En la segona temporada de l’anime Magi: The Labyrinth of Magic, anomenada Magi: The Kingdom of Magic podem trobar molts referents clàssics, sobretot al voltant de l’Imperi Romà. La història gira entorn de Aladdin, un nen misteriós de 10 anys que porta amb si una flauta, de la qual és capaç d’invocar a un Djinn anomenat Ugo. Aladdin viatja tractant de trobar la seva raó d’existir i per aprendre sobre el món en què viu.
Un dia, coneix un jove anomenat Alibaba que somia amb conquerir un calabós (o laberint). Poc després, es troba amb una esclava anomenada Morgiana. Tots dos s’uneixen a la seva aventura.
Al llarg de la història Aladdin descobreix que és un “Magi”, una mena de mag capaç de reunir el Rukh al seu voltant per al seu propi ús. A més, també descobreix que no és l’únic, havent-hi quatre Magis en total, dels quals coneix Judar un Magi maligne que controla els Rukh foscos i que treballa per a la clandestina organització Al-Thamen.
Amb l’ajuda de Sinbad, el Rei de Síndria, Aladdin i els altres lluitaran contra la malèvola organització i tractaran d’esbrinar els seus foscos motius.
El principal referent clàssic que trobem en aquest anime és l’Imperi Reim. Seguidament us posaré els principals referents clàssics que he trobat en aquest anime:
– Imperi Reim – aquest imperi és considerat “el país més fort i més gran” d’aquest anime. L’imperi Reim és molt similar a l’Imperi Romà dels dos germans llegendaris Ròmul i Rem, però en lloc de Ròmul (qui va fundar Roma), l’Imperi Reim (el qual té com a capital Remano) va ser fundat per Rem, el germà bessó de Ròmul.
L’exèrcit que apareix en l’anime també podem veure grans semblances amb l’exèrcit de l’imperi Romà, sobretot l’armadura que portaven.
En la ciutat de Remano podem trobar el monument que mai ha de faltar, un Colosseu, el qual és molt semblant al Colosseu de Roma.
L’emblema de Reim i el de l’Imperi Romà també s’assemblen molt, els quals els dos comparteixen el símbol de la corona de fulles d’olivera.
Un dels principals personatges que trobem en aquest anime, s’anomena Titus Alexius, i el nom de Titus podem trobar-li relació amb el dècim emperador de l’Imperi Romà. Actualment, en el manga, Titus Alexius és qui controla l’Imperi de Reim.
.png)
– Continent Obscur – El Continent Obscur (Cathargo), en la vida real està basat en la regió de Cartago. Podem trobar vàries semblances entre aquests dos territoris:
Fanalis, els habitants del Continent Obscur
– Rukh: el Rukh el podem relacionar amb la creença que tenien els Pitagòrics i Plató de que el cos és la presó de l’ànima, i que quan mor una persona, l’ànima es pot alliberar i tornar a l’ànima còsmica, que en aquest anime seria el rukh, que és la llar de les ànimes (quan les persones moren, el cos torna a la terra i la ànima torna al rukh).
Xènia Serra
2n Batxillerat C
Llatí i Grec
FITXA TÈCNICA:
ARGUMENT:
Ulysses Everett McGill conegut com a Everett, Pete, i Delmar O’Donnel s’escapen d’una presó disposats a recuperar 1,2 milions de dòlars procedents d’un robatori d’un cotxe que Everett va soterrar abans d’haver estat pres.
Tenen només quatre dies per trobar-lo abans que la vall en la qual està amagat el tresor sigui inundada per crear el Llac Arkabutla com a part d’un nou projecte hidroelèctric. Al principi de la seva fuga, troben un cec que viatja sobre un cotxe de pilot manual i viatgen amb ell, que els pronostica el futur, en una similitud a l’oracle de l’Odissea d’Homer.
Quan passen per un riu, Pete i Delmar se senten atrets per la idea del baptisme. Com que el viatge segueix, acompanyaran un jove guitarrista anomenat Tommy Johnson. Quan li pregunten per què era en una carretera en mig del no-res. Tommy els explica que ha venut la seva ànima al diable a canvi de la capacitat de poder tocar la guitarra.
Tommy, que busca una cadena de ràdio per poder tocar la guitarra com bon músic i guanyar diners, explica als tres homes que si s’apunten en guanyaran també. Llavors acompanyen Tommy i enregistren el disc amb el nom del grup The Soggy Bottom Boys, on la cançó “Man of Constant Sorrow” es fa famosa a tot l’Estat.
