L’evolució de la música occidental parteix del cant gregorià que és un cant monòdic que consta d’una sola melodia cantada per tot el cor.

L’evolució del cant gregorià i de tota la música posterior està lligada al naixement i al perfeccionament de l’escriptura musical. El desenvolupament de la música va portar la necessitat d’escriure els sons. Guido d’Arezzo en el segle X és qui inventa la notació musical.

A partir d’aquest moment comença el desenvolupament de la polifonia durant l’època de l’ars antiqua (s. XI-XIV), amb els compositors francesos Leonin i Perotin.

El centre principal de l’activitat musical se situa al voltant de la Catedral de Notre Dame de París. Leonin i el seu principal seguidor, Perotin, passaran a la història per ser els primers autors polifònics coneguts. Al voltant d’ells s’hi aplegaran gran quantitat de músics anònims que formaran el que es coneix com a Escola de Notre Dame.

Aquí teniu la seva obra més coneguda.

Escoltant i fent els exercicis d’aquesta audició, sabreu quines són les característiques del cant gregorià. Fent clic a “Voir vos resultats” podre saber què heu encertat i què heu fallat.