Category Archives: Moments especials

Bones Vacances

adeprofeHa arribat l’estiu!! I amb l’estiu també arriben les vacances!! Tot i que n’hi ha alguns que encara han d’anar a recuperar assignatures, la majoria de vosaltres ja heu acabat. Això vol dir que heu estat treballant de valent tot el curs!

Ha estat un any plè de canvis per vosaltres i per mi: enguany ha estat el primer curs de Moodle i Música.  Tots n’hem hagut d’aprendre! Peró penso que el balanç ha estat positiu: hem fet concerts (Concert de Nadal i Concert de Primavera), no hem pogut fer sortides (espero poder-les fer l’any que ve…), i hem après moltes coses…

Tinc molts projectes per l’any vinent! I tot i que n’hi ha alguns que ja no hi seran, espero poder compartir la il·lusió i les ganes de fer música amb tots vosaltres.

Fins al Setembre!!!!

(abans de veure-ho poseu els altaveus en marxa)

GoAnimate.com: Fi de curs 2011 by ademus

Like it? Create your own at GoAnimate.com. It’s free and fun!

El bloc fa un any!!!

pastis-1r-aniversariAvui el bloc fa un any!!!!!!!!!!!

Quan vaig començar no sabia on em portaria tot plegat, el que sí que tenia clar era l’objectiu que em movia a iniciar el projecte: fer de la meva passió, la música, la passió de tots els que en el dia a dia i en el meu entorn més immediat ( alumnes, companys, amics…) m’envolten.

Amb el temps m’he anat adonant que un bloc és una finestra oberta al món, i que aquest món s’ha anat fent gran  poc a poc, com una bola de neu quan baixa per un pendent d’una muntanya. I ara ja sou uns quats els que guaiteu a aquesta finestra.

Em continua agradant, i cada vegada més, el que vaig posar en el meu primer article de benvinguda (i que vaig copiar fil per randa d’un anunci d’una beguda molt coneguda).

L’anunci porta per títol “La feina ben feta no té fronteres” . I diu així:

Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.

Quin és el seu secret es preguntava tothom?

La passió, la dedicació, l’atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra creativitat.

Quin és el secret es preguntava tothom? Si fem les coses com nosaltres sabem, hi ha res impossible?

I el que facin els altres tant se val, la feina ben feta no té fronteres ni té rival

Us deixo amb una bonica història molt adient per a la Nit de Nadal.

santa-claus-i-gatet2

Montserrat Caballé: una “gran” soprano

diamundialsida2-266x250Avui és el dia Internacional de la Lluita contra la Sida. I, de cop i volta m’han començat a venir a la memòria una sèrie de records relacionats  amb aquesta malaltia i la música. Us ho intentaré explicar…

Com si d’una pluja es tractés, deixo anar uns quantes idees: 1. FREDDY MERCURY(QUEEN), 2. MONTSERRAT CABALLÉ (una gran soprano catalana de qui recentment hem parlat), 3. SOPRANO (aquests dies estem treballant les veus humanes), 4.  OLIMPIADES BARCELONA 92, 5. LA MARATÓ  de TV3 (que es celebrarà el dia 19 de Novembre) i 6. la SIDA (que cada any se celebra el dia 1 de desembre).

Sis noms tots ells relacionats amb la música i relacionats d’una manera molt directa amb la gran cantant catalana Montserrat Caballé. No escriuré gaire més, deixaré que el gran poder de seducció i de comunicació universal que té la música, faci la resta de la feina:

VIDEO 1: “Barcelona”, cançó que amb motiu de les Olímpiades de Barcelona (1992) (4) van intepretar conjuntament Montserrat Caballé (2) i Freddy Mercury (1). L’havien de cantar durant la inauguració de les olimpiades, però Mercury va morir a causa de la malaltia de la sida (6) l’any 1991. La cançó és magnífica i tant la Caballé (soprano (3) ) com Mercury tenen unes veus  fantàstiques. A molts, se’ns posen els pels de gallina només tornar-la escoltar.

