No ha calgut cap apunt perquè els filadors aràcnids us vulgueu embarcar de nou en el concurs Odissea. Un avís al Facebook de Fildelesclassiques ha estat suficient perquè ja tinguem a l’institut Premià de Mar, una vila marinera, una bona colla de tripulants enrolats de batxillerat i un equip d’ESO!:
Deixebles d’Orfeu (Patrícia, Laura L. i Rocío)
Les Miníades (Cristina A., Alba i Núria)
Europa (Uxue, Laia S. i Rabab)
Tempus fugit (Hady, Noèlia i Marta)
Vendetta (Cris B., Laia B. i Luis)
Spartans (Ivan i Eric)
Aletheiae (Irina i Andrea)
Les Afrodites (Maryam, Yasmina i Marta B.)
Sine qua non (Clàudia, Elisa, Marta V.)
Els aràcnides (Víctor B., Nora i Paula)
Amor uincit omnia (Alina, Sheila i Xènia)
Les sacerdotesses de Tebes (Laia M. i Sara)
Les mènades (Chaima, Yousra i Lou)
Rigor mortis (Naim i John)
Rosas Pulchras (Àngela i Laura D.)
MANUSAUTEM (Alma i Aïda)
JERC pdm (Roger, Jordi i Sergio)
Akropolis PDM (Xavi, Víctor S. i Víctor H.)
Nubes flavae (Andreu, Marta G. i Àlex)
Falta encara algun despistat o despistada per pujar a la nau? Potser jo he perdut el compte i m’he descuidat part de la tripulació?
Llegiu bé les bases del concurs i les dates de participació!
Fa temps que la ceràmica grega és una de les meves dèries i, en algunes ocasions, els companys i amics m’obsequien amb reproduccions, sabedors que m’agraden totes i de tots els estils: ja siguin les peces senzilles, ja les molt luxoses, i de diferents formes segons el seu ús: l’àmfora, l’estamne o el pitos que servien per guardar líquids o cereals; les hídries, per portar aigua; els lutròfors, per portar l’aigua del bany, sobretot del prenupcial, i per fer libacions sobre les tombes dels que morien solteres; les crateres per barrejar l’aigua amb el vi; la cílix, l’escifos i el càntar, vasos per beure; l’enòcoe, per servir els líquids; petits flascons per als perfums com l’aribal, l’alabàstron i el lècitos; capsetes, com la píxide, per guardar joies i cosmètics, etc.
Les pintures de la ceràmica grega són un bon testimoni per estudiar la vida quotidiana o el paper de les dones. Sovint, però, en català el nom de les peces no sempre apareix ben transcrit i de vegades simplement transliterat, tot i que fa molts anys que Joan Alberich i Montserrat Ros ja varen fixar per escrit l’autèntica grafia a “Transcripció i transliteració dels noms dels principals vasos grecs“, Faventia 1992 14/1:63-64. Les editorials, però, encara no ho apliquen i continuen sortint llibres amb els noms dels vasos escrits amb grafies estranyes en català. Tot plegat i empesa, en un primer moment, per la lectura d’Escollida pels déus de Maria Carme Roca i recentment pel catàleg de ceràmica grega a Google Art, us animo a completar aquesta base de dades de vasos grecs ja que estem encetant a classe el tema d’Economia i treball (unitat 6 Grec 1, ed. Teide:
Un any més i ja van tres els alumnes m’han demanat de tutoritzar un Treball de recerca de Clàssiques (condicio sine qua non) interdisciplinar i digital (el 2010-11 ambL’empremta d’Orfeu i Carrers amb referents Clàssics; el 2011-12 amb Referents clàssics a Harry Potter). Aquest curs curiosament he dirigit el Treball de recerca de cinc alumnes de segon de batxillerat i ha estat el primer any que tots els treballs han estat, a petició dels tutorands, íntegrament en format digital i això que el curs passat un treball de recerca en paper va guanyar el primer premi Hèracles! Ningú no hi ha posat cap objecció, ni el centre, ni el tribunal, … i han estat molt ben valorats. Per primera vegada he dirigit treballs de recerca per parelles i un de compartit amb un altre centre, l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès.
Turisme arqueològic al Maresme, una continuació d’un projecte de recerca de quart, en la línia de recerca ( Jaciments romans al Maresme) i en el format (Jimdo), tot i que la Georgina no fa ni llatí ni grec al batxillerat. Hady & Georgina, Georgina & Hady, han treballat en equip i de valent fins al punt d’embolicar-me en més d’una moguda, com fer tallers durant dos caps de setmana i un d’ells era pont, o rebre una trucada de la ràdio a les set del matí, entre d’altres. En definitiva, un parell d’alumnes que han après a consciència què és fer un TR i ara deixen per a la societat el patrimoni romà que es pot visitar a El Maresme. Desitjo que les autoritats locals i del Consell Comarcal s’inspirin en el seu entusiasme juvenil i portin a la pràctica els seus suggeriments.
Òpera amb referents, un treball individual i d’un tema que m’apassiona, l’òpera, però que em pensava que mai no interessaria a cap alumne i un bon dia tinc la sort que l’alumna de llatí Laura Luna, inspirada en el TR en format de bloc, obert ara a la col·laboració, L’empremta d’Orfeu, i en un apunt que li havia deixat fer a Aracne fila i fila em proposa de fer un bloc d’òpera amb referents clàssics. La tenacitat de la Laura i el sobreposar-se als imprevistos i a les circumstàncies personals més adverses han fet que finalment tots puguem gaudir d’aquesta joia musical amb referents clàssics, que es compromet a continuar per tal de fer possible que ens agradi la seva passió, la música.
Origen llegendari del capitell corinti és un altre treball per parelles, però no per pròpia voluntat, sinó perquè a l’institut Can Mas de Ripollet del Vallès tots són així, fa que un dia la Chaima comenci a interessar-se pel format digital i demana de compartir un Google site amb la Sara, el Dani i l’Eric, dos alumnes del professor de llatí Josefet Fuentes. Ens estrenem, doncs, en una nova línia de recerca, compartint les condicions del TR amb un altre centre, tot i que a Can Mas no el presenten fins més tard. La Sara i la Chaima m’han fet patir l’experiment amb les plantes d’acant: la calor de l’estiu, el fred de l’hivern, l’atac de mosca blanca, els caragols i les bavoses, i d’altres que val més obviar. A casa, he plantat plantes d’acant amb cistell a sobre, al costat, en testos i a terra, i finalment podem afirmar que Cal·límac es va inspirar en la planta d’acant per deixar-nos el capitell corinti tal com relata la llegenda de Vitruvi. D’aquest treball destacaria el bon cor de la Chaima i la seva capacitat de superació, és molt temperamental i hem tingut les nostres múltiples topades, però ha après molt: a editar i a publicar en web, a compartir, a saber esperar, a tenir confiança, a tenir paciència, a cuidar una planta, a redactar millor i a no fer tantes faltes d’ortografia i d’expressió, …
ENHORABONA a totes cinc! Enhorabona, Georgina, Hady, Laura, Sara i Chaima, per demostrar un any més que és possible fer un treball de clàssiques, interdisciplinar, interessant, actual… i en format web 2.0, a més enguany per parelles i en col·laboració amb un altre centre! Gràcies per tot el que m’heu ensenyat i m’heu fet aprendre i no només a tenir paciència i a saber confiar en vosaltres! Moltes gràcies!
També són ben mereixedors del meu agraïment tots els meus alumnes de llatí i de grec que varen fer magistralment de conillets d’índies en les exposicions orals prèvies d’aquests treballs i que varen participar en la part pràctica de la Laura, quan també ens va venir a tocar la flauta, etc.
No vull acabar sense agrair a la directora del Museu d’Estampació de Premià de Mar, Marta Prevosti, i al tècnic de l’Ajuntament de Premià de Mar, el també arqueòleg Ramon Coll l’obrir les portes de l’obrador per permetre fer a la Hady i la Georgina la seva part pràctica del TR, a l’Antón Torrents per fer moure tots els fils, així com tots els jaciments que els han obert les portes (Cella vinaria, Can Modolell, …) i a l’escola Bergantí de El Masnou, especialment a la seva cap d’estudis de secundària, Eva Roca, i a Pau Gasol i al mestre de música, l’aràcnid Xavier, que deixés fer a la Laura la part pràctica a les seves aules.
Després d’haver llegit L’art d’estimar en català (enguany és lectura prescriptiva de les PAU llatí a Catalunya) i d’haver treballat la vida i obra d’Ovidi, ara ha arribat el moment de llegir en llatí Ars amatoria en la versió del professor Hans H. Ørberg. Aquest art d’estimar o més aviat de seduir aconseguirà engrescar-vos una vegada més?
Abans d’ensorrar-vos amb el a Google traductor, us recomano seguir els consells de traducció, repassar i consultar la gramàtica, que trobareu al Moodle i a Labyrinthus de Sebastià Giralt, utilitzar Collatinus i NoDictionaries, entre altres ajudants de traducció. Tanmateix, recordeu que a l’examen només podreu fer servir el diccionari llatí-català, tal com manen les normes de la Selectivitat.
Gaudiu de la lectura en llatí, resteu ben seduïts i seduïdes. Aquest és el meu gran consell! Dels consells que, amb ironia i humor, us dóna Ovidi sobre l’amor, en podeu fer més o menys cas.
Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.
Wikipedia Commons
En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?
És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…
N.B.: No us oblideu aquest Nadal de sentir el cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat, ara que ja l’heu trobada a l’Eneida o a La recerca d’una pàtria!
Em prenc la llicència de reproduir aquí, perquè hi penseu, unes reflexions que Paula Franco, alumna de primer de batxillerat de grec i de llatí, ha deixat en un esborrany pendent de publicar al bloc dels alumnes, Aracne fila i fila:
“La gent no se n’adona, però nosaltres que estudiem Grec i comencem a tenir uns certs coneixements, sabem que estem envoltats de cultura grega en molts àmbits de les nostres vides. Per començar, si podem escriure i llegir és gràcies a ells ja que de l’alfabet grec deriven gairebé tots els alfabets que ara s’utilitzen a Europa, ja sigui directament o indirectament. A partir d’aquest punt, la societat evoluciona en tots els àmbits: històrics, científics, tecnològics, literaris… I de fet, moltes de les assignatures que estudiem provenen de l’antiga Grècia.
En els aspectes de la vida quotidiana, els grecs també contreien matrimoni i podien adoptar fills. Els homes treballaven i fins tot anaven al gimnàs per mantenir un bon aspecte físic. Les dones es quedaven a casa fent feines domèstiques (actualment la dona també té dret a treballar, però fins fa uns anys no), es depilaven i es tenyien el cabell per fer més goig.
En l’àmbit gastronòmic, menjaven llegums, cereals, verdures, hortalisses, fruites, carns i peixos. Exactament igual que la nostra preuada dieta mediterrània, a més, cuinaven amb oli i sal.
En el sector tèxtil, les peces de roba eren de lli, llana o cotó com actualment. Els ciutadans d’aquella època calçaven amb sandàlies, les sabates que nosaltres utilitzem a l’estiu.
Mireu si ens arribem a semblar que ells van encunyar les primeres monedes, i de fet, les seguim utilitzant i fins i tot amb el nom que fa al·lusió a la seva princesa Europa, com el nostre continent.
El temple era l’indret sagrat per excel·lència, era la casa de la divinitat. Nosaltres tenim l’església que ve a ser el mateix. Feien festivitats religioses perquè eren molt religiosos. Actualment no tothom és religiós però el que sí que és veritat és que ells feien festivitats religioses igual que nosaltres.
En general, l’esport era molt important per a ells. Els jocs olímpics els celebraven a Olímpia cada quatre anys. La nostra societat també celebra els jocs olímpics cada quatre anys, enguany s’han fet a Londres.
Per a nosaltres el teatre té un pes important igual que per a ells. La tragèdia, el drama i la comèdia ja existien i encara ens continuen captivant!
Amb totes aquestes similituds que he redactat, no creieu que ens assemblem en molts aspectes?
Ara ve el moment de raonar:
Per què no estudiem Grec des de petits? Estudiem Català, Castellà i Anglès. El Grec el fem a Batxillerat i no tothom, només les persones que no volen fer res amb números. Moltes coses provenen del grec, és un tros molt gran d’arrel del nostre arbre. Per què no es potencia el Grec?
Al cap i a la fi, l’Anglès és molt important, però no en el mateix sentit que el Grec. L’Anglès el necessitem per al nostre futur, per treballar. El Grec és cultura, tradicions, costums, hàbits que tenim d’ells. Es mereix un reconeixement. Què en penseu?”
Del 28 de novembre al 5 de desembre un grup d’alumnes del Lycée La Martinière Duchère de la ciutat francesa de Lyon han vingut al nostre centre en un intercanvi organitzat pel departament de llengües estrangeres. Hi han participat alumnes de 3r i 4t d’ESO, a més de 1r de batxillerat.
El dia 30 vàrem fer una visita conjunta a Tarragona romana i el dimarts dia 4 una passejada per la vila de Premià de Mar. La resta de dies els alumnes francesos han visitat llocs emblemàtics de Barcelona i el cap de setmana han estat amb les famílies acollidores. Ara ja han tornat a Lyon i del 12 al 19 de març es farà el retorn d’aquest intercanvi en què segurament es visitaran les restes romanes de Lugdunum.
