Arxiu de la categoria: Acció

El seu argument es veu marcat per la violència i l’acció física.

Las crónicas de Narnia: el león, la bruja y el armario, d’Andrew Adamson

Publicat el per
1

    FITXA TÈCNICA:

    Any d’estrena: 2005

    Durada: 137 min.

    Repartiment: Georgie Henley, Skandar Keynes, William Moseley, Anna Popplewell, Tilda Swinton, James McAvoy, Jim Broadbent, James Cosmo, Kiran Shah, Liam Neeson i Rupert Everett.

    País d’origen: Estats Units

    Idioma original: Anglès

    Gènere: Aventura, Fantasia i Acció

     

    ARGUMENT:

    Durant la Segona Guerra Mundial, s’està vivint un dels pitjors conflictes: La Batalla d’Anglaterra, en què la força aèria alemana bombardeja Londres. Davant això, els quatre germans Pevensie (Peter, Susan, Edmund i Lucy) són enviats a la casa d’un vell professor per estar sans i estalvis. Avorrits per les estrictes normes imposades per l’ama de claus, decideixen fer un cop d’ull a la mansió. Un dia, la Lucy troba un armari bellament decorat i entra per curiositat, transportant-s’ha en una màgica terra coberta de neu anomenada Narnia. Allà coneix a un faune, el Senyor Tumnus. L’invita a casa seva i intenta adormir-la amb una dolça melodia per portar-la a la Bruixa Blanca, reina de Narnia. En efecte, havia ordenat que l’hi portessin tot ésser humà. Però el faune s’apiada de la Lucy i l’hi ajuda a tornar al seu món. Al sortir, ella intenta convèncer els seus germans de la seva aventura però ningú l’hi creu. Una nit, ella torna a Narnia i el seu germà Edmund la segueix. Lucy va a casa del faune, però el noi es perd i es troba amb la Bruixa Blanca, i promet convertir-lo en príncep de Narnia si condueix als altres nens al seu castell. Al sortir els dos de l’armari, Peter i Susan l’hi pregunten a Edmund si aquell món màgic existeix. Ell ho nega i Lucy es posa molt trista. Però, temps després, al fugir de l’ama de claus, els germans Pevensi estan junts en l’armari. La primera criatura amb la que es troben és un castor que parla, el Senyor Castor. Ell els porta a casa seva. Juntament amb la seva esposa, explicant que el món en el que es troben és Narnia i que la guàrdia de la Bruixa Blanca s’han emportat al senyor Tumnus per ajudar a la Lucy. Els germans s’assebenten que existeix una profecia narniana en la que diu que dos fills d’Adàn i dos filles d’Eva (éssers humans) arribarien a Narnia per derrotar a la Bruixa Blanca i així convertir-se en els vertaders reis i reines, i els castors pensen que els germans Pevensie són els destinats. Els hi comuniquen que Aslan, el gran Lleó, està a Narnia i que tenen que trobar-se amb ell. Mentres parlen, Edmund s’escapa per reunir-se amb Jadis.

    Peter, Susan, Lucy i els senyors Castor comencen el seu viatge per trobar-se amb Aslan, i la Bruixa Blanca, en assabentar-se, els segueix. Degut a la presència del lleó, l’encanteri de l’hivern etern comença a trencar-se, la qual és obligada a desplaçar-se per trineu. Per fi els nens arriben al campament d’Aslan. Després, un destacament parteix per alliberar a Edmund de la bruixa. En assabentar-se del fet, la bruixa es dirigeix al campament i l’hi recorda que, segons els convenis establerts, tot traïdor té que ser entregat a ella. Aslan discuteix amb ella en privat i acorden que ell serà sacrificat per salvar al noi. Per la nit, la Lucy i la Susan acompanyen a Aslan fins a la Taula de Pedra, on la bruixa el mata. No obstant, degut a la Gran Màgia, Aslan no mor i les noies el descobreixen pel matí. Mentrestant, es lliure una batalla entre els exèrcits de Peter i la bruixa. Aslan i les noies arriben amb reforços: Els éssers que abans havien estat convertits en pedra són finalment salvats pel lleó. Finalment, derroten a la Bruixa Blanca. Peter, Susan, Edmund i Lucy són coronats reis i reines de Narnia, i Aslan se’n va. 15 anys després, sent els Pevensie ja adults, surten de caça, i es troben amb el fanal en que anys enrere es varen Lucy i Tumnus es varen conèixer. Arriben llavors fins al lloc per on havien arribat a aquell món. Tornan al seu, convertits un altre vegada en nens i descobrint que no ha passat ni tant sols un minut a la terra des de que es varen anar. A la nit següent, Lucy es dirigeix a l’armari per tornar a Narnia, però el professor Kirke, present a l’habitació, l’hi diu que ja no podrà tornar a Narnia per mitjà de l’armari, però que possiblement Lucy i els seus germans tornin d’una altra manera, en el moment menys esperat.

    TRÀILER:

    [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=cqKgpNB-rtY[/youtube]

     

    CRÍTICA:

    La pel·lícula fou aclamada per la crítica amb comentaris molt positius. La pàgina Rotten Tomatoes, l’hi va donar un 76% de critiques positives basada en 202 comentaris de crítics professionals amb una qualificació de 6.9/10. El crític Rogert Ebert va donar una qualificació de 3 estrelles sobre 4. El crític Leonard Martin també li va donar 3 estrelles de 4, afirmant:  “una valiosa e impresionante película familiar”, encare que també digué: “que se enciende un poco y los efectos especiales son extremadamente variables.” Duane Dudak del Millwaukee Journal Sentinel li va atorgar 3/4. Elizabeth Weitzman del New York Daily News li va donar 4 estrelles de 4 i digué: “Un viaje que atraviesa la generación, que se siente cómodamente familiar tanto emocionante y original.” La pàgina Metacritic li va atorgar una puntuació de 75/100 punts, basat en 39 crítiques. Inclús el crític Mick LaSalle del San Francisco Chronicle apareix com la segona millor pel·lícula de l’any 2005.

