Des de l’any 1982 en què el ministre francès de cultura Jack Lang va proposar el dia 21 de juny, dia del solstici d’estiu, com a Dia Internacional de la Música, se celebra a diferents llocs del món aquest dia tan especial per nosaltres.
La idea es celebrar aquest dia de dues maneres: la primera és que els músics aficionats surtin al carrer a tocar. I la segona és que s’organitzin concerts gratuïts, per tal que el públic pugui gaudir dels seus artistes preferits sense importar l’estil ni l’orígen.
I per celebrar-ho aquest video de Jamie Cullum “Please Don’t Stop the Music”. Podreu veure com es desmunta peça a peça un piano de cua:
Nascut a la ciutat de Colonia, Alemanya, el 20 de juny de 1819 i mort a París, el 5 d’octubre de 1889, Jaques Offenbach es considera el creador de l’opereta moderna i de la comèdia musical. Violoncelista i compositor és una de les figures més influents de la música popular europea del segle XIX.
Com molts dels compositors de música culta que van visitant aquest bloc, és més conegut per la seva música del que us pugueu pensar. Sobretot cal destacar dues obres: l’opereta còmica Els contes de Hoffmann i l‘Orfeu als inferns.
Una barcarola és una cançó folklòrica cantada per gondoliers venecians i per tant té un ritme que recorda el remar d’un petit vaixell o una gòndola. El tempo de les barcaroles sol ser moderat i en compàs de 6/8. Una barcarola és també una peça musical escrita en aquest estil com és el cas de la “Barcarola” dels Contes de Hoffman per a dues sopranos i orquestra.
La segona obra de Jaques Offenbach i conegudíssima pel gran públic és el Galop Infernal (més conegut com “Can-can“). L’escena, que pertany a l’òpera còmica Orfeu als Inferns, mostra una enorme bacanal que estan celebrant els deus de l’Olimp a l’infern.
I un tercer vídeo, el famòs Can-can de la pel·lícula Moulin Rouge. El can-can és un ball ràpid i viu. de reputació escandalosa. Les seves principals característiques són els moviments provocatius, les patades altes i l’aixecament de faldilles. Aquest ball neix a París en el segle XIX , el ballaven les ballarines de la famosa sala de ball el Moulin Rouge de París i fou immortalizat en lòpera d’Offenbach de la qual ja hem parlat.
Avui se celebra el naixement de Tomàs Luis de Victoria (Àvila el 1548, Madrid 1611). Victòria és el compositor de música religiosa més important del Renaixement espanyol. Als 15 anys va ser enviat a Roma becat per Felip II, on va rebre la influència del compositor italià Palestrina. Totes les seves obres van seguir les indicacions del Concili de Trento i gairebé no va compondre música profana perquè creia que la música havia de servir només per lloar Déu.
La música renaixentista es va veure profundament afectada per la divisió que es va produir en l’esglèsia cristiana occidental, cosa que va conduir a la Reforma protestant. Aquest trencament fou iniciat durant el segle XVI per Martí Luter (1483-1543), gran amant de la música que creia totalment amb el poder eduatiu de la música.
Amb la intenció de frenar la Reforma, l’esglèsia catòlica va celebrar un Concili a la ciutat italiana de Trento (1545-1563). En aquest concili es van posar regles a la vida eclesiàstica. A nivell musical es van prendre les següents mesures:
Una de les obres més conegudes de Victòria és l’Ave Maria, un motet a quatre veus mixtes. En aquest motet es pot apreciar el treball de composició que va fer l’autor combinant la textura polifònica imitativa (com en el “gratia plena”) amb la textura polifònica homofònica (fixeu-vos amb els versos “Sancta Maria, mater Dei” i “ora pro nobis”). Victòria, músic de la Contrarreforma Catòlica, segueix les indicacions del Concili de Trento en què s’aconsella utilitzar una polifonia poc complexa per tal que els fidels puguin seguir i entendre el text.
