Aníbal, el pitjor malson de Roma (2006)

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Aníbal ( Aníbal: el pitjor malson de Roma)
  • Director i guionistes:  Edward Bazalgette,Matthew Faulk, Mark Skeet
  • Any d’estrena:  2006
  • Durada: 89 min.
  • Repartiment:  Alexander Siddig, Emilio Doorgasingh, Mido Hamada, Hristo Mitzkov, Shaun Dingwall, Tristan Gemmill, Ben Cross, Valentin Ganev, Bashar Rahal, Rob Dixon
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original:  Angles
  • Gènere: Acció, Drama, Biogràfic, Històric.

ARGUMENT

Aníbal, el malson de Roma  un jove de 26 anys, explora al home darrera del mite,  rellevant  el que va ser lo que el va portar a convertir-se en una ment mestra de una de les campanyes militars més audaces de la historia mundial.  Aníbal va aconseguir  frenar el avanç del Imperi Romà, portar a les seves tropes a través dels Pirineus i els Alps, davant les mateixes portes de Roma , desafiant al enemic de la seva pròpia terra. La vida de un dels majors estrategues, arriba a la ma de la BBC (British Broadcasting Corporation, cadena anglesa), en aquesta fabulosa superproducció que combina el drama, amb les ultimes investigacions històriques i  l’art de les animacions digitals, per portar a terme que la Historia  revisqui a la pantalla, i per  a tots els públics.

TRÀILER

CRITICA

Aníbal va ser un dels majors conductors d’homes que mai ha existit, i també un dels pocs grans líders militars. Aquesta modesta producció televisiva és una bona manera d’apropar-nos a la seva figura. Té alguns error de ambientació que no són adients, i algunes llicències històriques, però en general es bastant respectuosa, la reconstrucció de la Batalla de Cannas, és la major  obra d’Aníbal, ja que és magnífica!
Aníbal Barca es probablement l’únic  o un dels pocs grans conquistadors amb una  intel·ligència superlativa i  amb capacitat de superació, (vencedor dels Alps i gran estratega de Cartago) que ens ha arribat en exclusiva pels fonts dels seus enemics romans, que el van odiar com a la Pesta, encara i així, no deixaven de respectar-lo, i en no pocs casos, admirar-lo. A  més Corneli Nepote el va batejar com el més gran general que havia existit.

Alexander Siddig encapçala aquest repartiment d’un producte digne al que li  falta pressupost per establir unes cotes, que el portin a un nivell més elevat, recreant batalles tan apocalíptiques com la de Zama, on bona part del Mediterrani estava en joc.

Dintre del seus límits, aquest apropament al enemic a les seves portes, es digne d’elogi, i admirable en les seves pretensions, encara que Aníbal Barca i la seva
època continua esperant aquella pel·lícula o sèrie televisiva a gran escala que ens apropa a aquell futur fenomen terrible i fascinant que va ser la segona guerra Púnica.

Alexia Álvarez Pàmies

4t B d’ESO (Opt. llatí)

La túnica sagrada

Fitxa tècnica

  • Títol: La túnica sagrada
  • Títol original: The Robe
  • Direcció: Henry Koster
  • Producció: Frank Ross
  • País: Estats Units
  • Any: 1953
  • Duració: 135 minuts
  • Gènere: Drama, Històrica
  • Repartiment: Richard Burton, Jean Simmons, Victor Mature, Jay Robinson, Richard Boone, Leon Askin, Michael Rennie, Dean Jagger, Torin Thatcher, Betta St. John, Jeff Morrow, Ernest Thesiger, Dawn Addams, Bess Flowers

Argument

A la Roma de Tiberi, Marcel Gal-li troba Diana en una subhasta d’esclaus. Ella estava enamorada d’ell des que eren nens. Ara ella era la xicota de l’emperador Calígula. Marcel s’enfronta en una violenta subhasta amb Calígula, el fill de Tiberi.

L’emperador, assabentat del problema, castiga Marcel enviant-lo a Palestina. Quan hi arriba, la seva vida canvia per sempre quan, al peu de la creu, guanya la túnica de Crist en un joc d’apostes.

