Ara que ja has llegit la segona part de Narracions de mites clàssics, observa amb atenció aquesta imatge i, com en altres ocasions, després de deduir de quin mite es tracta, fes recerca sobre l’autor d’aquesta pintura i esbrina en quin museu has d’anar per contemplar-la de prop. Tot seguit, inventa’t un diàleg entre els personatges en boca dels quals ens hem d’assabentar del mite. Si ho prefereixes, pots fer un poema.
Wikipedia Commons
En acabar, explica per què és un mite etiològic, és a dir, què pretén explicar i per què?
És un mite que ha tingut molta pervivència i sovint l’hem tractat en els nostres blocs. Recordes algun apunt? No t’oblidis de posar l’enllaç. En coneixes més pervivència?…
Salve!
El quadre representa el mite de Dafne. Dafne era una nimfa, protagonista d’un desgraciat amor amb Apol·lo, fugint del qual va quedar convertida en un arbre de laurel.1
En la mitologia grega Dafne era una Dríade (nimfa dels arbres), filla del déu riu Ladó d’Arcàdia amb Gea o del déu riu Peneu de Tessàlia amb Creúsa, una nimfa de les aigües que a més era sacerdotessa de Gea.
Dafne va ser perseguida per Apol · lo, a qui Cupido havia disparat una fletxa daurada perquè s’enamorés d’ella, ja que estava gelós perquè Apol · lo havia fet broma sobre les seves habilitats com arquer, i també afirmava que el cant d’aquest li molestava. Dafne va fugir d’Apol · lo perquè Eros li havia disparat al seu torn una fletxa amb punta de plom, que provocava menyspreu i desdeny. Durant la persecució, Dafne va implorar ajuda al déu del riu Peneu (pare de Dafne), que la va transformar en llorer, arbre que des d’aquest moment es va convertir en sagrat per Apol · lo.
Vale!
Salvee!
El quadre es la recreació de el mite de Dafne. afne era una nimfa que a quedar convertida en un arbre de laurel. En la mitologia grega Dafne era una Dríade, una nimfa de les aigües que a més era sacerdotessa de Gea. Dafne va fugir d’Apol · lo perquè Eros li havia disparat al seu torn una fletxa amb punta de plom, que provocava menyspreu i desdeny.
Aquí us deixo l’enllaç d’un poema sobre el mite d’Apol·lo i Dafne fet per un alumne de 4t:
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/02/24/quis-quem-amat/comment-page-1/#comment-18258
Aquest mite es el de Dafne. Apol·lo diu a Cupido que les seves fletxes són més poderoses que les d’ell, i Cupido, per demostrar que les seves fletxes podien ser més poderoses, llença una fletxa per rebutjar l’amor a Dafne, i l’altre per atreure’l a Apol·lo. Quan Apol·lo veu a Dafne queda enamorat, però Dafne fuig d’ell presa de la por. Apo·lo la persegueix pels boscos, fins que aconsegueix atrapar-la. Dafne, morta de por, demana al seu pare, Peneu, que transformi el seu aspecte ja que resulta massa atractiu. La filla de Peneu, poc a poc, comença a convertir-se en un arbre, però Apo·lo segueix estimant-la i estant al seu costat. L’autor d’aquest quadre és Giovanni Battista Tiepolo(1745), va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia. Utilitzava la il·luminació de parts precises del quadre. Els colors clars ressalten impressions o idees tals com la puresa o el diví. Tenia una gran facilitat per al dibuix. Les seves composicions són etèries, plenes de gràcia. Els seus sostres pintats, d’efecte il·lusionista, enganyen a la vista i semblen oberts al cel.Per als seus temes bíblics i mitològics, introduïa fons arquitectònics, els colors que utilitzava eren clars i lleugers amb tons nacrats, manejava el pinzell amb soltesa, sense buscar un efecte llis Actualment aquest quadre està al Museo del Louvre, a França.
56. Apol·lo és el déu arquer: l’arc i les seves fletxes causen la mort i la destrucció. Acaba de matar la serp Pitó, el terror dels nous pobles, amb mil fletxes. Quines conseqüències té, per al déu Apol·lo, la picabaralla amb Cupido? Com són les fletxes de Cupido? La picabaralla amb Cupido fa que Apol·lo s’enamori de Dafne, però en canvi, al llençar la fletxa que rebutja l’amor a Dafne, Dafne el rebutja. La fletxa de Cupido que esquiva l’amor és roma i té plom sota la canya. I la fletxa que el genera és d’or i té una punta afilada i lluent.
