Tag Archives: Neus Jordi

A Tàrraco amb La butlla d’or de Neus Jordi

Dia 24 d’abril, els alumnes de 4t de Cultura Clàssica van tenir la sort de passar una jornada de vuit a vuit a Tarragona, gràcies al programa Argonautes, i guiats per la tarragonina Neus Jordi, autora de La butlla d’or. De Roma a Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de "La butlla d'or" per Tàrraco.

Gairebé vuit quilòmetres a peu a la recerca de les petjades de “La butlla d’or” per Tàrraco

Els alumnes a la tornada han fet diferents exposicions de la seva visió d’aquest passeig literari i arqueològic per Tàrraco.

Natalia, Lucia i Alicia:

Aixa Santamaria, Alanna Lissa, Lucia Herrero, Claudia Muñoz, Natalia Rueda i Fanny Chacón:

Carla B., Carla F. i Laura M.:

Emilsy, Catherine Visita a Tàrraco

Bingo La butlla dor. De Roma a Tàrraco

També hem d’agrair al nostre coordinador pedagògic, en Pep Caballeria, que ens preservés per al record aquestes imatges de la sortida a Tarragona amb la Neus Jordi i la Montserrat Bolaño.


Per acabar, una curiositat:

Moltes gràcies Neus per haver escrit La butlla d’or. De Roma a Tàrraco, una autèntica guia per descobrir l’amor per la cultura i civilització romana a casa nostra, i per fer-nos de guia excepcional i entranyable per la Tàrraco d’en Marc, el protagonista del llibre.

Acabem un curs especial llegint en veu alta…

Enguany ha estat un curs diferent i l’hem acabat llegint en veu alta a l’aula i al pati!

Recomanaríeu aquestes lectures?

A Grec 1 El viatge dels argonautes (vid. booktràiler):

A Cultura Clàssica de 3r, Les aventures d’Ulisses (Vid. BooktràilerGimcana i viatge, Kahoot…):

A Cultura Clàssica de 4t, La butlla d’or de Neus Jordi:

A Llatí de 4t, Narracions de mites clàssics:

Molt bon final de curs! Bona lectura!

Presentació del llibre La butlla d’or. De Roma a Tàrraco

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi

La butlla d'or de Neus Jordi

 

La butlla d’or. De Roma a Tàrraco de Neus Jordi ja és a les llibreries! Jo l’acabo de rebre a casa i de seguida l’he llegit. M’alegro d’haver cofiançat en primer lloc a QuorumLLibres aquesta primera novel·la de la tarragonina Neus Jordi,  la mare de l’Anna Corbella Jordi, companya de clàssiques i col·laboradora aràcnida (En una illa grega, Ara va de déus grecs! , La nissaga dels déus I, II, III, IV, V, VI, VII i VIII).

A La butlla d’or hi trobem ben reflectida la seva passió pel mar i per la cultura i civilització grecoromana, el llatí, la mitologia clàssica, la Tarragona romana…

Q. Corneli Secund es trasllada amb la seva família i servents de Roma a Tàrraco quan l’emperador l’anomena comandant en cap de la flota  i de les costes (praefectus classis et orae maritimae) a la província Tarraconensis…

Una lectura apassionada i refrescant per a aquest estiu (o per al proper curs) ben recomanada per a tothom i d’una manera molt especial per als nostres alumnes de l’ESO per tal que aprenguin a estimar la cultura clàssica, la Tàrraco romana, la mitologia…, és tot un manual de cultura i civilització romana ben trenat amb aventures i misteri! No us perdeu aquest llibre.

N.B.: Feliciter Neus! T’animo a escriure’n la continuació perquè el final que has deixat ho permet.

Què n’opineu?

La nissaga dels déus VIII

Avui presentem amb gran joia la segona història d’herois “Teseu i Ariadna” (el mite del nostre bloc!) i última d’aquestes vacances dins els relats mitològics LA NISSAGA DELS DÉUS de Neus Jordi que tots els dimecres d’estiu s’han publicat de manera inèdita a El Fil de les Clàssiques:

HISTÒRIES D’HEROIS

TESEU I ARIADNA

Minos era el poderós rei  de  l’illa de Creta.  En aquesta illa hi vivia un monstre,  mig home i mig toro,  el MINOTAURE.

Pintor de Londres.Wikimedia

Pintor de Londres.Wikimedia

Per tenir-lo tancat,  el rei va fer construir a un arquitecte anomenat Dèdal  un LABERINT  molt  complicat i  ple de passadissos.  Quan algú hi entrava ja mai més no en podia sortir i moria devorat pel monstre.

Feia temps que el rei Minos havia  imposat un tribut al rei  Egeu d’Atenes.  Havia d’enviar a Creta cada any set nois i set noies  per tal que fossin devorats pel Minotaure. Però un any  el  príncep  Teseu,  fill del rei Egeu, va fer una proposta al  seu pare:

-Pare, deixa’m anar  amb els nois i noies que aquest any seran enviats a Creta. Aniré d’amagat, em barrejaré amb ells perquè no se sàpiga qui sóc.  Vull matar el Minotaure i així alliberar Atenes d’aquest terrible tribut.