    En la meva opinió, aquesta pel·lícula em va agradar força. Trobo que les escenes de lluita, sobretot la batalla final, són increïblement realistes, aconseguint aquella sensació d’endinsar al propi espectador en el film, fent que es senti partícip del moment. Té una molt bona ambientació i posseeix uns grans efectes especials. És apte per passar una bona estona de cinema amb la família.

    Aquest film va obtenir diverses nominacions i dos premis en total. Són els següents:

    Premis Óscar:

    2005- Al millor maquillatge per Howard Berger i Tami Lane. Guanyadors.

    2005- Al millor so per Terry Porter, Dean A. Zapancic i Tony Johnson. Nominats.

    2005- Millors efectes especials per Dean Wright, Bill Westenhofer, Jim Berney i Scott Farrar. Nominats.

    Globos d’Or:

    2006- Millor Banda Sonora per Harry Gregson-Williams. Nominat.

    2006- Millor cançó original de Alanis Morissette. Nominada.

    Premis BAFTA:

    2005- Millor disseny de vestuari per Isis Mussenden. Nominada.

    2005- Millor maquillatge per Howard Berger, Gregory Nicotero i Nikki Gooley. Guanyadors.

    2005- Millors efectes visuals per Dean Wright, Bill Westenhofer, Jim Berney i Scott Farrar. Nominats.

    D’aquesta pel·lícula, vull destacar especialment el gran reguitzell de monstres mitològics que fan acte d’aparició. Podem trobar centaures, sàtirs, minotaures, grifos i molts altres éssers més.

    Per cert, si heu vist la pel·lícula i us va agradar, recomano el joc, on els jugadors es posaran a la pell dels protagonistes i viuran les mateixes aventures del film.

    Què us sembla?. Creieu que amb aquest film podem arribar a aprendre sobre els monstres mitològics?.

    Sara Bernad

    2n de Batxillerat de Llatí i Grec.

Hèrcules, de Pietro Francisci

Publicat el per
4

Le fatiche di Ercole

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Le fatiche di Ercole

Director i guionistes: Pietro Francisci, Ennio De Concini, Gaio Frattini i Age & Scarpelli

Any d’estrena: 1959

Durada:

Repartiment: Steve Reeves, Sylva Koscina i Fabrizio Mioni

País d’origen: Itàlia i Espanya

Idioma original: Italià

Gènere: Pèplum

ARGUMENT:

La princesa Íole va en un carro tirat per uns cavalls desbocats. Hèrcules, que va de camí a la cort del rei Pèlias de Iolcos per instruir en l’ús de les armes al príncep Ífit, agafa un arbre i, posant-se davant, aconsegueix aturar-los. En agraïment, la noia li explica la història de l’arribada al poder del seu pare i el saqueig d’un dels més meravellosos tresors: el velló d’or. Alguns sospiten el que al final se sabrà: El rei Pèlias ha ocupat el tron fent servir el fratricidi. Hèrcules i la princesa se senten atrets mútuament, i es desenvolupa el romanç.

Una Sibil·la avisa el monarca que el seu poder serà posat en perill per un desconegut que, enlloc de portar dues sandàlies, en calci. En l’intent de matar un lleó per emular Hèrcules en les seves conquestes, parteix Ífit. L’heroi aconsegueix matar la fera i porta el cadàver del príncep mort a palau. El rei mana a Hèrcules de buscar Quiró per redimir-se. A punt de morir, Quiró parla a Hèrcules del velló d’or i li demana que es faci càrrec de Jàson, que l’ha tingut des que era un nen. Quan Jàson, nebot de Pèlias i legítim rei de Iolcos, arriba a la ciutat portant tan sols una sandàlia, l’usurpador s’espanta i dóna per bo l’encàrrec que es fa al recent vingut de recuperar el velló d’or, que es troba en la llunyania de la terra de la Còlquida.

Per poder arribar, Jàson i Hèrcules naveguen a bord de l’Argo, amb Ulisses i el seu pare Laertes, Argos, Càstor i Pòl·lux, el cantautor Orfeu, el metge Asclepi, entre d’altres. Després d’una tempesta en el mar, els Argonautes s’entretenen en un exuberant jardí juntament amb les amazones, governades per la reina Antea. Jàson s’enamora d’ella però més tard descobreixen que les amazones tenen l’objectiu de matar-los mentre dormin i fugen per la nit amb l’Argos. A les costes de la Còlquida, els Argonautes lluiten amb uns homes-mico mentre que Jàson aconsegueix matar un drac i recuperar el velló d’or.

Més tard, se celebra la tornada dels herois. Pèlias i el seu ajudant Euristeu es neguen a la petició de Jàson i roben el velló. Durant la batalla final, Hèrcules aconsegueix derrotar la infanteria del monarca fent malbé el pòrtic del palau. Finalment, Pèlias es mata amb verí i l’heroi ocupa el tron. Hèrcules i la princesa reprenen el seu romanç.

