Arxiu de la categoria: Drama

Es presenten conflictes entre els personatges que s’han de resoldre.

Aníbal, el pitjor malson de Roma (2006)

Publicat el per
14

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
  • Director i guionistes:  Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 89 min.
  • Repartiment:  Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.

ARGUMENT

Aníbal, el pitjor malson de Roma, explora la vida d’un dels majors estrategues de la història.  Aníbal va aconseguir  frenar l’avanç de l’Imperi romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma, tot desafiant  l’enemic de la seva pròpia terra. Aquesta fabulosa superproducció anglesa de la BBC (British Broadcasting Corporation)  combina per a tots els públics el drama de la història amb les últimes investigacions històriques i  l’art de les animacions digitals.

TRÀILER

CRÍTICA

Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns errors de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general és bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major  obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic o un dels pocs grans conquistadors amb una intel·ligència superlativa i  amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva per les fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A  més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.

Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne, però  que li  falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.

Dintre del seus límits, aquest apropament a l’enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva  època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)

Localitzacions gregues al cinema

Publicat el per
1

Nosaltres, la Mariona Sabanés, la Belén Cansino i l’Abril Ramos, hem buscat diferents pel·lícules filmades o ambientades a Grècia i les hem col·locat en un Thinglink per poder compartir-les amb vosaltres.

Sabeu d’alguna pel·lícula que no hem localitzat ambientada o filmada en una localització grega?

Alumnes de 1r de Grec de Batxillerat

El Laberinto del Fauno

Publicat el per
3

 

FITXA TÈCNICA

  •  Nom original: El Laberinto del Fauno
  • Director i guionistes: Guillermo del Toro
  • Any d’estrena: 2006
  • Durada: 122 min
  • Repartiment: Ivana Baquero, Sergi López, Maribel Verdú, Doug Jones, Ariadna Gil, Álex Angulo,Federico Luppi, Roger Casamajor, Fernando Tielve, Pepa Pedroche, José Luis Torrijo
  • País d’origen: Espanya
  • Idioma original: espanyol
  • Gènere: fantàstic, thriller i drama

 

ARGUMENT 

Passa a l’ any 1944, durant la postguerra espanyola. Ofelia (Ivana Baquero) i la seva mare, Carmen (Ariadna Gil), que es troba en avançat estat de gestació, es traslladen a un petit poble al qual ha estat destinat el nou marit de Carmen, Vidal (Sergi López), un cruel capità de l’exèrcit franquista pel que la nena no sent cap afecte. La missió de Vidal és acabar amb els últims membres de la resistència republicana que romanen amagats a les muntanyes de la zona. Altres personatges són: Mercedes (Maribel Verdú), la mestressa de claus, i el metge (Álex Angulo) que es farà càrrec del delicat estat de salut de Carmen. Una nit, Ofelia descobreix les ruïnes d’un laberint, i allà es troba amb un faune (Doug Jones), una estranya criatura que li fa una sorprenent revelació: ella és en realitat una princesa, l’última de la seva estirp, i els seus l’esperen des de fa molt de temps. Per poder tornar al seu màgic regne, la nena haurà d’enfrontar-se a tres proves.

 

TRÀILER

 

CRÍTICA

Em va agradar molt. Em va fer tenir molts sentiments en una sola pel·lícula (por, tendresa, alegria, tristesa, sorpresa, …). Una situació dura i real, sense disfresses, es barreja amb un univers de fantasia que encaixa perfectamente. Les ganes d’un nena en una situació tan dramàtica per fugir de la realitat que la porta a crear-se un món de fantasia. Dues històries unides a la perfecció.
Les interpretacions són meravelloses, igual que els escenaris, efectes especials, personatges fantàstics, …
En defintiva, recomano veure aquesta pel·lícula i espero que ens expliqueu tots els referents clàssics que hi trobeu, entre d’altres, no us podeu oblidar de citar el laberint, el faune, les tres proves (com en el conte d’Apuleu que ens hem de llegir Psique i Cupido)…

Blanca Lario
4t ESO Llatí

Hannibal: L’origen del mal (2007)

Publicat el per
13

  FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Hannibal: L’origen del mal
  • Director i guionistes: Peter Webbe i Thomas Harris
  • Any d’estrena: 16 de març del 2007
  • Durada: 117 minuts
  • Repartiment: Aaran Thomas, Gaspard Ulliel, Gong Li, Helena-Lia Tachovská,Richard Leaf, Dominic West, Rhys Ifans, Michele Wade, Richard Brake, Martin Hub.
  • País d’origen: França
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama, Thriller, Terror