Tràiler

Imatge de previsualització de YouTube

Crítica

La túnica Sagrada ens explica una història ambientada en els principis del cristianisme. Tracta de l’atracció que un oficial romà sent cap a una túnica i cap a l’home que la va portar (Jesucrist) i de com es veu obligat a triar entre ser cristià o romà.

El missatge de la pel.lícula arriba a l’espectador amb força i fa sentir els sentiments i sensacions del protagonista. És una història realment intensa i molt ben construïda, potser una mica lenta, encara que protagonitzada per bons actors, una gran ambientació i sobretot una molt bona banda sonora que dona un pur sentiment de tristesa . Per últim, diré que té un final sorprenent i poc habitual.

Totalment recomanable per a tots aquells a qui agradi el cinema històric, però sobretot per als amants de les bones històries i ben explicades.

La recomano per al públic a partir de 15 anys, per així aconseguir entendre la pel.lícula en la seva totalitat.

El millor:

– La història. T’hi fiques de ple i pateixes amb el protagonista.

– La banda sonora. Introdueix molt el públic en la història.

El pitjor:

– A vegades perd el ritme i es pot fer una mica lenta.

Miquel Saborit. Llatí 4t.

Julius Caesar d’Edward C. Carfagno

FITXA TÈCNICA

Nom original: Julius Caesar

Direcció: Edward C. Carfagno

Guió: Joseph Leo Mankiewicz, adaptació d’un relat de William Shakespeare

Any d’estrena: 1953

Durada: 120min– 2hores

País d’origen: Estats-Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Històric, Pèplum

Repartiment: James Mason, Marlon Brando, John Gielgud, Louis Calhern, Edmond O’Brien, Greer Garson, Deborah Kerr, Douglas Watson, Ian Wolfe, John Lupton, John Parrish, Alan Napier

ARGUMENT

Juli Cèsar, ambiciós líder polític, està determinat a esdevenir dictador. És acollit triomfalment a Roma en la celebració dels Lupercals. Els senadors (i en particular Cassius), per la reacció de la multitud, arriben a considerar-ho com una amenaça per a Roma. Però la popularitat que gaudeix Cèsar posa difícil tot complot contra ell.

Una metàfora del possible futur podria ser que, una forta tempesta s’abat sobre Roma. Brutus reflexiona sobre la seva conducta, ja que promet conspirar contra l’emperador, adonant-se que la conspiració podria realment fer d’ell un assassí. Finalment, gràcies a Cassius i als altres, Brutus aconsegueix considerar aquest acte com benèfic. Tanmateix, Brutus dissuadeix els conspiradors de matar també Marc Antoni. Cèsar, ja posat en guàrdia per un endeví i Calpúrnia, la seva dona, ignora els seus consells i torna al Senat. És apunyalat per Cassi, Brutus i els altres.

Però encara la mort, això no ha acabat, i passaran moltes coses que faran que el futur de Roma sigui totalment diferent al que pensaven.

PEL·LÍCULA COMPLETA

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

Potser no és una de les millors pel·lícules que es puguin veure, però si una de les que millor t’explica la història d’aquest emperador de Roma. En els nostres temps veure aquesta pel·lícula se’ns faria una mica estrany, ja que és en blanc i negre, i perquè és molt antiga. Però si que hem de dir, que potser en algun moment s’hauria de veure, perquè és un clàssic, i és una pel·lícula que ha guanyat molts premis cinematogràfics. Els que estimin la història romana, aquesta pel·lícula és molt bona per a ells, ja que es veu clarament com era la vida dels ciutadans de Roma, tant els de la classe alta, com la classe baixa. És veritat que potser no és la millor, i que potser la clàssica de Gladiator, per tal de ser més nova, sobrepassi les exspectatives, però aquesta pel·lícula, no està malament per veure-la una tarda perduda de diumenge, en un dia fosc i poc agradable

Luca Fernàndez                                                                                                               4ESO LLATÍ opt.3

La llegenda d’Eneas

La llegenda d'Eneas

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: La Leggenda di Enea
  • Director: Giorgio Venturini. 
  • Guionistes: Albert Band, Ugo Liberatore, Luigi Mangini, Arrigo Montanari, Nino Stresa (Poema épico: Publius Vergilius Maro)
  • Any d’estrena: 1962.
  • Durada: 95 min
  • Repartiment: Steve Reeves, Carla Marlier, Liana Ofrei, Giacomo Rossi-Stuart, Mario Ferrari, Lulla Selli, Maurice Poli, Luciano Benetti, Pietro Capanna, Enzo Fiermonte, Charles Band. 
  • País d’origen: Itàlia.
  • Idioma original: italià.
  • Gènere: Fantàstic, aventures. Antiga Roma.