VIDEO 2: “La cançó de la marató” (5), és una adaptació de la cançó de Phil Collins (You’ll be in my heart de la BSO de Tarzan) que intepreten magníficament bé la Montserrat Caballé (2) i la seva filla Montserrat Martí, dues sopranos (3) catalanes que estan entre les millors cantants de la lírica mundial. L’adaptació de la cançó porta per títol “Seràs al meu cor” i tant les imatges com la lletra i la música aconsegueixen arribar directament als nostres cors i quedar-s’hi. Si voleu més informació sobre la marató seguiu aquest enllaç.

video-marato-2010

Heu entès la relació entre 1, 2, 3, 4, 5 i 6 ????

Cecilia Bartoli i Vivaldi

De moments especials n’hi molts i a més, cada u té el seu moment especial. Els meus moments especials sovint tenen forma de música i sovint, com ja m’ha pasat en algun altre moment (moment 1, moment 2..) , arriben quan menys t’ho esperes. Avui m’ha arribat a quarts de dotze de la nit, quan ja tancava l’ordinador i m’he trobat amb la Cecília Bartoli (mezzosoprano italiana) cantant una ària d’una òpera de Vivaldi que porta per nom Griselda.

És clar, no ho puc evitar, sóc cantant i quan sento una veu que val la pena ho deixo tot per escoltar-la. I això és el que espero que feu quan us trobeu amb aquest vídeo: “deixeu-ho tot i obriu ben bé les orelles per escoltar les agilitats vocals que, com si fossin focs d’artifici, surten de les cordes vocals d’aquesta fantàstica cantant”.

Bona nit!!

Ah, també us deixo l’entrevista que li van fer al programa El hormiguero. També val molt la pena.

Un premi Baldiri Reixach a l’Institut

Diumenge passat dia 30 de maig es van lliurar els Premis Baldiri Reixach a l’Espluga de Francolí. Els premis es concedeixen a treballs realitzats dins els centres escolars (primària i secundària) i poden estar basats en qualsevol dels àmbits de coneixement.

En aquest cas el premi es va concedir al Treball de Recerca de Batxillerat fet per Miquel Massana i titulat “300 anys de tecles i tubs”. Es tracta d’un estudi comparatiu entre l’orgue actual (2003) i el que hi havia hagut, destruït l’any 1936.

En paraules del mateix Miquel: “aquest treball podia ser l’ocasió perfecta de passar comptes amb el passat i col·locar l’antic orgue de la Selva al lloc on li correspon, però també d’anar més enlla i fer un estudi comparatiu entre els dos instruments, aprofundir en les seves característiques i descobrir si, tècnicament, tenen alguna cosa en comú”.

Des d’aquí la meva més sincera felicitació al Miquel.  El seu pas per l’Institut no ha passat desapercebut i ja des del primer dia en el centre es va mostrar com un col·laborador, més que com un alumne, imprescindible en qualsevol dels actes musicals que es van anar celebrant durant els anys que va ser amb nosaltres (actualment està fent el Superior de Piano al Conservatori del Liceu de Barcelona,

Violoncels al metro

Tal com ja us vaig dir fa uns quants dies, hi ha vegades que els moments especials es busquen i d’altres senzillament t’arriben. Aquesta nit m’ha vingut a trobar un moment que va ser molt especial un dia del Nadal del  2007, dia en  què vaig veure aquesta pel·lícula i una conversa d’avui me l’ha fet recordar. És una de les escenes més impactants de la pel·lícula de Pere Portabella “El silenci abans de Bach”: 12 violoncels tocant la el Preludi de la Suite num. 1 per a violoncel de J.S.BACH al metro de Barcelona.

Pie Jesu

Es evident que el meu moment especial no té perquè ser el vostre moment especial. I penso que els moments especials els pots trobar o els pots buscar. Molts diumenges al matí busco el meu moment especial mirant de trobar algun canal de televisió on facin algun concert per “perdre el temps badant” ja que  per manca de temps no ho puc fer durant la setmana.

Us deixo el meu moment especial d’aquest matí: el “Pie Jesu” del Requiem de G. FAURÉ.

PIE JESU

Pie Jesu Domine,                                Deu Misericordiòs,

dona eis requiem,                              dóna’ls repòs,

requiem sempternam.                        repòs etern,

La versió és del Cor de la Catedral de Winchester. Quina pau escoltar aquesta veu tant celestial!!! Aquesta és una de les obres vocals més belles que ens ha deixat la Història de la Música.