ARGUMENT

La història de Lecter comença a Europa de l’Est, a la fi de la Segona Guerra Mundial. Hannibal, encara un nen, és testimoni de l’assassinat dels seus pares; però, aquesta serà la menor de les terribles brutalitats que presenciarà i que el canviaran per sempre. Completament sol i sense cap tipus de suport, Hannibal ha de sobreviure en un orfenat soviètic. Passat el temps, es trasllada a París a la recerca d’un familiar, per descobrir que també ha mort. La seva vídua, Lady Musaraki, una bella i misteriosa dama japonesa, l’acollirà a casa seva. Però ni tan sols la tendresa ni l’amor de Lady Musaraki podran esborrar els malsons i els pesars que el turmenten. Gràcies a les seves sorprenents aptituds per a la ciència, Lecter ingressa a la facultat de medicina. Allà desenvoluparà les seves aptituds i aconseguirà les eines necessàries en la seva recerca de venjança contra aquells criminals de guerra que van acabar amb la seva infància i, a més a més, el record encara el turmenta dia i nit. Aquesta recerca encendrà una luxúria ansiosa i despertarà un assassí en sèrie a l’interior d’Hannibal Lecter. L’assassí no va néixer, sinó que va ser creat.

TRÀILER

                   

CRÍTICA

D’aquesta pel·lícula hi ha hagut una segona adaptació de l’obra titulada “El silencio de los corderos”, de Jonathan Demme. 

Principalment, el personatge Hannibal Lecter està inspirat en diversos assassins de sèrie reals de la antiguetat clàssica, i fins i tot respecte a la seva infància hi ha alguna cosa de real en la història.

Personalment, m’ha sorprès molt la pel·lícula ja que ha estat una elecció fortuïta. La trama està ben elaborada, els personatges convencen i Hannibal manté durant tot la pel·lícula la mateixa mirada freda que no deixa indiferent. En aquesta sèrie no hi ha les inoblidables converses de Foster amb Hopkins però sí que hi ha un romanticisme necròfil i poètic més acusat. S’insisteix també en l’humor negre i s’aconsegueixen un nou personatge d’allò més saborós (el milionari canibalitzat per Lecter que es consumeix dia a dia en la seva set de venjança). Finalment, haig de dir que és una pel·lícula més complexa del que em pensava, diferent també, més rica i arriscada, potser pitjor, però per aquests èxits la fan volar en un angoixant cel molt alt.

L’estructura del guió és fantàstica, la pel·lícula aconsegueix endinsar-te en el seu món. El personatge que més ens atrapa pel seu caràcter, la seva complexitat, i la seva peculiaritat del misteriós personatge Hanníbal Lecter. Segons va avançant el film,  les teves emocions respecte aquest personatge aniran canviant, ja que al principi sents por,  i més tard acabes entrant en la seva ment perversa del personatge.

  • Aquesta pel·lícula va obtenir el seu primer premi al mateix any que la van estrenar.
  • 2007: Premis Razzie: 2 nominacions, incloent pitjor seqüela

Quins referents clàssics hi trobeu? Com és l’origen del mal? De quin personatge històric rep el nom el protagonista d’aquesta pel·lícula? Amb quin monstre mitològic el relacionaríeu?…

  Boutaina Anzaui 4t. Eso B (Optativa de llatí)

La Venus de las pieles (2013)

Publicat el per
4

FITXA TÈCNICA

Títol original: La Vénus a la fourrure (Venus in Fur)

Any: 2013

Duració: 96 min

País: França

Director: Roman Polanski

Guió: Roman Polanski, David Ives (Teatro: David Ives)

Música: Alexandre Desplat

Fotografía: Pawel Edelman

Repartiment: Mathieu Amalric, Emmanuelle Seigner

Productora: R.P. Productions / Les Films Alain Sarde

Gènere: Comèdia, drama, comèdia negra, teatre.

ARGUMENT

Després d’un dia de càsting d’actors i actrius per a una obra de teatre, en Thomas no troba cap que li cridi l’atenció. Aviat apareix la Vanda, una noia que es justament el que més desagrada a en Thomas. Vanda és una noia qualsevol, sense disciplina i tossuda. Tot i això, aquesta serà la dona idònia per al paper i, a més, coneix el guió de memòria.

TRÀILER
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g77HhKVU72E[/youtube]
CRÍTICA

És una pel·lícula basada en el llibre “La Vénus à la fourrure” de l’escriptor austríac Leopold von Sacher-Masoch. Aquesta adaptació cinematogràfica resulta molt divertida i amb cert humor negre. A més, segons alguns crítics, desperta cert punt d’inquietud en l’espectador.

Javier Ocaña (Diario “El País”)
“Un juego de entrada y salida al texto y de mezcla de ficción perversa y realidad maligna, algo que la película consigue gracias a la excelente capacidad de Emmanuelle Seigner para ser, según convenga, chabacana y refinada”

Quin simbolisme té el nom llatí de la dea de l’amor en el títol? Quina relació té la pel·lícula amb Venus? Quins altres referents amb Venus hi trobeu en el llibre?

Judit Gimènez
1r de Batx. Grec i Llatí

La túnica sagrada

Publicat el per
Respon

Fitxa tècnica

  • Títol: La túnica sagrada
  • Títol original: The Robe
  • Direcció: Henry Koster
  • Producció: Frank Ross
  • País: Estats Units
  • Any: 1953
  • Duració: 135 minuts
  • Gènere: Drama, Històrica
  • Repartiment: Richard Burton, Jean Simmons, Victor Mature, Jay Robinson, Richard Boone, Leon Askin, Michael Rennie, Dean Jagger, Torin Thatcher, Betta St. John, Jeff Morrow, Ernest Thesiger, Dawn Addams, Bess Flowers

Argument

A la Roma de Tiberi, Marcel Gal-li troba Diana en una subhasta d’esclaus. Ella estava enamorada d’ell des que eren nens. Ara ella era la xicota de l’emperador Calígula. Marcel s’enfronta en una violenta subhasta amb Calígula, el fill de Tiberi.

L’emperador, assabentat del problema, castiga Marcel enviant-lo a Palestina. Quan hi arriba, la seva vida canvia per sempre quan, al peu de la creu, guanya la túnica de Crist en un joc d’apostes.

Tràiler

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Vv7yIbcqGaQ[/youtube]

Crítica

La túnica Sagrada ens explica una història ambientada en els principis del cristianisme. Tracta de l’atracció que un oficial romà sent cap a una túnica i cap a l’home que la va portar (Jesucrist) i de com es veu obligat a triar entre ser cristià o romà.

El missatge de la pel.lícula arriba a l’espectador amb força i fa sentir els sentiments i sensacions del protagonista. És una història realment intensa i molt ben construïda, potser una mica lenta, encara que protagonitzada per bons actors, una gran ambientació i sobretot una molt bona banda sonora que dona un pur sentiment de tristesa . Per últim, diré que té un final sorprenent i poc habitual.

Totalment recomanable per a tots aquells a qui agradi el cinema històric, però sobretot per als amants de les bones històries i ben explicades.

La recomano per al públic a partir de 15 anys, per així aconseguir entendre la pel.lícula en la seva totalitat.

El millor:

– La història. T’hi fiques de ple i pateixes amb el protagonista.

– La banda sonora. Introdueix molt el públic en la història.

El pitjor:

– A vegades perd el ritme i es pot fer una mica lenta.

Miquel Saborit. Llatí 4t.

Les Troianes, de Michael Cacoyannis

Publicat el per
5

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Las troyanas

  • Director i guionistes: Director: Michael Cacoyannis Guionistes: Edith Hamilton

  • Any d’estrena: 1971

  • Durada: 106 minuts.

  • Repartiment: Vanessa Redgrave, Geneviève Bujold, Katharine Hepburn, Irene Papas, Patrick Magee, Brian Blessed.

  • País d’origen: Estats Units

  • Idioma original: Anglès

  • Gènere: Drama èpic

ARGUMENT:

Al final de la Guerra de Troia, causada per Hèlena, la reina Hècuba i altres dones de Troia es resisteixen a lliurar la ciutat als grecs, que han guanyat al camp de batalla.

Que la ciutat caigui significa per a ells l’esclavitud. Un missatger comunica a les dones que seran el premi d’un sorteig, i que cadascuna d’elles viurà amb l’home que li hagi tocat en gràcia. Una de les dones que més interès desperta és la filla d’Hècuba: Cassandra, que és triada per Agamèmnon, màxim cabdill dels grecs, perquè sigui la seva concubina.

En rebre ella la notícia, s’amaga i, quan és trobada pels soldats grecs, insulta i crida contra Grècia, perquè sap quin serà el seu final.

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Z5EB0hMh7NY[/youtube]

CRÍTICA:

Les troianes és una tragèdia escrita pel dramaturg grec Eurípides. Principalment és un llibre però hi han adaptacions a pel·lícules. És una bona pel·lícula per estar entretinguts una estona encara que té petits detalls millorables.

L’adaptació que han fet de la vida real és molt precís. Té drama, però és el que ha de tenir per expressar un fet real que ha estat molt dur per a la gent que el va viure.

És impressionant el caràcter que agafen les dones desprès de tota aquesta situació, tan destrossades. La pel·lícula ens mostra com Eurípides està desesperat després d’una guerra que acaba destrossant tot. Els actors han fet molt bé el treball que els hi pertocava.

S’ha de tenir en compte que aquesta pel·lícula, realment, és més teatre que una altra cosa. Es pot escoltar com un narrador va explicant tot el que està passant en el moment. Però una cosa que trobo que falla és que en la pel·lícula hi ha parts que t’arriba a cansar o es fa avorrida, ja que el narrador explica molt i hi ha molts trossos que els hi falta més contingut, més emoció, trossos que no parlen i està massa buit.

Judith Caballero
4t d’ESO, llatí opt.3.

Heidi d’Isao Takahata

Publicat el per
1

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: アルプスの少女ハイジ
  • Director: Isao Takahata
  • Any d’estrena: 1974
  • Episodis: 52
  • Repartiment: Sélica Torcal, Marisa Marco, Conchita Núñez, Joaquín Vidriales, Pilar Quintana, Ana María Saizar, Maite Santamarina, Angelina Gatell
  • País d’origen:  Japó
  • Idioma original: japonès
  • Gènere: Drama, Infantil, Animació

 

ARGUMENT

Heidi, una nena de cinc anys i òrfena de pare i mare, és portada per la seva tia Dete a les muntanyes de Suïssa a viure amb el seu avi quan considera que ja ha complit el seu deure. Al principi, el “Vell dels Alps”, com és conegut en el poble, no està molt content per haver de cuidar de la nena. No obstant això, la tendresa de la seva néta fa que a poc a poc vagi canviant de caràcter, no només amb ell sinó amb la resta de la gent també. Heidi ha descobert una vida meravellosa a la muntanya i no se’n vol anar, es fa amiga d’un pastoret anomenat Pedro i junts passen agradables passeigs a les muntanyes amb les cabres. Heidi aviat es guanya l’estima de tots, sobretot l’àvia de Pedro, una velleta dèbil i cega. Malauradament, s’emporten una gran decepció quan Dete torna un dia per emportar-se Heidi amb ella, ja que assegura que ha trobat un treball molt bo a la ciutat de Frankfurt i allí Heidi farà de companya a la filla del senyor Sessemann. A la ciutat, Heidi descobreix que Clara va en cadira de rodes. Té molt bon cor i de seguida es fan amigues. En aquesta nova casa Heidi haurà d’aguantar la senyoreta Rottenmeier, amb qui no tindrà mai bona relació. Quan finalment torna a viure amb el seu avi en els Alps, Heidi rebrà la visita de Clara i la seva àvia. A les muntanyes passarà un miracle que serà una gran alegria per a tothom: per salvar una cabreta la Clara s’aixeca de la cadira de rodes i camina pel seu propi peu.

TRÀILER

CRÍTICA:

En aquest anime japonès podem apreciar un conegut tòpic horacià: el Beatus ille, que apareix als èpodes 2 d’Horaci.

Per començar podem veure com la sèrie mostra les millors qualitats del camp, la pau, la tranquil·litat, el benestar. Heidi arriba a estimar el camp amb el seu avi i no se’n vol anar a la ciutat transitada amb la seva tieta.

Per altra banda, hi ha Clara, la noia que està en cadira de rodes i que no pot caminar. A la ciutat se sent pressionada pels seus familiars que constantment intenten que camini. Un dia, decideix anar al camp amb la Heidi i quan veu que una cabreta s’està a punt de fer mal, s’aixeca de la cadira de rodes sense ajuda de ningú. L’aire del camp fa que la noia s’acabi curant.  En canvi, per la senyoreta Rottenmeier, el camp és un lloc ple d’insectes estranys i de fems d’animals.

Andrea i Irina Balart

2n batx. C

Gorilas en la niebla de Michael Apted

Publicat el per
Respon

 FITXA TÈCNICA

 

ARGUMENT

La inexperta Dian Fossey viatja a Àfrica per estudiar la vida dels goril·les de muntanya. Allà es converteix en una experta zoòloga i veu com els pocs animals que queden són massacrats per caçadors desaprensius, I  dedica la resta de la seva vida a protegir-los i cuidar-los. Aconsegueix muntar un parc nacional a les muntanyes on viuen els goril·les i aconsegueix fer-se famosa gràcies als documentals divulgatius sobre els goril·les que grava per National Geographic al costat de Digit, el goril·la dominant del primer grup que va estudiar i amb el qual entaula una estreta relació. La mort d’aquest goril·la a les mans dels furtius li causa una gran commoció, empitjorant el seu enfrontament amb els caçadors de les tribus dels voltants del parc.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula està relacionada amb el tòpic horacià Beatus ille, que apareix en l’èpode 2, ja que Dian Fossey viatja a Àfrica, abandonant la vida urbana i establint-se en un món en ple contacte amb la naturalesa. Per tant veiem que la pel·lícula compleix fidelment amb el tòpic horacià, que alabava el camp i les seves virtuts.

Realment compleix el tòpic horacià? Quin és el verdader significat que li dóna Horaci al tòpic?  Vosaltres heu vist aquesta pel·lícula? Estaríeu disposats a abandonar la ciutat per entrar en contacte amb la natura, com ho va fer Dian Fossey?

Andrea i Irina Balart

2n Batx. C