ARGUMENT:

Eneas, fill de la deessa Venus i un mortal, Anquises, és gendre de Príam, rei de Troia. Quan la ciutat és destruïda ell sobreviu. L’esperit del seu pare li mostra quina és la seva missió perquè no es perdi la nissaga del seu poble. S’ha d’adreçar al Laci i fundar allà una ciutat que serà gran i poderosa. El camí no serà fàcil i s’enfrontarà a una sèrie de vicissituds, però la revelació de l’oracle de la futura glòria de Roma és un dels motors principals per continuar avançant. Així Eneas es converteix, junt amb altres fugitius de Troia que el seguiran, en l’heroi fundador del que serà l’Imperi Romà.

TRÀILER:

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA: 

La llegenda d’Eneas és una bona pel·lícula, original i entretinguda, tot i que no deixa de ser una antiga i això influeix a la meva opinió sobre ella. Durant la història, que es feia una mica lenta a moments degut al vocabulari i escenes concretes de la trama, vaig detectar una sèrie de problemes que sortien del context històric.

Per començar, els fundadors de la ciutat de Roma van ser els bessons Ròmul i Rem, i aquesta es va formar arrel d’un homicidi ja que es diu que Ròmul va ser el primer rei de Roma, però que al poc temps va matar al seu germà bessó Rem i es va apoderar del regne.

També hi ha alguns errors sobre les dates de la fundació de Roma i petits detalls que, torno a repetir, surten del context històric.

Tot i així és una pel·lícula prou bona per la data en la que es va rodar i pels amants de les pel·lícules de romans és molt recomanable.

A la pel·lícula idealitzen constantment l’heroi, mostrant tots els aspectes que es consideraven positius del poble romà, remarcant l’esforç i la voluntat de treball i superació de les dificultats.

Finalment em queda dir que és una pel·lícula amb força acció que enganxa al públic a mirar-la però té un petit inconvenient, si no ets un fidel seguidor d’aquest tipus de pel·lícules potser no li acabes de trobar l’encant.

Júlia Calvo
4rt ESO, Llatí opt.3

Jo, Claudi d’Herbert Wise

Fitxa Tècnica

Nom original: I, Claudius

Director i guionistes: Herbert Wise (director), Jack Pulman, Robert Graves (Guionistes).

Any d’estrena: 1976

Durada: 13 capítols d’un total de 650 min.

Repartiment: Sian Phillips (Livia), Derek Jacobi (Claudi), John Hurt (Calígula) i Brian Blessed (August).

País d’origen: Anglaterra

Idioma original: Anglès

Gènere: Ficció històrica

Jo, Claudi és una de les sèries que millor ens mostra els cicles de poder a la Roma imperial i les conspiracions i traïcions que  els romans feien per arribar al poder, una lluita constant entre aquest per l’ambició de controlar els destins de l’imperi més poderós de l’època antiga.

 Argument

Jo, Claudi segueix la història de Roma, explicada per l’emperador Claudi, des de la mort de Marcel ( nebot d’August) fins la mort del mateix Claudi, passant per l’època dels emperadors Tiberi i el boig Cal·lígula a través d’una infinitat de traïcions i conspiracions que van caracteritzar la Roma imperial durant tota la seva història.