57. Descriu Apol·lo i Dafne.
Dafne es una noia que no se’n va amb el primer que va rere d’ella i corria pels boscos fugint d’Apol·lo, morta de por, amb els cabells despentinats amb una cinta als cabells. Apol·lo que es un cregut, pensa que pot aconseguir-ho tot, però ell, que representa la bellesa, déu de la música i la poesia, s’enamora de Dafne i la persegueix pels boscos, observant-la i desitjant cada part del seu cos, s’imagina com serien els seus cabells si se’ls pentinés.
El quadre és el mite de Dafne i Apol·lo, es diu “Dafne perseguida per l’Apol·lo” de Giovanni Battista Tiepolo i es troba en el museu del luvre.
Apol·lo: Dafne espera’t no fugis de mi, que el meu cor et té atrapat
Dafne: no sisplau veste’n, deixa’m estar si m’estimes
Apol·lo: t’estimo però no puc fer-ho, ho sento.
Dafne: oh pare, oh riu de les muntanyes converteix-me en llorer perquè així el pesat d’Apol·lo em deixi estar
Apol·lo: Oh bonica Dafne que et pasa en els brassos perqè estan creixent, perquè tenen fulles? I perquè el teu cos ara és molt dur i s’ha tornat llis? Oh Dafne perquè t’has convertit en llorer? A partir d’ara aquest arbre serà sagrat per mi i cada dia em cuidaré d’ell perquè no es mori.
És un mite etiològic ja que explica l’origen de l’arbre del llorer.
Salve!
El cuadre representa Apolo y Dafne y esta pintat per Giovanni Battista Tiepolo y està exposat al mueseu del Louvre.
Apol · lo, déu del sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es burlés d’aquest per jugar amb un arc i flechas. Apol · lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedés amb ell, però la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i ajudar a que Apol · lo la assolís. Com que Apol · lo la atraparia, Dafne va invocar al seu padre.3 Tot d’una, la seva pell es va convertir en escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Va deixar de córrer ja que els seus peus van arrelar a la terra. Apol · lo va abraçar les branques, però fins i tot aquestes es van reduir i van contreure. Com ja no la podia prendre com a esposa, va prometre estimar eternament com el seu arbre i que les seves branques coronarien els caps de líders. Apol · lo va emprar els seus poders d’eterna joventut i immortalitat perquè sempre estigui verd.
jo he trobat un poema de Garcilaso de la Vega y que diu així:
A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que el oro escurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo estaban;
los blancos pies en tierra hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!
El mite de Dafne i Apol·lo preten explicar l’origen del arbre del llaurer, per això diem que és un mite etiològic perquè L’etiologia es l’estudi de les causes de les coses. Etimològicament prové del grec αιτιολογία, “donar una raó per alguna cosa” (αἰτία “causa” + -λογία).
Deixo dos enllaços de el fil de les clàssiques i d’aracne on surt Apol·lo i Dafne.
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/03/13/apol·lo-i-dafne-per-erica-rossi/
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/07/apol·lo-i-dafne-de-bernini/
http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/07/apol%C2%B7lo-i-dafne-de-bernini/
he trobat això sobre dafne i apol·lo.
Salve!
Com bé diu tothom, he trobat una pàgina web on es pot veure aquest quadre i molt altres que ha dibuixat el mateix pintor.
http://www.wikipaintings.org/en/giovanni-battista-tiepolo/apollo-and-daphne-1744
Aquest pintor va ser considerat l’últim en el barroc, era italià i ha creat més obres relacionades amb els mites clàssics. La fúria d’Aquil·les, és un d’ells.
Aquest quadre ens representa Apol·lo i Dafne, un mite d’amor. Cupid, llençà un fletxa d’or a un i de plom a l’altre així un s’enamoraria i l’altre l’odiaria, per fer contrast. Apol·lo el de la fletxa d’or, va estar enamoradísim de Dafne i ella amb la fletxa de plom l’odiava.
Dafne perseguida finalment va demanar que es convertís en un arbre així podria viure en pau, però tot i així, Apol·lo estimava aquell arbre.
Entre tots i totes, heu identificat molt bé el quadre i heu anat enllaçant alguns dels articles publicats en els nostres blocs.
Ara us falta fer la part més creativa que és explicar el mite en boca dels diferents personatges de la pintura. Només la Irina ha intentat fer un petit diàleg. Crec que hauria de revisar l’ortografia.
Irina i també l’Andrea han encertat que es tracta d’un mite etiològic, però mancaria relacionar el mite amb el valor del llorer com a símbol de victòria. Si us fixeu en la pintura, el déu Apol·lo cenyeix una corona de llor al cap.
Paula, en català es diu Cupido. Vejam si sabeu en què va convertir el cristianisme aquest entremaliat déu de l’amor?
