El cigne negre, de Darren Aronofsky

Cigne negre

FITXA TÈCNICA
Nom original: Black Swan.
Director: Darren Aronofsky.
Guionistes: Mark Heyman, Andres Heinz i John J. MacLaughlin.
Any d’estrena: 2010/2011.
Durada: 108 min.
Repart (per ordre d’importància): Natalie Portman (Nina Sayers), Mila Kunis (Lily), Vincent Cassel (Thomas Leroy), Barbra Hershey (Erica Sayers), Winona Ryder (Beth Macintyre), Benjamin Millepied (David), Ksenia Solo (Veronica), Kristina Anapau (Galina) and Janet Montgomery (Madeline).
País: Estats Units.
Idioma original: anglès.
Gènere: Drama. Misteri. Suspense.

ARGUMENT
Nina és una ballarina de ballet que viu a Nova York, perseguida contínuament pel seu afany de perfecció i superació i també per la seva protectora mare, Erica, una ballarina retirada. Quan Thomas Leroy considera que la seva ballarina principal, Beth, és massa major per continuar ballant en la seva companyia, Nina s’esmerarà per aconseguir aquest lloc en la nova versió d’El llac dels cignes. Però la protagonista d’aquest ballet haurà d’interpretar a l’innocent cigne blanc, que coneix la tècnica, i el sensual cigne negre, que viu el ball. Nina només compleix el primer paper i, per això, tot comença a adquirir un estrany color en aparèixer Lily, que és tal com ha de ser el cigne negre.

TRÀILER

CRÍTICA (conté spoilers!!)
Black Swan és una pel·lícula ambiciosa, a l’igual que la seva protagonista, i ens dóna una visió realista però també bastant extrema del món competitiu, perfeccionista i exigent del Ballet.
Des d’un bon principi es mostra contundent, amb una banda sonora que incorpora petits fragments de la simfonia homònima de Chaikowsky, i alguns fotogrames bastant impactants (els que l’heu vist recordareu l’escena al lavabo amb la pell del dit o l’evolució de la ferida de l’esquena) que es veuen ajudats per moviments ràpids de càmara, jocs amb miralls, molt propis del món del Ballet i a més objecte de fascinació com a reflectors de la realitat.
A mesura que ens anem endinsant en la vida de Nina, anem descobrint més aspectes que ens van desconcertant. Una mare molt protectora que sembla guardar un cert rancor a la seva filla, un caràcter molt autodestroctiu de certs personatges, les rivalitats, les enveges i la gelosia de les pròpies ballarines, etc.
El referent clàssic està present durant tot el film, però és just al clímax i durant el apoteòsic i precipitat desenllaç quan una llum il·lumina els nostres ulls: tots els símpotmes que vèiem en Nina, l’innocent cigne blanc, amagaven el majestuós cigne negre. La seva transformació és psíquica (referent a la sexualitat i l’amor, el deslligament de la mare, el sentir i viure el ball…) i el que aconsegueix Aronofsky és fent-se veure la física, les escames de l’esquena, els ulls vermells, les potes, l’ombra amb les plomes… Una metamorfosi al més pur estil ovidià.
Com ja recordeu, les Metamorfosis d’Ovidi són una lectura de llatí per a la selectivitat. Quines metamorfosis a cigne recordeu? Segur que una, com a mínim trobeu. També podeu relacionar-lo amb obres d’altres arts (escultures, obres literàries, pintures…).

Heu vist aquesta pel·lícula? Què us ha semblat?

Coty Ledesma,
2n Batxillerat Grec i Llatí

9 comentaris a “El cigne negre, de Darren Aronofsky

  1. Coty, com a cinèfila i àvia que sóc de La cinta de Νίκη, m’omple d’orgull que el bloc de referents clàssics en el cinema s’hagi estrenat amb tanta qualitat. L’enhorabona!
    Quan la meva ballarina vagi de colònies dintre d’unes setmanes, aniré a veure aquesta pel·lícula que no em vull perdre però que ara no trobo el moment per anar a veure, tot i les dentetes que em fas. Aleshores ja comentaré el que m’ha semblat. D’entrada, sols pregunto si recordeu quin personatge ovidià es transforma en cigne?