TRÀILER:

CRÍTICA:

Hèrcules és una pel·lícula de tema mitològic-fantàstic que es considera l’inici del subgènere del pèplum. Es base en la participació d’Hèrcules en el Viatge dels Argonautes segons explica les Argonàuticas, de l’autor grec Apol·loni de Rodes. Encara així, la història difereix molt entre la pel·lícula i el poema. Aquesta producció va llançar a la fama a l’aixecador de pesas Steve Reeves, qui ha quedat com a heroi del pèplum per antonomàsia. Tan Reeves com Koscina, l’amor d’Hèrcules en la pel·lícula, tornarien a interpretar els papers principals en la continuació: Hèrcules encadenat. A més a més, es poden observar moltes diferències entre els personatges de les històries tradicionals i les corresponents de la pel·lícula. Per exemple:

– Amazones: El desenvolupament d’aquest passatge de la pel·lícula és completament diferent de la tradició clàssica; en ella, la reina de les Amazones que apareix en les aventures d’Hèrcules és Hipòlita, mentre que en el film és Antea. Quan els viatgers escapen amb l’Argos, les Amazones els criden des de la riba. En canvi, Hèrcules mana a Orfeu que canti i la resta que l’acompanyi per apagar el cor de les dones; en la tradició antiga, el músic fa servir la veu i la lira per apagar la veu de les sirenes.

– Euristeu: En la tradició clàssica, és cosí d’Hèrcules i rei de l’Argòlida; en la pel·lícula és el còmplice del rei Pèlias.

– Hèrcules: En l’àmbit clàssic, els dotze treballs van ser encarregats per Euristeu, a petició de la Sibil·la de Delfos, per purgar l’heroi d’haver matat els seus fills durant un atac de bogeria provocat de la dea Hera. En la pel·lícula, aquests treballs es limiten a dos: matar el Lleó de Nemea i el Toro de Creta, i són realitzats per Hèrcules de manera espontània i voluntària. En la tradició clàssica, Hèrcules abandona l’expedició en perdre el seu protegit i eròman Hilas; en el film, el protegit és Ulisses. Hèrcules renuncia a la seva condició immortal per estar a la mateixa alçada que els seus companys. La participació d’Hèrcules en el poema és molt anecdòtica, però en la pel·lícula té un gran pes.

– Íole: En la tradició clàssica, és filla d’Èurit, rei d’Ecàlia; en la pel·lícula, és filla de Pèlias i per tant germana d’Ífit i cosina de Jàson.

– Quiró: En la tradició clàssica, és un centaure el qual Hèrcules acaba matant per accident amb una fletxa coberta de verí. En la pel·lícula, Quiró és un home i no és mort per l’heroi.

–Ulisses: No va ser mai un Argonauta, sinó el seu pare Laertes, rei d’Ítaca.

Deixant de banda tot l’anterior, comentaré la producció del film. Per als escenaris d’Hèrcules es van aprofitar els de Ulisses, pel·lícula de 1954 dirigida per Mario Camerini, amb Kirk Douglas com a protagonista. Aquesta pel·lícula va ser la primera filmada a Itàlia amb el sistema francès Dyaliscope per pantalla panoràmica. Per la factura general, es pot dir que és una producció de baix pressupost. Steve Reeves era un consumat genet i, per això, les escenes d’acrobàcies a cavall són seves. El productor Joseph E. Levine (1905-1987) va adquirir els drets de distribució de la pel·lícula als Estats Units i la va fer projectar en moltes sales (en 175 tan sols en l’àrea de Nova York); va ser un gran èxit en taquilla. Levine va portar a terme una campanya de saturació amb més de 600 anuncis visuals i una inversió de 120.000 dòlars de l’època, procediment llavors un tan novedós que s’ha convertit en quelcom habitual en els nostres dies.

Segons comentava Steve Reeves, les cadenes de la pel·lícula eren de fusta, però que van ser pintades perquè semblés metall. Es va contenir amb els seus moviments quan es balancejava per no fer mal als actors que interpretaven els enemics d’Hèrcules. Això va molestar el director, qui va donar instruccions a Reeves perquè colpejarà tan fort com pugués. Quan Reeves va contestar que no els volia fer cap mal, el director va exclamar:  !”Si ellos no se lastiman, entonces no se les paga!”.

Tot i que hi ha certes diferències entre aquesta i el mite clàssic, des del meu punt de vista crec que està força ben elaborada. Els decorats, a càrrec de Mario Serandrei, i el vestuari, de Giulio Coltellacci, estan molt ben aconseguits. Per altra banda, dintre de l’àmbit bèl·lic, els combats són bastant realistes. Tenint en compte l’època en què es va estrenar, va ser tota una innovació. Recomano aquest film a tots aquells a qui els agradi el cinema aventurer i històric.

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí.

“La legió de l’àguila” de Kevin Macdonald

Publicat el per
9


FITXA TÈCNICA:

Director: Kevin Macdonald.
Productors: Focus Features, Film 4, Toledo Productions.
Guionistes: Jeremy Brock, Rosemary Sutcliff.
Actors: Jamie Bell, Channing Tatum, Donald Sutherland, Mark Strong.
Gènere: Aventura, Drama.
País: Regne Unit, Estats Units.
Durada: 114 min.
Any: 2011.
Títol Original: The Eagle.
Web Oficial: http://www.findtheeagle.com/.

SINOPSI:

A Britània, durant el segle II després de Jesucrist, dos homes, l’amo i l’esclau, s’aventuren més enllà de la frontera del món conegut en una recerca tan obsessiva com perillosa que els portarà fins als límits de la lleialtat i la traïció, de l’amistat i l’odi, del desengany i l’heroisme…

El realitzador Kevin Macdonald dirigeix ​​aquesta èpica aventura de romans.
L’any 140 dC, l’Imperi Romà s’estén fins Britània, encara que el seu domini no és complet atès que les tribus rebels de Caledònia (l’actual Escòcia) s’han fet forts al nord. Marc Aquila arriba a Britània, decidit a restaurar l’entelada reputació del seu pare, Flavio Aquila. Fa vint anys que els 5.000 homes de la Novena Legió, encapçalats pel Flavio i el famós emblema d’or, l’àguila de la Novena Legió, van marxar cap al nord, a Caledònia. Mai no van tornar. La legió i l’emblema desaparèixer entre les boiroses muntanyes. Furiós, l’emperador Adriano va manar aixecar un mur per segellar el territori. El Mur d’Adrià va esdevenir la frontera més septentrional de l’Imperi Romà, en el límit del món conegut.