Avui 18 de juny el Beatle Paul McCartney fa 68 anys. Nascut a Liverpool l’any 1942 és definit per la Wikipèdia com músic multi instrumentista, empresari, cantant, compositor, productor musical i activista pro-drets dels animals.
Algunes petites curiositats:
1.Mc. Cartney figura en el Llibre Guiness com el músic i compositor de més èxit de la música contemporània, amb seixant discs d’or i 100 milions de còpies venudes.
2. La cançó “Yesterday” escrita per John Lennon i ell, és el tema més versionat en la història, amb prop de 3.700 versions, i ha estat emesa pels mitjans audiovisuals americans més de 7 milions de vegades.
3. Fou condecorat juntament amb els altres quatre Beatles, Membre de l’Imperi Britànic l’any 1965 per la reina Elizabeth II
4. Té el títol de Sir des del març de 1997
5. Es diu que l’any 1966 va morir en un accident de cotxe i que l’actual Paul McCartney és un impostor que s’ assembla molt a l’autèntic. Tot i que sembla impossible, n’hi molts que encara ho creuen.
6. El passat 2 de juny va rebre el premi Gershwin, premi que atorga la Biblioteca del Congrés Americà a aquells músics que amb la seva música han trascendit idiomes i estils musicals i han unit a un públic divers i fomentat l’entendiment i l’apreci mutu, és a dir han unit persones i cultures. Aquest premi el va rebre de mans del president Barack Obama. Aquesta ha estat la seva última actuació.
Si voleu saber una mica més sobre The Beatles, aneu a EL POP: THE BEATLES
Aquí teniu una de les moltes versions que s’han fet de “Yesterday”. És del magnífic pianísta Òscar Peterson.
I aquest és un tall de l’actuació de Mc. Cartney a la Casa Blanca. Els Jonas Brother i Stevie Wonder es va unir amb Mc. Cartney en aquest homenatge que li van retre a la Biblioteca del Congrès Americà. Van cantar alguns dels èxits que va fer famosos als Beatles.
Igor Stravinsky, compositor i director d’orquestra rus és un dels músics més importants i de més trascendència en la música del segle XX.
Nascut a Oranienbaum el 17 de juny de 1882 i mort a Nova York el 6 d’abril de 1971, ja va viure un ambient musical des de ben petit perquè el seu pare era cantant d’òpera (baix) al teatre Mariinsky de Sant Petesburg. Va iniciar els estudis de Dret però aviat va sentir la necessitat de dedicarse a la música essent Nikólai Rimsky-Kórsakov, probablement el músic més important a Rússia en aquell moment, qui li va començar a donar les primeres classes de composició als 20 anys.
La música d’Stravinsky suposa una ruptura radical amb la música romàntica (F.Chopin, 
R.Schumann, J.Brahms i P.I.Tchaikovsky). Stravinsky revoluciona l’ús del ritme. A les seves obres, el ritme, entretallat i imprevisible, tractat de manera aparentment primitiva, sona com una autèntica bufetada a les orelles del públic de l’època.
La consagració de la primavera és el nom d’una de les obres més polèmiques de la història de la música. El seu autor és I.Stravinsky i fou estrenada l’any 1913 a París. És un ballet, obra musical per a orquestra, estructurat en dos actes. Descriu la història (basada en fets de l’antiga Rússia) del rapte i sacrifici pagà d’una adolsecent a l’inici de la primavera que tenia l’oblicació de ballar fins arribar a morir per tal d’obtenir la benevolència dels déus a l’inici de la nova estació. Tot buscant recrear la fascinació primitiva de l’home davant les forces de la naturalesa, Stravinsky explora tots els recursos instrumentals al seu abast: percussions violentes, la secció de vent tocant al límit de les seves possibilitats expressives, dissonàncies, ritmés sincopats i amb accents imprevisibles, caràcter vigoròs i salvatge.
Aquí teniu un fragment d’aquest ballet amb coreografia de Maurice Bejart.
Aquesta és una pàgina molt interessant
Dijous dia 17 de juny es farà a les 19.30 h. l’entrega d’Orles als alumnes de 4t d’ESO. Des de l’aula de Música i amb la col·laboració de tots els alumnes, hem preparat una sèrie d’audicions i actuacions. Hi esteu tots convidats.