Després de ser reconegut el cotxe de Tommy amb els tres forasters, se separen i els fugitius continuen les seves aventures. De totes les trobades, una de les més notables és la de les tres sirenes, que els sedueixen i els hipnotitzen (de manera similar a l’Odissea), en la qual transformen Pete en una granota. Una altra trobada és quan coneixen Dan Teague Gran, cec d’un ull (similar amb el Cíclop de l’Odissea d’Homer).
Everett i Delmar arriben a la ciutat natal del primer, només per trobar la dona d’Everett, Penny, que està promesa amb Vernon T. Waldrip, director de la campanya política a governador d’Homer Strokes.
Ella rebutja tornar amb Everett i se n’avergonyia tant que fins i tot havia mentit a les seves filles, dient que havia estat atropellat per un tren. Mirant una pel·lícula, Everett i Delmar descobreixen que Pete encara és viu, i decideixen anar a salvar-lo.
Després, Everett explica que mai no hi havia hagut cap tresor, que només ho havia dit perquè volia ajuda per escapar i així podria tornar amb la seva dona. Pete s’enfada amb el que li diu Everett, principalment perquè ara li han augmentat la condemna a 50 anys. Els personatges principals troben per casualitat una munió de gent enfurida.
Com Everett es baralla amb Pete, per casualitat troben un grup del Ku Klux Klan, que han trobat Tommy i estan a punt de penjar-lo. Els tres es disfressen i planegen un rescat. Big Dan, un dels homes del Klan, revel·la les seves identitats, i el caos continua. Els tres homes escapen amb Tommy, tallant una de les grans creus ardents, que cau sobre el grup del Klan, entre els quals es troba Big Dan.
Everett convenç Pete, Delmar, i Tommy que els ajudi a tornar a conquerir el cor de la seva dona. Ells assisteixen a un sopar de campanya de Stokes en el que ella també assisteix, disfressats de músics. Everett tracta de convèncer la seva dona dient que ell és el mateix, però ella diu que no. El grup improvisa una actuació musical durant la qual la gent els reconeix com els The Soggy Bottom Boys, i embogeixen.
Stokes, els reconeix com el grup que va deshonrar l’Estat, fa parar la música amb crits i bufades, fent enfadar la gent. Després que els revelés les seves opinions racistes, la gent no hi està d’acord. Pappy O’Donnel, el governador de l’Estat, aprofita l’oportunitat i dóna suport als quatre homes, concedint-los un ple perdó a tots, mentre l’esdeveniment sencer s’està enregistrant i s’emet per ràdio.
Penny accepta tornar amb Everett, però ella exigeix que ell trobi el seu anell si vol que es tornin a casar. Aquesta sèrie d’esdeveniments és similar a la tornada d’Odisseu a Ítaca.
Llavors els homes van en busca de l’anell a la vall, mentre queden poques hores per que sigui ple d’aigua. Però quan hi arriben la policia els troba i els arresta amb la intenció de penjar-los, encara que els hagin dit que els perdonaven. Els policies no saben si creure’ls i opten per penjar-los. De sobte, la vall s’inunda i se salven de la forca. Tommy troba l’anell sobre un escriptori, que està flotant a la nova vall, i els quatre tornen a la ciutat.
TRÀILER:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=I1C2gCXo4Gs[/youtube]
CRÍTICA:
Aquesta pel·lícula basada, com ells mateixos declaren, “molt lliurement” a L’Odissea d’Homer, els germans Coen aconsegueixen una de les cintes més accessibles de la seva filmografia.
Què t’han semblat les referències implícites a l’Odissea?
Rebeca Barroso
Llatí 1
Bonum diem!
Aquesta presentació és el resultat d’una inspiració que em va venir un diumenge de tarda cinematogràfica, després de veure una de les dues pel·lícules que us presentaré a continuació.
Espero que us agradi!
Mar Acien
4t ESO LLatí opt. 3
FITXA TÈCNICA:
Nom original: Saint Seiya Omega
Directors: Morio Hatano i Tatsuya Naganime
Guionistes: Reiko Yoshida i Yoshimmi Narita
Música: Toshihiko Sahashi
Any d’estrena: 2012
Durada: 23 minuts (aproximadament)
País d’origen: Japó
Idioma original: Japonès
Gènere: Aventura, Històric, Acció i Fantasía
ARGUMENT:
La sèrie se centra en la història d’un grup de joves guerrers denominats “sants” o “cavallers”. El protagonista d’aquesta història és el guerrer Koga (Cavaller que porta l’armadura de Pegàs). Aquests guerrers lluiten al costat de la deessa grega Atena, que està reencarnada en una humana amb el nom de Saori. Per tal de protegir la humanitat de les forces del mal que volen dominar la Terra, aquests guerrers tenen batalles molt intenses. Per a les seves batalles, cada sant utilitza la seva energia interior lligada a l’univers, el que anomenen “cosmos”, les seves tècniques especials de lluita, i les seves armadures, totes inspirades en les constel·lacions, les quals els representen com cavallers o Sants d’Atena i els protegeixen en els combats.
La història comença quan Mart, el Déu del Foc i la guerra, descendeix a la Terra amb la intenció d’instaurar un nou ordre i governar així el planeta. En aquell moment Atena i el nen Kōga estan en perill. El Cavaller Llegendari Seiya apareix per lluitar i aconsegueix salvar la deessa i el nen. Kōga és un nen que està criant Saori, però ell no sap que ella és la Deessa Atena. Ell només descobreix que Saori és Atena tretze anys després, quan ella desapareix a causa de Mart que ha tornat, després d’haver-se recuperat totalment de les lesions causades per la lluita contra Seiya.
Aquest anime és un spin-off inspirat en el clàssic manga i anime Saint Seiya, el qual va ser creat, escrit i il·lustrat per l’autor japonès Masami Kurumada. Cronològicament la història de la sèrie, està situada tretze anys després dels esdeveniments narrats al final de la sèrie original, en la qual el guerrer Seiya era el protagonista.
CRÍTICA:
A inicis del 2012, s’havien realitzat molts rumors a internet sobre la producció d’un nou anime relacionat amb Saint Seiya. Això es va mantenir com especulació fins a mitjans de febrer quan Toei Animation, l’estudi que produeix l’anime, va comunicar de manera oficial, la creació d’aquesta sèrie, la qual portaria el títol de la sèrie original més el sufix Omega representat en el signe grec Ω.
Els fans del Saint Seiya original van reaccionar de forma moderada, ja que no volien fer-se il·lusions quan potser la nova història els defraudaria. I efectivament una vegada emesa la sèrie hi va haver dos tipus de reaccions: – Un grup de fans van reaccionar positivament a l’emissió del primer capítol de Saint Seiya, ja que els agradava tenir aquella sensació de retorn a la infancia, i creien que la història no estava malament del tot. – Els altres seguidors de la sèrie original creien que era quasi una falta de respecte la creació d’aquesta nova història, perquè creien que l’anime no tenia suficient qualitat per a igualar al seu precedent. A més, creien que la història i els diàlegs eren una mica infantils.
I en aquest últim punt crec que no els hi falta raó, perquè suposo que tant la productora com la cadena que emet la sèrie han intentat fidelitzar persones amb menys edat per poder tenir una audiència més àmplia i variada.
Parlant de la sèrie en si hi ha un aspecte molt curiós i són els atacs. Cada atac d’element del cosmos pot tenir un avantatge contra un altre element del cosmos segons les seves qualitats naturals, encara que si el cosmos d’un guerrer és més poderós que el cosmos de l’altre guerrer aquest avantatge s’anul·la gràcies al nivell de cosmos. Els elements esmentats en la sèrie són: foc, vent, tro, terra, aigua, foscor i la llum. Cadascun d’ells té les seves qualitats i els seus punts forts i febles. L’element de la llum és el més fort amb diferència, ja que no posseeix cap desavantatge davant altres atacs d’elements, però és el més difícil de trobar-se en algun sant.
Canviant de tema un altre cop, a Amèrica del Sud hi va haver una polèmica molt gran perquè la televisió que va comprar els drets per emtre allà aquest anime no va posar als dobladors de l’anterior sèrie, els de tota la vida. Aquests dobladors no treballaven perquè el pressupost pel doblatge era molt baix. Però després d’una queixa massiva per part dels seguidors de la sèrie la cadena va ampliar el pressupost i varen arribar a un acord amb els dobladors.
Finalment, dir que Namco Bandai Games va anunciar a finals de març de 2012 que Saint Seiya Omega seria adaptada per a un videojoc i a la tardor del 2012 va sortir a la venda al Japó.
Víctor Huete
Batxillerat Humanístic
És molt curiós el fet que en la majoria de coses que tenim avui en dia es faci referència a la mitologia grega, tot i que a simple vista no sabem identificar-les.
Aquí tenim un clar exemple en la pel·lícula que tots coneixeu, anomenada “La Sirenita”, la qual tots heu sentit a parlar i la majoria haureu vist almenys un cop, i que potser mai hauríeu pensat que en aquesta pel·lícula de dibuixos animats i hi havia una referència grega.
FITXA TÈCNICA:
Títol Original: The Little Mermaid.
Any: 1989.
Nacionalitat: Estats Units.
Direcció: John Musker i Ron Clements.
Intèrprets: (Animació).
Música: Alan Menken.
Fotografia: (Animació).
Productora: Walt Disney Pictures.
Durada: 83 minuts.
Premis: 2 Oscars: Millor banda sonora original, cançó.
INFORMACIÓ SOBRE LA PEL·LÍCULA:
The Little Mermaid (La Sirenita) és una pel·lícula d’animació de l’any 1989, adaptada del conte del mateix nom de Hans Christian Andersen, produïda per Walt Disney Pictures i dirigida per Ron Clements i John Musker. Va ser l’última pel·lícula de Disney realitzada completament a mà i utilitzant càmeres de vídeo analògiques.
Es va estrenar el 15 de març de 1989 als Estats Units, i va ser l’única pel·lícula en la història que la seva data d’estrena mundial es va estendre per gairebé 800 dies (més de dos anys) entre l’Avant Premier i la seva estrena a Japó el 30 de gener de 1991.
És la vint i vuitena pel·lícula al cànon de llargmetratges animats de The Walt Disney Company i en la llista dels Clàssics de Walt Disney. Es va convertir en tot un èxit donant lloc a una nova època daurada a la companyia, a la qual van seguir altres grans èxits com “La Bella i la Bèstia”, “Aladdín” i “El Rei Lleó”.
ARGUMENT:
Ariel és una sirena somiadora que creu que viure fora de l’aigua és el millor que li podria passar a la vida. Un dia de tempesta salva un príncep (el Príncep Eric) d’un vaixell que naufraga i cau bojament enamorada d’ell, però quan el seu pare (el Rei Tritó) descobreix els somnis de la seva filla i el seu amagatall secret en el qual guarda tots els petits tresors que ha anat trobant dels humans, aquest, furiós, arrasa amb tot.
Ariel decideix anar a fer un pacte amb Úrsula, la bruixa del mar. Gràcies a ella, esdevé ésser humà i es retroba amb el príncep, a qui està a punt de conquerir, però intervé Úrsula per evitar-ho i Ariel torna a convertir-se en sirena i esclava de la bruixa del mar.
No obstant això, el seu pare decideix fer un canvi de presoner i es posa a disposició d’Úrsula a canvi de la llibertat de la seva filla. Ariel, amb l’ajuda dels seus amics Sebastià, Flounder i el príncep Eric, aconsegueix derrotar la bruixa i destruir-la, revertint els encanteris d’Úrsula i alliberant Tritó. Quan Tritó s’adona de l’amor entre Ariel i Eric, decideix convertir-la en ésser humà, per a posteriorment celebrar les noces entre els dos enamorats.
TRÀILER:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=II-gskeb61w[/youtube]
Llegint aquest article i aplicant els coneixements que tenim sobre la mitologia grega, direm el que simbolitzen el personatge d’Ariel i el de Tritó.
Les sirenes (en grec antic, Σειρήν Seirến) són éssers fabulosos, en concret nimfes o deïtats marines descrites com dones boniques amb una cua de peix, que enamoraven als mariners amb els seus cants.
La representació més comú les descriu com belles dones amb cua de peix en lloc de cames, com Tritó.
Com podem observar a la pel·lícula, Ariel enamora el Príncep Eric amb els seus cants, el qual era un nàufrag que es va a costar a ella en sentir-la i es va salvar, fent referència així a la simbologia que tenen les sirenes en la mitologia grega.
Per una altra part, Tritó està basat en la mitologia grega del déu Posidó.
Té un gran trident que li serveix per combatre i també per tancar el pany del seu món, té el cabell blanc, una gran barba del mateix color i la seva meitat inferior és la d’un peix de color verd blavós.