Educat per esdevenir un brillant soldat i al comandament d’un petit fortí situat al sud-oest de l’illa, Marc fa prova d’un valor incommensurable durant un setge. Roma li elogia, però el separa del servei a causa dels seus greus ferides. Marc, desmoralitzat, refà a la vila del seu oncle Aquila, un oficial retirat. Durant una baralla de gladiadors, Marc demana impulsivament que perdoni la vida a un jove gladiador. Marc tracta Esca amb menyspreu, i l’esclau odia tot el que és romà. Però Esca jura servir a l’home que li ha salvat la vida.
En sentir que s’ha vist l’àguila d’or en un temple del llunyà nord, Marc decideix actuar i, acompanyat per Esca, creua el Mur d’Adrià. Descobreix que les muntanyes de Caledònia ocupen una vasta i salvatge regió. No li queda més remei que fiar-se de l’esclau si vol arribar al seu destí. Es troben amb Guern, un ex-legionari romà, i Marc comprèn que el misteri de la desaparició del seu pare segurament tingui a veure amb la identitat i lleialtat del seu esclau . Descobrir el secret es fa més urgent quan tots dos s’enfronten als guerrers del temible príncep dels Foca.

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=-sYW482WQsY[/youtube]

CRÍTICA:

En aquesta pel·lícula, hi podem veure com funcionaven els exèrcits a l’Antiga Roma, com lluitaven les legions romanes, els armaments que utilitzaven i les dures condicions que havia en temps de guerra.

D’altra banda, la pel·lícula té aquest nom ja que les àguiles han estat utilitzades per molts pobles com a símbol nacional i especialment símbol imperial, mostrant tant poder com bellesa. L’Imperi Romà, per exemple, ha pres la forma més usual de l’emblema amb un àguila, l’Imperi Bizantí va aportar el símbol de l’àguila bicèfala.

La legió de l’àguila és una llegenda romana que se suposa que va desaparèixer amb la seva insígnia, l’àguila. D’altres pel·lícules que tracten aquest mateix tema serien L’última legió, Centurió.. Ara per aquells que no ho sàpiguen,la legió romana (del llatí legio, “lleva”) era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l’època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número.

A la pel·lícula li falta profunditat en el guió i els discursos al voltant de l’honor sonen un xic gratuïts. És correcta l’actuació de Donald Sutherland. Em pensava que els britans no estaven massa ben aconseguits i que semblaven més aviat indis amb la cara pintada de blau; però em va sorprendre la realitat històrica amb què s’embadurnaven amb glast per ser més esfereïdors. Val a dir que la pel·lícula entreté i que es deixa veure.

Ana Mª Falcón Durán.
1r Batx. Grec i LLatí

Persey Jackson y el mar de los monstruos

Publicat el per
21

TÍTOL ORIGINAL: Percy Jackson and the sea of monsters

DIRECCIÓ: Thor Freudenthal

ANY D’ESTRENA: 2013

DURADA: 106 min

PRODUCCIÓ: Chris Columbus

PAÍS D’ORIGEN: Estats Units

IDIOMA D’ORIGEN: Anglès

GUIÓ: Scott Alexander / Larry Karaszewsk

FOTOGRAFIA: Shelly Johnson

REPARTIMENT

Logan Lerman (Percy Jackson)

Alexandra Daddario (Annabeth Chase)

Douglas Smith (Tyson)

Brandon T. Jackson (Grover Underwood)

Jake Abel  (Luke Castellan)

Leven Rambin (Clarisse LaRue)

GÈNERE: Ciència ficció

TRÀILER

SINOPSI

Al món mitològic dels semidéus apareix un nou perill: el mur invisible que protegia el campament dels mestissos ha desaparegut, i ara estan tots a la mercè de les bèsties infernals que vaguen pels voltants. Per recuperar aquest mur protector, els protagonistes hauran d’anar a buscar el velló d’or, el mític teixit que pot curar qualsevol ferida, per curar l’arbre del qual surt el mur protector. A més, s’hauran d’enfrontar a un grup de semidéus rebels que volen prendre el poder de l’Olimp per la força i amb l’ajut d’un antic i poderós poder.

CRÍTICA

És una bona pel·lícula, i, tot i que sempre es diu que la segona sempre és pitjor que la primera, no és el cas. Crec que aquesta té més sentit, i, en aquesta ocasió, els referents clàssics són millors. Per exemple, Hermes és el director de l’empresa de missatgeria UPS, que envia paquets a tot el món de manera màgica. Em va encantar aquest detall, tot i que segur que els d’aquesta empresa deuen haver-hi sucat, i molt.

Tot i que la primea està força bé, és massa simple pel meu gust, i, per tant, crec que, si seguim aquesta progressió, la tercera serà magnífica. Val a dir que, si no podeu esperar, podeu llegir la saga de llibres que ha inpirat les pel·lícules.

Espàrtac (1960)

Publicat el per
14

FITXA TÈCNICA

Nom original: Spartacus

Director i guionistes: Stanley Kubrick

Any d’estrena: 1960

Durada: 184 minuts

Repartiment: Kirk Douglas, Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter Ustinov, Tony Curtis, John Gavin, Nina Foch, John Ireland, Herbert Lom, John Dall, Charles McGraw, Joanna Barnes, Harold J. Stone, Woody Strode, Peter Brocco, Paul Lambert, Robert J. Wilke, Nick Dennis, John Hoyt, Frederick Worlock

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures, Biogràfic, Drama i Històrica

ARGUMENT

Narra la revolta d’Espàrtac de Tràcia, convertit en esclau i venut com gladiador a l’entrenador Léntulo Batiato. Tot comença quan, després de setmanes d’entrenament, lidera una rebel·lió.