Avui es celebra el naixement d’Edvard Grieg nascut a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. Grieg és el gran protagonista de la música nacionalista a Noruega , pianista i compositor és conegut sobretot per la suite orquestral “Peer Gynt” sobre un argument del dramaturg H.Ibsen.
Peer Gynt és el protagonista d’un conte popular noruec i Edvard Grieg es va inspirar en les aventures i desventures d’aquest noiet trapella per fer una música que en diem descriptiva perquè té la capacitat de descriure diferents situacions, com per exemple el despertar del dia al “Matí” o una persecució d’uns trolls en l’interior d’una cova a ” A la cova del rei de la muntanya”.
Una qüestio abans d’abordar el tema de l’inspector Gadget.
1. Què és el Nacionalisme? El Nacionalisme musical és un moviment que neix a mitjans del segle XIX. Petites nacions defensaven el seu dret a l’autonomia, emparant-se en la llengua o en raons de tipus històric. Aquest fenòmen va tenir repercussions també en la música i els músics nacionalistes van buscar inspiració en les melodies i els ritmes propis de la seva tradició musical. A Catalunya sorgeix el Nacionalisme musical representant per Enric Morera (1865-1942) que escriu la sardana La Santa Espina, Lluís Millet (1867-1941) que escriu El cant de la senyera o Frederic Mompou (1893-1987), Cançons i danses, entre molts altres.
I quina relacio hi ha entre Edvard Grieg, músic nacionalista nourec, i l’inspector Gadget, personatge protagonista d’un còmic? Doncs, és ben fàcil: la música. És ben curiòs, però amb tots els anys que porto en la docència no hi ha hagut cap any que en posar el fragment del Peer Gynt “A la cova del rei de la muntanya” no hi hagués algun alumne que em digués que era la música de la sèrie de l’inspector Gadget. I per tal que pugueu comprovar que aquells que ho deien tenien part de raó, us deixo els dos temes perquè en prengueu nota.
Aquest és un curt d’animació 3D de l’assignatura Imatge Sintètica fet per Marcos Ibáñez i Paula Jiménez
FRÉDÉRIC CHOPIN va néixer l’1 de març de 1810 a Zelazowa-Wola a 5o kilòmetres de Varsòvia i era fill d’un francès i una polaca. Si bé era polonès de naixement, amb 20 anys es va instal·lar a París i allí va morir un 17 d’octubre de 1849.
França li ha volgut retre un homenatge i durant tots aquests mesos han tingut lloc a Varsòvia tot un seguit de concerts, 120, i ahir diumnege 13 de juny hi va haver l’últim concert d’aquest bicentenari tan especial.
Els músics anonemaven Pianòpolis a la capital de França. Al París de 1832 hi treballaven uns 3000 obrers només en la construcció de pianos (recordem que el piano és l’instrument romàntic per excelència).
París també s’ha sumat a aquest any d’homenatges i es poden seguir les petjades de Chopin per aquesta ciutat al Museu de la Vida Romàntica i a l’exposició que la Cité de la Musique ha dedicat a aquest músic. Partitures i documents reflecteixen, els èxits del músic, els seus concerts, les classes de piano a les grans famílies burgeses, la seva relació amb George Sand, la seva amistat amb el pintor Delacroix (que és l’autor del retrat que hi ha en aquest article).
La Cité de la Musique ha elaborat un passeig virtual interactiu per l’exposició. Val la pena entretenir-s’hi una estona: les fotografies, els dibuixos i retrats, les partitures i sobretot la música!!. A cada pàgina que aneu passant (Presentation; Pianopolis; Artistic and Social Cercles; Chopin’s Workshop, Music Room…) trobareu una selecció de la seva millor música. L’àudio és en francès (amb una mica de ganes es pot entendre) i els escrits en anglès. (PER PODER VEURE-HO HEU D’ANAR A “ACCÉDER AU SITE)
