Nova comarca del Moianès

0

El Parlament va aprovar el 15 d’abril passat la Llei de creació de la comarca del Moianès. La nova comarca és integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló i té capital al municipi de Moià. Amb la seva creació queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.

Algunes notícies de la setmana del 13 d’abril

0

S’acosta l’acabament d’aquest curs de geografia de 2n de batxillerat i cal fer un bon spring. Al llarg de tot el curs s’ha anat insistint en la importància d’anar seguint l’actualitat tant nacional com internacional a través dels mitjans de comunicació. De vegades, quan s’ha demanat cercar notícies sobre algun aspecte concret, només uns pocs estudiants han vingut a la sessió amb alguna notícia, i només unes poques han estat realment encertades. Així que les setmanes de curs que resten, en la mesura que sigui possible, cada dissabte, us faré arribar un resum d’aquelles notícies que crec són més rellevants per la seva relació amb el temari de geografia, tant el que ja s’ha donat com el que s’està fent.

Així doncs, aquí teniu l’enllaç a un arxiu pdf corresponent als dies del 13 al 18 d’abril (avui). Per al proper dimarts, caldrà dir de cada notícia:

1. Tema de la notícia
2. Tema (o temes) del temari de geografia amb el qual està relacionada.
3. Llistat de les idees principals aparegudes a la notícia.

Notícies de la setmana 13_18abr15

II Olimpíades de Geografia de la UB

0

Ahir dijous 26 de març de 2015 set alumnes de l’Institut Cubelles van participar a les II Olimpíades de Geografia de la Universitat de Barcelona que es van celebrar a la Facultat de Geografia i Història. Ja és el segon any consecutiu que aquest event s’organitza a la UB i que alumnat de l’Institut Cubelles hi participa. Va ser una jornada on l’alumnat va poder comprovar els seus coneixements de geografia en un test de 50 preguntes sobre qüestions ben variades. També, van poder assistir a diferents tallers (anàlisi d’aigües, extracció de registres sedimentaris, la Terra en 3D i aplicació de Google Earth en geografia urbana). Per últim, van assistir a unes breus explicacions del Col.legi de Geògrafs, l’Associació d’estudiants de Geografia EGEA, el Grau de Geografia i la revista Geografia 2.0. Un matí força atapeït que va passar volant.

Cal felicitar els estudiants de Sant Miquel dels Sants de Vic que van obtenir la nota de promig conjunta més alta i al guanyador, Carles Subirà Ribas de Madres Concepcionistas de la Enseñanza de Barcelona.

 

 

Cal felicitar els estudiants i el professorat del Grau de Geografia per l’organització d’aquest event, així com al Col.legi de Geògrafs pel seu suport. Esperem retrobar-nos a les III Olimpíades de Geografia!!

 

Treball sobre l’Eixample de Cerdà

0

Recordeu que la feina corresponent al Eixample de Cerdà per a 3ESO és la següent:
1. Contestar les qüestions que es plantegen al dossier que es va repartir. Les preguntes i les seves respostes s’han d’escriure en un document de text del Drive. Recordeu que
– el nom del el document de text ha de portar la inicial i el primer cognom de qui el crea, per exemple, s.ruiz_eixample_2014-15
– l’arxiu ha d’estar compartit amb tots els membres del grup i amb mi (sruiz@institutcubelles.cat)

2. Fer un àlbum de fotos amb les imatges de la sortida. Les instruccions són les mateixes que quan es va fer l’àlbum d’imatges de Puigdetiula:

– A la informació bàsica de l’àlbum ha de constar el nom de tots els membres del grup i una explicació breu sobre la sortida
– Cal que hi hagi una fotografia, com a mínim, de totes les parades que es van fer
– Les fotografies han de ser originals i de qualitat (no es poden afegir imatges no fetes pels membres del grup, ni d’altres grups, ni d’Internet, ….)
– Cal que cada membre del grup comenti com a mínim dues fotografies. A sota de la fotografia, on diu comentari, cal descriure que es pot veure a la imatge i explicar perquè aquella imatge és important.
– Per últim, recordeu que jo us plantejaré preguntes als vostres cometaris que també haureu de contestar. Cada membre del grup ha d’haver contestat com a mínim una pregunta i totes les preguntes han d’estar contestades.

Realitats metropolitanes i governs locals

0

El Procés d’urbanització és, sens dubte, un dels principals vectors de canvi de les societats contemporànies. Podríem definir-lo com aquella dinàmica a traves de la qual la població i les activitats, impel.lides per les estructures econòmiques i les relacions socials prevalents, han tendit a concentrar-se sobre el territori, tot donant lloc a aglomeracions a partir de les quals aquelles relacions s’han anat estenent fins a acabar integrant en una fita xarxa la totalitat de l’ espai regional, continental i mundial. Com és ben sabut, una de les conseqüències mes vistoses d’aquest procés ha estat la formació de grans àrees urbanes en les que s’apleguen milions de persones, que representen sovint una part substancial de la població dels respectius països i constitueixen els principals nodes del sistema urbà mundial: les àrees metropolitanes.

El tema del govern d’ aquests àmbits urbans ha plantejat arreu problemes de gran entitat per, almenys, tres tipus de raons. En primer lloc, per la complexitat de les problemàtiques econòmiques, socials i ambientals a les quals les instàncies públiques han de fer front, en presència, a més, d’inte-ressos contrastats i sovint, contradictoris. La segona raó que explica la dificultat dels governs metropolitans, és el pes decisiu de les àrees que les àrees metropolitanes tenen en la vida dels respectius països, de tal manera que les decisions que s’hi prenen ten en repercussio directa o indirecta sobre la totalitat de la seva poblacio i encara mes enllà. La tercera raó que explica el caràcter envitricollat de la problemàtica del govern metropolità té a veure ala relació entre la morfologia urbana i les estructures administratives: en efecte, els processos de metropolitanització han tingut lloc sovint de manera accelerada, tot escampant la urbanització o les relacions metropolitanes sobre un gran nombre de les unitats administratives -municipis, comtats, departaments … -prèviament existents en el seu àmbit territorial; això ha fet que el sistema de govern no nomes hagi d’ enfrontar una problemàtica complexa i decisiva, sinó també que ho hagi de fer a partir d’ estructures administratives molt sovint fragmentades i complicades. Així, no és d’ estranyar que el debat sobre el govern del Gran Londres o la relació entre Paris i l’ espai francès, per posar nomes dos dels exemples europeus mes coneguts, hagin estat una qüestió permanent en la història dels respectius països al llarg dels dos darrers segles. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona tots aquests trets que pesen sobre l’ existència de qualsevol sistema de govern metropolità -la complexitat, Ia rellevància i la fragmentació son ben presents. Aquí, però, s’afegeix encara una altra dificultat: el contenciós secular existent sobre el tema de l’organització territorial de l’administració pública a Catalunya, contenciós derivat en bona part -tot i que no exclusivament- de Ies dificultats de l’ encaix institucional de la realitat catalana en el conjunt ibèric.

 

Fragmanet de Nel.lo, O. i Renyer, J., “Realitats metropolitanes i governs locals”. Treball de la Societat Catalana de Geografia, núm. 78, 2014, pàg. 69-98

Llegeix aquest fragment i cerca aquesta informació que apareix al mateix:

 

  • Definició d’urbanització
  • Conseqüències del procés d’urbanització
  • Raons que expliquen les dificultats del govern de les aglomeracions urbanes.
  • Quines dificultats presenta el govern de la regió metropolitana de Barcelona?

 

 Per últim, cerca una notícia relacionada amb el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Treballant la jerarquia urbana espanyola

0

Avui a classe, hem fet un exercici sobre les jerarquia urbana espanyola. Aquest exercici parteix del fet que l’alumnat no té un coneixement adequat de les províncies espanyoles. Així doncs, en primer lloc, a partir d’un mapa mut polític per províncies han posat els nombres de les que coneixen.

Posteriorment, hem comparat el nostre mapa amb un que conté els noms i aquells que siguin correctes o bé que no els haguèssim posat, els hem escrit en vermell (també, cada alumne ha calculat el percentatge de províncies que sap localitzar correctament per comparar-lo amb resultats futurs). Es poden fer bromes de l’estil “com aconseguir una Espanya  “roja”, no hi ha més que fer un exercici d’aquesta mena.

