Tag Archives: Filomela

La venjança de Filomena, casualitat o destí?

Aquests dies ens afecta de ple la borrasca Filomena i ens ha deixat congelats amb molta neu, fort vent i molt de fred. El seu nom comença per F i això vol dir que no és la primera borrasca d’aquesta temporada 2020/2021 sinó la sisena, després d’ Alex, Bàrbara, Climent, Dora i  Ernest. L’ Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) tria des de fa quatre anys, alternant antropònims masculins i femenins, amb col·laboració amb els serveis meteorològics de França (Méteo-France), Portugal (IPMA) i  Bèlgica (RM), els noms de les possibles borrasques de gran impacte en el sudoest europeu, tal com es fa amb les tempestes tropicals que aquesta temporada agafen les lletres de l’alfabet grec.

Infografia ficcionada de les possibles borrasques de la temporada 2020-2021

Recordeu el mite de Filomela, la princesa atenesa filla de Pandíon i germana de Procne? L’hem llegit a Narracions de mites clàssics!

“Tereu, Procne i Filomela” a Narracions de mites clàssics (adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Biblioteca Teide)

Què té a veure Filomela amb Filomena? Doncs, són sinònims. Filomela en grec Φιλομήλα o llatinitzat en les versions de l’Edat Mitjana en Philumena a partir del participi de present del verb contracte φιλέω (φιλουμένη), “estimada” a qui el seu cunyat Tereu va violar i va tallar la llengua perquè no pogués parlar. Tancada, va brodar la seva història i aconseguí que arribés a la seva germana Procne, que s’encarregà d’alliberar-la i venjar-se del seu marit. Els déus els van convertir en ocells i Filomela esdevingué una oreneta i més tard un rossinyol (ocell que evoca la idea de la música del significat del seu nom “amant del cant” a partir del grec φιλο- i μέλος).

“Filomela i Procne”, obra d’Elizabeth Jane Gardner

El mite no s’oblida mai i el nom de dona Filomela o Filomena té un llarg recorregut literari (Ovidi, Tit Andrònic, Shakespeare, Garcilaso de la Vega, Lope de Vega, Francisco de Rojas Zorrilla, Francisco de la Torre, San Juan de la Cruz, Andersen,…) i artístic (Rubens, … )… de la Filomena de Guillermina Motta fins a la dita “Filomena, Filomena (que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena!)”… de Les Absentes o més aviat de Les Filomenes amb la nostra companya Cèlia al contrabaix:

La germana de Procne es venja del seu cunyat Tereu i aquests dies, casualitat o destí, la borrasca Filomena ens ha deixat ben glaçats, un bon moment per llegir Ovidi i la pervivència del seus mites en obres com Malencònics reflexos (Edicions Balèria, 2019) de Joan Antonio Cerrato:

Pèrfid cunyat,
germanes ocellades.
El fill com a àpat:
oronella de sang,
rossinyol solitari.
“Progne, Tereu i Filomela” Malencònics reflexos