Igor Stravinsky, compositor i director d’orquestra rus és un dels músics més importants i de més trascendència en la música del segle XX.

Nascut a Oranienbaum el 17 de juny de 1882 i mort a Nova York  el 6 d’abril de 1971, ja va viure un ambient musical des de ben petit perquè el seu pare era cantant d’òpera (baix) al teatre Mariinsky de Sant Petesburg.  Va iniciar els estudis de Dret però aviat va sentir la necessitat de dedicarse a la música essent Nikólai Rimsky-Kórsakov, probablement el músic més important a Rússia en aquell moment, qui li va començar a donar les primeres classes de composició als 20 anys.

La música d’Stravinsky suposa una ruptura radical amb la música romàntica (F.Chopin, R.Schumann, J.Brahms i P.I.Tchaikovsky). Stravinsky revoluciona l’ús del ritme. A les seves obres, el ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l’època.

La consagració de la primavera és el nom d’una de les obres més polèmiques de la història de la música. El seu autor és I.Stravinsky i fou estrenada l’any 1913 a París. És un ballet, obra musical per a orquestra, estructurat en dos actes.  Descriu la història (basada en fets de l’antiga Rússia)  del rapte i sacrifici pagà d’una adolsecent a l’inici de la primavera que tenia l’oblicació de ballar fins arribar a morir per tal d’obtenir la benevolència dels déus a l’inici de la nova estació. Tot buscant recrear la fascinació primitiva de l’home davant les forces de la naturalesa, Stravinsky explora tots els recursos instrumentals al seu abast: percussions violentes, la secció de vent tocant al límit de les seves possibilitats expressives, dissonàncies, ritmés sincopats i amb accents imprevisibles, caràcter vigoròs i salvatge.

Aquí teniu un fragment d’aquest ballet amb coreografia de Maurice Bejart.