Ja hem posat en marxa el curs 2019-20, i per començar, unes nocions de què estudia la geografia i com ho estudia:

LLOC, ESPAI, MEDI AMBIENT

La geografia treballa al voltant de llocs, d’espais i les interrelacions entre la societat i el medi. La geografia dóna respostes en clau espacial:

  • Analitzar les raons per les quals un fet, un fenomen o un procés es produeix en un lloc, o intentar preveure on es produirà.
  • Determinar processos de difusió o bé fluxos de persones, mercaderies,
  • Delimitar àrees d’influència o bé un domini amb unes característiques comunes, establir límits, contestar la pregunta fins on?
  • Estudiar de quina manera les interrelacions entre la societat i el medi al llarg del temps ha configurat un paisatge, estudiar les problemàtiques mediambientals.

 

LES FONTS CARTOGRÀFIQUES

Aquesta component espacial tan important fa que el mapa hagi esdevingut la principal expressió del llenguatge geogràfic.

Tècniques de representació en Geografia

Els mapes es poden diferenciar en mapes topogràfics i mapes temàtics:

  • el mapa topogràfic és una representació a escala de la superfície terrestre, on el relleu es representa a través de corbes de nivell o isopletes (línies que uneixen punts d’igual alçada).

Comentari d’un mapa topogràfic.

  • el mapa temàtic és una representació d’una o vàries variables per a un àmbit geogràfic concret. Els mapes temàtics.

LA DESCRIPCIÓ D’UN MAPA TEMÀTIC

Per descriure un mapa temàtic és important diferenciar entre la identificació dels seus elements, per una banda, i la descripció del comportament de la informació representada, per una altra:

  • Identificació dels seus elements
    • Títol: en el títol es pot facilitar la temàtica, l’any o el període de la informació representada i també l’àmbit geogràfic representat
    • Àmbit geogràfic representat: un municipi, una regió, un país, ….
    • Llegenda i variables representades: la llegenda mostra de quina manera ha estat representada la informació, intervals emprats en cas de mapes coroplètics, de punts o de símbols, entre d’altres.
    • Retolació: en el mapa es poden llegir topònims, aquests a la seva vegada poden estar jerarquitzats, fet que normalment es reflecteix també a la llegenda.
    • Escala: l’escala del mapa es pot expressar de forma numèrica amb una proporció (vegades que s’ha reduït la realitat per fer-la encabir en el mapa) o bé gràfica.
    • Orientació: on està el nord del nostre mapa.
    • Projecció cartogràfica: la projecció cartogràfica emprada pot ser una informació rellevant en especial en mapes topogràfics o bé en mapes del món. En el cas de mapes del món, també poden aparèixer meridians i paral.lels.
    • Font. Pel que fa la font aquesta pot ser o bé on ha estat publicat el mapa o bé d’on procedeixen les dades representades.
  • Comportament de la informació representada

A partir de la lectura de la llegenda, cal descriure on o per on es concentren els valors més alts, els més baixos, sent els conceptes concentració-dispersió-absència, així com continuïtat-discontinuïtat els més emprats a l’hora de descriure el comportament de la informació representada en un mapa temàtic.

 

DESCRIPCIÓ D’UN PAISATGE

En el moment de descriure un paisatge, el primer que cal fer és determinar quin és l’element o elements que hi predominen. Una tècnica pot ser la de superposar una quadrícula i a cada casella, determinar l’element principal. D’aquesta manera d’aquesta manera determinarem si es tracta d’un paisatge natural de muntanya, una paisatge agrari o bé un paisatge turístic de costa, per exemple.

Font: Cristòfol Trepat