Després de llegir la primera part, la primera avaluació, ara hem començat a llegir la segona part de Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi) a 4t de l’ESO de Llatí i us proposo de seguir la bella i vella tradició Ecce pictura! Quae fabula est? i que identifiqueu aquestes tres pintures i que, a partir d’elles expliqueu els tres mites, busqueu apunts que ja tenim publicats i els doneu a conèixer aquí per tal d’enllestir entre tots aquestes imatges interactives. Després en trieu un, el que més us agradi, i en feu una petita recreació.
Conèixer els mites ens ajuda a entendre millor l’art? la literatura?…
https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/pan-y-siringa/73bcb337-7986-455e-8739-add28d5892b0
Aquest és el museu on dona tota l’informació sobre Siringa
Bonnum diem!
La primera pintura pertany al mite de ” Les Helíades”. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Eick, Jan Carel Van.
La segona pintura pertanty al mite de Siringa. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Boucher François.
La tercera pintura pertany al mite de Dafne. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis de.
Salve!
La primera obra que hi veiem pertany al mite de Les Helíades, i el quadre representa el moment en que el pare de Faetont ja està fart que el seu fill estigui destrossant la Terra ja que condueix el carro del Sol i a cremat un tros de terra. El quadre el podem trobar al Museo del Prado pintat per Eyck, Jan Carel van.
La segona obra és la de Siring i el que podem veure és la part on Siringa es transforma en canyes i llavors Pan la converteix en una flauta de pa. El quadre trobar també al Museo del Prado i l’ha pintat Boucher, François.
La tercera obra és la de Dafne on es pot veure que Dafne fuig d’Apolo ja que Cupido els hi va disparar la fletxa de l’amor però amb un inconvenient, que és un amor no correspòs. El quadre es pot trobar al Museo del Prado i ha estat pintada per Vos, Cornelis de.
La que més m’ha agradat ha sigut la de Dafne, ja que la història me la va explicar la meva germana i em va agradar molt.
Vale!
Bonum diem,
La primera obra és la del mite Les Helíades, el seu autor és Eyck, Jan Carel van, que és va pintar entre el 1636 i el 1638. És tropa al museo del Prado. Podem veure que en l’obra és el moment en que Faeton deixa anar les regnes del cavall perqué de cop i volta els cavalls van començar a esperitar i ell no sabia controlar-los.
La segona obra és del mite de Siringa és troba al Museo Nacional Del Prado i el seu autor és Boucher François. En el mite veíem que Siringa és acompanyada per altres nimfes, és sorpresa per Pa, que la persegueix fins al riu on li converteixen en canyes.
Aquest última mite és de Dafne, que és tropa en el Museo del Prado i ha estat pintada per Vos, Cornelis de. Cupido. Apol·lo, li va disparar a el una flecha d’ or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigi una de plom perquè li rebutgés i fins quen Apol·lo es queda de perdra.
El mite que més m’ha agradat ha sigut el primer mite Les Helíades.
Salve.
1- La primera obra és la del mite Les Helíades, el seu autor és Eyck, Jan Carel van, que es va pintar entre el 1636 i el 1638. Es troba al museo del Prado. El que podem veure en l’obra és el moment en què Faeton deixa anar les regnes del cavall perquè de cop i volta els cavalls van començar a esperitar i ell no sabia controlar-los. Van començar a galopar enlairant-se amunt i més amunt fins a l’extrem de deixar glaçades algunes parts de la terra que no es veia el sol. Quan menys s’ho esperava van començar a baixar per camps i territoris que quedaven rostits, igual que la pell dels homes que hi vivien, per un excés d’escalfor. Tan bon punt Zeus, el cap dels déus de l’Olimp, s’adona del que Faetont havia fet, i és ver obligat a fulminar-lo amb un dels seus llamps.
2-La segona obra és del mite de Siringa. Es troba al Museo Nacional Del Prado i el seu autor és Boucher François. Siringa acompanyada per altres nimfes, és sorpresa per Pa, que la persegueix fins al riu, on els déus s’apiaden d’ella i la converteixen en canya. Per consolar-se, Pa talla la canya en diversos trossos i fabrica una flauta que en memòria de la nimfa diu “siringa”.
3-Aquesta última és la del mite de Dafne, que és tropa en el Museo del Prado i ha estat pintada per Vos, Cornelis de. Cupido, irritat per les bromes d’Apol·lo, li va disparar a ell una fletxa d’ or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigir una de plom perquè li rebutgés. Apol·lo va perseguir a Dafne amb tot tipus de súpliques amoroses, totes les quals va rebutjar fins a la vora del riu Peneu. Aquí just en el moment que ella demana ajuda al seu pare, el déu del riu, el qual la transforma en un llorer. Apol·lo es queda de pedra.
La que m’ha agrada més a sigut l’historia de Dafne, encara que crec que cupido va ser una mica cruel amb Apolo encara que s’ho mereixes.
Bonum diem!
La primera obra pertany al mite de Les Helíades, el que podem veure és el moment en que el pare de Faetont està fart que el seu fill estigui destrossant la Terra ja que condueix el carro del Sol i ho ha apropat massa i ha cremat un tros de la Terra, però després també s’allunya massa i en glaça una part i decideix fulminar-lo i cau al riu. Podem trobar aquest quadre al Museo del Prado pintat per Eyck, Jan Carel van.
La segona obra és la de Siring on el que podem veure és la part on Siringa es transforma en canyes i on Pan la converteix en una flauta de pa. La podem trobar també al Museo del Prado i l’ha pintat Boucher, François.
Per últim, la tercera obra és la de Dafne on es pot veure quan Dafne fuig d’Apolo ja que Cupido els hi va disparar la fletxa de l’amor però amb un inconvenient, que és un amor no correspòs i Dafne és a la que li toca patir i demana ajut al seu pare que la converteix en un llorer. La podem trobar al Museo del Prado i ha estat pintada per Vos, Cornelis de.
La que més m’ha agradat ha sigut la de Les Helíades ja que m’ha agradat molt la història del carro amb el Sol i com s’apropa i s’allunya. M’ha semblat una mica cruel la forma en que el pare soluciona que el seu fill no li fagi cas i com pateixen les germanes que s’acaben convertint en un Desmai. Recreació: maldició! Tenia tot el poder del Sol i he fallat al meu pare. Ara sento tota la seva ira sobre meu i caic… Caic en el precipici de la Terra peró no hi veig el final, cauré i moriré peró només espero que el meu pare em perdoni algun dia.
In proximum!
Bonum diem!
La primera obra pertany al mite de Les Helíades. És tropa al museo del Prado. El seu autor és Eyck, Jan Carel. Representa el moment en que el pare de Faetont ja està fart que el seu fill estigui destrossant la Terra ja que condueix el carro del Sol i a cremat un tros de terra.
La segona obra és la de Siring. Es troba al Museo Nacional Del Prado.El seu autor és Boucher François. Aquí podem veure Siringa es transforma en canyes i llavors Pan la converteix en una flauta de pa.
La tercera obra és la de Dafne. És tropa en el Museo del Prado. El seu autor és Vos.n es pot veure quan Dafne fuig d’Apolo ja que Cupido els hi va disparar la fletxa de l’amor .
A mi m’ha agradat la tarcera obraque ès la de Dafne.
Ave!
Bonnum diem!
La primera pintura pertany al mite de ” Les Helíades”. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Eick, Jan Carel Van. Faeton deixa anar les ordres dels cavalls perque estaven esperitant. Va coeçar anar cap amunt fins deixar una part de la terra gelada, després va començar a baixar i a baixar fins cremar algunes parts de la terra, els homes i les donesd e la terra morien per la calor i el rei Zeus es veu obligat a folminar-lo amb els seus llamps.
La segona pintura pertanty al mite de Siringa. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Boucher François. Mercuri baixa a la terra per matar a Argos. A les muntanyes de l’Arcàdia vivía Siringa seguidora de Diana. Era totalment igual a ella. Es sorpresa per pà, la persegueix i els deus la converteixen en canya. Pà talla la canya en diversos troços i fabrica una flauta.
