Va començar amb una riallada irònica.
-Que has menjat sopa de badoc o què, per dinar?
-Buff –va rondinar-. No, carn indonèsia, però no estava gens malament… pfff… i dos plàtans…
-Avui jo tampoc he menjat res d`assenyat i ara tinc una gana que em cargolo, no podríem fer alguna cosa?
-Oh i tant –va dir recuperant de nou la parla-. Beguda i entrepans segur que en trobem. I per cert, que jo sóc un especialista preparant tes.
-Ah, però jo faig els millors entrepans de Suècia –va dir contenta.
-I nosaltres tenim la millor melmelada d`Escadinàvia a la nevera.
-I jo vaig batre el rècord mundial de decoració de tovallons: els cigne, el sé fer amb els ulls clucs!
-Si tu fas els entrepans i doblegues els tovallons, jo faré te i obriré el pot de melmelada. Apa vine…
Van córrer cap a la cuina.
Una hora després seien l`un davant de l`altra a la taula de la cuina.
-Mmmm, ara ho entenc, que guanyessis el premi suec de preparar entrepans. Molts bons. Mmm –va fer mentre s`eixugava unes molles de la boca-. Però pel que fa al cigne, no m`acaba de fer el pes. Sembla més aviat un… un… sí, un tovalló arrugat!
-Aquests tovallons no van bé –va respondre amb la boca plena de melmelada-. I el color tampoc. No puc fer cignes vermells!
NILSSON, Per: Si truca l`Anna. Barcelona, Columna, 2001, Columna Jove, 160, pp. 86-87