, A. Vivaldi, J.S.Bach i G.F.Händel van escriure nombrosos concerti grossi
Fent un clic anireu al concerto grosso.
La viola de gamba: Jordi Savall
Què és la viola de gamba? És un instrument de corda fregada molt antic. Neix aproximadament cap a l’any 1400 i es va utilitzar especialment durant el Renaixement i el Barroc. Tot i que s’assembla als instruments de la família del violí, la viola de gamba té un altre orígen i una estructura diferent: fixeu-vos sobretot en la caixa d’espatlles caigudes (els violins les tenen rectes). La viola de gamba que es toca amb l’instument agafat entre les cames (gamba en italia vol dir cama) té aquests nom per diferenciar-la de les violes convencionals també conegudes com violes da braccio (bras)
Qui és Jordi Savall? Nascut a Igualada l’any 1941, és un dels millors violagambistes, director d’orquestra, musicòleg i especialista en música antiga que hi ha actualment en el panorama musical internacional.
“La música té un gran poder i aquest poder arriba a l’Univers. ¡Utilitzem-la perquè la pau torni al planeta! . Aquesta frase pronunciada recentment per Savall amb motiu del premi que li han concedit pel seu disc “Jerusalem. La ciutat de les dues paus: la pau celestial i la pau terrenal” em recorda a un altre català universal: Pau Casals (vegeu el Discurs de Pau Casals a les Nacions Unides l’any 1973
Com Casals, Jordi Savall sosté que la música és universal i una manera d’aconseguir la pau a través del seu llenguatge, un llenguatge que arriba a tothom siguin cristians, jueus o musulmans. És per això que el disc porta per títol “Jerusalem”, perquè ha estat des de sempre una ciutat de peregrinatge on les dues paus (la celesital i la terrenal) no s’han pogut aconseguir mai.
El passat més de gener el programa de TV3 Sense Ficció va emetre un documental molt interessant sobre Jordi Savall la seva música i el seu ofici. Aquesta és un resum del programa: “Per primera vegada en un documental, Jordi Savall s’obre a parlar de la seva música i del seu ofici. Coincidint amb el 500 aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja, quart duc de Gandia, el documental ha seguit, amb Jordi Savall i els col·laboradors més pròxims, el procés de creació de Dinastia Borja. La música del temps dels Borja, del papa Alexandre VI i dels seus fills, Cèsar i Lucrècia, fins a arribar a Sant Francesc de Borja -jesuïta i, probablement, compositor-, n’és el fil conductor” (Font: TV3 a la carta)
I aquest és el programa. Què ho disfruteu!!
Flashmob
Sabeu que és un flashmob? N’heu sentit a parlar?. Traduït literalment com “multitud insantània” (flash: llampec, ràfega; mob: multitud), és una acció organitzada en la qual un gran grup de persones es reuneixen de cop i volta en un lloc públic, fan alguna cosa inusual i després es dispersen ràpidament. Solen convocar-se a través de mitjans telemàtics (mòbils i internet) i la majoria de les vegades no tenen cap altre finalitat més que la de divertir-se.
Què us sembla, fem un flashmob? Qui l’orgaznitza?
Us deixo un flashmob que es va fer amb mes de 200 persones a la Central Station d’Amberes (Bèlgica) amb la cançó “Do, re, mi” de la pel·lícula “Sonrisas y lágrimas”.
Ah! Les meves assessores em diuen que potser us agradarà més aquest altre. Ja em direu que us ha semblat!!!