La tercera pintura pertany al mite de Dafne. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis de. El mite explica que cupido enfadat amb apol·lo li va disparar una fletxa d’or perquè s’enamorès d’ella i a dafne en canvi li llença una fletxa de plom perquè ella ja no li fagi cas i el rebutgi. Va estar suplicant-li el seu amor fins a la vora del riu Peneu, ella li demana ajuda al seu pare que era el deu d’aquell riu i ell el transofrmà en un llorer i apol·lo finalment es queda de pedra.
RECREACIÓ:
Li vaig rebuitjar el meu amor, però ell seguia perseguintme sense parar-se. Vam arribar a la vora del riu i em vaig veure obligada a demanar ajuda al meu pare, el Deu del riu Peneu, i ell el convertí en llorer i finalment es quedà de pedra.
Salve!
La primera imatge pertany al mite de ” Les Helíades”. El quadre es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Eick, Jan Carel Van.
La segona imatge pertanty al mite de Siringa. El quadre es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Boucher François.
La tercera imatge pertany al mite de Dafne. El quadre es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis.
Dels tres mites que hem llegit a mí el que m’ha cridat l’atenció a sigut el de el mite de Dafne, ja que quan cupido per les bromes d’Apol·lo, li va disparar una flecha d’ or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigir una de plom perquè li rebutgés. Quan finalment en el moment que ella demana ajuda al seu pare, el déu del riu, el qual la transforma en un llorer. Apol·lo es queda de perdra.
AVE!
Bonum diem,
1- El primer quadre és diu ”La caiguda de Faetont” i el seu autor es diu Eyck, Jan Carel que el va pintar entre el 1636 i 1638. El quadre es pot trobar al Museo del Prado a Madrid. El mite representat és Les Helíades. Faetont era, segons la mitologia grega, fill del Sol i de Climena. El seu desig va ser conduir el carro del seu pare durant un dia però la seva inexperiència el va portar a provocar una catàstrofe. Els cavalls del carro del Sol, quan van descobrir que el seu amo no era el guia, es van llançar a un ràpid camí que va provocar l’incendi de la Terra i la quasi eliminació de l’Univers. Júpiter va posar fi a la boja carrera disparant el seu raig contra el carro que va caure sobre la terra convertit en bola de foc.
2- El segon quadre és diu ”Pà i siringa” i el seu autor és François Boucher que el va pintar entre 1760 i 1765. El quadre és pot trobar al Museo del Prado a Madrid. El mite representat és el de Siringa. L’escena narra la història del déu dels pastors i la nimfa Siringa. Aquesta, acompanyada per altres nimfes, és sorpresa per Pa, que la persegueix fins al riu, on els déus s’apiaden d’ella i la converteixen en canya. Per consolar-se, Pa talla la canya en diversos trossos i fabrica una flauta que en memòria de la nimfa diu “siringa”.
3- El tercer quadre és diu ”Apol·lo perseguint a Dafne” i el seu autor és Cornelis de Vos que el va pintar entre el 1636 i el 1638. El quadre és pot trobar al Museo del Prado a Madrid. El mite representat és el de Dafne. En l’obra es representa quan Apol·lo contínuament va perseguir a Dafne, pregant-li que es quedés amb ell, però la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i van ajudar a que Apol·lo la aconseguís. En vista que Apol·lo la atraparia, Dafne va invocar al seu pare. Tot d’una, la seva pell es va convertir en escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Va deixar de córrer ja que els seus peus van arrelar a la terra. Apol·lo va abraçar les branques, però fins i tot aquestes es va reduir i és va contreure. Com que ja no la podia prendre com a esposa, li va prometre que la estimaria eternament com el seu arbre i que les seves branques coronarien els caps dels herois.
El mite i el quadre que més m’agraden és el de Siringa perqué m’agrada molt la història que hi ha derrera i poder arribar a pensa que la Siringa està creada desde l’amor que Pan tenía per la mateixa.
Salve! 🙂
1- La primera obra es de Helíades, que el seu autor es Jan Carel, que va ser pintat entre el 1631 i el 1638. Esta en el museo del Prado, en Madrid. Tracta del moment que Faeton va deixar anar els cavalls i ell no va saber controlar-los i va caure. I els cavalls començen a galopar volant molt a dalt. I desprès van baixar als camps i territoris rostits. Quan Zeus es va donar compte no va tenir més remei que folmigar al Faeton.
2- La segona obra és de Siringa. Que també esta en el Museo del Prado. Madrid. El seu actor es Boucher François. Siringa amb altres nimfes, es troba a Pan que la persegueix fins al riu i la converteix en canya. La talla en trossos i la converteix en una flauta en memoria de la nimfa Siringa.
3- La tercera i última obra es la de Dafne. També trobada en el Museo del Prado de Madrid. I ha estat pintada per Cornelis. Cupido cansat de les bromes de Apol.lo li va llençar una flecha d’or perquè s’enamores de la Dafne, i a ella una de plom perquè li rebutges. Ell feia moltes súpliques amoroses fins a la vora del riu Peneu. Ella demana ajuda al seu pare, déu del riu, i la transforma en un llorer.
AVE!
El pimer quadre pertany a el mite de Les Helíades i s’anomenat “La caída de Faetón”.l’autor d’aquesta obra és Eyck, Jan Carel van, i el quadre esta exposat al Museo del Prado.
El segon quadre pertany al mite Sirigna, s’anomena Pan y Siringa i està també situat al Museo del Prado.
La primera pintura és del mite de Les Helíades, la va pintar Eyck, Jan Carel van i aquesta pintura es troba al Museo Nacional Del Prado. Representa quan el pare decideix tirar-li un llamp on Faeton cau al riu, tot això passa perquè Faeton va començar a destrossar la Terra a causa de que no sabia conduïr el carro.
La segona pintura s’anomena Siringa, es troba al Museo Nacional Del Prado i va ser pintada per Boucher François. Siringa és convertida en una canya amb l’ajut de les ninfes, les seves germanes perquè Pan, un semidèu de pastors i rebanys, es va enamorar de ella i va aprofitar la canya per fer una flauta.
I per últim, tenim el mite de Dafne, pintada per Vos Cornelis i es troba també al Museo Nacional Del Prado. Apol·lo, un dels dèus olmpics sempre li feia burla a Cupido que ja estava fart i va decidir llençar-li una fletxa d’or i una de bronze a la pobre Dafne que farta de Apol·lo va demanar ajuda al seu pare y ell la va convertir en un llorer.
Recreació:
Jo corría quan Apol·lo em perseguía, estava molt espantada, no sabía que fer i vaig acudir al meu pare, li vaig demanar i suplicar que m’ajudès quan de sobte sentía que els meus peus s’enganxaben al terra, em sortien arrels i branques al meus dits, els meus cabells es tornaven marrons y em vaig sentir lliure de que Apol·lo em deixès en pau, i vaig ser un feliç llorer.
Salve
1.- La primera obra representa el mite de Les Helíades, específicament el moment en que Faetont és colpejat per el llamp que Apol·lo (el seu pare) li ha llançat i cau del carro del Sol. Al no saber controlar-lo, Faetont s’apropa massa a algunes parts de la Terra i les crema i en altres s’allunya massa i les congela. Febos, per evitar que provoqui més desgràcies, acaba amb ell.
El quadre es diu va ser pintat per Jan Carel Van Eyck entre els anys 1636 i 1638. Actualment es troba al Museu del Prado, a Madrid.
2.- La segona obra representa el mite de Siringa, específicament el moment en que el déu Pan observa a la nimfa Siringa (adoradora de Diana i com a conseqüència verge). A continuació, ella fuig d’ell, i el seu pare (el riu Ladó) la converteix en una canyar. Pan, amb les canyes de la planta, construeix la flauta de Pan o “siringa”.
El quadre es diu Pan i Siringa i va ser pintat per François Boucher entre els anys 1760 i 1765. Es troba al Museu del Prado, a Madrid.
3.- La tercera i última obra representa Dafne fugint d’Apol·lo. Després d’aquest fet el seu pare, el riu Peneu, la transforma en llorer. Apol·lo, amb les fulles d’aquest arbre, construeix una corona de llorer, que simbolitza la victòria.