Mentre es mouen d’una ciutat a una altra el nombre d’esclaus augmenta, doncs se li van unint nous alliberats. Sota el seu comandament intentaran arribar al sud d’Itàlia, on tenen previst embarcar-se per tornar a casa seva.

TRÀILER

CRÍTICA

A l’època que es va estrenar la pel.lícula, fou una gran innovació. Tots els efectes de so, vestuari i il·luminació Per aquesta raó va obtenir cinc premis:

– Premi Oscar 1961: al millor actor secundari (Peter Ustinov), a la millor direcció d’art i escenografia, a la millor fotografia i vestuari.

– Premi Globus d’Or 1961: a la millor pel·lícula- Drama.

– Premi Llorer d’Or 1961 (2n lloc): al millor actor secundari (Peter Ustinov).

– Premi Llorer d’Or 1961 (3r lloc): al millor actor (Kirk Douglas).

– Premi Golden Reel 1961: al millor muntatge de so.

COMENTARI PERSONAL

Una pel·lícula bastant llarga i una mica densa, però seguint la història, les gairebé 2 hores i mitja no es noten tant. Aquesta ha de ser una de les veritables “superproduccions” del cinema d’aquells temps per tot el que comporta: vestuaris, escenaris, extres, etc.

Les actuacions són correctes, encara que hi ha vegades que apareix el mateix actor en una mateixa escena fent diferents papers i, fixant-se, es nota.

La pel·lícula plasma bastant bé la crueltat  i la crítica social que es vivia en temps de l’imperi romà.

És un film recomanable per a curiosos de les civilitzacions antigues. Aquesta pel·lícula la recomano a partir de 14 anys, ja que es necessita un nivell mitjà de comprensió per entendre realment el recorregut de la història.

Miquel Saborit
4t ESO Llatí opt.1

Percy Jackson y el ladrón del rayo (2010)

Publicat el per
37


Percy Jackson y los Dioses del Olimpo El Ladrón poster.jpg Rayo

FITXA TÈCNICA

 Nom original: Percy Jackson y el ladrón del rayo                                                   Director i guionistes: Chris Columbus                                                                            Any d’estrena: 2010                                                                                                        Durada: 118 minuts                                                                                                  Repartiment:

 País d’origen: Estats Units                                                                                          Idioma original: Anglès                                                                                               Gènere: Fantasia/aventura

ARGUMENT

Perseu Jackson “Percy”, un jove adolescent, és a una excursió amb l’escola al museu d’art grec quan és atacat per una fura. Allà és on comencen tots els problemes. Al sortir del museu s’adona que el seu millor amic és un faune i aquest li explica que ell, el protagonista, és un semidéu fill de Posidó. D’ara ençà, Perseu ha de viure a un campament de mestissos, com ell, on, de camí, són atacats per un minotaure.

En aquest campament descobreix que el seu mestre és realment un centaure. Hades, qui s’havia endut la mare de Perseu durant l’atac del minotaure, apareix en una foguera acordant amb Percy que ell li tornarà la mare si li duu el llamp de Zeus. És doncs quan Percy i els seus amics Anabeth (“filla” d’Atena, tot i que aquesta no en podia tenir) i el faune s’aventuren a la recerca del llamp de Zeus. On hauran de fer front a altres reptes i essers mitologics com Medusa, trobar les perles de Persèfone i, fins i tot, arriben a visitar l’Olimp

TRÀILER

CRÍTICA

Apareix l’espasa Anaklusmos, que és la que Posidó va donar al protagonista. És una espasa de bronze que esdevé boli i que només pot fer mal éssers immortals. Aquesta espasa tan curiosa mai pot perdre’s ja que sempre apareix a la butxaca de Perseu en forma de bolígraf. En la mitologia es diu que Zoé l’entregà a Hèracles perquè pogués vèncer el drac Ladon i aconseguir la Poma d’or. Més tard Zoé serà desterrada pel seu pare per haver ajudat un heroi.

És una pel·licula realment entretinguda. Introdueix de manera molt atractiva a la mitologia amb l’aparició de personatges com centaures, el gos Cerber, Medusa, el barquer Caront, un faune i tots els déus de l’Olimp.  La películ·la barreja personatges de la mitologia clàssica amb activitats i zones de l’època actual, cosa que trobo molt atractiva. 

Personalment m’ha agradat i us la recomano tant a joves com a adults, juntament amb la segona part “Percy Jackson i el mar de los monstruos” Què opineu vosaltres? L’havíeu vist abans?

 

Judit

Juana de Arco, de Luc Besson

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA:

Nom original: Jeanne d’Arc

Director i guionistes: Luc Besson i Andrew Birkin

Any d’estrena: 1999

Durada: 160 min.

Repartiment: Milla Jovovich, Dustin Hoffman, Faye Dunaway, John Malkovich, Tchéky Karyo, Vincent Cassel, Pascal Greggory, Richard Ridings, Desmond Harrington, Timothy West, Rab Affleck, Stéphane Algoud, Adwin Apps, David Bailie, David Barber, Brian Poyser, Dominic Borrelli, Christian Barbier, Christian Bergner, Andrew Birkin, John Boswall i Vincent Regan.

