Geografia
Bloc amb recursos educatius per explicar el món des d'una perspectiva geogràfica.
Geographical education is powerful if…
07 anys
per Sonia Ruiz
a geodidactica
Esta imagen es un resumen del artículo de Margaret Roberts publicado en Teaching Geography en el número de primavera 2017. Este artículo titulado “La educación geográfica es poderosa si …” viene a dar continuidad al debate entre Margaret Roberts y Michael Young sobre que es lo que hace poderosa la enseñanza de una materia si bien es la pedagogía (Roberts) o por el contrario es el conocimiento disciplinar (Young). En esta ocasión, Roberts apuesta por un educación geográfica como un todo donde integrar ambos enfoques:
- La eduación geográfica es poderosa si permite a los estudiantes establecer conexiones entre su conocimiento cotidiano y la geografía escolar. El conocimiento cotidiano es relevante porque
- puede ser un objeto de estudio y una fuente de información,
- los estudiantes traen a la escuela su conocimiento
- respeta el conocimiento previo de los estudiantes
- permite a los profesores corregir malosentendidos.
- La educación geográfica es poderosa si transforma la manera como los estudiantes entienden el mundo. Dando acceso a los estudiantes a diferentes formas de tratar los temas y los lugares que se estudian en la geografía escolar así como a diferentes significados de los conceptos claves hace que este conocimiento llegue a ser transformador.
- La educación geográfica es poderosa si permite a los estudiantes ser conscientes de como los valores afectan la toma de decisiones en el ámbito local, nacional y en la geografía mundial. Hay una dimensión ética en los asuntos estudiados en geografía. Las cuestiones a estudiar son controvertidas porque las personas tenemos diferentes puntos de vista, con diferentes intereses. Además , estudiar esta dimensión en valores permite relacionarlo con los intereses de los estudiantes.
- La educación geográfica es poderosa si los estudiantes desarrollan las destrezas necesarias para abordar la complejidad del conocimiento geográfico y para desarrollar su comprensión. Las destrezas que los estudiantes necesitan para tomar sentido del mundo son la lectura de mapas y el SIG, la indagación y el pensamiento crítico.
- La educación geográfica es poderosa si los estudiantes toman un rol activo en el aprendizaje. Los propósticos clave de la educación geográfica son:
- permitir a los estudiantes pensar geográficamente
- desarrollar una comprensión crítica del mundo
Los estudiantes necesitan estar activamente involucrados en la construcción del conocimiento y ello se puede conseguir con el uso del enfoque indagativo y a través de la conversación dialógica en el aula. La discusión en el aula tiene que ser colectiva, recíproca, de apoyo mutuo, acumulativa y con un objetivo de aprendizaje específico.
Si la educación geográfica tiene que ser poderosa, entonces la cultura del aula necesita poner en valor una aproximación indagadora hacia el aprendizaje y la participación del estudiante en actividades significativas, discusiones y cuestionamientos críticos.
Què conté l’Índex Sintètit de Benestar Social?
57 anys
Una aproximació a aquest índex pot ser l’elaborat per la Diputació de Barcelona aplicat a l’àmbit local, L’Índex de Benestar Local (IBL). Aquest índex es construeix a aprtir de l’anàlisi de 22 indicadors repartits en 10 àmbits
Per a més informació sobre ISBL http://xodel.diba.cat/sites/xodel.diba.cat/files/mesura_benestar.pdf
Hermes, informació estadística municipal
08 anys
per Sonia Ruiz
a Població
Informe resum d’estadística dels municipis de la província de Barcelona a partir del programa Hermes de la Diputació de Barcelona (www.diba.cat). Exemple de resum per al municipi de Cubelles:
Informació Estadística
Programa HERMES
Vídeos de Josep Pons Granja
09 anys
Recentment he pujat al meu canal de Youtube algunes de les presentacions de Josep Pons Granja en forma de vídeos.
En aquesta llista de reproducció es poden trobar els videos sobre
– El creixement d’una àrea metropolitana
– el model de creixement de la ciutat espanyola
– els moviments migratoris i pendulars urbans i periurbans.
Aquests vídeos han estat emprats a la matèria de Geografia de 2n de batxillerat.
Totes les presentacions de Josep Pons es poden consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
Qui pot votar?
