Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco

Publicat el 22 novembre 2012 per bernard.sara1120

FITXA TÈCNICA

Nom original: Saint Seiya

Any d’estrena: 1986

País d’origen: Japó

Idioma original: Japonès

Gènere: Animació, acció i aventura

ARGUMENT

La sèrie tracta de cinc nois que són destinats a diferents llocs del món, amb la missió d’entrenar-se en l’art de la lluita i guanyar així la valuosa armadura, com ha prova de la seva valentia i força, i així poder protegir la deessa Atena.

La sèrie es divideix en 4 sagues: Saga del Santuario, Saga de Asgard, Saga de Poseidón i Saga de Hades i altres pel·lícules individuals a part. Començaré introduint vídeos de capítols de la primera i haureu d’identificar els referents clàssics.

TRÀILER

A continuació, us deixo el vídeo introductori, seguit d’un capítol. Alerta!!!, que aquí ja hi apareix algun referent clàssic.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Br5HLUbA8Gg[/youtube]

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=y7tI811Rtcw[/youtube]

CRÍTICA

Hola a tots els aràcnids cinèfils, primer de tot he de dir que és el meu primer article a La Cinta de Níke, així que espero estar a l’alçada d’altres apunts tan bons que m’he arribat a llegir en aquesta pàgina.

Per cert, hi ha algú que li agradin els dibuixos manga? A mi m’agraden moltíssim, i per això he fet aquest article sobre ” Saint Seiya: Los Caballeros del Zodíaco”. Coneixeu aquesta sèrie?

És una de les sèries que més m’agraden i us puc ben assegurar que en tinc de tot a la meva habitació, com pòsters, figures, còmics, pel·lícules… Però el que em crida més l’atenció d’aquests dibuixos és que posseeix un munt de referents clàssics, com per exemple, la invenció que dóna el creador de posar-li noms a les armadures, com la de Pegàs.

Des del meu punt de vista, crec que estem davant d’una sèrie d’animació de luxe. Destaco sobretot el domini que ha tingut el creador de barrejar gran quantitat de mitologies, com la mitologia nòrdica, japonesa, xinesa, budista… Però per sobre de tot és la clàssica que es manté com a rerefons. Crec que és una sèrie que està molt ben documentada i ambientada. Per altra banda, penso que els dibuixos també són una eina didàctica per tal d’adquirir molts coneixements. I per últim, recomano aquesta sèrie sobretot a les persones que s’estimen la cultura clàssica.

Sabríeu identificar els referents clàssics d’aquest primer capítol?

Sara Bernad,

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.

Ben-Hur, de William Wyler

Publicat el 31 octubre 2012 per nuriayela12

FITXA TÈCNICA

Nom original: Ben-Hur una historia de Cristo.
Director: William Wyler.
Guionistes: Karl Tunberg, Maxwell Anderson, Christopher Fry i Gore Vidal
Any d’estrena: 1959.
Durada: 212 minuts.
Repartiment: Charlton Heston, Jack Hawkins, Stephen Boyd, Haya Harareet, Sam Jaffe, Hugh Griffith i Finlay Currie.
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: acció, aventures, drama, històric i romàntic.

ARGUMENT

La història es desenvolupa a la província de Judea, l’any 30. L’imperi romà és l’amo i senyor de la majoria de poblacions descobertes al món, d’entre elles Judea, a la qual els romans governaven amb duresa. Els habitants esperen amb ànsia l’arribada d’un nou Messies que alliberarà el poble jueu dels romans.

El nostre protagonista és Judà Ben-Hur (Charlton Heston), un príncep ric que comercia amb espècies d’Orient a Roma, un home respectat i creient. La situació és tèrbola i es preveu un aixecament violent contra el poder romà, els romans respondran a aquesta amenaça enviant dues legions dirigides pel cap militar Messala (Stephen Boyd), vell amic de l’infància d’en Ben-Hur.

En Judá Ben-Hur veu a Messala com un amic i una possibilitat de canvi pel seu poble, una espurna d’esperança per l’enteniment, el raonament i el respecte. Però per altra banda Messala veu el seu vell amic com l’home que assenyalarà els enemics jueus de Roma per la seva amistat passada. No obstant, Ben-Hur s’hi nega i Messala entrat en còlera, trenca la relació.

Ben-Hur haurà d’anar en compte d’ara en endavant, ja que ha donat una negativa a algú important que li pot portar molts problemes. Però li vindrà un cop de mala sort; la seva única germana, Tirzah, es recolza al llindar del terrat de casa seva i una teula es desprèn mentre passava la comitiva que duia el governador, provocant que rebin un cop ell i el seu cavall. Aquest accidental incident fa que Ben-Hur, la seva germana i la seva mare acabin presoners a causa de que el seu teòric amic Messalla l’acusa d’atemptar contra el nou governador de Judea, Valeri Grato. Judá és enviat al port de Tir, sense cap mena de judici, com a galiot en una galera. Ben-Hur jura venjar-se de Messala encara que li dugui tota la vida aconseguir-ho.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Ql0c4JD-93c[/youtube]

És una petita introducció a la pel·lícula, no he posat el tràiler original ja que se sentia malament.

CRÍTICA

És difícil escriure sobre una pel·lícula que quasi tothom ha vist i que sempre ha comptat amb el recolzament del públic, així s’entén que s’hagi reproduït nombroses vegades a la gran pantalla i passat que passi per la petita en nombroses ocasions, sobretot en dates tan senyalades com ara Nadal o Setmana Santa, dates molt apropiades per veure-la donat el seu contingut.

Ben-Hur és colossal en tots els sentits de la paraula i el fet de que es segueixi parlant d’ella no és tant sols per les escenes espectaculars, com ara la carrera de quadrigues que desprès de 60 anys encara deixa amb la boca oberta sinó perquè tot el conjunt té una perícia vital i una complexitat expositiva que la situen a primera línia de les produccions cinematogràfiques.

La pel·lícula aconsegueix aplegar dos dels grans mèrits del cinema mundial: entreteniment i qualitat cinematogràfica i ho presenta amb tot el sentit de l’espectacle possible. A més a més, la pel·lícula enfronta l’heroi amb les seves pors i el seu patiment i això ho acompanya amb detalls magistrals al llarg de tot el relat. També suma un missatge religiós gens ocult que no distreu i que enllaça perfectament amb la història.

Ben-Hur va guanyar onze Oscars, s’entén el perquè, ja que l’espectacle magnífic. A més va establir un precedent en quant als gallardons que li van ser atorgats, que no va ser revocat fins als anys 90 en què Titànic els va igualar. A dia d’avui segueix vigent encara que també igualat per la pel·lícula El senyor dels anells: El retorn del Rey.

Per finalitzar es podria dir que la pel·lícula es pràcticament perfecta.

Segur que heu vist alguna vegada aquesta pel·lícula, què us sembla? La pel·lícula es troba totalment submergida en l’època romana.

Quina altra carrera immortalitzada pel cinema podríem relacionar amb la cursa de quadrigues de Ben-Hur, quines semblances i quines diferències hi aprecieu?

Núria Yela
2n de Batxillerat Llatí i Grec

Ira de titanes, de Jonathan Liebesman

Publicat el 8 maig 2012 per alarioxtecblocs

FITXA TÈCNICA

Nom original: Ira de titanes.
Director: Jonathan Liebesman.
Guionistes: Greg Berlanti, David Leslie Johnson i Dan Mazeau.
Any d’estrena: 2012.
Durada: min.
Repartiment: Sam Worthington, Rosamund Pike, Toby Kebbell, Edgar Ramírez, Bill Nighy, Danny Huston, Ralph Fiennes i Liam Neeson.
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Aventures, acció i fantasia.

ARGUMENT

Ahir vaig anar a veure aquest film i, abans d’entrar estava bastant il·lusionat i tenia les expectatives molt altes. La pel·lícula està bé pel que fa a efectes especials, però l’argument és pobre i el seu desenvolupament és previsible. Tot i això, ens presenta moltes criatures mitològiques com les quimeres o els titans. Però hi ha un petit detall que considero que no és correcte: en un moment de la pel·lícula el protagonista ens parla de “gegants” quan són ciclops els que apareixen. A més, ens parla de les divinitats anteriors als déus olímpics, com Cronos, i de llocs emblemàtics de la mitologia com el Tàrtar, residència d’Hades. Segons la meva opinió, ja no hi haurà més pel·lícules d’en Perseu, ja que totes les divinitats es moren o desapareixen, per tant, si no hi ha déus, no hi ha semidéus.

TRÀILER

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9TSxl1RCPzQ&feature=player_embedded[/youtube]

CRÍTICA

A mi aquesta pel·lícula em va agradar, ja que és del gènere que m’entusiasma, i aquesta és millor que la primera. Crec que està bé que es facin pel·lícules taquileres sobre l’antiguitat clàssica, ja que se n’han fet moltes, però no han assolit gran fama. Tot i això, en realitat a la gent li agrada aquest tipus de pel·lícules, perquè aquests últims anys se n’han fet unes quantes, com “Centurión”, “La legión del águila” o aquesta per citar alguns exemples. Convido a la gent a veure-les!!!

