Percy Jackson y el ladrón del rayo (2010)


Percy Jackson y los Dioses del Olimpo El Ladrón poster.jpg Rayo

FITXA TÈCNICA

 Nom original: Percy Jackson y el ladrón del rayo                                                   Director i guionistes: Chris Columbus                                                                            Any d’estrena: 2010                                                                                                        Durada: 118 minuts                                                                                                  Repartiment:

 País d’origen: Estats Units                                                                                          Idioma original: Anglès                                                                                               Gènere: Fantasia/aventura

ARGUMENT

Perseu Jackson “Percy”, un jove adolescent, és a una excursió amb l’escola al museu d’art grec quan és atacat per una fura. Allà és on comencen tots els problemes. Al sortir del museu s’adona que el seu millor amic és un faune i aquest li explica que ell, el protagonista, és un semidéu fill de Posidó. D’ara ençà, Perseu ha de viure a un campament de mestissos, com ell, on, de camí, són atacats per un minotaure.

En aquest campament descobreix que el seu mestre és realment un centaure. Hades, qui s’havia endut la mare de Perseu durant l’atac del minotaure, apareix en una foguera acordant amb Percy que ell li tornarà la mare si li duu el llamp de Zeus. És doncs quan Percy i els seus amics Anabeth (“filla” d’Atena, tot i que aquesta no en podia tenir) i el faune s’aventuren a la recerca del llamp de Zeus. On hauran de fer front a altres reptes i essers mitologics com Medusa, trobar les perles de Persèfone i, fins i tot, arriben a visitar l’Olimp

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

Apareix l’espasa Anaklusmos, que és la que Posidó va donar al protagonista. És una espasa de bronze que esdevé boli i que només pot fer mal éssers immortals. Aquesta espasa tan curiosa mai pot perdre’s ja que sempre apareix a la butxaca de Perseu en forma de bolígraf. En la mitologia es diu que Zoé l’entregà a Hèracles perquè pogués vèncer el drac Ladon i aconseguir la Poma d’or. Més tard Zoé serà desterrada pel seu pare per haver ajudat un heroi.

És una pel·licula realment entretinguda. Introdueix de manera molt atractiva a la mitologia amb l’aparició de personatges com centaures, el gos Cerber, Medusa, el barquer Caront, un faune i tots els déus de l’Olimp.  La películ·la barreja personatges de la mitologia clàssica amb activitats i zones de l’època actual, cosa que trobo molt atractiva. 

Personalment m’ha agradat i us la recomano tant a joves com a adults, juntament amb la segona part “Percy Jackson i el mar de los monstruos” Què opineu vosaltres? L’havieu vist abans?

 

16 comentaris a “Percy Jackson y el ladrón del rayo (2010)

  1. Quina bona pel·lícula! Fa poc la van fer per Antena 3 i la veritat és que és molt interessant ja que inclouen els noms de la mitologia grega i personatges com Medusa i Hades, el déu del món dels morts. Trobo que mitjançant pel·lícules i series és una de les millors maneres d’explicar la mitologia, almenys la majoria de la gent de la nostra edat ja que crec que ens agrada més veure una pel·lícula que llegir un llibre.

  2. Retroenllaç: Persey Jackson y el mar de los monstruos | La cinta de Νίκη

  3. Retroenllaç: Persey Jackson y el mar de los monstruos | La cinta de Νίκη

  4. Vaig veure aquesta pel·lícula ja fa un quant temps, i em va agradar força. Té uns bons efectes especials i un argument molt interessant. Crec que aquest film també podem aprendre coses sobre mitologia clàssica. És una altra manera d’aprendre.

    Vale.

