FITXA TÈCNICA
- Nom original: Ira de titanes.
- Director: Jonathan Liebesman.
- Guionistes: Greg Berlanti, David Leslie Johnson i Dan Mazeau.
- Any d’estrena: 2012.
- Durada: min.
- Repartiment: Sam Worthington, Rosamund Pike, Toby Kebbell, Edgar Ramírez, Bill Nighy, Danny Huston, Ralph Fiennes i Liam Neeson.
- País d’origen: Estats Units.
- Idioma original: Anglès.
- Gènere: Aventures, acció i fantasia.
ARGUMENT
Ahir vaig anar a veure aquest film i, abans d’entrar estava bastant il·lusionat i tenia les expectatives molt altes. La pel·lícula està bé pel que fa a efectes especials, però l’argument és pobre i el seu desenvolupament és previsible. Tot i això, ens presenta moltes criatures mitològiques com les quimeres o els titans. Però hi ha un petit detall que considero que no és correcte: en un moment de la pel·lícula el protagonista ens parla de “gegants” quan són ciclops els que apareixen. A més, ens parla de les divinitats anteriors als déus olímpics, com Cronos, i de llocs emblemàtics de la mitologia com el Tàrtar, residència d’Hades. Segons la meva opinió, ja no hi haurà més pel·lícules d’en Perseu, ja que totes les divinitats es moren o desapareixen, per tant, si no hi ha déus, no hi ha semidéus.
TRÀILER
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=9TSxl1RCPzQ&feature=player_embedded[/youtube]
CRÍTICA
A mi aquesta pel·lícula em va agradar, ja que és del gènere que m’entusiasma, i aquesta és millor que la primera. Crec que està bé que es facin pel·lícules taquileres sobre l’antiguitat clàssica, ja que se n’han fet moltes, però no han assolit gran fama. Tot i això, en realitat a la gent li agrada aquest tipus de pel·lícules, perquè aquests últims anys se n’han fet unes quantes, com “Centurión”, “La legión del águila” o aquesta per citar alguns exemples. Convido a la gent a veure-les!!!
Si voleu veure més articles interessants sobre temes clàssics, podeu accedir al meu bloc PALB: Les petges del passat.
Arnau Lario Devesa
M’has convençut, Arnau! A veure si ara trobo el moment per anar a veure-la! La legión del águila, fins i tot, em va inspirar un examen de llatí! L’enhorabona per estrenar-te aquí i també pel teu blog!
Salve.
Jo encara no he vist la pel·lícula ” Ira de Titanes “, pero la veritat es que tinc moltes ganes de veure-la. Avera si m’agrada com la primera.
Vale.
Salve, sóc Andrea de l’Ins Miquel Martí i Pol. Havia enviat l’article de la pel·lícula a ” Quod sumus” perquè no hi podia entrar. Repasant el bloc l’ he vista i de seguida l’he dit a la Rocío que no la publiqués.
Estic d’acord amb l’Arnau, serà quasi impossible que tornim a fer una altra pel·lícula de Perseu, però jo vaig disfrutar molt d’aquesta. Crec que ara fan moltes pelis d’amor, d’acció i que necessiten pelis com aquestes, sobretot per aprendre coses. A mi m’ha servit per repasar i ampliar els meus coneixements de mitologia i després poder explicar-la al meu cosí pettit amb luxe de detalls mitològics.
Andrea, doncs, jo crec que ja que has fet l’esforç la Rocío et pot publicar l’article i després ens el fas conèixer aquí amb el link. De ben segur, que deus haver aportat alguna idea personal.
Em poso mans a l’obra i sortirà al Quod Sumus. Va fer una bona feina i a més sempre busca “quodsumus”, com diu ella, qualsevol referència, qualsevol paraula o fet és un “Quodsumus”.
Arnau, estic d’acord amb tu: l’unic fallo és que hi moren tots i això no pot ser perquè llavors no podran fer d’altres. La primera també tenia el seu encant i potser és més fidel al mite de Perseu, però aquesta és més espectacular i la caracterització dels déus és magnífica. Tot i així, em quedo amb la imatge de la primera , quan Zeus , des de l’Olimp, agafa la figura de fang de Perseu i la col·loca al teatre de Jopa.
Hola a tots,
sento haver aixafat el teu article, Andrea, però no passa res si es publica, ja que dos maneres de veure una cosa enriqueixen més perquè ens ensenya la part bona i dolenta, i això és bo.
Estic d’acord amb el tema les pel·lícules: la primera és més fidel al mite però a la segona es nota que la van fer taquillera, perquè els efectes especials són molt bons i l’argument més amè pels que no coneixen el mite.
Espero poder llegir el teu aticle aviat.
Hola! Avui m’estreno comentant aquest blog 🙂
Vaig veure aquesta pel·lícula l’any passat (no perquè la vulgés veure sinó perquè la volia veure el meu novio) i la veritat es que tot i que no tenia moltes ganes de veure-la em va semblar entretinguda, ja que com tu dius, és una pel·lícula que està feta per vendre. He de dir que el que mes em va cridar la atenció, i que després vaig comentar amb la Teresa, es com apareix representat el deu Cronos. Que encara que realment està bé que no tingui figura humana, em sembla que és massa gran i espectacular.. em va semblar una mica exagerat.
Benvinguda sigues, Cristina! Has trigat, però val més tard que mai! Crec que el bloc acaba de guanyar una gran col·laboradora!
La Cristina, aquí on la veus, és una gran cinèfila. Segur que ara que ha començat no pot parar… Dono fe que cada dos per tres es presenta amb un comentari cinematogràfic o televisiu a classe i el dia després de veure aquesta pel·lícula no va ser menys.
Aquesta és una gran pel·lícula, la veritat és que sóc una gran amant de tot el que tingui a veure amb els déus i amb la mitologia.
Els efectes especials són molt bons, però també considero que n’hi ha un que altre error, considerant que sóc molt observadora i em fixo en tots els detalls.
Com he dit abans és una gran pel · lícula que a mi a encantat.
Quins són aquests errors o la manca de fidelitat al referent mitològic, Amar? Entre tots en podeu anar assenyalant-los.
Si bé em referia a la manca de fidelitat amb els mites, és clar que no poden escenificar-ho tot i per aquest motiu es poden fer molts canvis, però crec que avui dia hi ha molta tecnologia que permet evitar aquests canvis. Jo he vist els mateixos errors que comenta l’Arnau.
Avete!
Jo no he vist aquesta pel·lícula però molta gent ja m’ha dit que és bastant previsible, i per això no crec que sigui molt bona encara que pel que he vist al tràiler, estic d’acord en que està ben feta. Molt bona feina, felicitats!
Blanca Pérez Díaz.
Salve.
Ja he vist les dues pel·lícules, però en la meva opinió em va agradar molt més la primera perquè crec que és més fidel a la mitologia. De fet, vaig reparar en un petit error o infidelitat d’aquest film, i és que el fill de Perseu i Andròmeda, anomenat Dilailo, no es correspon amb el mite, ja que segons la història, varen tenir set fills en total: Perses, Hel·leu, Alceu, Mèstor, Esténol, Electrió i una filla anomenada Gorgòfane. Jo estic d’acord amb l’Amar en dir que això provablement no ho facin amb la intenció de ser infidels a la tradició, si no que de vegades pot ser degut a que es veuen obligats a omplir forats en el film o que manquin de tecnologia necessària per reproduir segons quins elements de la pel·lícula.
Vale.