Teseu   moltes vegades  s’havia enfrontat  a enemics molt perillosos per defensar el seu poble i  sempre havia vençut  gràcies al seu valor i intel·ligència. Tot i així Egeu no estava gaire convençut de deixar-li anar. Tenia por que el seu fill morís devorat pel Minotaure, però finalment:

-Ves-hi, –li va dir  – Però,  si aconsegueixes matar el monstre, recorda bé  que de tornada  hauràs de canviar  les veles negres del vaixell per unes de blanques.  Així  sabré que  has vençut el monstre.

Aquest era el costum. El patró del vaixell,  Nausítous, en el viatge d’anada  posava les veles negres perquè era un viatge trist,  però si algú aconseguia matar  el Minotaure les havia de canviar per les blanques, símbol d’alegria.  De moment ningú no ho havia fet.

Aquell mateix dia havia de salpar cap  a Creta  el vaixell  que portava els nois i noies  per pagar el tribut d’aquell any. Al  port tohom plorava,  els nois i noies s’abraçaven amb els pares i germans perquè  pensaven que no es tornarien a veure mai més. Era un comiat molt trist. Però aquella vegada Teseu es va barrejar amb ells per anar a matar el Minotaure, una empresa molt difícil i arriscada. Després de navegar tres dies i tres nits, al quart dia,  just quan es ponia el sol, van arribar al port de Creta.

La princesa Ariadna, filla del rei Minos,  havia anat al port  a veure l’arribada dels pobres nois i noies.  Tant bon punt  va veure   Teseu  es va enamorar d’ell.

Jean Baptiste Greuze. Wikimedia

Jean Baptiste Greuze. Wikimedia

Aquella nit Ariadna es va escapar del palau sense que ho veiés el seu pare i va anar a trobar Teseu. Ell  li va explicar que  volia entrar al laberint i matar el Minotaure, però : – Com sortiria  d’aquell laberint tant enrevessat? – va pensar Ariadna.

Aleshores  va proposar-li  un pla per ajudar-lo: “ Estimat  Teseu,- li va dir – et donaré un cabdell de fil molt llarg.  Quan entris al laberint has d’anar descabdellant-lo.  Deixa el fil estés per allà on passis i així, quan hagis mort el Minotaure, podràs sortir seguint el fil.

A Teseu li va semblar un bon pla i van decidir que així ho farien. L’endemà de  matinada, Teseu va entrar el primer al Laberint. No portava cap arma perquè el rei Minos ho havia manat així:  “Si algú  podia matar el Minotaure sense armes quedaria lliure”.

Wikimedia

Barye. Wikimedia

Per tant va lluitar amb ell cos a cos i  va  aconseguir matar-lo!   Després tal com havien quedat  va sortir seguint el fil que li havia donat Ariadna.

Molt  feliços i contents  van celebrar que  Teseu havia mort el Minotaure i havia salvat els companys.  Però havien d’emprendre el retorn  i  Ariadna  volia  marxar de Creta  i anar a Atenes amb Teseu per casar-s’hi.

Així doncs es van embarcar  per tornar a Atenes. Després de navegar  dos dies  es van aturar a l’illa de Naxos per descansar.  Ariadna es va adormir. Mentre dormia, Teseu i els seus companys se’n van anar i  la van deixar abandonada.

Evelyn De Morgan. Wikimedia

Evelyn De Morgan. Wikimedia

Diuen, però, que va ser el déu Dionís, déu del vi  i del teatre, que s’havia enamorat de la bella Ariadna,   qui va dir a Teseu  que la deixés perquè volia casar-se amb ella.

I així va succeir.  Dionís se la va endur de l’illa i s’hi va casar.  La  voluntat dels déus era  molt poderosa.

Staatliche Antikensammlungen. Wikimedia

Staatliche Antikensammlungen. Wikimedia

Tots els altres van seguir el viatge cap a Atenes, però es van distreure xerrant i rient.  No es van recordar de complir la promesa que havia fet Teseu al seu pare: canviar les veles negres per les blanques.

Egeu, que esperava el vaixell  amb impaciència, va pujar a dalt de  l’Acròpolis per veure’l des de lluny.  Quan  va veure que s’acostava,  s’adonà que  portava les veles negres.  Aleshores va pensar que Teseu  havia mort devorat pel Minotaure. Desesperat,  es va tirar  al mar des de dalt de l’Acròpolis.   Aquell mar  que el va acollir   va agafar el seu nom,  mar Egeu.

En arribar Teseu  es va adonar del que havia passat. Es va entristir molt i  per honorar el seu pare va organitzar uns solemnes funerals. Després va haver de  governar la ciutat d’Atenes.   Així doncs es va convertir en el seu rei  durant molts anys.