El quadre es diu Apol·lo perseguint a Dafne i va ser pintat per Cornelis de Vos entre els anys 1636 i 1638. Es troba al Museu del Prado, a Madrid.
El quadre i mite que més m’agrada és el d’Apol·lo perseguint a Dafne. La història és molt bonica i encara avui la seguim sentint tots els dies amb les corones de llorer!
RECREACIÓ: Ja casi m’arribava a tocar. Per més que fugís i fugís, el jove déu del Sol m’anava a agafar. No podia fer res per evitar-ho. Vaig començar a baixar el ritme. Me’n recordava de la meva mare, les meves amigues nimfes i del meu pare… El meu pare! Vaig començar a pregar i pregar amb totes les meves forces, perquè el meu progenitor, Peneu, m’ajudés. De sobte, vaig sentir como jo deixaba de ser jo: les meves cames es convertien en arrels, els meus braços en branques i fulles… I Febos em va arribar a tocar. Però jo ja no era Dafne. Ara jo era un llorer.
AVE!
1-El pimer quadre pertany a el mite de Les Helíades i s’anomena “La caída de Faetón”. L’autor d’aquesta obra és Eyck, Jan Carel van, i el quadre esta exposat al Museo del Prado.
2-El segon quadre pertany al mite Sirigna, s’anomena” Pan y Siringa” i està també situat al Museo del Prado. L’autor del quadre és Boucher, François.
3-Per últim el tercer quadre pertany al mite de dafne, amb el nom de “Apolo persiguiendo a Dafne” i com els altres dos, està situat al Museu del Prado de Madrid. L’autor d’aquest quadre és Cornelis de Vos.
RECREACIÓ: SIRINGA
La vaig veure, era tan bella. No va voler quedar-se amb mi, i va fugir corrents. Tenia la necessitat d’agafar-la, no volia que s’escapés, així que vaig decidir perseguir-la. Corria molt de pressa, i jo ja estava cansat de córrer. Però la volia a ella, la volia! El final del meu trajecte va ser arribar a les bores del riu Ladó. No trobava a Siringa per cap lloc. En els meus peus vaig veure unes canyes, de les que creixen als pantans. Decebut per no trobar a Siringa, vaig asseurem a terra i vaig bufar una de les canyes, m’encantava la melodia mig trista que sonava perquè em recordava a ella.
Vaig decidir agafar unes quantes canyes i enganxar-les en forma de flauta, per a què aquella flauta em recordes a Siringa i així també a la seva meravellosa presència.
RECREACIÓ: Jo era Dafne vaig correr moltísim perquè el dèu del Sol no m’agafes vaig correr saben que finalment m’agafaria, i quan ja em va guanyar el cervell pensant que m’agafaria vaig baixar el ritme, vaig començar a pensar en les meves amigues nimfes la meva mare i sobre tot en el meu pare… Després vaig començar a pregar al meu progenitor amb totes les forçes que hem quedaven, però crec que ja era tard perquè en aquell moment vaig notar que deixava de ser Dafne i m’estava convertint en un llorer.
Bonum diem!
La primera obra representa el mite de Les Helíades. Faetont era fill del Sol i de Climena. El seu desig va ser conduir el carro del seu pare durant un dia. Però els cavalls del carro del Sol, quan van descobrir que el seu amo no era el guia, es van llançar a un ràpid camí que va provocar l’incendi de la Terra i la quasi eliminació de l’Univers. Júpiter va posar fi a la carrera disparant el seu raig contra el carro que va caure sobre la terra convertit en bola de foc. Aquest quadre és diu ”La caiguda de Faetont” i el seu autor es diu Eyck, Jan Carel que el va pintar entre el 1636 i 1638. El quadre es pot trobar al Museo del Prado a Madrid.
La segona imatge representa el mite de Siringa, el moment en que el déu Pan observa a la nimfa Siringa. Ella fuig d’ell, i el seu pare (el riu Ladó) la converteix en una canyar. Pan, amb les canyes de la planta, construeix la flauta de Pan o “siringa”.
El quadre es diu Pan i Siringa i va ser pintat per François Boucher entre els anys 1760 i 1765. Es troba al Museu del Prado, a Madrid.