  5. Salve!
    Trobo que la teva feina sobre la pel·lícula està molt bé, però t’has oblidat dir que és una adaptació del primer llibre de la saga ”Percy Jackson i els déus de l’Olimp”, de Rick Riordan.
    Com has dit, la pel·lícula està plena de referents clàssics, sobretot grecs, ja que el tema principal és la mitologia i els déus de l’Olimp. A més, tots aquests éssers fantàstics estan adaptats a l’actualitat d’una manera molt atractiva i raonable, però trobo que el mèrit d’aquesta pel·lícula se l’ha d’endur en Rick Riordan.
    Aquest escriptor va estudiar mitologia, i tots els llibres que ha escrit (no només Percy Jackson) tracten sobre aquest tema. Als llibres, tot el que apareix de l’Antiga Grècia està molt ben explicat per la gent que no en sap res, cosa que han respectat a l’adaptació cinematogràfica, que és el que la fa tant interactiva. Tot i així, trobo que l’argument del llibre no l’han respectat gaire a la pel·lícula, però això no treu que sigui bona.
    Tant els llibres com les dues pel·lícules ensenyen molta mitologia grega de manera molt divertida i actual, de manera que pot agradar a tothom.
    vale!

  6. Salve Lida!
    Aquesta pàgina que has enviat està força bé, perquè explica una bona sinopsi, hi ha mapes, un fragment de l’Eneida… A més, està dividida per seccions o parts en les què passa la història, on hi fan preguntes. No obstant, trobo que aquestes preguntes estan més enfocades a una comprensió lectora, ja que estan totes respostes al llibre, però són preguntes de mitologia grega, de manera que no cal haver-se llegit el llibre per respondre-les.
    La fitxa conté moltes preguntes, però són força interessants perquè tracten la cultura clàssica. Tot i així, trobo que potser n’hi ha masses.
    Vale!

  7. L’originalitat d’aquesta obra és simplement increïble. La forma en què Rick Riordan barreja la mitologia grega amb el món quotidià ens ha resultat d’allò més encertada i original. Una manera bastant intel·ligent de plasmar com els éssers mitològics conviuen entre els mortals sense ser vistos, camuflant entre ells de les formes més insospitades. I tot això, detallant aspectes i històries dels Olímpics i la mitologia grega de forma amena, entrellaçades amb les vivències i les aventures de Percy i els seus amics. En cap moment es fan pesades les “classes de mitologia” i ens permet conèixer millor els diferents enllaços entre els déus i els mortals amb els quals van tenir alguna relliscada, per què aquest Déu odia tal altre, l’origen dels titans, etc. He gaudit força aprenent molt més de la mitologia grega.

  8. Retroenllaç: Quedar-se de pedra | L'univers clàssic dels nostres mots

  9. Retroenllaç: Referents de Perseu | Aracne fila i fila

  10. Retroenllaç: Referents del déu preolímpic Cronos | Aracne fila i fila

  11. Xaipete!

    Aquest cap de setmana vaig veure aquesta pel·lícula. Al principi no em feia gaire gràcia veure-la, més que res perquè em van explicar que era una còpia de Harry Potter en el tema de les criatures.

    Al final la vaig acabar veient i em vaig enfadar força amb qui em va dir això de la semblança a la pel·lícula de Harry Potter.

    M’ha agradat moltíssim, perquè sempre a classe estem estudiant temes de mitologia i a història de l’art també. El que més em va agradar va ser esbrinar qui era cada personatge abans que diguessin el nom.

    Per exemple, en una escena van sortir tota mena d’estàtues molt ben fetes, al principi sospitava molt que fos Medusa qui sortiria, però després quan el personatge esbrina que un familiar seu és una d’aquestes estàtues em vaig emocionar molt.

    Ja sé que resulta una mica… com dir-ho… absurd? Però per mi és emocionant, ja que no sóc gaire bona amb temes de mitologia.

    Per altra banda, he de dir que tinc crítiques a la pel·lícula, la primera és que representen que Zeus, Hades i Posidó gairebé mai baixen a la Terra per raptar a alguna dona, quan en realitat (i més en el cas de Zeus), baixen moltíssim a la Terra.

    Una altra crítica és la manera que representen a Hades, no per la forma aquesta patètica, sinó per la forma de dimoni ple de foc, que més que un déu, sembla satanàs.

    I l’última és que representen a Cèrber com a tres gossos, quan en realitat és un però amb tres caps. Segurament que hi haurà més crítiques, però només m’he fixat en aquestes perquè són les que no m’han agradat gens ni mica.

  12. Retroenllaç: Percy Jackson i els Déus de l’Olimp | Mons entre Grans Llibres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *