Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

“L’engany seductor”, fotografia premiada al VI Concurso fotográfico Prósopon

Els alumnes de Clàssiques de l’IPM dia 10 de març vàrem assistir a les representacions de comèdia al teatre Joventut de L’Hospitalet de Llobregat dins el marc del XX Festival de Teatre Grecollatí. La fotografia “L’engany seductor” de l’alumna de 4t d’ESO de Llatí, Alexia Álvarez, en què va captar amb un mòbil i sense cap retoc informàtic el moment cabdal de la comèdia Cásina de Plaute interpretada pel grup KOMOS de l’IES Distrito Marítimo de Valencia, ha estat guardonada amb 100 euros en rebre el tercer premi en el VI Concurso Fotográfico Prósopon, a més, d’un lot de llibres Prósopon per al nostre centre per continuar estimant el teatre grecollatí.

VI Concurso fotográfico Prósopon

A veure si sabeu qui és la bella donzella: Càsina o Calinus?

Feliciter Alèxia per aquest magnífic reconeixement! També volem desitjar l’enhorabona a Sabela Suárez, del IES Ramón Menéndez Pidal de A Coruña i a Alba Suárez Fraga, del IES María Casares de Oleiro (A Coruña) per haver obtingut el primer i el segon premi respectivament. També volem transmetre el nostre agraïment a Prósopon per premiar “L’engany seductor” i sobretot per apropar el teatre als joves amb aquests festivals i d’una manera molt especial volem donar les gràcies a la Societat de teatre grecollatí de Catalunya, especialment a Begoña Usobiaga i a Carme Llitjós, coordinadores de Prósopon Catalunya, per donar-nos l’oportunitat d’assistir tots els anys a representacions juvenils de teatre grecollatí!

Ostium a càrrec d’Escarrufaverros de Campanet

Les baldufes Edublogs dels blocs de clàssiques de l’IPM

7 Replies

El proppassat dissabte 13 de juny a MediaLab Prado, Literatura grega a escena, L’Univers clàssic dels nostres mots i El fil del mite grec rebien en la categoria d’Alumnes de Batxillerat i d’Alumnes de Secundària les baldufes d’or, de plata i de bronze en els IX Premis Edublogs d’Espiral.

Els alumnes que varen afanyar-se a publicar la notícia del premi a El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena, un per curs, van ser els elegits d’anar a recollir el premi a Madrid.

Raül amb la baldufa d’or de Literatura grega a escena, Arnau amb la de plata de L’univers clàssic dels nostres mites i Noelia amb la de bronze de El fil del mite grec

Va ser un dia ben intens: vàrem agafar el primer tren AVE de Barcelona i vàrem tornar amb l’últim. Després de la cerimònia de lliurament dels premis, vàrem visitar la Feria del Libro en el parc del Retiro entre referents mitològics i llibreries de clàssiques, després vàrem anar al Museo Arqueológico Nacional i no ens vàrem perdre detall de les sales de Grècia i d’Hispània romana i per acabar ens vàrem passejar per les sales del Museo del Prado a la recerca dels referents clàssics en la pervivència dels grans artistes que hostatja aquesta magna pinacoteca.

Amb tanta baldufa, però, us asseguro que no cal que insistiu més, alumnes i direcció del centre, perquè els blocs de clàssiques de l’IPM ja no poden ser més premiats!

Arnau Lario i Margalida Capellà, Madrid 13 de juny de 2015

L’enhorabona a tots els participants, finalistes i guanyadors d’aquests Premis Espiral! Moltes gràcies al jurat i a l’organització dels Premis Edublogs d’Espiral. És possible treballar d’una altra manera, els blogs ho fan possible i vosaltres, alumnes, ho heu demostrat! Moltes gràcies, alumnes i col·laboradors de la blogosfera El Fil de les Clàssiques! Avant!

L’epigrafia romana a En Guàrdia!