Tràiler
Imatge de previsualització de YouTube

Crítica

Opinió Pública: He buscat opinions de diferents periòdics espanyols per conèixer si aquesta sèrie és veritablement una bona producció. M’ha cridat l’atenció un article de “El País” que diu: ” Uno de los mejores productos televisivos de la historia, magnífica descripción de los entresijos del poder.La serie no ha envejecido nada “. Per veure l’article complet Aquí

Opinió personal: M’ha agradat investigar coses d’aquesta sèrie ja que és una sèrie que mostra molt bé la lluita pel poder i explica com era la Roma més secreta, amb les seves conspiracions i traïcions que van marcar la seva història. Jo diria que seria l’equivalent a la sèrie actual de “Joc de trons” (Game of thrones), que també tracta de la lluita pel poder, al segle XX.
Si la voleu veure sencera la trobareu aquí.

Carlos Thiriet Chaparro   4 E Llatí                                                                                                          Ins Premià de Mar

Ròmul i Rem (1961), de Sergio Corbucci

FITXA TÈCNICA

Nom originalRomolo e Remo (en anglès, Duel of the Titans)
Director i guionistes: Sergio Corbucci com a director i com a guionistes: Sergio Corbucci, Ennio De Concini, Sergio Prosperi, Franco Rossetti, Duccio Tessari

Any d’estrena: 1961

Durada: 108 min

Repartiment: Steve Reeves, Gordon Scott, Virna Lisi, Franco Volpi, Laura Solari, Piero Lulli, José Greci, Gianni Musi

País d’origen: Itàlia i França

Idioma original: Italià

Gènere: Aventures, Acció, Drama

ARGUMENT

Després d’uns minuts inicials en què Rea Sílvia abandona els bessons, Ròmul i Rem i aquests són alletats per una lloba i després recollits per Fàustul, passen vint anys i Ròmul i Rem, desconeixent els seus orígens, segueixen sent pastors i lladres en el territoris d’Alba Longa, governada per Amuli. Quan pel moribund Fàustul, qui els ha criat durant anys, s’assabenten que el seu naixement està envoltat de misteri, l’ànim de Rem s’encén d’ambició i d’orgull. Els dos bessons assalten i incendien Alba Longa i rapten Júlia, la filla del rei dels Sabins. A causa de la ràbia d’un d’ells s’acaben separant i un d’ells mor, Rem. Acaba amb una veu en off que li dóna un to èpic: “Aquí termina la leyenda y empieza la historia de la ciudad más bella del mundo, la ciudad eterna, Roma”.

TRÀILER

No he trobat el tràiler però si la pel·lícula completa:

 

CRÍTICA

Ròmul i Rem és un dels mites més coneguts de la història de Roma. La pel·lícula explica molt bé aquest mite fundacional de Roma. Està molt ben ambientada, tot i que tampoc es pot esperar una gran ambientació de decorats d’una època, la de l’any 754 aC, de la qual no se’n sap massa cosa. Els personatges protagonistes (Steve Reeves i Gordon Scott) ho fan força bé, tot i que no poden exhibir tant els seus músculs com en altres pel·lícules amb aventures molt més fantàstiques. En aquesta pel·lícula, en canvi, mostren molts aspectes psicològics com la por, el patiment, la llibertat, la lluita, l’amor, la guerra…

Aquest pèplum relata la llegenda de Ròmul i Rem i els orígens de la fundació de Roma. Es basa en els fets recollits en els capítols del 3 al 7 del llibrer primer de l’obra de Tit Livi, Ab urbe condita. En la pel·lícula es poden diferenciar diferents etapes dels germans bessons, des que neixen fins que un d’ells, Rem, acaba sent assassinat pel seu germà Ròmul.

Tot i que és un pèplum d’aventures, ocupa un lloc de cabdal importància ja que el seu argument s’ajusta a la llegenda fundacional romana.

Maria Cancio

4t ESO, Llatí

Atila: home o dimoni, de Pietro Francisci

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Attila.

  • Director: Pietro Francisci.

  • Any d’estrena: 1954.

  • Durada:  100 minuts.

  • Repartiment: Anthony Quinn, Sophia Loren, Irene Papas ,Henri Vidal, Ettore Manni.

  • País d’origen: Itàlia.

  • Idioma original: Italià.

  • Gènere: Aventures i història.

