Doug Lefler | La cinta de Νίκη

FITXA TÈCNICA

Nom original: La darrera legió
Director i guionistes: Director: Doug Lefler i Guionistes: Jez Butterworth, Tom Butterworth, Carlo Carlei, Peter Rader i Valerio Manfredi.
Any d’estrena: 2007
Durada: 110 minuts
Repartiment: Colin Firth, Ben Kingsley, Aishawarya Rai, Peter Mullan, Thomas Sangster, Kevin Mckidd, John Hannah.
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès
Gènere: Acció, aventures i bèl·lica

ARGUMENT:

La pel·lícula està inspirat en els esdeveniments del segle V, la caiguda de l’Imperi Romà sota l’últim emperador, Ròmul August. Això s’uneix a altres fets de la història que s’han produït a Gran Bretanya i elements fantàstics sobre la llegenda del rei Artur per proporcionar una base per a la llegenda artúrica. La història comença poc abans de la coronació de Ròmul com Emperador l’any 470. El seu pare, Flavio Orestes, és el cap general de l’exèrcit romà. Odoacer, líder de l’exèrcit de terra de bàrbar, fa certes demandes d’Orestes la nit abans de la coronació i Orestes es nega. El dia de la coronació, Roma és atacada pels bàrbars, que van matar Orestes. Ròmul es va refugiar a Capri juntament amb el seu assessor Ambrosino. Mentrestant, a Capri, és la mítica espasa Excalibur i Ròmul és rescatat de Capri pel general Aureli i alguns supervivents legionaris, acompanyats d’un guerrer bizantí anomenat Mira, que busquen l’ajuda dels bizantins, però s’adonen que ells han traït i els han lliurat d’Odoacer. Ròmul i Aureli van decidir buscar un refugi a la Gran Bretanya, on la Legió IX continua sent lleial a Roma. Al final de la pelicul·la Aureli i Mira, sobreviuen a la batalla, i adopten a Ròmul com el seu fill. Ròmul acaba sent el rei Pendragón, pare del rei Artur. També es descobreix que Ambrosino era el mag Merlí.

TRÀILER:

[youtube]http://youtu.be/R-OVAXXrV6o[/youtube]

CRÍTICA:

“Evoca a un montón de -mejores- películas en su intrincado recorrido que va desde el imperio romano a las leyendas artúricas, pero no ha cogido nada prestado que hubiera podido hacer el viaje disfrutable.”

Neil Genzlinger: The New York Times
“Medio decente visualmente, la cinta tiene problemas en casi todos sus aspectos y líneas, empezando por el casting, pasando por su planteamiento y acabando por los diálogos.”

José Manuel Cuéllar: Diario ABC
“El buen plantel de actores ayuda a sobrellevar una función tan liviana como fácilmente olvidable.”

Miguel Ángel Palomo: Diario El País
“Para últimos fans del péplum familiar. Lo mejor: el rescate en Capri. Lo peor: la caminata alpina tipo El Señor de los Anillos.

Fausto Fernández: Fotogramas

Diferencies entre el llibre i la pel·licula: Partint que aquest guió està basat en una obra de ficció ambientada en l’ocàs d’Occident, i no en una biografia o història real, hi ha moltes diferències entre la pel·lícula i la novel·la, però moltes més si revisem la història real.

La guerrera de molt bon veure, Mira, no apareix en la novel·la; resulta difícil de digerir una dona-soldat hindú en la cort de Constantinoble, però la ficció ho suporta tot. El personatge femení principal en el llibre és Livia, a qui Aureli salva de l’assalt d’Àtila a Aquilea sent una nena, i s’uneix al grup de camí a Britània. Aquesta complexa fugida a través d’una Gàl·lia dividida, gairebé un terç de la novel·la, ni apareix en la pel·lícula.

D’altra banda, Orestes no va morir a la seva casa a les mans dels homes d’Odoacer, sinó després de la revolta hérula de Ticí, igual que el germà va deposar el noi en Ravenna, i no a Roma. No hi ha constància que el jove Ròmul August sortís mai del seu confinament de Lucullanum (Castell dell’Ovo, Napoli), per la qual cosa l’excursió a Britània és part de la ficció de Manfredi. El seu rastre es perd en el 511. L’illa portava sense romans prop de setanta anys, per la qual cosa trobar-nos amb legionaris reconvertits a llauradors és una mica estrany ja que el més joves tindrien noranta anys. A més, la IX legió va ser liquidada en temps de Marc Ulpi Trajà.