País d’origen: França

Idioma original: Anglès

Gènere: Drama històric

 

ARGUMENT:

La història comença amb Joana d’Arc de petita (interpretada per Jane Valentine), confessant-se dels seus pecats en una església (per segona o tercera vegada en el mateix dia). El sacerdot està sorprès que Joana sigui tan profundament religiosa i li pregunta si tot va bé a casa respecte a la seva família i els seus amics. Res sembla anar malament en la seva vida, i el sacerdot entén que és una noia molt religiosa. Ella surt saltant de l’església, contenta d’haver estat perdonada per Déu i Jesús, però tornant a casa s’extravia, troba una espasa i té una visió violenta, sobrenatural. L’agafa i torna al seu poble, i és quan veu que l’exèrcit invasor anglès ha començat a cremar-ho tot. Joana, mentre es manté amagada a casa seva, observa com la seva germana gran és violada i assassinada. Després de sobreviure a l’atac, la noia se’n va a viure amb uns parents llunyans. Ella confessa al cura que vol oblidar els seus amics (com diu la Bíblia), però que no ho pot fer.

A Chinon (on es veu a un nen petit lluitant contra un guàrdia de palau), els Dofins, que estan a punt de coronar Carles VII com a rei de França, rep un missatge de Joana, que li demana un exèrcit per comandar contra els anglesos. El rei pensa que s’hauria de veure amb ella, però els seus consellers li diuen que podria tractar-se d’una assassina. La madrastra del monarca, Yolanda d’Aragó, li diu que hauria d’anar a veure-la, ja que la gent pensa que pot salvar França dels anglesos.

Joana arriba a Chinon, i Carles VII torna a ser advertit de la possibilitat de que la noia el vulgui matar. El rei idea el pla d’agafar un altre home com el seu doble, de tal manera que si algú intentés acabar amb ell, moriria l’home equivocat. Joana se situa davant el tron i diu a l’home que està assegut, Jean d’Aulon, que és un bon home, però que no és l’autèntic rei. Llavors, la persona que havia a Aulon falsament com a monarca, li diu que l’autèntic està entre la multitud, demanant-li que l’identifiqui. Joana camina entre la gent i milagrosament el troba en un cantó, començant a mirar-lo fixament, al mateix temps que ell respira fortament. En aquell moment, la noia li diu: “Tengo un mensaje del Rey de los Cielos para ti, y solo para ti”. Els dos es tanquen en una habitació privada i Joana li relata les seves visions, i que ha de comandar l’exèrcit francès per portar-los a la victòria contra els anglesos. El monarca diu a la noia que descansi i nomena Aulon com el seu assistent. La cort vol provar si realment és una enviada de Déu. Decideixen llavors examinar si és verge, de manera que respon afirmativament. Li pregunten si els seus coneixements en la guerra són suficientment bons per comandar un exèrcit. Com a última qüestió, volen que demostri si és en veritat una enviada de Déu. Finalment, amb una armadura i un estandart llarg i blanc, dirigeix l’exèrcit francès a Orleans, que estava sota el mandat militar de Juan Dunois, cercat pels anglesos. Molt més tard, Joana és empresonada pels enemics. Quan és traslladada a Rouen, ciutat francesa ocupada per anglesos, un misteriós home encaputxat i amb barba, que resulta ser la seva “consciència”, comença a qüestionar-li les seves visions, culpant-la de crim religiós i heretge per dir que rebia signes de Déu. Durant el judici, es nega a cooperar. El seu defensor causa revolt en la sala, i Pierre Cauchon, el bisbe, decideix que el cas s’ha de portar en privat. La “consciència” es presenta altre cop i continuen les preguntes. L’espasa era una espasa en el camp, diu ella. Ell li mostra diferents explicacions raonables del perquè una espasa en el camp, i li ensenya la irracionalitat de la seva idea de Déu donant-li l’espasa. Més tard, per evitar ser condemnada, li ofereixen un pacte: el bisbe li demana firmar uns documents a canvi d’escoltar la seva última confessió. Mentre firma, la “consciència” li diu que ja ha firmat un pacte abandonant Déu. Ja aliviat, el bisbe ensenya la firma de retractació al·legant que està totalment lliure de cap condemna. Els anglesos, frustrats, ideen un pla per aconseguir que cremin Joana. Els soldats es dirigeixen a la cel·la de la noia i li donen roba d’home. Li diuen a Cauchon que ella havia demanat portar una altra aparença, i això la feia dolenta. Tot i sospitant que els anglesos l’havien forçat a portar aquelles robes, Cauchon no fa res i abandona Joana al seu destí, sense escoltar la seva última confessió. La “consciència” si que s’ofereix a escoltar-la: els signes que ella va veure eren tan sols el que ella volia veure i no provenien de Déu; ella va lluitar en nom de la seva germana per venjança, i admet haver estat egoista i cruel. Finalment, Joana és cremada fins a la mort a la plaça de Rouen el 30 de maig de 1431, amb tan sols 19 anys.

 

TRÀILER:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=v5yCiAjdnr0[/youtube]

CRÍTICA:

Tot i que els productors de la pel·lícula deien que estava estretament relacionada amb la història de Joana d’Arc, alguns van estar-hi en desacord, criticant la distorsió en la forma de representar les escenes de batalles medievals. Els crítics de cinema van donar molts tipus d’opinions, alguns catalogant els diàlegs de “cursis”. Apart de tot l’esmentat fins ara, a classe de Grec i de Literatura Catalana ens hem llegit recentment el llibre d’Antígona, de Sòfocles i la versió de Salvador Espriu. Respecte a això, podem apreciar un cert paral·lelisme entre el film i Antígona. Primer de tot, podem afirmar que la pròpia Joana encarnaria a la protagonista grega, perquè posseeix unes mateixes qualitats o característiques: és valenta, lluitadora del seus ideals i es manté ferma fins al punt de condemnar-la a mort. Cauchon, el jutge anglès, reflexaria Creont, mostrant-se egoista i tirà, amb el desig de veure-la morta. Una altra obra que hem treballat a grec i que podríem relacionar, seria Medea, d’Eurípides. En aquest aspecte, Joana seria una màrtir, abandonada a la seva sort i marcada per la injustícia de la societat.Espero contribuir a la recerca de la influència d’Antígona en el cinema de la meva companya Laia!

Independentment de les crítiques cinematogràfiques, en la meva opinió penso que es tracta d’una pel·lícula molt ben trobada i fidel a la vertadera història de Joana d’Arc. També destaco el realisme de les batalles que es van desenvolupant al llarg del film.

Retrat hagiogràfic de Joana d’Arc. També coneguda

com La donzella d’Orleans.

 

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí i Grec.

El rapte de les Sabines

Publicat el per
2

Fitxa tècnica:

-Nom original: Il ratto delle sabine
-Títol alternatiu: El rapto de las sabinas
-Director: Richard Pottier
-Any d’estrena: 1961
-Guió: Edoardo Anton
-Música: Carlo Rustichelli
-Fotografia: Bitto Albertini
-Repartiment: Roger Moore, Mylène Demongeot, Jean Marais, Francis Blanche, Luisa Mattioli, Scilla Gabel, Folco Lulli, Marino Masé, Nietta Zocchi, Georgia Moll, Rossana Schiaffino, Dina De Santis, Walter Barnes
-Gènere: Aventures i comèdia.

Argument:

La trama es centra en mostrar els orígens del poble romà entorn de la figura de Ròmul, qui va ser l’encarregat de posar els primers fonaments de la ciutat perquè pogués prosperar com una de les nacions més representatives i poderoses de tota la història. És precisament ell qui pren la decisió de celebrar uns brillants jocs per honrar i recordar les obres dutes a terme en la seva època per Neptú, el Déu del mar.

Amb motiu de la repressió que existia aleshores al voltant de la presència femenina en aquest tipus de cerimònies, el protagonista considera imprescindible que les dones acudeixin a l’esdeveniment preparat per ell mateix i convida a les noies residents a la regió de la Sabínia. No obstant això, aquest fet provoca l’empipament dels seus marits i la seva posterior reacció a endinsar-se a Roma amb l’objectiu de tornar a les seves llars amb els seus cònjuges i les seves primogènites.

Crítica: 
Al ser una pel·lícula tan antiga no hi ha crítiques actuals. Tot i així és una pel·lícula que reflecteix molt bé el mite del rapte de les sabines. Aquest mite es troba representat en diversos quadres com podeu veure a Aracne.

Mylène Demongeot

Roger Moore

PEL·LÍCULA COMPLETA:

[youtube]http://youtu.be/G4Qd3va-S0c[/youtube]
· Aquesta pel·lícula té alguna relació amb la pel·lícula de Set núvies per a set germans? Podríeu dir en comentari quina és aquesta relació?
. En quina obra llatina es basa?
. Heu vist la pel·lícula Romolo e Remo de Sergio Corbucci 1961? Si la veieu, hi trobareu també l’escena de la llegenda del rapte de les sabines i podreu fer-ne una comparació.
. Ja el 1910 el cinema va dedicar un curtmetratge al rapte de les sabines:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uGQObEsUfhY[/youtube]

Marta Verde i Nora Domingo
2n Batx. C
Llatí

La darrera legió de Doug Lefler

Publicat el per
Respon

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La darrera legió
  • Director i guionistes: Director: Doug Lefler i Guionistes: Jez Butterworth, Tom Butterworth, Carlo Carlei, Peter Rader i Valerio Manfredi.
  • Any d’estrena: 2007
  • Durada: 110 minuts
  • Repartiment: Colin Firth, Ben Kingsley, Aishawarya Rai, Peter Mullan, Thomas Sangster, Kevin Mckidd, John Hannah.
  • País d’origen: Estats Units.
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Acció, aventures i bèl·lica


ARGUMENT:

La pel·lícula està inspirat en els esdeveniments del segle V, la caiguda de l’Imperi Romà sota l’últim emperador, Ròmul August. Això s’uneix a altres fets de la història que s’han produït a Gran Bretanya i elements fantàstics sobre la llegenda del rei Artur per proporcionar una base per a la llegenda artúrica. La història comença poc abans de la coronació de Ròmul com Emperador l’any 470. El seu pare, Flavio Orestes, és el cap general de l’exèrcit romà. Odoacer, líder de l’exèrcit de terra de bàrbar, fa certes demandes d’Orestes la nit abans de la coronació i Orestes es nega. El dia de la coronació, Roma és atacada pels bàrbars, que van matar Orestes. Ròmul es va refugiar a Capri juntament amb el seu assessor Ambrosino. Mentrestant, a Capri, és la mítica espasa Excalibur i Ròmul és rescatat de Capri pel general Aureli i alguns supervivents legionaris, acompanyats d’un guerrer bizantí anomenat Mira, que busquen l’ajuda dels bizantins, però s’adonen que ells han traït i els han lliurat d’Odoacer. Ròmul i Aureli van decidir buscar un refugi a la Gran Bretanya, on la Legió IX continua sent lleial a Roma. Al final de la pelicul·la Aureli i Mira, sobreviuen a la batalla, i adopten a Ròmul com el seu fill. Ròmul acaba sent el rei Pendragón, pare del rei Artur. També es descobreix que Ambrosino era el mag Merlí.