  2. No podies inaugurar el blog amb una pel·lícula millor Coty! El trailer em va impactar moltíssim i al cap de dos dies ja estava al cine per veure-la. No t’esperes per res com es desenvolupa la trama. Hi ha una barreja de drama, terror, intriga i fins i tot d’escenes escabroses, que et deixen bocabadat!
    Em recorda clarament el mite de Leda i Zeus: Leda, segons la mitologia grega, era una de les filles de Testi i esposa de Tíndar, rei d’Esparta. Una dia, mentre passejava a la vora d’un llac, va ser seduïda per Zeus, que s’hi acostà disfressat de cigne. Aquella mateixa nit, Leda s’allità amb el seu marit.
    De resultes, Leda pongué dos ous. D’un nasqueren Càstor i Pòl·lux i de l’altre, Helena i Clitemnestra. Pòl·lux i Helena eren fills de Zeus, mentre que Càstor i Clitemnestra ho eren de Tíndar.

  3. A mi també m’agrada molt que el nostre blog s’estreni amb aquesta gran pel·lícula!! De moment no diré res ja que (no em mateu) encara no l’he vist, però aviat estaré per aquí comentant!!

  4. Hola,
    sóc l’Auda Ferrer professora de clàssiques de l’IES Vall d’Arús de Vallirana,
    m’agradaria col·laborar amb vosaltres, tinc algun suggeriment i potser els meus alumnes també s’animen.
    Ànims i felicitats per l’iniciativa
    Auda Ferrer

  5. Hola companys:D
    Personalment crec que heu tingut una idea molt bona inaugurant aquest bloc amb referents clàssics al món de les pel·lícules, ja que com ja veieu hi han constants de referents a tot arreu.
    Pel que fa la pel·lícula de “El cisne negre” em va agradar molt, és molt bona.
    Els mites que puc relacionar són Leda i Zeus, com ja us ha comentat la Laura, i per altra part “el Cicne”, fill d’Apol·lo i Tíria, hermós caçador que habitava a la regió ubicada entre Pleuronia i Calidó. Tot i que va ser estimat per molts, només va prservar Fili. Finalmente Cicne va impossar-li tres treballs, per una part matar un lleó sense ajuda de les armes, després atrapar vius unos monstruosos voltors que devoraven homes i finalment conduïr amb la seva mà a un toro fins l’altar de Zeus. Fili les va complir, però, respetant una petició d’ Heràcles, aquest li regalà a Fili un toro que havia rebut com a premi. Cicne, desesperat per aquesta negativa, saltà des de un precicipi al llac de Canope, que desde entonces se llamó Cicneo. La seva mare, Tíria, li perseguí, i ambdós van ser convertits en cignes per Apol·lo.
    vale:D

  6. Laura, està clar, Cigne Negre és una pel·lícula digne d’estrenar el nostre bloc!! Tant tu com la Ire heu encertat la metamorfosis i, és més, la Ire ha comentat una que encara no coneixia.
    Rebe, no sé a què esperes per a veure-la, però espero ansiosament el teu comentari.
    Auda, el bloc està obert a tothom qui estimi el cinema o estudiï el món de les clàssiques, per tal de fer més gran la família, espero que aviat publiquis article 🙂

  7. Salveee.

    Encara no he vist aquesta pel·lícula, pero m’ha comentat que es molt bona, i per lo que esteu dient, ja tic ganes de veura-la.

    Un article molt bo. Felicitats!!!.

  8. Salvee.

    Jo de la metamorfòsi que m’enrrecordo es quan Zeus, en romà Jupiter, es
    transforme en cigne per seduir la princesa Leda. I d’aquesta unió van neixer quatre fills:

    Elena de Troia i Pòlux ( inmortals, fills de Zeus ). Clitemnestra i Cástor ( mortals, fills de Tinderéu ).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *