La cinta de Νίκη

Hola! L’altre dia vaig mirar una pel·lícula que en un principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde. És la versió del 2009.

Títol original: Dorian Grey

Direcció: Oliver Parker

País: Regne Unit

Any: 2010

Gènere: Drama

Dorian, un jove aristòcrata, torna a Londres després de viure la seva adolescència al camp. Quan arriba a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’ntrodueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsessiona per tenir l’eterna joventut i bellesa, i per això fa un tracte amb el dimoni a qui dóna la seva ànima a canvi de ser immortal. Ell queda aixíns durant molts anys, però el retrat que li havia pintat Basil Hallward, s’anava fent vell i corrumput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot es  transforma en un criminal perquè mata el seu amic Basil. La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament ala seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian disfruta de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentre que el retrat es degrada cada vegada més i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i,en un atac de ràbia, l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.

Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tant si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos. La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en veure que tot i haver-li garantit el desig, la Sibil·la es negava a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentre duri Dorian no es podrà morir .
A part de la història, hi ha d’altres elements que podem observar : hi ha una escena on Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la deessa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força i segur que hi té moltes coses més per a comentar, però el llibre sempre serà millor.

Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter