Durant tota l`estona que va estar estirada d`esquena no va dir res. Només quan ell va acabar va aixecar una mica el cap del coixí i va dir somrient:
-Què m`estàs fent? Que em vols menjar, ara que ja m`has ben adobat?
-Que bé, mmm –va fer ell. I li va estimar els dits del peu, i el genoll, i la cuixa i la panxa i el pit i les aixelles i la barbeta. I al final va estimar-la darrere les orelles.
-Mmm, tens gust de llimona.
-Sóc tan àcida com la llimona? –va riure.
-Tan bona i fresca com la llimona.
-Saps què és la primera cosa en què em vaig fixar de tu? –va preguntar ell després d`una estona.
Ella va fer que sí.
-Si descomptem els cabells, és clar.
Ella va tornar a fer que sí amb el cap.
-En la teva orella.
-L`orella? En tinc dues com tothom. Que potser pensaves que només en tenia una?
-Buffff. Era la dreta, aquesta d`aquí.
-Ah!
-Saps què és el primer que em va cridar l`atenció de tu? –va fer ella.
-No.
-Que sempre fossis allà a l`autobús mirant-me encantat. Vaig pensar. Aquest segur que ha pres sopa de badoc per esmorzar…
NILSSON, Per: Si truca l`Anna. Barcelona, Columna, 2001, Columna Jove, 160, pp. 95-96.