Nikolai Rimski-Kórsakov (Tijvin 18 de març de 1844– Liubensk 21 de juny de 1908).

Compositor i professor de música rus és conegut especialment per ser l’autor d’El vol del borinot i de Sheherezade.

“Sheherazade” és una suite simfònica (música per a orquestra) basada en els contes de Les mil i una nits. Explica la llegenda que a Bagdad hi havia un visir de molt mal caràcter. Cansat que la seva dona l’enganyi pren la decisió de casarse cada dia amb una noia jove i verge, a qui matarà l’endemà. Sheherezade és la verge que li proposa al visir  que no la mati fins que no li hagi acabat d’explicar tots els contes. Ella li explica una història durant 1001 nits fins que finalment, cautivat per les seves narracions,  el monarca decideix deixar-la en vida.

La música de Sheherezade, molt utilitzada en el cinema,  ens transporta al món de les mil i una nits. Tanqueu els ulls i imagineu-vos la història.   

“Sheherezade” :  NIKOLAI RIMSKI-KORSAKOV; 1r Moviment   Sheherezade

“El vol del borinot”, és un interludi orquestral que Korsakov va escriure per la seva òpera El conte del Tzar Saltan. Aquest fragment descriu com el fill de tzar, el príncep Gvidon,  es converteix en insecte per poder volar cap al seu pare i explicar-li que encara es viu. Us deixo l’audició segur que l’heu sentit moltes vegades!

“El vol del borinot” :  NIKOLAI RIMSKI-KORSAKOV    El vol del borinot

Una mica tard perquè el seu aniversari va ser el dia 14,  avui us faré cinc cèntims de George Philip Telemann. Algú el coneix?

Juntament amb J.S.Bach i G.F.Händel va ser un dels músics del barroc alemany més importants. De fet, en el seu temps va ser considerat més important que Bach i només quan Telemann va decidir que no volia la plaça de Kantor de l’esglèsia de Sant Tomàs de Leipzig, Bach la va poder agafar.

De la seva música el que sempre m’ha cridat més l’atenció és un conjunt de suites i concerts per a orquestra que ell va titular Tafelmusik, és a dir música de sobretaula o com diríem avui música per prendre cafè. És a dir música per acompanyar festes, banquets i celebracions vàries que feien a les sales o als jardins dels palaus (us imagineu el pobre compositor escrivint música pensant que ningú se l’escoltaria!)

G.P. Telemann Tafelmusik

Frédéric Chopin és un músic amb unes característiques molt especials pel moment en que va viure -el Romanticisme– i per les seves circumstàncies personals: la seva malaltia -tuberculosi (la típica malaltia dels romàntics), la seva convivència amb George Sand (l’escriptora francesa que va revolucionar el món romàntic  i amb qui ell vivia sense estar casats).

L’any 1838 Chopin va passar una llarga temporada a Mallorca, a la Cartoixa de Valldemosa. Una nit plou… i una gota d’aigua no para de gotejar obsessivament la seva taulada… neix “La gota d’aigua“. Aquest és el nom amb què popularment es coneix el que és el Preludi en Re bemoll major, op. 28 num. 15.

Escolteu aquesta petita peça per a piano i intenteu imaginar tot el que l’autor descriu musicalment: una música plena de sentiments, de melangia, d’angoixa pel que pressentia que podia passar a la seva companya i al seu fill, Maurici.

Ah! i escolteu l’implacable i imparable La bemoll que la ma esquerra repeteix i repeteix incasable i obssessivament.

Preludi en Re bemoll Major “La gota d’aigua”     Preludi 

Aquest dijous Antonio Vivaldi hauria fet 332 anys. Conegut com “il prete rosso” (el capellà pèl-roig), va escriure al voltant de 770 obres, entre les quals hi ha 477 concerts i 46 òperes.

Tothom el coneix per ser el compositor dels quatre concerts “Les quatre estacions”.  Però el que potser no sabeu és que va ser director durant bona part de la seva vida d’un orfanat per a nenes: l’Ospedale della Pietà.  Allí ensenyava música a totes les noies que es quedaven sense pares i es diu que l’orquestra que allí hi va haver era tant bona, que fins i tot gent d’arreu d’Europa anava espressament  a Venècia només per escoltar tocar les “noies de Vivaldi”.

Va morir el 1740 a Viena en la més absoluta misèria i completament oblidat!

1. Si voleu escoltar música de Vivaldi i passar-ho bé, entreu a “La tardor” de Vivaldi

2. Aquí teniu un musicograma-video del concert “La primavera” (el primer moviment). Es tracta d’un bon exemple de  música descriptiva.