No hem de confondre els següents personatges i hem de tenir clar el que significa cadascun:
Neptú és el déu dels mars i els terratrèmols.
Tritó és el déu missatger de les profunditats.
Posidó (Neptú a la mitologia romana) és el déu grec del mar. Sovint se li representa sostenint un trident.
Ana Mª Falcón Durán
1r Batx. Grec
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT
El gos més conegut del món, un tità dels negocis, inventor, premi nobel, medallista olímpic, un geni…, el Sr. Peabody, i el seu fill trapella Sherman amb la seva màquina del temps -el Vueltatrás en castellà- s’embarquen en l’aventura més estrambòtica mai vista i coneixen, entre d’altres, Maria Antonieta durant la revolució francesa.
Tanmateix, Sherman vol impressionar la seva amiga Penny i li mostra la màquina. Sense voler acaben creant un forat a l’univers, tot provocant el caos en els esdeveniments cabdals de la història entre els quals hi ha l’antic Egipte, la guerra de Troia i el cavall de fusta… Coneixen personatges famosos com Van Gogh, Einstein, Lincoln i Shakespeare. Abans que passat, present i futur quedin tocats, el Sr. Peabody hi ha de posar solució i ha d’asumir un gran repte: el de ser pare. Acabaran deixant junts petjada en la història.
TRÀILER
CRÍTICA
Les aventures de Peabody i Sherman és una comèdia d’aventures que combina ciència ficció, viatge en el temps, personatges excèntrics, referents mitològics de la guerra de Troia i un diàleg intel·ligent, enllaçats amb la relació estranya d’un gos i el seu fill, un nen.
Si l’aneu a veure, ja ens explicareu què us ha semblat i quins personatges i esdeveniments de la història de l’antiguitat clàssica hi surten. Com? Per què?
Creieu que els infants poden, a més de passar-s’ho d’allò més bé, aprendre història i mitologia amb Les aventures de Peabody i Sherman?…
Dins del cavall de fusta, coneixen Agamèmnon, Menelau, Ulisses i els guerrers grecs!
Per cert qui creieu qui són? Fàcil!
Èria
2n ESO
FITXA TÈCNICA
ARGUMENT
Jack (DiCaprio) és un jove artista i guanya en una partida de cartes un passatge per viatjar a Amèrica en el Titanic, el transatlàntic més gran i segur mai construït. A bord coneix a Rose (Kate Winslet), una jove d’una bona família vinguda a menys que va a contreure un matrimoni de conveniència amb Cal (Billy Zane), un milionari cregut a qui només interessa el prestigiós cognom de la seva promesa. Jack i Rose s’enamoren, però el promès i la mare d’ella posen tot tipus de traves a la seva relació. Mentrestant, el gegantí i luxós transatlàntic s’aproxima cap a un immens iceberg que desembocarà en un final tràgic.
TRÀILER
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=zCy5WQ9S4c0[/youtube]
CRÍTICA
Després de veure aquesta pel·lícula, que he de confessar que no havia vist, puc dir que m’ha agradat, el fet de barrejar allò conegut com és la tragèdia amb una història d’amor que ens permet estar en aquell tràgic escenari des del principi de la pel·lícula fins al últim minut, és sorprenent, Un equilibri perfecte entre amor i tragèdia que la fa especial, única, i per això és tan famosa. Aquesta famosa història d’un amor gairebé adolescent on tot té cabuda: els somnis, l’idealisme, la utopia, però que a part de somniar, haurà d’enfrontar-se no només a la catàstrofe de l’iceberg sinó a la societat avariciosa desitjosa de poder que representen els dolents, com per exemple, Cal.
James Cameron aconsegueix explicar-nos i fer-nos vibrar amb mil i una històries que ens commouen i ens porten cap a l’inamovible final. El triomf d’aquesta pel·lícula és degut a la força i al sentiment amb què està narrada. Una mostra d’això és veure el món tal com el mostren en la pel·lícula, dividit en classes. En aquest sentit, Cameron aconsegueix fer de l’accident una situació simbòlica. Un altre element a destacar és la reconstrucció fidedigna del que va passar realment. Magníficament narrada i plena de sentiments.
