-Fas molt bé –va dir tot d`una en Samuel-. Fas bé d`anar-te`n. Però no jo tinc prou forces per fer-ho. Ara mateix no.
-Potser trobaràs algú que et pugui fer el sopar.
-Ja ho solucionaré.
-És important que salis les patates quan les coguis. I que el foc no sigui gaire fort.
En Samuel va assentir amb el cap.
-Ho recordaré.
-Per bullir els ous acostumo a comptar fins a dos-cents. Aleshores queden com a tu t`agraden.
-Comtes ràpid o a poc a poc?
En Joel va comptar. En Samuel va assentir amb el cap. Ho recordaria.
-Has de posar aigua freda al cassó de coure les farinetes. Si no, és gairebé impossible rentar-lo.
En Samuel va prometre que faria el que deia en Joel. Aleshores va arribar el tren a l`andana.
Es van donar la mà. Tots dos tenien un nus a la gola.
-T`escriuré –va dir en Joel-. Quan sàpiga en quin vaixell aniré.
-Recordaré això del cassó de les farinetes –va dir en Samuel-. Posar-hi aigua freda. Si no serà molt difícil rentar-lo.
Després no hi va haver res més a dir.
MANKELL, Henning (2007): Viatge a la fi del món. Barcelona. Columna, Columna jove, 227, pàg. 171.
Textos en PDF de Viatge a la fi del món