TRÀILER:

[youtube]http://youtu.be/R-OVAXXrV6o[/youtube]

CRÍTICA:

  • “Evoca a un montón de -mejores- películas en su intrincado recorrido que va desde el imperio romano a las leyendas artúricas, pero no ha cogido nada prestado que hubiera podido hacer el viaje disfrutable.”
                                                                              Neil Genzlinger: The New York Times 
  • “Medio decente visualmente, la cinta tiene problemas en casi todos sus aspectos y líneas, empezando por el casting, pasando por su planteamiento y acabando por los diálogos.”
                                                                              José Manuel Cuéllar: Diario ABC 
  • “El buen plantel de actores ayuda a sobrellevar una función tan liviana como fácilmente olvidable.”
                                                                              Miguel Ángel Palomo: Diario El País 
  • “Para últimos fans del péplum familiar. Lo mejor: el rescate en Capri. Lo peor: la caminata alpina tipo El Señor de los Anillos.
                                                                         Fausto Fernández: Fotogramas 

Diferencies entre el llibre i la pel·licula: Partint que aquest guió està basat en una obra de ficció ambientada en l’ocàs d’Occident, i no en una biografia o història real, hi ha moltes diferències entre la pel·lícula i la novel·la, però moltes més si revisem la història real.

La guerrera de molt bon veure, Mira, no apareix en la novel·la; resulta difícil de digerir una dona-soldat hindú en la cort de Constantinoble, però la ficció ho suporta tot. El personatge femení principal en el llibre és Livia, a qui Aureli salva de l’assalt d’Àtila a Aquilea sent una nena, i s’uneix al grup de camí a Britània. Aquesta complexa fugida a través d’una Gàl·lia dividida, gairebé un terç de la novel·la, ni apareix en la pel·lícula.

D’altra banda, Orestes no va morir a la seva casa a les mans dels homes d’Odoacer, sinó després de la revolta hérula de Ticí, igual que el germà va deposar el noi en Ravenna, i no a Roma. No hi ha constància que el jove Ròmul August sortís mai del seu confinament de Lucullanum (Castell dell’Ovo, Napoli), per la qual cosa l’excursió a Britània és part de la ficció de Manfredi. El seu rastre es perd en el 511. L’illa portava sense romans prop de setanta anys, per la qual cosa trobar-nos amb legionaris reconvertits a llauradors és una mica estrany ja que el més joves tindrien noranta anys. A més, la IX legió va ser liquidada en temps de Marc Ulpi Trajà.

Novel·la de Valerio Massimo Manfredi: La darrera legió

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C
Llatí.

Immortals de Tarsem

Publicat el per
2

“Immortals” ens explica la història de Teseu, un jove que amb un exèrcit molt limitat s’enfronta a Hiperió. És una pel·lícula creada pels productors de “300”, un intent de la que va ser la millor pel·lícula del 2006. Té un estil molt semblant amb els gràfics i les formes que han utilitzat per fer els efectes especials. Amb escenes com :

 

Aquesta escena de 300 és molt similar a una que surt a la dels Immortals.

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: “Immortals”(War of the gods).
  • Director i guionistes:
  • Director: Tarsem Singh
  • Guionistes: Vlas Parlapanides i Charley Parlapanides
  • Any d’estrena: 2011.
  • Durada:110 minuts.
  • Repartiment:Henry Cavill, Mickey Rourke, Luke Evans, Kellan Lutz, Isabel Lucas, John Hurt, Freida Pinto, Robert Maillet, Stephen Dorff, Anne Day-Jones.
  • País d’origen: EE.UU .
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Acció, Drama i Fantasía.

HISTÒRIA

Teseu és un pobre pagès grec, reconegut per Zeus per les seves qualitats en la lluïta i que haurà de liderar el seu poble contra les hordes despiadades  del rei Hyperion, que busca un arc creat pels déus, que el farà molt poderós i el farà alliberar els immortals.

Teseu lluita contra el gran exèrcit d’Hiperió que va equipat amb un arc màgic, aquest arc era capaç d’alliberar els Immortals . El propòsit d’Hiperió era alliberar els Immortals per tal d’aconseguir el màxim poder a la terra i ser invencible.

QUÈ SÓN ELS IMMORTALS?

Va ser el nom donat per Heròdot a una força d’elit dels soldats que van lluitar per l’Imperi Aquemènida. Aquesta força fa la doble funció de Guàrdia Imperial i l’exèrcit de peu durant l’expansió de l’imperi persa i durant la Guerres Mèdiques.

A la pel·lícula trobem que són serfs que en el seu moment van estar empressonats en una gàbia , aquests sers eren  capaços de destruir el món. Els immortals tenien poders sobrenaturals i només podien ser exterminats pels déus.

TRÀILER

Aquí us deixo el tràiler:

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=7VdONYkKFmQ[/youtube]

CRÍTICA

Diferents crítics consideren que aquesta pel.lícula és una barreja entre “300” i “Fúria de Titanes”, també es diu que és una mica més descafeïnada, això vol dir que no hi ha tanta lluïta i per tant no hi h tanta acció. Tot i això  podem afirmar que és el mateix model de pel·lícula que porten  fent els darrers quatre anys sobre la mitologia grega i sobre els fets històrics de la pròpia Grècia i Roma.

Les batalles, tant d’exèrcits com duels, llueixen gràcies a la utilització de moviments ben orquestrats i accions precises que en veritat impacten, encara que de sobte pogués semblar que la pel·lícula exagera en el vessament de sang i les escenes d’explícita violència, el ritme de la pel·lícula no decau i manté l’espectador més o menys interessat i identificat amb la problemàtica dels protagonistes.

Per la meva part, crec que és una pel.lícula que  està ben estructurada i que té una bona història. No hi ha un excessiu diàleg ni excessiva acció. Recomano aquest film ja que podeu aprendre una mica més de la mitologia grega i que us serà de bon ús per un futur pròxim.

Iván Zapico Fernández  
2n Batxillerat C Llatí