09 anys
El sistema electoral és una qüestió que es tracta en geografia quan parlem de l’organització territorial i de la delegació de la presa de decisions en mans dels representants escollits democràticament. En tractar el sistema electoral parlem de les diferents eleccions que hi ha (locals, autonòniques, legislatives i europees), de què és el que s’escull, de quina manera es determinen la quantitat de representants per a cadascuna de les circumscripcions i per últim, com s’assignen els escons entre les diferents agrupacions polítiques a cada circumscripció (sistema majoritari o proporcional). Val a dir, que normalment es passat de puntetes sobre la qüestió de qui té dret a vot (qui pot ser elector i electora). Acostumem a dir de forma genèrica que són els majors de divuit anys i aquí ho deixem (sobretot, per què en alguns casos, és aquí quan comença un debat intens sobre l’edat mínima per votar).
Malgrat que cal admetre que comparar eleccions municipals i autonòmiques és un exercici molt complexe, i que suposo que en molts articles de premsa això ja ho deuen haver exposat, es pot observar que la població que tenia dret a vot al municipi de Barcelona el passat 25 de maig de 2015 és força diferent de la població que tenia dret a vot no només a Barcelona sino a tota Catalunya el passat 27S.
Així que una de les conclusions a la que es pot arribar analitzant els resultats de les elecciones municipals de 2015 a Barcelona, tot comparant qui té dret a votar a les municipals i qui a les autonòmiques, és que els ciutadans i ciutadanes de la Unió Europea així com els de Noruega, Equador, Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, Perú, Paraguay, Islàndia, Bolívia, Cap Verd, República de Corea i Trinitat i Tobago que van poder votar a les municipals i no pas a les autonòmiques són més donats a votar a candidatures com les d’Ada Colau, i, molt possiblement, no pel fet de ser de Bolívia o França, sino més aviat per ser una població més jove que la població amb nacionalitat espanyola empradronats a Catalunya.
Nova comarca del Moianès
09 anys
El Parlament va aprovar el 15 d’abril passat la Llei de creació de la comarca del Moianès. La nova comarca és integrada pels municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d’Oló i té capital al municipi de Moià. Amb la seva creació queden modificades les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental.
Algunes notícies de la setmana del 13 d’abril
09 anys
per Sonia Ruiz
a 2bat 2014-15
S’acosta l’acabament d’aquest curs de geografia de 2n de batxillerat i cal fer un bon spring. Al llarg de tot el curs s’ha anat insistint en la importància d’anar seguint l’actualitat tant nacional com internacional a través dels mitjans de comunicació. De vegades, quan s’ha demanat cercar notícies sobre algun aspecte concret, només uns pocs estudiants han vingut a la sessió amb alguna notícia, i només unes poques han estat realment encertades. Així que les setmanes de curs que resten, en la mesura que sigui possible, cada dissabte, us faré arribar un resum d’aquelles notícies que crec són més rellevants per la seva relació amb el temari de geografia, tant el que ja s’ha donat com el que s’està fent.
Així doncs, aquí teniu l’enllaç a un arxiu pdf corresponent als dies del 13 al 18 d’abril (avui). Per al proper dimarts, caldrà dir de cada notícia:
1. Tema de la notícia
2. Tema (o temes) del temari de geografia amb el qual està relacionada.
3. Llistat de les idees principals aparegudes a la notícia.
II Olimpíades de Geografia de la UB
010 anys
per Sonia Ruiz
a 2bat 2014-15
Ahir dijous 26 de març de 2015 set alumnes de l’Institut Cubelles van participar a les II Olimpíades de Geografia de la Universitat de Barcelona que es van celebrar a la Facultat de Geografia i Història. Ja és el segon any consecutiu que aquest event s’organitza a la UB i que alumnat de l’Institut Cubelles hi participa. Va ser una jornada on l’alumnat va poder comprovar els seus coneixements de geografia en un test de 50 preguntes sobre qüestions ben variades. També, van poder assistir a diferents tallers (anàlisi d’aigües, extracció de registres sedimentaris, la Terra en 3D i aplicació de Google Earth en geografia urbana). Per últim, van assistir a unes breus explicacions del Col.legi de Geògrafs, l’Associació d’estudiants de Geografia EGEA, el Grau de Geografia i la revista Geografia 2.0. Un matí força atapeït que va passar volant.
Cal felicitar els estudiants de Sant Miquel dels Sants de Vic que van obtenir la nota de promig conjunta més alta i al guanyador, Carles Subirà Ribas de Madres Concepcionistas de la Enseñanza de Barcelona.
Cal felicitar els estudiants i el professorat del Grau de Geografia per l’organització d’aquest event, així com al Col.legi de Geògrafs pel seu suport. Esperem retrobar-nos a les III Olimpíades de Geografia!!