Aquesta pel·lícula té diverses referències amb el món clàssic, com per exemple, el RMS Titanic pertanyia al trio de Transatlantics Olympic. i tant ‘Titanic’ com ‘Olympic’ fan referència a criatures mitològiques, per què creieu que és això? També trobem un paral·lelisme entre el final del RMS Titanic i el dels Titans, per què? A què creieu que és degut això? D’on prové el nom de Titanic i per què? Podríem dir que el seu enfonsament fou una nèmesi divina, provocada per la hybris dels seus constructors? Una altra referència al món clàssic és la imatge de Leonardo Dicaprio i Kate Winslet en la proa del vaixell, a quina escultura grega us recorda això? I per últim, amb quina oda horaciana relacionem aquesta pel·lícula? Per què?
Elisa Moya
2n. Batxillerat C Llatí i Grec
One Piece és un manga i anime creat per Eiichiro Oda durant el 1997, encara que en anys anteriors ja va fer un seguit de one-shots, el primer, Monsters va ser escrit en 1994 i canònicament, forma part de la història de One Piece, però això no es va revelar fins la Saga de Thriller Barck.
Després d’aquest one-shot, Oda va crear dos one-shots més basats en els seus interessos de la seva infància i adolescència, ja que de petit, va començar a fer esbossos d’idees sobre un manga sobre pirates. En el 1996, Eiichiro Oda va publicar els dos one-shots Romance Dawn (que era el més pròxim al que ell va imaginar en el seu passat) i Romance Dawn: El començament d’una aventura (la segona part del primer one-shot).
Aquest últim one-shot que va publicar, es va convertir en el primer capítol del manga de One Piece, on apareix la història del perquè en Monkey D. Luffy (protagonista de la història) es va voler convertir en pirata i arribar a la meta de ser el Rei dels Pirates. El primer one-shot, també es va fer un especial en anime però amb petits canvis en la història.
Finalment, després d’aquests dos one-shots, Eiichiro Oda va decidir cerar el manga de One Piece, que va sobre la història d’un noi anomenat Monkey D. Luffy, qui es va inspirar en Shanks, un pirata. Al començament de la sèrie, 24 anys abans de la història actual, l’any 1500 un pirata anomenat Gol D. Roger, conegut com el Rei dels Pirates, va ser executat, però abans de morir, va explicar a la multitud que el seu tresor, el “One Piece“, estaba amagat en alguna illa del Grand Line. La seva mort va desencadenar el que seria la Gran era dels pirates, pirates innombrables es van disposar a buscar el seu tresor. Luffy es converteix en un d’ells, desitjant ser el pròxim Rei dels Pirates i es disposa a reunir companys de tripulació i començar les seves aventures.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=b3aj9MVjKX0[/youtube]
En aquest famós manga i anime podem trobar un munt de referents a històries i personatges tant reals com ficticis, que segurament molts d’ells us sonaran d’alguna nove·la o pel·lícula, fins i tot, trobem una gran quantitat de personatges mitològics, com per exemple sirenes, el gos cerber, gegants,etc. (One Piece, un anime ple de mitologia). Segurament, Eiichiro Oda deu d’estar molt ben informat sobre la mitologia de grega i romana per arribar a afegir tants personatges, a més a més de que també deu de ser un fanàtic d’això.
Coneixeu aquest anime? Coneixeu algun altre anime on apareixin referents mitològics? Què us sembla l’aportació que ens dona Oda sobre tots aquests referents que hi ha?
Xènia Serra
2n Batx. Llatí i Grec
La setmana passada mentre miràvem la televisió el meu germà va posar un canal on feien la sèrie Los padrinos mágicos, concretament un capítol que hi sortien alguns dels déus grecs, com poden ser Zeus (déu suprem de l’Olimp), Posidó (déu dels mars) i l’Àrtemis (deessa de la caça i del regne animal); i també algunes criatures mitològiques com el centaure (meitat home, meitat cavall) i el pegàs (un cavall amb ales).
No vaig poder mirar el capítol sencer però desprès vaig estar buscant-lo per internet per poder fer un article sobre ell i finalment el vaig trobar:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=S7CMuOg_mpA&list=PL1yN6yZNSUJ3W87IMZ8feV5juEWDllEQT[/youtube]
Coneixeu alguna sèrie més on hi surtin personatges de la mitologia grega? Quina? Us sembla interessant que surtin personatges mitològics a les sèries de televisió? Us sembla una bona manera d’aprendre mitologia?
Clàudia Cazaux
1r de batx. Grec