Si voleu veure més articles interessants sobre temes clàssics, podeu accedir al meu bloc PALB: Les petges del passat.

Arnau Lario Devesa

Elektra versus Electra

Publicat el 23 març 2012 per nuriayela12

Director: Rob Bowman
País: Estats units
Any: 2005
Gènere: Acció i fantasia
Protagonistes: Jennifer Garner i Goran Visnjic
Elektra és una dona que viu dins del misteri: els seus pares varen ser assassinats, ella va morir misteriosament, però de la mateixa manera va ressuscitar. Torturada per tot això, només viu per venjar la mort dels seus pares i no pot controlar aquest desig. S’entrena en la disciplina del ninjutsu, i el seu mestre és un sensei , tot i així no pot controlar la seva fúria. La necessitat d ‘Elektra de venjar aquest crim la força a l’exili i es converteix en una assassina, la millor. De la mà d’una jove adolescent de 13 anys, Abby, una noia que s’assembla molt a ella, i del seu pare , Mark, intentarà redimir-se.
D’aquesta Elektra ens parla l‘Electra clàssica, filla de Clitemnestra i Agamèmnon. Ella també va ser testimoni de la mort del seu pare a mans de l’amant de la seva mare , Egist. Ella també viu per a venjar aquesta mort i intentarà redimir-se salvant el seu germà Orestes, legítim hereu del tron de Micenes.
La nostra Elektra es converteix en una assassina professional, l’altra incita el seu germà a matar els assassins del seu pare. Hi participa i pateix els mateixos remordiments…La salvació de totes dues ve donada per l’aparició dels sentiments, per l’objectiu de salvar Abby i Mark, filla i pare, adolescent de 13 anys molt semblant a ella mateixa i al seu antic enamorat.
En el seu camí, Elektra es troba amb personatges sobrenaturals que tenen vida pròpia, amb un dimoni que propaga malalties, el Tifó … Quina casualitat, en tenim un mitològic que per la seva forma titànica omple de mal tota la terra!!! A l’altra Electra, ella i el seu germà són perseguits per les Erínies, divinitats que castiguen els homicidis de família. En el seu camí, Elektra té l’ajut del poder conegut com Kimagure: l’habilitat de predir els esdeveniments abans que ocorrin i aquest l’ajuda; l‘oracle a qui consulta Orestes i Electra els marca el camí, el destí, han de fer el que cal. Els remordiments són la seva redempció i la seva salvació.

Núria Lozano Martell

1r Batxillerat B.

The Matrix, de Wachowski

Publicat el 12 abril 2011 per danicosta22

foto

FITXA TÈCNICA

Nom original: The Matrix

Directors: Els germans Wachowski

Guionistes: Els germans Wachowski

Any d’estrena: 1999

Durada: 136

Repartiment: Keanu Reeves, Laurence Fishburne, Carrie- Anne Moss, Hugo Weaving, Gloria Foster, Joe Pantoliano, Marcus Chong, Julian Arhanga, Matt Doran, Melinda McClory, Anthony Ray Parker, Paul Goddard, Robert Taylor, David Aston, Marc Aden, Ada Nicodemou, Denni Gordon, Rowan Witt, Eleanor Witt, Janaya Pender, Adryn White, Natalie Tjen, Bill Young, Jeremy Ball, iona Johnsosn, Harry Lawrence, Steve Dodd, Luke Quinton, Lawrence Woodward, Mihael Butcher, Bernard Ledger, Robert Simper, Chris Scott i Nigel Harbach.

País: Estats Units.

Idioma original: anglès.

Gènere: Trhiller, aventures, acció i ciencia ficció.

ARGUMENT

Thomas A. Anderson (Keanu Reeves) és un programador informàtic de dia i un intrús amb l’alies de Neo de nit, que passa la seva vida buscant a una persona, Morfeu (Laurence Fishburne), i la resposta a una pregunta: Què és Matrix?

TRAÍLER

CRÍTICA

La pel·lícula dels germans Wachowski incorpora sota un treball tècnic i impressionant ple d’efectes especials, un alt contingut filosòfic que desenvolupa al llarg de l’argument de la pel·lícula.

La trama capta l’atenció de l’espectador des del seu inici i en tot moment ens identifiquem amb el seu protagonisme que gracies a la seva aventura ens descobreix que és matrix seguint el ritme de la trama. Tot i el gran contingut filosòfic la història no deixa de ser particular i plena de relacions on apareixen els sentiments més humans entre els seus protagonistes, com la fe que sent Morfeu cap a Neó o l’amor que senten Triniti i Neó. Aquestes relacions ens aproximen al protagonista i ens ajuden a identificar-nos amb ell. La pervivència del món clàssic en la pel·lícula és abundant i constant en el contingut filosòfic que conté Matrix. L’argument principal s’inspira en teories de filòsofs clàssics com per exemple la platònica a través del mite de la caverna; així s’estableix un paral·lelisme entre els homes que viuen tancats a la caverna observant ombres i formes que creuen reals, sense saber com és el món exterior, i els homes que apareixen a la pel·lícula connectats a la realitat virtual de Matrix que tampoc coneixen com és el món actual en el que viuen.

Trobem un referent clàssic, aquest cop directe, en el moment en què Neo visita l’oracle per trobar respostes; l’oracle li mostra un tauler on apareix una inscripció llatina que diu nosce te ipso (coneix-te a tu mateix). Aquest missatge serà clau al llarg de la trama, doncs Neó s’adonarà que per trobar les respostes que necessita s’haurà de conèixer més a si mateix.

Dani Costa

2n Batx. Llatí

El cigne negre, de Darren Aronofsky

Publicat el 25 març 2011 per cledesma06

Cigne negre

FITXA TÈCNICA
Nom original: Black Swan.
Director: Darren Aronofsky.
Guionistes: Mark Heyman, Andres Heinz i John J. MacLaughlin.
Any d’estrena: 2010/2011.
Durada: 108 min.
Repart (per ordre d’importància): Natalie Portman (Nina Sayers), Mila Kunis (Lily), Vincent Cassel (Thomas Leroy), Barbra Hershey (Erica Sayers), Winona Ryder (Beth Macintyre), Benjamin Millepied (David), Ksenia Solo (Veronica), Kristina Anapau (Galina) and Janet Montgomery (Madeline).
País: Estats Units.
Idioma original: anglès.
Gènere: Drama. Misteri. Suspense.

ARGUMENT
Nina és una ballarina de ballet que viu a Nova York, perseguida contínuament pel seu afany de perfecció i superació i també per la seva protectora mare, Erica, una ballarina retirada. Quan Thomas Leroy considera que la seva ballarina principal, Beth, és massa major per continuar ballant en la seva companyia, Nina s’esmerarà per aconseguir aquest lloc en la nova versió d’El llac dels cignes. Però la protagonista d’aquest ballet haurà d’interpretar a l’innocent cigne blanc, que coneix la tècnica, i el sensual cigne negre, que viu el ball. Nina només compleix el primer paper i, per això, tot comença a adquirir un estrany color en aparèixer Lily, que és tal com ha de ser el cigne negre.

TRÀILER

CRÍTICA (conté spoilers!!)
Black Swan és una pel·lícula ambiciosa, a l’igual que la seva protagonista, i ens dóna una visió realista però també bastant extrema del món competitiu, perfeccionista i exigent del Ballet.
Des d’un bon principi es mostra contundent, amb una banda sonora que incorpora petits fragments de la simfonia homònima de Chaikowsky, i alguns fotogrames bastant impactants (els que l’heu vist recordareu l’escena al lavabo amb la pell del dit o l’evolució de la ferida de l’esquena) que es veuen ajudats per moviments ràpids de càmara, jocs amb miralls, molt propis del món del Ballet i a més objecte de fascinació com a reflectors de la realitat.
A mesura que ens anem endinsant en la vida de Nina, anem descobrint més aspectes que ens van desconcertant. Una mare molt protectora que sembla guardar un cert rancor a la seva filla, un caràcter molt autodestroctiu de certs personatges, les rivalitats, les enveges i la gelosia de les pròpies ballarines, etc.
El referent clàssic està present durant tot el film, però és just al clímax i durant el apoteòsic i precipitat desenllaç quan una llum il·lumina els nostres ulls: tots els símpotmes que vèiem en Nina, l’innocent cigne blanc, amagaven el majestuós cigne negre. La seva transformació és psíquica (referent a la sexualitat i l’amor, el deslligament de la mare, el sentir i viure el ball…) i el que aconsegueix Aronofsky és fent-se veure la física, les escames de l’esquena, els ulls vermells, les potes, l’ombra amb les plomes… Una metamorfosi al més pur estil ovidià.
Com ja recordeu, les Metamorfosis d’Ovidi són una lectura de llatí per a la selectivitat. Quines metamorfosis a cigne recordeu? Segur que una, com a mínim trobeu. També podeu relacionar-lo amb obres d’altres arts (escultures, obres literàries, pintures…).

Heu vist aquesta pel·lícula? Què us ha semblat?

Coty Ledesma,
2n Batxillerat Grec i Llatí