Segona part, delimitar i situar els eixos urbans espanyols (prèviament ja s’havia parlat a l’aula sobre el mapa de les aglomeracions urbanes de Méndez i Molinero), i a continuació, comparar-lo amb el mapa estudiat a classe.

Per acabar, la jerarquia urbana espanyola. Situar exemples de ciutat de cada categoria. Assenyalant amb un asterisc, les metròpolis nacionals, la següent categoria, amb un quadrat, i la tercera, amb un triangle. De moment, no s’assenyalen les ciutats mitjanes.

I de nou, ho compararem amb la resposta correcta.

Les jerarquies urbanes a Espanya

  1. Metròpolis nacionals: exerceixen influència sobre tot el territori de l’Estat, estretament vinculades amb l’altres metròpolis mundials. Barcelona i Madrid
  2. Metròpolis regionals de primer ordre: Població entre 500.000 i 1.500.000 hab. Fluxes intensos amb les metròpolis nacionals, àread’influència extensa. El seu abast acostuma a coincidir amb els límits administratius (CCAA). València, Sevilla, Bilbao i Saragossa.
  3. Metròpolis regionals de segon ordre: Població entre 200.000 i 500.000 hab. Fluxos intensos amb les metròpolis regionals de primer ordre. Múrcia, Alacant, Santander, Oviedo i A Coruña.
  4. Ciutats mitjanes: Població entre 50.000 i 200.000 habitants, la major part són capitals de província.

Suposo que ja hem pres consciència de la necessitat d’estudiar on estan les ciutats, les províncies, etc, ja que més enllà de Catalunya i la Comunitat valenciana, el nostre coneixement és molt reduït….. espero que temporalment.

També, i crec que molt important, cal que allò que s’explica  a les classes de geografia, es pugui expressar amb un mapa (amb el mapa base adient) …. en cas contrari, això voldrà dir que possiblemenent no estem fent geografia. Cal que l’alumnat de geografia treballi amb mapes, que sigui capaç d’explicar-se geogràficament, incorporant la informació en un mapa i d’aquesta manera aprendre a localitzar, diferenciar espacialment i treballar les interrelacions entre l’èsser huma i el medi, aspectes clau de la geografia.

 

Així doncs, després d’afirmar que per fer mapes temàtics cal ser capaç de poder localitzar prèviament, també seria interessant preguntar-se si per fer mapes correctes amb eines digitals cal haver-los fer prèviament amb eines manuals, i això potser serà un article per un altre dia.

 

El portafoli digital del curs 2014-15

0

Aquest curs 2014-15, continuarem utilitzant els llocs web de Google per a elaborar el portafoli digital de la geografia de 2n de batxillerat de l’Institut Cubelles, tal com ho portem fent des del curs 2011-12. En aquest portafoli digital es recullen els exercicis pràctics que suposen el 20% de la qualificació de l’avaluació. En la qualificació de cada exercici pràctic, el 25% correspón a com s’ha elaborat la pràctica i si que aquesta ha seguit les pautes per a elaborar el portafoli digital. Com cada curs, en l’apartat Geodigital d’aquest bloc es va llistant les pràctiques que ha de contenir el portafoli.

No obstant, en el sites Geobatcubelles 2014-15 s’aniran afegint exemples i explicacions per a realitzar les diferents pràctiques, i per tant és on es pot consultar la informació més acurada.

 

Pràctica 18: Les fases d’expansió del projecte comú europeu

0

En aquesta pràctica volem elaborar un mapa coroplètic sobre les diferents fases d’expansió del projecte comú europeu, on el color de cada estat membre es correspongui amb l’any d’incorporació a la CEE o a la UE. Per poder fer un mapa coroplètic, el primer que necessitem són les geometries, és a dir, el contorn dels estats. Per aquesta raó farem el segúent:

1. Anirem a la base de dades de taules dinàmiques públiques de Fusion tables
2. Seleccionarem “Fusion Tables” i al requadre de cerca clicarem “Europe Country Boundaries”
3. Clicarem sobre aquesta taula, i quan la tinguem en pantalla, clicarem a “File” i després “make a copy”. Ara ja teniu un arxiu al vostre drive que s’anomena “copy of europe country boundaries”.

Ara que ja tenim els contorns per fer el mapa coroplètic:
4. Un cop que teniu la còpia feta, li canvieu el nom canviant “copy of” per la inicial del vostre nom, seguida del primer cognom.
5. Cal afegir una nova columna on posareu l’any d’incorporació al projecte comú europeu i el que farem serà clicar “edit” i després “add a column”. Aquesta columna li direm “any” i direm la dada és “number” i sense decimals.
6. Ara, quan cliquem a cadascuna de les fileres, apareixeran tres opcions (editar, duplicar o esborrar filera). Seleccionarem editar, i anirem afegint l’any.

LA INFORMACIÓ SOBRE ELS ANYS D’INCORPORACIÓ ES PODEN BUSCAR A LA WEB DE LA UNIÓ EUROPEA

7. També cal diferenciar els estats candidats, i els candidats potencials.
8. Els estats europeus que no es poden afegir a cap de les categories anteriors, li posarem 0 a la columna d’any d’incoproració.
9. Un cop entrats els anys d’incorporació dels 28 estats membres de la UE, clicarem a la pestanya + i afegirem un mapa nou.
10. Seleccionarem “change feature styles”, dintre de fill colours, seleccionarem “buckets” i li direm que “divide into 4 buckets”.
11. Els quatre intervals són les quatre fases que vàrem establir a classe
– fundadors
– expansió cap a l’Atlàntic i la Meditarrània
– expansió cap al centre i nord d’Europa.
– expansió cap a l’est.
als quals afegirem dos més per poder diferenciar i visualitzar els estat candidats i els potencialment candidats.Recordeu que heu de posar com a valor més alt, per exemple 2015. Un cop que heu delimitat cada interval, clicar SAVE.
12. Quan ja esteu, DONE.
13. feu el mapa públic clicant a SHARE.
14. Cliqueu sobre la fletxa que hi ha al costat de la paraula map i d’aquesta manera s’obre el menú on heu de seleccionar “publish”.
15. A la finestra que s’obrirà, copieu el codi que hi ha a sota de “Paste HTML to embed in a web site”.
16. Aquest codi serà el que haureu d’enganxar a la nova entrada del vostre sites, la corresponent a la pràctica 18. Atenció, l’heu d’enganxar en l’edició HTML, és a dir, quan esteu editant la nova entrada, en el menú, a l’extrem dret, apareixen les inicials HTML, cliqueu i enganxeu.
17. Per últim, i com sempre, cal comentar el mapa.

Pràctica 17: Les competències dels municipis

0

En aquesta pràctica treballarem amb les competències municipals. Aquestes competències estan contingudes a LLEI 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya. Les tasques a realitzar són:

1. Cercar l’article que conté les competències municipals i copiar-les a l’entrada d’aquesta pràctica del teu sites.
2. En un mapa de Google cal localitzar tres llocs de Cubelles on es duen a terme tres competències municipals diferents. En el respectiu marcador cal explicar quina competència es realitza.

Més endavant, les vostres localitzacions les haureu d’incorporar en un mapa col.laboratiu de Google que ja us indicaré.

Pràctica 16: Les competències de les comunitats autònomes

0

En aquesta pràctica treballarem amb la Constitució Espanyola de 1978. Tal i com ja hem comentat, la Constitució és el document que conté l’organització territorial de l’Estat espanyol. Per tant cal

1. cercar el títol, capítol i article que contingui les competències que poden assumir les comunitats autònomes i copiar-les.
2. Visitar la web de la Generalitat de Catalunya, i seleccionar tres notícies de l’apartat d’actualitat que considereu que tenen relació amb tres competències diferents transferides al govern de la Generalitat. De cada notícia cal fer un breu resum i justificar amb quina competència considereu que està relacionada. En cas que a l’apartat d’actualitat no trobeu prou informació, podeu anar a la web de les corresponents conselleries.

Go to Top