5 Replies

Si diumenge passat us vàreu perdre l’excel·lent programa de ràdio En Guàrdia de Catalunya Ràdio sobre l’epigrafia romana, aquí el teniu per retrobar-lo (i comentar-lo) quan reprenguem les classes o escoltar.lo i gaudir.lo durant les vacances d’estiu. Enric Calpena i la dra. Isabel Rodà, membre recent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres i catedràtica d’Arqueologia de la UAB, tracten amb molt d’encert i d’una manera molt amena i entenedora els diferents àmbits (la llengua, l’onomàstica, l’estructura territorial, l’ordenament social, l’exèrcit, la toponímia…) sobre els quals permet ampliar coneixements l’epigrafia romana. Abans d’acabar, també es recrea una part del discurs de la dra. Rodà en el seu ingrés a la Reial Acadèmia de Bones Lletres: “Un episodi dintre de les humanitats: l’Epigrafia. Epigrafia «major» i «menor»: l’exemple del fabricant de teules Herenni Optat”.

Dra. Isabel Rodà llegint el seu discurs a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 12 de febrer del 2015 a les 7 del vespre.

Esdelibro concedeix dues mencions extraordinàries a dos treballs de clàssiques de l’IPM

3 Replies

Dos treballs de clàssiques del nostre centre han rebut una menció extraordinària del jurat del concurs Es de libro 2014/15 de CEDRO: el projecte de recerca de 4t Els orígens clàssics del cinema de Sara Martín, Judit Caballero i Paula Contreras i el treball de recerca de segon de batxillerat Menjar i beure a l’antiga Grècia de Rebeca Barroso i Ana Maria Falcón. L’enhorabona, alumnes dels treballs guardonats! L’enhorabona, alumnes! Podeu veure els treballs premiats aquí.

Menjar i beure a l’antiga Grècia, TR de Rebeca Barroso i Anna Mª Falcón

Els orígens clàssics del cinema. Projecte de recerca de 4t d’ESO de Laia Martín, Paula Contreras i Judith Caballero

No us perdeu aquest programa de ràdio “España vuelta y vuelta” de rtve.es en què els membres del jurat opinen sobre la qualitat dels treballs presentats i premiats i de la dificultat de triar un sol guardonat entre els finalistes.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://youtu.be/xqGRwDOlhxE[/youtube]

Anem al teatre! Mots de ritual per a Electra

1 Reply

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/E4oXjqC5R1k[/youtube]

Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre va ser escrita a París l’any 1958 durant el seu exili fins que retornà a Catalunya el 1962 i estrenada el 1974 (ara set anys després de la seva mort, s’ha representat al TNC). És una peça de 543 versos lliures introduïda amb un pròleg en prosa on explica els antecedents de la trama. Malauradament és una tragèdia molt poc coneguda del teatre català en què Palau i Fabre reflexiona, a partir de les seves vivències com a exiliat a França, sobre la funció de la tragèdia en la nostra societat amb la reescriptura del mite clàssic en què reflexiona sobre la necessitat de fer justícia per la sang vessada i alhora l’horror de qualsevol guerra, la separació de germans, l’evidència de desitjos, els amors enrevessats, els neguits… i la dificultat de fer justícia sense cometre de nou més injustícia i més venjança. La tragèdia, filla de la democràcia atenesa, és per a Palau i Fabre el llenguatge (implícit) de la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/61iUIzVMmbM[/youtube]

El dramaturg i director teatral Jordi Coca ha portat per primer cop aquesta obra, fent justícia al Palau i Fabre dramaturg, a un gran teatre públic, a la sala Tallers del TNC de Barcelona, fins aleshores sols s’havia representat a universitats i a sales alternatives, com a l’Espai Brossa. Jordi Coca allunya la tragèdia palaufabriana del franquisme i la fa universal tot i que a l’obra, es projecten imatges de la primera guerra mundial. Entre els canvis dramatúrgics, Coca ha desplaçat el monòleg d’Orestes i ha canviat l’indret on es retroben sense reconèixer-se Electra i Orestes. Reforçant així la teoria de Palau i Fabre, segons la qual els herois, tot i el destí, han de ser conscients dels seus actes. D’aquesta manera, gràcies a la humanitat que adquireixen, aconsegueixen una intensitat tràgica que els acosta a l’espectador.

L’exiliat Orestes retorna disposat a venjar la mort del seu pare Agamèmnon a mans de l’amant de la seva mare Clitemnestra, Egist. Es topa amb Electra, però ambdós germans fingeixen la seva identitat i entre tots dos es consumarà l’incest que portarà a la venjança.

No creguis que mai ningú comprengui
el que hem fet, el que has fet. Només tu i jo podrem
comprendre’ns l’un a l’altre, i parlar, i respirar,
i imitar això que sembla que és la vida.
Només tu i jo podrem mirar-nos en els ulls.
Però potser és això l’amor, i és més que tot.

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Per què Palau i Fabre es treu de la màniga aquest incest entre germans? Doncs, perquè en una Catalunya de postguerra, escindida després de la guerra civil, sols l’incest entre l’exiliat (Orestes) i la resistència clandestina (Electra) podia demostrar que calia la unió per aconseguir refer el país (Josep Palau i Fabre “El mirall embruixat” a Assaigs, articles i memòries), tot i que, com bé sabem el final d’en Franco va ser un altre. Ara bé, Orestes-Pílades no vol perdre la seva llibertat a les ordres d’Istar-Electra, és impactant la dialèctica que sorgeix entre els dos amants, una autèntica lluita de sexes, que ens revela l’opinió de Palau i Fabre sobre les relacions home-dona i ens aclareix que sols l’incest pot segellar el pacte de venjança (L’Electra de Josep Palau i Fabre, per la dra. Montserrat Jufresa):

¿Per què en front d’una dona, un home vol buidar-se
l’ànima sols pel cos, com si el cos fos en ella
més que els mots o els ulls?

Josep Palau i Fabre, Mots de ritual per a Electra

Mots de ritual per a Electra és una obra intensa però curta (aproximadament una hora) perquè la consciència no admet interrupció i l’espectacle no és interromput, tot i que el públic al final no sap si marxar o esperar-se. El teatre de Palau i Fabre, defugint el to aburgesat, és tancat, rigorós, premeditat, minoritari, de temps i espai reduït, mou consciències i fa reflexionar, representa el món i n’és exemple a seguir, un mirall del món amb paraules sense massa ornamentació amb la força del vers però amb un joc dialèctic ben encertat … tot plegat fa que els espectadors que en puguin gaudir també siguin pocs, perquè tal com ens va dir al final de l’obra Dafnis Balduz falta públic per assaborir els clàssics.

Per què una obra desconeguda per al públic, s’estrena amb adaptacions i innovacions importants? Per què durant tan pocs dies? És admissible la venjança? Cal venjança per fer justícia? En qui cal delegar la venjança? En els tribunals de justícia o exercint la violència? Qui són les Erínies? Què vetllen? Quin és el paper de la dona? Per què el paper d’Orestes envers la força d’Electra és tan difícil en el segle XXI? Per què Orestes és tan diferent? Per què costa tant interpretar el seu paper a un home jove de la nostra època? Per què s’ha d’assumir la responsabilitat dels actes? És una obra pacifista? Com són els personatges palaufabrians?… Si voleu trobar respostes a aquestes preguntes no us perdeu l’obra, si en teniu ocasió, i mentrestant visioneu el col·loqui “Mots de ritual per a Electra” , fet el 8 de maig i conduït per la novel·lista Maria Barbal, juntament amb el director Jordi Coca, i els actors i actrius de la companyia.

[youtube]https://youtu.be/I0l4YCgB6qE[/youtube]

N.B.: No us perdeu la ressenya i les entrevistes a alumnes i professor de l’escola Patufet de Barcelona i a l’actor Dafnis Balduz (Orestes) que va fer l’alumna Camila Arigón el dia que vàrem anar a veure Mots de ritual per a Electra de Josep Palau i Fabre al TNC i ho ha publicat al seu bloc-Treball de recerca Cartellera de teatre clàssic a Barcelona.

Camila i Dafnis Balduz

Amb els centaures d’or a la ràdio

1 Reply

L’Arnau Lario Devesa i una servidora ens estem convertint sense adonar-nos en tertulians de Ràdio Premià de Mar. Aquest cop ha estat arran de rebre el seu bloc-treball de recerca Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia un centaure d’or de l’associació de professorat de clàssiques d’arreu de l’estat Chiron. Cada any en el Dia d’Internet, Chiron premia amb un centaure d’or aquells blocs d’estudiants que es distingeixen per deixar constància a la xarxa del llatí, del grec, o de la cultura clàssica en els seus diferents aspectes.

Enguany, els blogs guardonats han estat:

Reconstrucció històrica. Un nou nivel d’empatia, bloc personal de batxillerat, d’Arnau Lario Devesa

El fil del mite Grec

Siringa, la música de l’antiga Grècia, bloc personal de batxillerat, de Marina Salas Zamora, una aràcnida de l’INS Isaac Albéniz (Badalona).

Volem agrair des de l’institut Premià de Mar i sobretot des de la blogosfera aràcnida aquest reconeixement. Lola Busquets del programa Tot d’una de Ràdio Premià de Mar s’ha interessat per aquest nou premi, com pel d’Edublogs, i ahir ens va convidar a obrir amb una llarga entrevista el seu programa matinal.

Amb tant de premi i reconeixement a la feina feta a les aules de clàssiques, només puc dir GRÀCIES i desitjar que les matèries de clàssiques no perillin en el nou currículum que aquests dies s’està elaborant en el nostre centre i arreu. Esperem, doncs, que a casa nostra no ens hàgim de posar la toga i sortir al carrer per reivindicar encara més el grec, el llatí i la cultura clàssica. Per molts anys i avant!

Què seria de les nostres classes sense Internet?

11 Replies

Avui se celebra des de fa deu anys el Dia Mundial d’Internet. Què seria de les nostres vides diàries sense Internet? Tot i el rebuig inicial a les noves tecnologies, aquestes si són superiors s’acaben sempre imposant: la impremta, la màquina de vapor, el cotxe,… i sens dubte les tecnologies digitals ens ofereixen un millor nivell de vida per a les persones i, en general, per a la societat. Ara bé se n’ha de fer un bon ús i tothom hi ha de tenir accés i ja sabem que no tothom en té -molts dels alumnes de clàssiques sols tenen accés a l’hora de classe a l’institut. Ens queda encara molt camí per fer! Avant!

Fa vuit anys que el company Joan Marc Ramos, professor de català d’aleshores institut Cristòfol Ferrer, em va obrir el camí envers aquesta nova manera de fer i d’ensenyar, els companys de Chiron em varen donar la mà sota amb els auspicis de l’estimat Hermes, i ara ja no recordo com eren les meves classes abans de fer-les connectats a la xarxa. Podria fer-les ara sense Internet? És possible obviar la xarxa?… Estem avançant cap a final de curs i, un any, més cauen els reconeixements a la feina feta a la xarxa (no us hi acostumeu, això no acostuma a passar massa!), aviat alguns us examinareu de les PAU (aquestes proves o la revàlida, de ben segur, aviat seran també via Internet!) i és hora de reflexionar sobre la tasca diària a l’aula.

Pel que fa a la feina digital, em cal agrair a l’equip directiu que em deixi treballar en una aula d’informàtica amb connexió a Internet, pel que fa als alumnes i col·laboradors (alumnes i professors no sols del nostre centre sinó també d’altres centres -especialment de l’Albéniz de Badalona, professors jubilats, pares, mares i avis d’alumnes, ex alumnes…) el fet de reprendre cada any aquest nostre fil clàssic i continuar compartint coneixement a la xarxa amb creativitat i innovació; a les institucions, associacions perquè ens premien la feina feta, la dedicació i l’esforç esmerçats en demostrar que tot és possible i que entre tots podem i, entre d’altres, a Ràdio Premià de Mar per fer-ne difusió.

Aquests curs nou alumnes han fet el treball de recerca de segon de batxillerat en format digital, ben aviat algun grup de quart també en farà el seu projecte de recerca, tal com varen fer el curs passat amb Els orígens clàssics del cinema, a més de les xarxes socials, l’espai Moodle, centre d’ordre curricular i qualificador a l’abast de l’alumnat, tots els blocs de clàssiques de l’IPM continuen en actiu, tant El fil de les clàssiques, com Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Nike, Literatura grega a escena, Non omnis moriar. Tòpics horacians, L’univers clàssic dels nostres mots, El fil del mite grec…

Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia ja ha començat la cursa de reconeixements: divendres passat rebia el segon Premi Hèracles del XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides») al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina, organitzat per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics) i per tercer cop Ràdio Premià li ha donat difusió i aquest cop amb una llarga entrevista a l’Arnau Lario.

Tres blocs de Clàssiques de l’IPM seran guardonats amb una baldufa dia 13 de juny a Madrid en el IX Premi Espiral Edublogs: El fil del mite grec, L’univers clàssic dels nostres mots i Literatura grega a escena (no us perdeu com veuen la feina digital i el reconeixement la Noelia, l’Arnau i el Raül)… Moltes gràcies! Què més puc desitjar!

El més important, però, és que estem a punt d’acomiadar una nova promoció d’alumnes de Grec i de Llatí del Batxillerat Humanístic (què passarà el curs vinent? encara no ho sabem!). La promoció que enguany acaba és ja la quarta del nou IPM i tota ella digital, com les últimes del Cristòfol. Per no fer un lleig a la tradició i per donar-vos molta sort, estimats alumnes, en els exàmens finals, PAU, exàmens extraordinaris… i sobretot en la vida us agraeixo les estones que hem passat junts (que han estat moltes, els dilluns tres hores i la resta de dies un parell…), aprenent tots plegats, tot i que alguns, un dia o altre us penedireu del que heu desaprofitat. És l’hora dels adéus, tot i que encara queda camí (preparació PAU, festa de promoció, viatge a Roma..), vet aquí aquest petit muntatge, fet amb tot l’amor, però amb pocs mitjans i menys temps. Espero que us agradi, alumnes de segon, almenys per desitjar-vos tota la sort del món:

[youtube]https://youtu.be/6uoikJ7F4Yk[/youtube]

De finalistes al IX Premi Espiral Edublogs a guanyadors!

10 Replies

Els tres blocs de Clàssiques de l’IPM que van quedar finalistes al IX Premi Espiral Edublogs ahir vam saber que tots tres són guanyadors! FELICITER, discipuli discipulaeque!

L’ENHORABONA a tots els participants, organitzadors i premiats! L’institut Premià de Mar i les Clàssiques estan d’enhorabona gràcies a vosaltres, alumnes i col·laboradors! Dia 13 de juny a Madrid se sabrà quina baldufa premia cada un: or, plata o argent. Espero i desitjo que aquesta vegada el meu somni es faci realitat i, tot i el magnífic vídeo d’agraïment que van preparar els alumnes de Llatí de 2n de Batxillerat i que l’organització dels premis va projectar el dia de la cerimònia en la passada edició, m’agradaria que algun alumne, en representació de tots, també hi pogués ser present. Vosaltres en sou els autèntics protagonistes i, per tant, els guanyadors! Us mereixeu viure en primera persona el lliurament del premi!

El Premi Espiral d’Edublogs que el 2008 va premiar en la categoria de professors El Fil de les clàssiques i en la categoria d’alumnes de batxillerat el 2011 i el 2014 respectivament Aracne fila i fila i Non omnis moriar acaba de fer públics els guanyadors de la IX edició i, com dèiem abans, entre els blocs guanyadors d’alumnes de secundària hi ha El fil del mite grec i en la categoria d’alumnes de batxillerat, Literatura grega a escena i L’univers clàssic dels nostres mots.

Els blogs no estan morts i el treball col·laboratiu i cooperativa en la blogosfera clàssica continua ben viu i, a més ben reconegut; per tant, avant i moltes gràcies per fer-ho possible!

La Reconstrucció històrica en format bloc premiada al XI Premi Hèracles!

10 Replies

El proppassat divendres dia 8 de maig el treball de recerca en format bloc Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia de l’alumne Arnau Lario Devesa de segon de batxillerat va rebre a la sala de Graus de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona el segon premi al XI Premi Hèracles («Les pomes del jardí de les Hespèrides»).

XI Premi Hèracles “Les pomes del jardí de les Hespèrides”

El Premi Hèracles al millor Treball de Recerca de Batxillerat a Catalunya dins l’àmbit de les llengües i cultures grega i llatina és organitzat anualment per la Secció catalana de la SEEC (Societat Espanyola d’Estudis Clàssics).

Enlluernats d’emoció!. Foto de la Secció Catalana de la SEEC

Tot el meu agraïment a l’Arnau per haver-me elegit com a tutora i deixar-me acompanyar-lo en aquest camí de descoberta i de recerca, al jurat del Premi Hèracles per aquest reconeixement a la reconstrucció històrica i al format digital dels treballs de recerca, a tots els entrevistats, alumnes, institucions pel seu temps i dedicació i d’una manera molt especial a Ricard LLop del grup Barcino Oriens, als pares de l’Arnau, en Josep i na Teresa, i al meu alumne de Grec 1 en Guillem Acien.

L’enhorabona a les dues alumnes i tutores dels treballs premiats (1r premi i tercer premi) i també als treballs acceptats i als seus tutors.