Tag Archives: Llatí PAU

PAU 2021 Catalunya

La situació sanitària en aquests moments fa que no s’hagi pogut recuperar la plena normalitat en l’activitat docent. Per aquest motiu, la Comissió Coordinadora de la PAU ha acordat:

1. No introduir canvis en els temaris i continguts de les matèries. Per tant, queden sense aplicació alguns canvis que en les reunions de matèria amb els centres de l’any 2019 s’havien anunciat (per exemple, nova estructura en Llengua Castellana i literatura, Llengua Catalana i literatura, Grec, o en Física incloure continguts referents a muntatges experimentals).

Lectures obligatòries de Llatí.

2. Mantenir l’estructura dels exàmens de cadascuna de les matèries segons el model adoptat en la convocatòria 2020, resultant d’aplicar una major flexibilització en l’opcionalitat. Per tant, els exàmens seran segons els models administrats en la convocatòria 2020.

3. NO convocar reunions per matèries amb els centres. Tota la informació estarà disponible al web. PAU Grec.

4. Calendari. Les dates i horari de les proves, així com el calendari de matrícula serà publicat al web.

Noves lectures obligatòries de Llatí (PAU 2020 i 2021)

Les lectures obligatòries de la matèria de llatí de les PAU passen a ser Els bessons de Plaute i la selecció següent de Les Metamorfosis d’Ovidi:

Llibre I
313-415 Deucalió i Pirra
452-567 Dafne
Llibre II
1-400 Faetont
833-875 Rapte d’Europa
Llibre III
339-510 Narcís
Llibre IV
53-166 Píram i Tisbe
285-388 Hermafrodit
663-789 Perseu i Andròmeda
Llibre VI
1-145 Aracne
Llibre VIII
183-235 Dèdal i Ícar
611-724 Filèmon i Baucis
Llibre X
1-77 Orfeu i Eurídice
Llibre XI
85-194 Midas

PLAUTE, Els bessons. Introducció, traducció i notes d’Esther Artigas, Martorell (Adesiara, aetas 13) 2012.

OVIDI, Metamorfosis. Introducció, traducció i notes de Ferran Aguilera, Barcelona (La
Magrana. Clàssics de Grècia i Roma) 2012.
PUBLI OVIDI NASÓ, Les Metamorfosis. Presentació i traducció de Jordi Parramon.
Barcelona (Quaderns Crema, Biblioteca mínima 45) 2000.

Vid. Narracions de mites clàssics (Biblioteca Teide, 2007)

Narracions de mites clàssics, adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi. Ed. Teide, 2007

narracions-de-mites-classics.png

Narracions de mites clàssics (ISBN: 9788430762446) és una adaptació en clau actual de les  Metamorfosis d’Ovidi, publicat en català i en castellà a Biblioteca Teide.  Les transformacions dels personatges mitològics no segueixen l’ordre d’Ovidi sinó que es divideixen en tres apartats, preservant, però, l’ordre ovidià: animals, plantes i pedres.  El resultat és un llibre que no sols permet la lectura lineal, sinó que es pot començar per on un vulgui i alterar l’ordre de les narracions, i de les parts.

En els mites ovidians trobem l’essència de l’ésser humà: d’aquí la seva atemporalitat i vigència en tots els temps, fins i tot en uns moments tan convulsos i mancats de valors, com els actuals.Tot el que ens explica Ovidi a les Metamorfosis és molt bell i suggeridor, tot i que no sigui científic; i a nosaltres ens agrada moltíssim, tot i saber que no és veritat.

Els personatges dels mites ovidians, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom d’animals, de plantes, de minerals, d’estels, de mars, d’illes, de sentiments, de complexos, d’antropònims, etc. El nostre continent i la moneda que portem a les butxaques reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro. El mar d’Icària i la Nova Icària, a la vila olímpica de Barcelona, prenen el nom d’Ícar, el fill de Dèdal.

Els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: per què, quan ens enamorem, sentim una fiblada com si Cupido ens clavés una fletxa; el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; el perquè de certs símbols (el caduceu de les farmàcies, per exemple); per què un àrbitre és Júpiter Tonant, o un vigilant un argus; el perquè de l’eco a les muntanyes; per què cauen els llamps?; per què existeixen els cercles polars i els deserts?; per què es genera la raça negra?; per què els llops són voraços?; per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina?; per què l’heliotropi no para de mirar el sol?; per què relacionem els xiprers amb la vida eterna…

En els mites trobem el primer canvi de sexe (Tirèsias o Ceneu) o el primer ésser volador (Dèdal i Ícar); la igualtat d’homes i dones pel que fa al naixement (pedres); l’explicació dels amors impossibles, les violacions, l’abús de poder del sexe masculí sobre el femení, l’adulteri, l’incest, l’anomenada “violència de gènere”, la prova de paternitat, l’homosexualitat, l’androginisme, el segrest, la traïció, l’engany, el menyspreu, l’enveja, la supèrbia, la guerra per l’aigua i,també, que el destí ha dit que un dia el mar, la terra i els cels cremaran…

A classe de literatura, de llatí, d’història d’art…, a les PAU o quan vagis als museus, en les pintures i escultures mitològiques, fes memòria dels mites ovidians. Si esdevens un/a artista, un/a publicista, un/a compositor/a … recorda’t d’Ovidi, et farà el camí més planer. Et desitjo que tinguis una bona travessia pel mar de la mitologia, acompanyat de l’extraordinari Ovidi.

(N’han parlat a la revista Auriga núm. 50, pàg. 32, Fernando Lillo en el seu blog i Dolors Clota, entre d’altres, a L’illa de Ter: Estiuejant.)

Llibreria Áurea

Vid. Blogs Metamorfosejats i El vol de Cenis

ISBN: 9788430762446 (català)
ISBN: 9788430760800 (castellà)