Treball sobre l’Eixample de Cerdà
010 anys
Recordeu que la feina corresponent al Eixample de Cerdà per a 3ESO és la següent:
1. Contestar les qüestions que es plantegen al dossier que es va repartir. Les preguntes i les seves respostes s’han d’escriure en un document de text del Drive. Recordeu que
– el nom del el document de text ha de portar la inicial i el primer cognom de qui el crea, per exemple, s.ruiz_eixample_2014-15
– l’arxiu ha d’estar compartit amb tots els membres del grup i amb mi (sruiz@institutcubelles.cat)
2. Fer un àlbum de fotos amb les imatges de la sortida. Les instruccions són les mateixes que quan es va fer l’àlbum d’imatges de Puigdetiula:
– A la informació bàsica de l’àlbum ha de constar el nom de tots els membres del grup i una explicació breu sobre la sortida
– Cal que hi hagi una fotografia, com a mínim, de totes les parades que es van fer
– Les fotografies han de ser originals i de qualitat (no es poden afegir imatges no fetes pels membres del grup, ni d’altres grups, ni d’Internet, ….)
– Cal que cada membre del grup comenti com a mínim dues fotografies. A sota de la fotografia, on diu comentari, cal descriure que es pot veure a la imatge i explicar perquè aquella imatge és important.
– Per últim, recordeu que jo us plantejaré preguntes als vostres cometaris que també haureu de contestar. Cada membre del grup ha d’haver contestat com a mínim una pregunta i totes les preguntes han d’estar contestades.
Realitats metropolitanes i governs locals
010 anys
El Procés d’urbanització és, sens dubte, un dels principals vectors de canvi de les societats contemporànies. Podríem definir-lo com aquella dinàmica a traves de la qual la població i les activitats, impel.lides per les estructures econòmiques i les relacions socials prevalents, han tendit a concentrar-se sobre el territori, tot donant lloc a aglomeracions a partir de les quals aquelles relacions s’han anat estenent fins a acabar integrant en una fita xarxa la totalitat de l’ espai regional, continental i mundial. Com és ben sabut, una de les conseqüències mes vistoses d’aquest procés ha estat la formació de grans àrees urbanes en les que s’apleguen milions de persones, que representen sovint una part substancial de la població dels respectius països i constitueixen els principals nodes del sistema urbà mundial: les àrees metropolitanes.
El tema del govern d’ aquests àmbits urbans ha plantejat arreu problemes de gran entitat per, almenys, tres tipus de raons. En primer lloc, per la complexitat de les problemàtiques econòmiques, socials i ambientals a les quals les instàncies públiques han de fer front, en presència, a més, d’inte-ressos contrastats i sovint, contradictoris. La segona raó que explica la dificultat dels governs metropolitans, és el pes decisiu de les àrees que les àrees metropolitanes tenen en la vida dels respectius països, de tal manera que les decisions que s’hi prenen ten en repercussio directa o indirecta sobre la totalitat de la seva poblacio i encara mes enllà. La tercera raó que explica el caràcter envitricollat de la problemàtica del govern metropolità té a veure ala relació entre la morfologia urbana i les estructures administratives: en efecte, els processos de metropolitanització han tingut lloc sovint de manera accelerada, tot escampant la urbanització o les relacions metropolitanes sobre un gran nombre de les unitats administratives -municipis, comtats, departaments … -prèviament existents en el seu àmbit territorial; això ha fet que el sistema de govern no nomes hagi d’ enfrontar una problemàtica complexa i decisiva, sinó també que ho hagi de fer a partir d’ estructures administratives molt sovint fragmentades i complicades. Així, no és d’ estranyar que el debat sobre el govern del Gran Londres o la relació entre Paris i l’ espai francès, per posar nomes dos dels exemples europeus mes coneguts, hagin estat una qüestió permanent en la història dels respectius països al llarg dels dos darrers segles. En el cas de la regió metropolitana de Barcelona tots aquests trets que pesen sobre l’ existència de qualsevol sistema de govern metropolità -la complexitat, Ia rellevància i la fragmentació son ben presents. Aquí, però, s’afegeix encara una altra dificultat: el contenciós secular existent sobre el tema de l’organització territorial de l’administració pública a Catalunya, contenciós derivat en bona part -tot i que no exclusivament- de Ies dificultats de l’ encaix institucional de la realitat catalana en el conjunt ibèric.
Fragmanet de Nel.lo, O. i Renyer, J., “Realitats metropolitanes i governs locals”. Treball de la Societat Catalana de Geografia, núm. 78, 2014, pàg. 69-98
Llegeix aquest fragment i cerca aquesta informació que apareix al mateix:
- Definició d’urbanització
- Conseqüències del procés d’urbanització
- Raons que expliquen les dificultats del govern de les aglomeracions urbanes.
- Quines dificultats presenta el govern de la regió metropolitana de Barcelona?
Per últim, cerca una notícia relacionada amb el govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
