Alguns exemples de danses renaixentistes són:
La pavana: dansa lenta i majestuosa. Molt elegant (dansa baixa)
La gallarda: molt més viva. L’home era qui feia exhibició de les seves facultats (dansa alta)
Romeu i Julieta és un ballet de Sergei Prokofiev basat en l’argument de l’obra de William Shakespeare. És una de les obres més conegudes i més valorades pel públic. L’obra destaca per la bellesa de les seves melodies, la gran varietat i força rítmica i el caràcter dels temes principals (el cèlebre i sinistre ball dels Capuleto i els Montesco; el delicat tema de Julieta)
Argument:
A la ciutat de Verona hi ha dues famílies enfrontades des de fa generacions: els Capuleto i els Montesco. Els Capuleto fan una festa de disfreces en la qual s’infiltren, amagats rere unes màscares uns quants joves de la família dels Montesco, entre ells l‘únic fill dels Montesco, Romeu. Julieta, la filla dels Capuleto, s’ha promès aquell mateix dia amb el compte Paris però a la festa coneix Romeu de qui queda immediatament enamorada. Aquella mateix nit Romeu visita Julieta i sota el balcó de casa seva li promet amor etern…. I aquesta història que tan bé comença (bé, de fet no tant perquè Julieta ja estava promesa amb Paris) acaba malament del tot ja que moren els dos protagonistes.
És un ballet que realment val la pena de veure, la llàstima és que la manca de temps no ens ho permeti. Mentre tant, i per anar fent boca, us deixo la famosa escena de ball a casa dels Capuleto.
IT Dansa Jove Companyia de l’Institut del Teatre és una companyia de dansa integrada per 16 ballarins-becaris seleccionats mitjançant audició pública. La principal missió de la compayia és proporcionar als graduats en dansa oportunitats de pràctica professional de dos anys (el temps que dura el postgrau) amb coreografies de destactas artistes i amb un programa d’actuacions que els porta al circuit teatral.
Els espectacles presentats al Liceu, Sechs Tänze i Minus 10, són unes coreografies de gran dificultat tècnica que traslladen a l’escenari l’humor, el moviment explosiu, el ritme encomanadís i l’alegria física del moviment i la música. El ritme dels balls compostos per Mozart per a la temporada de Carnaval de 1789. I el ritme de la sensualitat llatina, l’explosivitat del folklore hebreu i el swing de les grans orquestres de ball dels cinquanta. Tot plegat, dues peces unides per la felicitat de ballar, per l’energia que regalen els joves ballarins dalt de l’escenari. Un pur divertiment.
Aquí teniu un petit resum dels espectacles que vam veure.
Kylian és un dels millors coreògrafs que ha estat al capdavant de la companyia de dansa holandesa Nederlands Dans Theater durant anys.Bella Figura és una de les coreografies que ell va idear per aquesta companyia.
Ell mateix va descriure Bella Figura com: ” És l’obra més pacífica entre totes les que he fet,.. és com un bàlsam. És bondadosa amb els éssers humans i mostra la seva part més bona”
En aquests fragments que veureu cal observar la senzillesa del montatge i la magnífica execució; la unió amb la música, tan important per Kylian, enriqueix l’espectacle i li dóna una tendresa i delicadesa que ens deixen sense paraules a l’hora de definir-lo. El vestuari demostra que, lluny de la idea actual que en la dansa contemporània només veiem cossos nus, un pit nu pot ser estètic sense més, perquè no té perque distreure de la resta, perquè pot ajudar a clarificar la bellesa. Les llargues faldilles vermells que es belluguen amb els moviments i s’inflen amb l’aire en els desplaçaments. I els braços rectes però suaus, gestos clars; canvis de ritme d’acord amb la música; duets i coreografies de grup.
No tinc paraules! Bellíssim!