Espero amb candeletes les vostres recreacions dialogades o en forma de poema.
Salvee!!
Aquest mite es de Apol·lo i Dafne i és el següent:
-Apol · lo, déu del sol i la música, va ser maleït pel jove Eros després que es burlés d’aquest per jugar amb un arc i fletxes.
-Digues, jove efeminat: què pretens fer amb aquesta arma més pròpia de les meves mans que de les teves? Jo sé llançar les fletxes precises contra les bèsties ferotges i els ferotges enemics. […] Acontenta’t amb avivar amb els teus candeles un joc que jo conec i no pretenguis parangonar teus victòries amb les meves.
-El irascible Eros va prendre dues fletxes, una d’or i una altra de ferro. La d’or incitava l’amor, la de ferro incitava l’odi. Amb la fletxa de ferro va disparar a la nimfa Dafne i amb la d’or va disparar a Apol · lo al cor.
-Apol · lo es va inflamar de passió per Dafne i en canvi ella ho avorrir. En el passat Dafne havia rebutjat a molts amants potencials ia canvi havia demostrat preferència per la caça i per explorar els boscos. El seu pare, Peneu, li va demanar que es casés perquè així li donés néts. No obstant això, va pregar al seu pare que la deixés soltera, com la germana bessona d’Apol · lo, Artemisa. Tot i això, Peneu va advertir que era massa bonica com per mantenir per sempre lluny a tots els seus pretendents.
-Apol · lo contínuament la va perseguir, pregant-li que es quedés amb ell, però la nimfa va seguir fugint fins que els déus van intervenir i ajudar a que Apol·lo la assolís. Com que Apol·lo la atraparia, Dafne va invocar al seu pare. Tot d’una, la seva pell es va convertir en escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Va deixar de córrer ja que els seus peus van arrelar a la terra. Apol·lo va abraçar les branques, però fins i tot aquestes es van reduir i van contreure. Com ja no la podia prendre com a esposa, va prometre estimar eternament com el seu arbre i que les seves branques coronarien els caps de líders. Apol·lo va emprar els seus poders d’eterna joventut i immortalitat perquè sempre estigui verd.
Aquest quadre es diu “Dafne perseguida per l’Apol·lo” de Giovanni Battista Tiepolo i es troba en el Museu del Louvre.
El mite es el de Dafne i Apol·lo diu a Cupido que les seves fletxes son mes poderoses que las de Cupido. Llavor va llençar una fletxa per veure si la seva era mes poderosa, Apol.lo veu que dafne queda enamorat pero Dafne sen’va i Apol.lo el segueix i l’atrapa. Peneu, que transformi el seu aspecte ja que resulta massa atractiu.La filla de Peneu, poc a poc, comença a convertir-se en un arbre, però Apo·lo segueix estimant-la i estant al seu costat.
56 Apol·lo és el déu arquer: l’arc i les seves fletxes causen la mort i la destrucció. Acaba de matar la serp Pitó, el terror dels nous pobles, amb mil fletxes. Quines conseqüències té, per al déu Apol·lo, la picabaralla amb Cupido? Com són les fletxes de Cupido?
Quan es barallan Cupido llavor Apol.lo s’enamora de Dafne pero el va rebujtar l’amor. La fletxa e d’or i amb la punta afil.lada.
57. Descriu Apol·lo i Dafne.
Dafne es una noia que no li agrada anar amb el que li va darrere tenia por perque esatba fugint d’Apol.lo que ell es creu que pot tenir tot el que ell vulgui.
El quadre és el mite de Dafne i Apol·lo, es diu “Dafne perseguida per l’Apol·lo” de Giovanni Battista Tiepolo i es pot trobar en el museu de Luvre.
És un mite etiològic perque explica l’origen de l’arbre del llorer
Salve!!
El quadre és del mite de Dafne i Apol·lo, el quadre es diu “Dafne perseguida per l’Apol·lo” és de Giovanni Battista Tiepolo i el quadre es troba en el museu del Louvre.
És un mite etiològic perquè explica l’origen de l’arbre de llorer.
Apol·lo déu del sol i la música, va ser maleït pel jove Eros perque es va burla ja que estava jugant amb un arc i fletxes. Apol·lo la va perseguir, pregant-li que es quedes amb ell, però la ninfa va seguir fugint d’ell fins que els déus van intervenir i van ajudar Apol·lo. Apol·lo la va atrapar i Dafne va cridar al seu padre. La seva pell es va convertir en escorça d’arbre, el seu cabell en fulles i els seus braços en branques. Ja no la podia tenir com a esposa, va prometre estimar-la eternament.
Vale!! 🙂
«Tras vos un Alquimista va corriendo,
Dafne, que llaman Sol ¿y vos, tan cruda?
Vos os volvéis murciégalo sin duda,
Pues vais del Sol y de la luz huyendo.
ȃl os quiere gozar a lo que entiendo
Si os coge en esta selva tosca y ruda,
Su aljaba suena, está su bolsa muda,
El perro, pues no ladra, está muriendo.
»Buhonero de signos y Planetas,
Viene haciendo ademanes y figuras
Cargado de bochornos y Cometas.»
Esto la dije, y en cortezas duras
De Laurel se ingirió contra sus tretas,
Y en escabeche el Sol se quedó a oscuras.
Francisco de Quevedo
A Dafne, huyendo de Apolo
A Dafne, huyendo de Apolo – Poema de Francisco de Quevedo ( és una petita part del poeam de Dafne uyendo de Apolo )
Salvete!!
El quadre és del mite de Dafne i Apol·lo,es diu “Dafne perseguida per l’Apol·lo” El seu autor és de Giovanni Battista Tiepolo. Podem trobar aquest quadre en el museu Louvre de París.
Podem dir que és un mite etiològic ja que explica l’origen del llorer.
Vale!!
eroses que les d’ell, i Cupido, per demostrar que les seves fletxes podien ser més poderoses llença una fletxa per rebutjar l’amor a Dafne i l’altre per atreurel a Apol·lo. Quan Apol·lo veu a Dafne queda enamorat però Dafne fuig d’ell presa de la por. Apo·lo la persegueix pels boscos fins que aconsegueix atraparla. Dafne morta de por demana al seu pare Peneu que transformi el seu aspecte ja que resulta massa atractiu. La filla de Peneu, poc a poc,
iovanni Battista
llaurer corona de victoria
Salve!
En primer lloc, aquest quadre representa el mite de Dafne en el qual Dafne era una nimfa,la protagonista d’un amor amb Apol·lo,que per fugir d’ell es va convertir en un arbre de laurel.En la mitologia grega Dafne era una Dríade,la filla del déu riu Ladó d’Arcàdia i una nimfa de les aigües que també era sacerdotessa de Gea.
Dafne era perseguida per Apol·lo, ja que Cupido havia disparat una fletxa amb la punta de plom perquè s’enamorés d’ella i una punta que provocava menyspreu i desdeny.
Vale!
Aquest mite és el de Dafne i Apol·lo.
Apol·lo és un cregut, representant de la bellesa i Déu de la musica i la poesia. Diu a Cupido que les seves fletxes són més poderoses que les d’ell, i Cupido, per demostrar que les seves fletxes podien ser més poderoses, llença la fletxa que és roma i té plom sota la canya, que esquiva l’amor, a Dafne, i la fletxa que el genera, que és d’or i té una punta afilada i lluent, a Apol·lo. Quan Apol·lo veu a Dafne queda enamorat. Però Dafne, és una noia que no se’n va amb el primer que va rere d’ella, fuig d’ell presa de la por. Apo·lo la persegueix pels boscos, observant-la i desitjant cada part del seu cos,imaginant com serien els seus cabells si se’ls pentinés. En un acte de desesperació, Dafne demana al seu pare, Peneu, que transformi el seu aspecte ja que resulta massa atractiu. La filla de Peneu, poc a poc, comença a convertir-se en un arbre, però Apo·lo segueix estimant-la i estant al seu costat, declarant aquell arbre com a sagrat per ell. L’autor d’aquest quadre és Giovanni Battista Tiepolo(1745), va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia. Utilitzava la il·luminació de parts precises del quadre. Els colors clars ressalten impressions o idees tals com la puresa o el diví. Tenia una gran facilitat per al dibuix. Les seves composicions són etèries, plenes de gràcia. Els seus sostres pintats, d’efecte il·lusionista, enganyen a la vista i semblen oberts al cel.Per als seus temes bíblics i mitològics, introduïa fons arquitectònics, els colors que utilitzava eren clars i lleugers amb tons nacrats, manejava el pinzell amb soltesa, sense buscar un efecte llis Actualment aquest quadre està al Museo del Louvre, a França.
Aquest mite té una funció etiològica ja que pretén explicar les causes sobre el valor del llorer com a símbol de victòria. El llorer està considerat com a símbol de victòria perquè quan Apol·lo va veure que Dafne es convertia en un llorer, va prometre que la corona de llorer seria el símbol de triomf i així tothom la
Dafne: Ves-te’n Apol·lo, deixa’m en pau. Mai aconseguiràs el meu amor.
Apol·lo: Bella Dafne, dóna’m una oportunitat, mai he amat tant a ningú. Si em deixes, et donaré tot el que necessitis.
Dafne: Ni parlar-ne, no vull res de tu.
Apol·lo: Doncs no pararé d’observar-te, de perseguir-te, fins que acceptis el meu amor.
Dafne: Peneu, Déu del riu, pare meu, convertiu el meu cos massa atractiu per poder viure tranquil·la.
Apol·lo: Que està passant? Perquè el teu bonic cos desapareix? Perquè el teu cabell despentinat queda convertit en fines branques? Que ha passat perquè les teves boniques cames s’endinsin al terra? Promet-ho cuidar-te com mai, no em separaré de tu, encara que en aparença tan sols siguis un simple arbre sense vida.
Aquí deixo un enllaç del fil de les clàssiques en el que apareixen Apol·lo i Dafne: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/07/apol·lo-i-dafne-de-bernini/
Salve!
El quadre representa el mite d’Apol•lo i Dafne i està pintat per Giovanni Battista Tiepolo. El podem trobar a París, al museu del Louvre. Giovanni Battista Tiepolo va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre del la pintura al fresc de la República de Venècia.
És un mite etimològic ja que ens explica l’origen del arbre del llaurer. Podem dir que l’etimologia és l’estudi de les causes de les malalties, curiositat, etc.
Hem buscat articles d’Apol•lo i Dafne al blog i hem trobat els següents:
-http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/04/20/concurs-de-recreacions-mitologiques/
-http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/02/24/quis-quem-amat/
-http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/11/23/eros-venjatiu/
-http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/lectures-recreades/
-http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/03/13/apol%C2%B7lo-i-dafne-per-erica-rossi/
-http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2009/02/05/apol%C2%B7lo-i-dafne-en-la-literatura/
-http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/07/apol%C2%B7lo-i-dafne-de-bernini/
-http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/03/10/cirurgia-estetica/
A continuació, us deixem el nostre diàleg sobre aquest mite.
Apol•lo: No corris, t’estimo! Sempre ho faré, no puc deixar de pensar amb tu.
Dafne: Però jo no t’estimo, deixa’m en pau! No t’estimo pas, desapareix de la meva vida! (Se’n va corrents)
Apol•lo: Espera! No corris, puc fer-te la noia més feliç del món.
Dafne: No! No vull, no vull res de tu! Tan sols deixa’m en pau, per sempre!
Apol•lo: Deixa’m només una oportunitat..
Dafne: No em puc forçar, no sento res per tu.
Apol•lo: Si us plau…
Dafne: No. (Suplica als déus no ser tan maca..)
Apol•lo: Què et passa? Què t’està passant? Per què t’estàs convertint en arbre? No, no, no, no em pots deixar, no m’ho pots fer això…t’estimo, encara que ara em rebutgis, t’estimaré sempre. Em quedaré sempre admirant la teva preciosa pell en arbre convertida.
Salve!
El mite que representa aquest quadre és el mite de Dafne. Aquesta pintura es diu Apollo e Dafne de Giovanni Batt. Aquesta pintura es pot contemplar en el museu de Louvre en França, Paris.
Aquí està el nostre poema:
A Apolo, siguiendo a Dafne (Francisco de Quevedo)
Bermejazo Platero de las cumbres
A cuya luz se espulga la canalla:
La ninfa Dafne, que se afufa y calla,
Si la quieres gozar, paga y no alumbres.
Si quieres ahorrar de pesadumbres,
Ojo del Cielo, trata de compralla:
En confites gastó Marte la malla,
Y la espada en pasteles y en azumbres.
Volvióse en bolsa Júpiter severo,
Levantóse las faldas la doncella
Por recogerle en lluvia de dinero.
Astucia fue de alguna Dueña Estrella,
Que de Estrella sin Dueña no lo infiero:
Febo, pues eres Sol, sírvete de ella.
Aquest mite és un mite etiològic ja que pretén ensenyar-nos l’origen de l’arbre de llaurer.
Salve!
El mite que representa aquest quadre de Giovanni Battista és el mite de Dafne:
Per una discussió entre Cupid i Apol·lo, (els quals asseguraven que les seves fletxes eren les més poderoses)una fletxa de Cupid fa que el seu rival s’enamori de la nimfa Dafne, la filla del riu Peneu. Dafne, rebutjant Apol·lo a causa d’una altra fletxa de Cupid, intenta fugir del déu de la poesía. Finalment, esgotada, Dafne demana ajuda desesperada al deu pare, que la converteix en llorer.
Salve!
Doncs el llorer és un arbre que per les seves fulles s’utilitzen com a condiments per a la cuina i donen gust i aroma a plats de tota mena. Com a tradició tenim que el llorer és un arbre que diuen que allunya els mals esperits , a l’antiga Roma les fulles del llorer coronaven poetes, atletes i guerrers com a símbol de triomf. Pels cristians és un arbre sagrat que representa la inmortalitat, pels musulmans està molt relacionat amb la puresa. La paraula Batxillerat està relacionada amb aquest arbre ja que prové del mot francès baccalauréat, deriva del llatí i significa “coronat de llorer”. El baccalauréat era el títol que es donava a tots aquells estudiants que finalitzaven els seus estudis en reconeixement a l’esforç fet i la saviesa adquirida.
Salveeeee.
El quadre es diu “Dafne perseguida per l’Apol·lo”, i és sobre el mite d’Apol·lo Dafne. L’autor és de Giovanni Battista Tiepolo.El quadre està exposat al museu Louvre de París.
Podem dir que és un mite etiològic ja que explica l’origen del llorer (com a símbol de triomf i victòria).
El quadre representa el mite d’Apol•lo i Dafne. El seu autor és Giovanni Battista Tiepolo i aquest quadre està a París, al museu del Louvre.
Aqui et deixo un poema:
El jove Eros es va enfadar,
Apol·lo d’ell es va burlar,
llavors Eros tot enrabiat,
una llança li va clavar.
Aquesta llança era d’or,
perquè significava l’amor.
Ell s’enamorà de Dafne
però ella li trencà el cor.
Dafne se n’anava amb por,
Apol·lo li perseguia,
va tenir molt mala sort,
ella l’odiava a mort.
Demanant ajuda al riu Peneu,
la va transformar en llaurer
Apol·lo confós no la veu,
i l’Eros d’ell se’n rigué.
Alba Domínguez
Salve!
El mite es el de Dafne. Apol•lo és va riure de les fletxes de Cupido perquè deien que no feien res, Cupido va demostrar que les seves fletxes tenien molt de poder. Cupido llença una fletxa a Apol•lo i ell es queda enamorat de Dafne però ella fuig , ella comença a córrer i demana al seu para que la converteixi, ell la converteix en llorer. Per això Apol•lo sempre porta el llorer al cap. El quadre és Dafne perseguida per Apol•lo fet per Giovanni Battista.
Aquest es l’enllaç que trobat en el fil: http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/03/07/apol%C2%B7lo-i-dafne-de-bernini/
Vale!
salve!!
Aquet es el mite de Dafne que explica el sufriment que va passar Apol·lo per la seva burla a cupido, que sense dubtar va donarli el castig i li va demostrar la importancia de aquelles fletxes, en aquet cuadre es pot observar que Dafne mentres fugia li va a demar al seu pare en convertirse en llorer, cuadre fet per Giovanni Battista, un pintor del barroc.
vale!
Salve!
aquest quadre representa l’escena en que, dintre la mitologia grega, Apol·lo persegueix a Dafne. Tot això va començar per una baralla entre aquest i Cupido. Resulta que Cupido afirmava que les seves fletxes eren millors, i Apol·lo li va negar, dient que les seves fletxes eren encara millors. Llavors Cupido li va donar a Apol·lo la fletxa del amor i a Dafne la del desamor. Dafne, cansada de ser persegida per Apol·lo, li demana al riu Peneu que la transformi, i el resultat fou: un llorer.
El quadre va ser pintat per Giovanni Battista Tiepolo, i es diu Dafne perseguida per Apol·lo.
Salve!
Aquest quadre Giovanni Battista representa el mite de Dafne i Apol·lo,Apol·lo es burla de les fletxes de Cupido i Cupido sense dubtar-ho li demostra el poder que tenen les seves fletxes i el castiga, Apol·lo acaba enamorat de Dafne i la persegueix, Dafne demana ajuda al seu pare i ell la transforma en llorer.
Vale!
Aquest quadre Giovanni Battista representa el mite de Dafne i Apol·lo,Apol·lo es burla de les fletxes de Cupido i Cupido sense dubtar-ho li demostra el poder que tenen les seves fletxes i el castiga, Apol·lo acaBa enamorat de Dafne i la persegueix, Dafne demana aJuda al seu pare i ell la transforma en llorer.
Pingback: Mite i mitologia | El cel dels mites
Salve
Aques quadre representa l’escena en que dintre mitologia grega Apol·lo pèrsegix a Dafne i ella explice el sufriment que li va causar Apol·lo i cupido va dir que les seves flexes eran milors que las de Apol·lo i cupido al final
cupido acaba fent a Dafne plorant per que li diu que la fara que Apol·lo se acabara enamorantse de ella
Vale
Salve!
Aquest mite és el de Dafne. Dafne va ser una nimfa, perseguida per Apol·lo.
Apol·lo, es va barallar amb Cupido, per que aquest deia que que les seves fletxes eren millors que les de ell. Per demostrar-ho Cupido li va llençar una fletxa a Apol·lo per que aquest s’enamores de Dafne, i una altre fletxa a Dafne per que aquesta rebutges a Apol·lo. I així va ser. Apol·lo va perseguir a Dafne durant molt de temps i Dafne desesperada li va demanar ajuda al ser pare i aquest la va transformar en llorer. Apol·lo en veure això, es va ficar el llorer al cap com símbol de victòria, ja que va conseguir això que volia. Des de llavors, el llorer és un símbol de victòria.
Aquest quadre es de Giovanni Battista (Giambattista) i esta exposat al museu del Louvre, a França.
I el dialeg podria ser el següent:
-Dafne siuspalau, no fugis de mi, jo mai et faria mal!
-Deixam en pau! Jo no t’estimo, no sentim el mateix. Sé que mai hem faries mal, però jo a tu si ja que no t’estimo i vui que hem dexis!
-No, Dafne! Si tu et transformes, sempre et portaré amb mi, perque ets lo que més estimo en aquest món, si ara te’n vas, que sigui amb mi, ja que sempre hi seras al meu cap!
-Ja és massa tard per arrepentir-me, viure tota l’eternitat com un llorer, sempre estaré infeliç.
Vale!
Salve!
El mite es el Dafne filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, va ser una nimfa dels boscos mitològica, que a més era sacerdotessa de Gea, la deessa de la fertilitat de la terra.
Segons la mitologia grega, després que Apol·lo, el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d’or a Apol·lo perquè s’enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l’amor. Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan Apol·lo estava a punt d’atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer. Apol·lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d’aleshores sempre porta una corona de llorer.
L’autor d’aquest quadre és Giovanni Battista Tiepolo(1745), va ser un pintor i gravador rococó italià.
Actualment aquest quadre està al Museo del Louvre, a França.
Valee!
Salve!
Aquest mite és el de Dafne.
El quadre representa Apolo y Dafne. Esta pintat per Giovanni Battista Tiepolo y està exposat al mueseu del Louvre , a França.
Segons la mitologia grega, després que Apol•lo, el símbol de la bellesa masculina, es burlés de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d’or a Apol•lo perquè s’enamorés de Dafne. Apol•lo, enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella fugia. Quan Apol•lo estava a punt d’atrapar-la, Dafne li va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer. Apol•lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d’aleshores sempre porta una corona de llorer.
A partir d’aquesta història, a Grècia s’ha fet servir la corona de llorer com a símbol de la victòria. Actualment, aquesta corona encara es fa servir, per exemple, per coronar alguns guanyadors de les olimpíades.
Les figures estan captades en un moment de moviment.
Nimfa, fugint d’Apol•lo, comenta la seva metamorfosi en llorer, quan un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits són envoltats per una escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques, els peus queden fixats a terra com arrels i el seu cap la copa de l’arbre. D’ella només queda la seva bellesa. Apol•lo continua estimant-la, posa la seva mà en el tronc i sent bategar el seu cor sota l’escorça.
És un moment crític en què Apol•lo està apunt d’agafar a Dafne quan està fugint. Peneu escolta la pregària de Dafne i la transforma en arbre.
Vale!
Salve!
Aquest mite és el d’Apol·lo i Dafne, el qual tracta d’un tema amorós. Dafne, la filla del riu Peneu és una ninfa molt bella, de la qual s’enamora Febos Apol·lo. Aquest, no parava de perseguir a Dafne i, ella no l’estimava i volia que el deixès en pau. Dafne li va demanar al seu pare Peneu que la transformi en alguna cosa que li tregui la seva bellesa per tal de fugir d’Apol·lo. Peneu, la transforma en arbre (llorer) i, Apol·lo encara s’enamora més de Dafne i s’abraça a ella dient-li que serà el seu arbre i que ornarà la seva cabellera amb la fulla del llorer. Per això, s’utilitza la fulla del llorer com a signe de victòria.
El quadre és una obra del pintor Giovanni Battista, també conegut com Gianbattista o Giambattista Tiepolo. Va ser un pintor i gravador rococó italià, considerat el darrer gran mestre de la pintura al fresc de la República de Venècia.
Aquesta obra es va crear a l’any 1744-1745 i està ubicada al Museu del Louvre, París.
Aquest mite es etiològic, perque explica com va nèixer el llorer i el significat que té, que és el simbol de victòria i dels triomfadors. Actualment, en els jocs Olímpics, als guanyadors se’ls otorga una corona de llorer, fent honor al mite d’Apol·lo i Dafne.
Valete! 😀
Salve!
Aquestes són les meves activitats de lectura:
56- Les fletxes de Cupido són d’or i tenen la punta afilada i lluent. El que li provoca a Apol·lo es que s’enamori bojament de la filla del riu Peneu, la nimfa Dafne.
57- Apol·lo era apassionat, era el fill de Júpiter i senyor de Delos, Claros, Tènedos i del palau reial de Pàtara, el déu dels oracles, de la música, de la poesia i de les arts i l’inventor de la medicina.
Dafne era una nimfa molt bella, era la filla del riu Peneu i els seus ulls eren brillants com estels.
59- La característica que presenta el llorer és que és el símbol del triomf, la victòria i els guanyadors.
Valete! 😀
Salve!
Aquest és el poema que he fet sobre Apol·lo i Dafne, espero que us agradi!
Oh Dafne, bella nimfa,
m’has pres el cor i la vida.
De tu estic enamorat,
i em tens el cor robat.
Cupido em va injectar l’amor per tu,
i tu, en canvi em vols tenir ben lluny.
Així em fas mal,
i tu no ho veus ni ho veuràs mai.
Al teu pare li has demanat que et transformi,
però l’unic que fas es que més m’enamori.
Oh Dafne, bella ninfa,
que m’has pres el cor i la vida,
de tu sempre estaré enamorat,
encara que tu mai ho acceptaràs.
Ana Mª Falcón Durán.
Valete! 😀
Ana Mª, crec que el podries donar també a conèixer aquí.
Aquest quadre representa el mite d’Apol·lo i Dafne.
No explicaré el mite perquè molts companys ja ho han fet però aqui deixo un poema sobre ells de Garcilaso:
“A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos qu’el oro escurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aun bullendo ’staban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fue la causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh miserable estado, oh mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!”
Aquest mite es etiològic, perque explica com va nèixer el llorer i el significat que té, que és el simbol de victòria i dels triomfadors.
L’autor d’aquest quadre és Giovanni Battista Tiepolo(1745), va ser un pintor i gravador rococó italià.
Actualment aquest quadre està al Museo del Louvre, a França.
Pingback: Més referències mitològiques en l’art: Apol·lo i Dafne de Bernini | El fil del mite grec
Salvete!
El quadre és el mite de Dafne i Apol•lo, es diu “Dafne perseguida per l’Apol•lo” de Giovanni Battista Tiepolo, i es troba al museu del louvre.
Apol•lo, déu dels arquers, de la música, de la profecia i de la llum, era molt poderós, però no sempre afortunat en els seus amors. El seu primer amor va ser la nimfa Dafne, però ella ho va rebutjar. La violenta passió d’Apol•lo i la resistència de Dafne es devia al fet que Eros (Cupido), irritat per les bromes d’Apol•lo, li va disparar a ell una fletxa d’or perquè s’enamorés d’ella, mentre que a Dafne, li va dirigir una de plom perquè li rebutgés. Apol•lo va perseguir a Dafne amb tot tipus de súpliques amoroses, totes les quals rebutja fins a arribar a la vora del riu Peneu. Aquí just en el moment en què va a donar-li abast, ella demana ajuda al seu pare, el déu del riu, el qual la transforma en un llorer. Apol•lo es queda d’una peça. Al contrari que el seu pare Zeus, Apol•lo acceptava els rebutjos, encara que de vegades la venjança era terrible. Per exemple, quan la Sibil•la Deifobe li va rebutjar -tot i oferir-tants anys de vida com granso de terra pogués recollir-es va enfadar tant, que li va donar mil anys més de vida … però sense eterna joventut! Va passar la resta dels seus dies ficada en un pot, en Cumas, sense que se li considera el seu únic desig: la mort.
He trobat un poema de Francisco de Quevedo que diu així:
Francisco de Quevedo
«Tras vos un alquimista va corriendo,
Dafne, que llaman Sol ¿y vos, tan cruda?
vos os volvéis murciégalo sin duda,
pues vais del sol y de la luz huyendo.
Él os quiere gozar a lo que entiendo
si os coge en esta selva tosca y ruda,
su aljaba suena, está su bolsa muda,
el perro, pues no ladra, está muriendo.
Buhonero de signos y planetas,
viene haciendo ademanes y figuras
cargado de bochornos y cometas.»
Esto la dije, y en cortezas duras
de laurel se ingirió contra sus tretas,
y en escabeche el sol se quedó a oscuras.