Enguany també hem volgut seguir a 4t de l’ESO un bell i vell costum de portar llegit a classe (classe inversa) cada setmana un mite ovidià a partir de l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mites clàssics (ed. Teide).
Divendres passat vàrem treballar el mite de Licàon (vid. Licàon) i encara aneu publicant a Metamorfosejats els vostres treballs a partir de les reflexions fetes a l’aula tots plegats. L’important no és l’eina digital sinó la pervivència del mite i el llatí (Quis est?…); per tant podeu utilitzar tots els formats (thinglink,…), fer les vostres metamorfosis, recordar-les de llibres, anuncis publicitaris, pel·lícules… com la transformació en llop del professor Remus Lupin a Harry Potter .
Qui portarà avui ben preparada la narració següent pertanyent a les relacions amoroses de Zeus, Júpiter en llatí? Qui ens explicarà a classe les diferents aventures amoroses i la seva actualitat? Tenen vigència encara?…En parlarem, ho posarem en comú, intercaviarem la seva pervivència en l’art, la música, el llenguatge, la literatura, el còmic, l’astronomia… i en deixarem constància per escrit (la guia de lectura i les propostes de treball del final del llibre us poden donar un bon cop de mà!).
Posem fil a l’agulla a partir de recreacions fetes per companys i companyes (Iuppiter et Io; Júpiter i Cal·listo; De Juno a Júpiter; Europa a l’institut…), comencem amb els referents clàssics arreu (Juno, Júpiter, Ganimedes…)
Setmana a setmana anirem llegint els mites ovidians, ampliant Metamorfosejats i continuarem de tant en tant amb Kahoots, qüestionaris Moodle i Ecce pictura.
Incipiamus. Quae fabula est?
A quin mite fa referència? De quin artista és aquesta pintura? De quina època?…
Recreem el mite amb un diàleg entre els dos personatges i posem títol a la imatge amb una frase, tipus fotografies Instagram…
Fem un kahoot amb els amors de Zeus/Júpiter!
El mite tracta d’un nou encapritxament de Júpiter, però aquest cop per un noi; Ganímedes. Aquest va ser raptat mentres Júpiter tenia l’aparença d’una àguila.
Personalment hagués escollit el mite de Cal·listo perqué em sembla més interessant pe tota la história.
Fa referència al mite de Ganímedes. La pintura té per títol Ganymed. És de l’artista Christian Wilhem Allers i el va pintar al 1914.
Aquest quadre fa referència al mite de Ganimedes, en el qual l’àguila representa a Júpiter, i el noi raptat per aquesta és Ganimedes.
En la història, Jupiter s’enamora de Ganimedes, i convertit en àgila el rapta.
L’autor d’aquest quadre és Christian Wilhelm Allers (1857-1915), que el va pintar al 1914.
Personalment de totes les histories la que més em va agradar va ser la d’Io.
Aquesta pintura fa referència al mite de Ganímedes: Júpiter s’enamora de Ganímedes, que és raptat per Júpiter en forma d’àguila. L’autor és en Christian Wilhem Allers, que la va pintar l’any 1914. La història que m’agrada més és la d’Io.
El rei dels déus s’enamora d’un troià bellíssim anomenat Ganímedes.
-Oh! Mireu quin jove tan atractiu veuen els meus ulls! L’he de fer meu!- Acte seguit es transforma en una àguila i baixa al món dels mortals. Se l’emporta a la força.
-Si us plau, deixa’m anar! No t’he fet res!!-Zeus no li fa cas. Arriben a l’Olimp.
-Ho sento, però et quedaràs aquí per sempre!
Efectivament, Ganímedes encara està allà dalt servint begudes als déus.
Aquesta pintura fa referència al mite de Ganímedes. En el qual l’àguila és la representació de Júpiter i rapta a Ganímedes a causa de el seu enamorament cap a ell.
L’autor és Christian Wilhem Allers, i va ser pintada l’any 1914, de totes les històries la que més hem va cridar l’atenció va sert la d’Io
El mite tracta d’un nou encapritxament de Júpiter, però aquest cop per un noi; Ganímedes. Aquest va ser raptat mentres Júpiter tenia l’aparença d’una àguila.
Personalment hagués escollit el mite de Cal·listo perqué em sembla més interessant pe tota la história.
Fa referència al mite de Ganímedes. La pintura té per títol Ganymed. És de l’artista Christian Wilhem Allers i el va pintar al 1914.
Ganímedes (G): Noble Júpiter perqué em feu aixó?
Júpiter(J): No em puc resistir,la teva bellesa il·lumina tot el firmament.
G: Però jo no vull!
J: Tant se’m en dona el que vulguis. Faràs el que jo t’ordeni!
G: No..siusplau no…
J: Seràs el meu esclau a l’Olimp com a recompensa.
G: La meva infancia mor amb la meva llibertat. Per culpa teva estic destinat a un destí que mai vaig desitjar, mai ho oblidaré!
El quadre tracta del mite de Zeus i Ganímedes. Christian Wilhem Allers. Del 1914.
Zeus: Hola Ganimedes.
Ganimedes: Qui ets?
Zeus: Vine amb mi!
Ganímeedes: No! Deixam anar! Dolent.
Zeus: Vols volar?
Ganimedes: Deixam malvat.
Aquest mite representa que l’aguila es Jupiter i el noi es Ganímedes. Llavors Jupiter s’enamora de Ganímedes i el rapta.
El mite està fet per Christian Wilhem Allers i va ser pintat al 1914.
La historia la recomano al 100%
aquest mite fa referència a que Júpiter es va enamorar de un noi anomenat Ganimedes, llavors Júpiter, en forma d’aguila va segrestar al noi.
Aquesta obra data del 1914 pintat per l’artista Christian Wilhem Allers i anomenat Ganymed.
Aquesta imatge representa el mite de Ganímedes, en el qual Júpiter s’enamora de Ganímedes i l’intenta raptar.
L’autor d’aquesta obra és Christian Wilhem Allers i la va pintar l’any 1914.
El diàleg podria ser així:
-Júpiter: Vols venir amb mi?
-Ganímedes: No, gràcies.
-Júpiter: Em sembla a mi que si…
-Ganímedes: Deixa’m siusplau!
-Ganímedes: Vigila la roba, que me la treus tota! Para! Siusplau! Baixa’m!
Aquesta pintura fa referència al mite grec de Ganímedes, príncep toyà i heroi de la Tróade. Representa l’escena de Zeus, després d’enamorar-se casi instantaniament d’ell, enviant a un àguila o transformant-se ell mateix en una, i emportan-se’l al Monte Olimpo. És de l’artista Christian Wilhem Allers i és del 1914.
De títol li posaria ‘La sombra de la divinitat’.
Diàleg:
Noi: Deixa’m estar! No vui anar amb tú!
Àguila: Faràs el que jo et digui.
Noi: No! Jo em vui quedar aquí i no et conec de res!
Àguila: No parlis tant i deixa de queixar-te!
Aquesta pintura és del mite de Gamimedes: Júpiter s’enamora de Ganimedes, un nen al qual Júpiter rapta quan es transforma en àguila.
L’autor de l’obre és Christian Wihelm Allers i va ser pintada l’any 1914 al segle xx.
Frase: “Lo que se hace a los niños, ellos harán a la sociedad”.
•Principalment, aquest mite fa referència al mite de “Ganímedes”, ja que aquest quadre representa el moment de Zeus segrestant al adolescent, és a dir, a Ganímedes.
•Seguidament, aquest mite tracte, d’un adolescent anomenat Ganímedes. Ganímedes va ser segrestat per Zeus convertit en una àguila on de seguida va ser capturat amb violència.
* L’autor d’aquest quadre és Christian Wilhelm Allers, el va pintar al 1914.
Desde el meu punt de vista, de les histories que he pogut llegir la que més em va agradar va ser la d’Io
– Fa referència al mite de “Amors de Júpiter: Io, Cal.listo, Alcmena, Europa i Ganimedes” de cossos tranformats en animals.
-El quadre és “Ganímedes raptat per l’àguila” de l’italià renaixentista Antonio Allegri da Careggio.
– Vora l’any 1531 o 1532. Avui en dia està exposat a Viena, al Museu d’Història de l’Art.
– La noia ha estat raptada. Júpiter n’es el raptor.
El rei dels déus a més de ser infidel a Juno també va cremar d’amor per un noi bellíssim, el troià Ganimedes.
Fa referència al mite de mite Ganimedes. va pintar aquesta obra l’any 1914.
La pintura es de Christian Wilhelm Allers, (6 d’agost,1857-19 d’octubre de 1915), va ser un pintor i litògraf alemany.
que representa l’obra?
-l’aguila representa a jupiter.
-El noi es Ganimedes, que ha sigut raptat per jupiter.
Dialeg: “entre els dos personatges”
gamides: que fas? perquè m’agafas? deixa’m en pau.
jupiter (aguila) : vull que vinguis aun lloc amb mi, per poder-te coneixer millor.
gamides: deixa’m siusplau, no vull anar amb tu?
jupiter (aguila): tranquil, no et farem res…
jupiter i gamides van arribar a l’olimp, gamides no volia, pero al final no va poder fer res per marxar, encara hi esta allà.
Aquesta pintura fa referencia al mite de Ganimede. L’aguila es Júpiter i el noi raptat es Ganimedes.
El mite explica una historia d’amor entre Júpiter,l’àguila,i Ganimedes que es raptat per ell.
L’autor es Christian Wilhelm Allers creat l’any 1914.
El Diàleg podria ser aixi:
Jupiter i Ganimedes:
Júpiter: Hola Ganimedes!
Ganimedes: Qui ets i que vols?
Júpiter: Soc Júpiter, convertit en àguila i vinc a reptar-te perquè siguis el meu esclau
Ganimedes: No vui anar amb tu, hem vui quedar aqui
Júpiter: No es una opció, vindràs amb mi t’agradi o no
Segons la mitologia grega, Ganimedes va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.
Generalment era considerat (i així ho explica Homer) el fill petit del Rei Tros i la nimfa Cal·lírroe. Els seus germans eren Ilos, rei de Troia, i Assàrac, rei de Dardània. Algunes versions el fan fill de Laomedont, el fill d’Ilos, o bé fill d’Ilos, o d’Assàrac, o d’Erictoni, que en la versió habitual hauria estat el seu avi.
Un dia Ganimedes, encara adolescent, pasturava els ramats del seu pare a les muntanyes que vorejaven la ciutat de Troia. Zeus se n’enamorà, el segrestà i el va conduir a l’Olimp. La seva bellesa, ja que era considerat com el més bell dels mortals, havia enamorat el més poderós dels déus. A l’Olimp, Ganimedes era el catamita de Zeus i el servia com a coper, omplint la copa del déu i abocant-li el nèctar i l’ambrosia, reemplaçant en aquesta funció a Hebe, la divinitat de la joventut. Tots els déus van estar molt satisfets en veure el nou jove excepte Hera, l’esposa de Zeus, qui el rebutjava.
Sobre la manera en què Ganimedes va ser raptat, hi ha diferents tradicions. De vegades es diu que Zeus va segrestar l’infant, enviant el seu ocell predilecte, l’àliga,que amb les urpes se l’emportà volant. O bé va ser Zeus mateix, transformat en àliga. Altres versions diuen que el raptor havia estatMinos, Tàntal o Eos (l’Aurora). El lloc del rapte també varia. Normalment Ganimedes és segrestat al mont Ida, vora la ciutat de Troia, però també es diu que ho va ser a Creta, o a Eubea, o a Mísia, a la ciutat d’Harpagion. El nom d’aquesta ciutat evoca la idea de “rapte”.
El seu pare Tros va suplicar a Zeus que li tornés el fill, però el déu va enviar el seu missatger Hermes per regalar-li a Tros dos cavalls que podien córrer damunt l’aigua com a pagament per Ganimedes. Altres versions diuen que li va regalar un cep d’or fabricat per Hefest.
L’àguila que el transportà per l’aire fou convertida en constel·lació i Ganimedes ha estat adaptat com a Aquari per l’horòscop occidental.
Plató afirmava que el mite de Ganimedes fou creat per la civilització minoica de Creta per les seves pràctiques pederàstiques, que després es van estendre a la resta del món grec antic.
La pintura fa referencia al mite de Ganímades i Jupiter .
el noi raptat és Ganímades i l’aguila que l’agafa és Zeus .
L’autor d’aquesta obra es de Christian Wilhelm Allers, (6 d’agost,1857-19 d’octubre de 1915) El mite explica una història d’amor entre Júpiter,l’àguila,i Ganimedes .Representa el moment de Zeus segrestant a Ganímedes.
Seguidament, aquest mite tracte, d’un adolescent anomenat Ganímedes. que va ser segrestat per Zeus convertit en una àguila on de seguida va ser capturat .
La pintura fa referencia al mite de Ganímades i Jupiter .
el noi raptat és Ganímades i l’aguila que l’agafa és Zeus .
L’autor d’aquesta obra es de Christian Wilhelm Allers, (6 d’agost,1857-19 d’octubre de 1915) El mite explica un història d’amor entre aquets dos personatjes ,l’àguila,i Ganimedes .Representa el moment de Zeus segrestant a Ganímedes.
Aquest mite tracte d’un adolescent anomenat Ganímedes. que va ser segrestat per Jupiter en forma de una àguila on de seguida va ser capturat .
Fa referencia al mite de Ganímades i Jupiter, en el qual l’àguila representa a Jupiter, i el noi raptat per l’àliga es Ganímades. L’autor del quadre es Christian Wilhelm Allers,i el títol de l’obra es Ganymed, del segle XIX i XX (1857-1915).
Júpiter es va encapritxar de Ganímades, i per tal de tenir-lo va adquirir forma de àguila per raptarlo.
Crec que el mite podria ser una metàfora d’alguns casos de l’actualitat, per exemple quan algú, per intentar agradar a algú actua o és d’una manera diferent, en la que no és ell/ella mateix/a( en aquest cas seria l’àliga).
Un petit diàleg que podria mantenir-se just a l’escena del cuadre seria alguna cosa com això:
Júpiter: Vine amb mi!
Ganimedes: No! No t’estimo!
Júpiter: Aviat ho faras!
Ganimedes: No! si us plau! deixa’m anar! Em fas mal!
Xaipee!!
Els nois i noies de 4rt ESO fan molt bon treball, m’ha agradat llegir de que tracta cada comentari perquè cadascú explica el mite a la seva manera i gràcies a vosaltres mai oblidaré aquest mite.