La tercera pintura pertany al mite de Dafne. També es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis. El mite explica que cupido enfadat amb apol·lo li va disparar una fletxa d’or perquè s’enamorès d’ella i a dafne en canvi li llença una fletxa de plom perquè ella ja no li fagi cas i el rebutgi. Va estar suplicant-li el seu amor fins a la vora del riu Peneu, ella li demana ajuda al seu pare que era el deu d’aquell riu i ell el transofrmà en un llorer i apol·lo finalment es queda de pedra.
RECREACIÓ:
Apol·lo em perseguía, encara que el vaig rebutjar. No sabía que fer i vaig acudir al meu pare, li vaig suplicar que m’ajudès però de sobte sentía que els meus peus s’enganxaben al terra, em sortien arrels i branques al meus dits, els meus cabells es tornaven marrons. Em vaig sentir lliure de que Apol·lo em deixès en pau, i vaig acabar sent un llorer.
LA CAIGUDA DE FAETON
Les ultimes paraules de Faeton
Mentre anava caient em sentia tan ridícul per no haver fet cas al meu pare i per tenir que escoltar unes ridícules paraules de dos nois ridículs, tindria que haver fet cas al meu pare. Ho sento pare.
Un dia, Faetó presumia de que el Déu-sol era el seu pare, i els seus amics , ho posaven en dubte, el noi va acudir a Helios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Helios no el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que l’endemà al matí Faetó va conduir el seu carro. Però, quan els cavalls s’adonaren que no duien l’auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l’astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, Faetó es va deixar portar pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs que tiraven del carro. Primer va girar massa alt, de manera que la terra es va refredar. Després va baixar massa, i la vegetació es va assecar i es va cremar. Faetó va convertir accidentalment en desert la major part d’Àfrica, cremant la pell dels etíops fins a tornar-la negra, fins que Zeus va fulminar Faetó amb els seus llamps abans que quedés destruït tot l’univers. Algunes conseqüències d’aquest viatge són la diversitat de temperatures i vegetació terrestres.
Aquesta obra ha estat pintada per Jan Van Eyck que va ser un pintor flamenc del gòtic tardà. És considerat un dels millor pintors de flamenc.
Va néixer el 1390 a Bèlgica i va morir 1441 a Bèlgica.
Ave!
1. El primer quadre pertany al mite “Les Helíades”. Aquest quadre s’anomena “La caiguda de Faetón”, i el seu autor és Eyck, Jan Carel Van; va ser pintat al 1636-1638. És exposat al museu del Prado.
RECREACIÓ: Els cavalls es descontrolaren totalment, i vaig veure el terra a escassos pams del meu cos. En aquell moment, em vaig penedir de no fer cas a les advertències del meu pare, de no haver-lo escoltat quan intentava fer-me canviar d’opinió respecte la idea de conduir el carro.
Havia sigut tossut, massa tossut. Si hagués fet cas al meu pare… En aquell instant el meu cos contactà bruscament contra el terra. Moltes coses passaren pel meu cap. La meva mare, el meu pare, el meu amic Èpafos.
Vaig tocar-me les costelles, amb l’esperança de no haver-me ferit, encara que sabia que sí. Efectivament, tenia un tall bastant profund.
No veia res, tot era ple de pols negre, tot era fosc, només vaig sentir al poble cridant. Els cavalls estaven incendiant els pobles i la Terra. Tot per la meva culpa. Tot per voler demostrar que era el fill del Sol. Tot per no fer cas al savi del meu pare.
Volia acabar amb el meu sofriment. Vaig demanar al Déu Júpiter que acabés amb mi. Júpiter, llançà un raig sobre meu, i vaig veure com poc a poc tot es tornava encara més fosc, fins tornar-se tot negre.
2. Aquest quadre pertany al mite “Siringa”. S’anomena “Pan i Siringa”, i el seu autor és Boucher, François. És exposat al museu del Prado. Va ser pintat al 1760-1765.
3. Aquest quadre pertany al mite “Dafne”. S’anomena “Apolo perseguint a Dafne”, i el seu autor és Vos, Cornelis de. És exposat al museu del Prado. Va ser pintat al 1636-1638.
Salve magistra!
Bonnum diem!
La primera pintura que hi ha, és sobre el mite de ” Les Helíades”. Aquesta pintura es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha va pintar Eick, Jan Carel Van.
El mite tracta sobre que Faeton deixa anar les ordres dels cavalls perque estaven posseïts. Va deixar una part de la terra gelada, després va baixar fins cremar algunes parts de la terra. Molts homes i dones morien per la calor i així el rei Zeus es va veure obligat a llençar un llamp i folminar-la.
La segona pintura que hi ha, és sobre el mite de Siringa. Aquest pintura es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha va pintar Boucher François.
Mercuri volia matar a Argos, així que va baixar a la terra. A les muntanyes de l’Arcàdia vivía Siringa seguidora de Diana, era igual que ella. Es sorpresa per en Pà i la persegueix i així els deus la van convertir en una canya. En Pà talla la canya i fabrica una flauta.
La tercera pintura que hi ha, és sobre el mite de Dafne. Aquesta es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha va pintar Vos Cornelis de.
Cupido es va enfadar amb apol·lo i li va disparar una fletxa d’or perquè s’enamorès d’ella, i en canvi Dafne li llença una fletxa de plom perquè ella ja no li fagi cas i el rebutgi. Va estar suplicant-li el seu amor fins a la vora del riu Peneu, ella li va demanar ajuda al seu pare perquè era el deu d’aquell riu i així ella li transofrmà en un llorer i Apol·lo finalment es va quedar de pedra.
RECREACIÓ:
Vaig començar a corre, crec que mai havia corregut tant, ell intentava agafar-me però encara no ho havia conseguit, jo seguia corrents i pensant que ja no podia més vaig començar a perdre tota la força i l’energia i vaig començar a pensar en la meva familia, en aquell moment vaig recordar al meu pare, vaig començar a plorar i a cridar al meu pare i allà va apareixer ell, molt enfadat i em va transformar en llorer i a ell li va deixar de pedre.
Ave!!
Bonum diem!
La primera obra pertany al mite de Les Helíades, el que podem veure és el moment en que el pare de Faetont està fart que el seu fill estigui destrossant la Terra ja que condueix el carro del Sol i ho ha apropat massa i ha cremat un tros de la Terra, però després també s’allunya massa i en glaça una part i decideix fulminar-lo i cau al riu. Podem trobar aquest quadre al Museo del Prado pintat per Eyck, Jan Carel van.
La segona obra és del mite de Siringa. Es troba al Museo Nacional Del Prado i el seu autor és Boucher François. Siringa acompanyada per altres nimfes, és sorpresa per Pa, que la persegueix fins al riu, on els déus s’apiaden d’ella i la converteixen en canya. Per consolar-se, Pa talla la canya en diversos trossos i fabrica una flauta que en memòria de la nimfa diu “siringa”.
La tercera i última obra es la de Dafne. També trobada en el Museo del Prado de Madrid. I ha estat pintada per Cornelis. Cupido cansat de les bromes de Apol.lo li va llençar una flecha d’or perquè s’enamores de Dafne i a ella una de plom perquè li rebutges. Ell feia moltes súpliques amoroses fins a la vora del riu Peneu. Ella demana ajuda al seu pare, déu del riu, i la transforma en un llorer.
Salue!
Els cuadras són els següents i es troben en el museu de Prado de Madrid.
1- La primera obra és la del mite Les Helíades, el seu autor és Eyck, Jan Carel van, que es va pintar entre el 1636 i el 1638. El que podem veure en l’obra és el moment en qué Faeton deixa anar les regnes del caval perquè de cop i volta els cavalls van començar a espantar-se i ell no sabia controlar-los. Van començar a galopar enlairant-se amunt i més amunt fins a l’extrem de deixar glaçades algunes parts de la terra que no es veia el sol. Quan menys s’ho esperava van començar a baixar per camps i territoris que quedaven rostits, igual que la pell dels homes que hi vivien, per un excés d’escalfor. Tan bon punt Zeus, el cap dels déus de l’Olimp, s’adona del que Faetont havia fet, i és ver obligat a fulminar-lo amb un dels seus llamps.
2-La segona obra és del mite de Siringa. El seu autor és Boucher François. Siringa acompanyada per altres nimfes, és sorpresa per Pa, que la persegueix fins al riu, on els déus s’apiaden d’ella i la converteixen en canya. Per consolar-se, Pa talla la canya en diversos trossos i fabrica una flauta que en memòria de la nimfa diu “siringa”.
3-Aquesta última és la del mite de Dafne, ha estat pintada per Vos, Cornelis de. Cupido, irritat per les bromes d’Apol·lo, li va disparar a ell una fletxa d’ or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigir una de plom perquè li rebutgés. Apol·lo va perseguir a Dafne amb tot tipus de súpliques amoroses, totes les quals va rebutjar fins a la vora del riu Peneu. Aquí just en el moment que ella demana ajuda al seu pare, el déu del riu, el qual la transforma en un llorer. Apol·lo es queda de pedra.
La que més m’agrada es Dafne, l’amor sempre ha sigut un tema apassionant!
Salve!
La primera imatge pertany al mite de ” Les Helíades”. El quadre es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Eick, Jan Carel Van.
La segona imatge pertanty al mite de Siringa. El quadre es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Boucher François.
La tercera imatge pertany al mite de Dafne. El quadre es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis.
Dels tres mites que hem llegit a mí el que m’ha cridat l’atenció a sigut el de el mite de Dafne, ja que quan cupido per les bromes d’Apol·lo, li va disparar una flecha d’ or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigir una de plom perquè li rebutgés. Quan finalment en el moment que ella demana ajuda al seu pare, el déu del riu, el qual la transforma en un llorer. Apol·lo es queda de perdra.
AVE!
LA CAIGUDA DE FAETON
Les ultimes paraules de Faeton
Mentre anava caient em sentia tan ridícul per no haver fet cas al meu pare i per tenir que escoltar unes ridícules paraules de dos nois ridículs, tindria que haver fet cas al meu pare. Ho sento pare.
Un dia, Faetó presumia de que el Déu-sol era el seu pare, i els seus amics , ho posaven en dubte, el noi va acudir a Helios perquè, si de debò era el seu pare, li concedís un do. El déu va fer el jurament solemne que així seria, i el jove li demanà que el deixés conduir per un dia el carro del sol. Helios no el va poder dissuadir, i així hagué de permetre que l’endemà al matí Faetó va conduir el seu carro. Però, quan els cavalls s’adonaren que no duien l’auriga habitual, es van desbocar i sortiren de la ruta, i el jove no sabia com dominar-los. Els tombs de l’astre amunt i avall van causar grans trasbalsos al cel i a la terra, Faetó es va deixar portar pel pànic i va perdre el control dels cavalls blancs que tiraven del carro. Primer va girar massa alt, de manera que la terra es va refredar. Després va baixar massa, i la vegetació es va assecar i es va cremar. Faetó va convertir accidentalment en desert la major part d’Àfrica, cremant la pell dels etíops fins a tornar-la negra, fins que Zeus va fulminar Faetó amb els seus llamps abans que quedés destruït tot l’univers. Algunes conseqüències d’aquest viatge són la diversitat de temperatures i vegetació terrestres.
Aquesta obra ha estat pintada per Jan Van Eyck que va ser un pintor flamenc del gòtic tardà. És considerat un dels millor pintors de flamenc.
Va néixer el 1390 a Bèlgica i va morir 1441 a Bèlgica.
Salve!
La primera pintura pertany al mite de ” Les Helíades”. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Eick, Jan Carel Van.
La segona pintura pertanty al mite de Siringa. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Boucher François.
La tercera pintura pertany al mite de Dafne. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis de.
Vale!
Bonnum diem!
La primera pintura és la del mite de ” Les Helíades”. Es troba al Museo Nacional Del Prado i ha estat pintat per Eick, Jan Carel Van.
La segona pintura pertany al mite de Siringa. Es troba al Museo Nacional Del Prado i ha estat pintat per Boucher François.
La tercera pintura és del mite de Dafne. Es troba al Museo Nacional Del Prado i l’ha pintat Vos Cornelis de.