ARGUMENT

La història es basa en l’any 450 dC. Els huns un poble de bàrbars irresistible dels deserts llunyans d’Àsia, impulsat per una fam insaciable de presa, s’està movent cap a les riques terres de l’oest de Germània. Són conduïts per un cap salvatge, el nom és tan parlat com el diable, com una amenaça com una espasa, es Atila.

Ezio, el general romà nascut a Pannònia, l’única persona que sap que Atila va ser una continuació de la legació amb els huns durant anys. Portava un missatge de l’imperi romà de Ravenna per al rei dels Huns Rua juntament amb el seu company Prisco. Després d’arribar al seu lloc, Ezio assabenta que el rei va morir. Bleda és la persona que està a favor de la pau i la tolerància, però Attila és de la persuasió contrària.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

Atila és una pel·lícula que tracta sobre l’Imperi Romà. En la pel·lícula es veu com la tribu dels huns comparteix rei, un que és diplomàtic, Bleda, i l’altre que és despietat, Atila. És una pel·lícula una mica antiga i per tant no hi ha molts efectes especials i els que hi ha no són molt bons. Però encara que sigui antiga, no és del tot dolenta i mostra bastant bé com vivien i els costums dels Huns.

Hi ha algunes escenes en les que ets fiques molt en la pel·lícula, i això és gràcies a la bona actuació dels actors. Encara que també hi ha escenes que són una mica avorrides. És una bona pel·lícula per passar l’estona i aprendre una mica d’història, encara que no sapiguem si la història que ens expliquen es verídica o no, ja que en moltes pel·lícules canvien la història per fer-la més atractiva o per no fer la pel·lícula tan llarga i que no es faci pesada.

En definitiva, és una bona pel·lícula que no és tant dolenta com sembla. Jo pensava que m’avorriria mirant-la però em vaig entretenir bastant. Si voleu una pel·lícula una mica més moderna podeu veure Atila l’Hun de Dick Lowry.

Paula Contreras, 4t ESO Llatí opt.3.

The Passion of the Christ

 FITXA TÈCNICA

  • Nom original: The Passion of the Christ
  • Director: 
  • Any d’estrena: 2004
  • Durada: 126 min.
  • Repartiment: James Caviezel, Maia Morgenstern, Christo Jivkov, Francesco De Vito, Monica Bellucci, Mattia Sbragia, Luca Lionello, Hristo Shopov, Claudia Gerini, Fabio Sartor.
  • País d’origen: Estats Units, Itàlia
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama, Històric, Biogràfic

ARGUMENT

Aquesta pel·lícula representa molt bé la vida de Jesús, sobretot durant les seves últimes dotze hores de vida com a humà. Veiem com al principi de la pel·lícula, se li apareix el diable dient-li si sap el patiment que l’espera a la vida.

Jesús és presentat davant Pilat  que és un governador romà a Palestina. Ell escolta les acusacions contra Jesús i creu que tenen molt a veure amb la política. Decideix delegar aquesta situació al Rei Herodes, qui decideix enviar-lo a mans de diverses autoritats romanes per tal que sigui jutjat.

Al cap d’uns dies, Pilat fa escollir al poble qui ha de sobreviure, si Jesús o l’assassí Barrabàs. Al final, el resultat va ser que Jesús havia de ser condemnat. El governador romà creu que matar el pobre home és massa i que ja havia pagat pels seus actes, però el poble volia que es produís una mort i ell va haver d’acceptar-ho.

Hi ha una escena a la pel·lícula en què es veu a Jesús carregant la creu fins al lloc on ha de ser crucificat. Quan ja està lligat a la creu preparat per ser mort, diu: “Tot està acabat, a les teves mans lliuro el meu esperit”, “Omnia finitur manus tuas commendo spiritum meum”, dirigint-se a la seva mare, Maria.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

La pel·lícula està molt ben ambientada i reflecteix molt bé com va ser la vida de Jesús, encara que molts fets que apareixen a la pel·lícula tothom els coneixia. La utilització d’una mena de “Flaishbacks” que ens fan veure molts moments que va passar amb la seva mare, fan que t’interessis més per la pel·lícula i que comprenguis molt millor la situació de Jesús en aquella època.

Penso que, independentment que una persona sigui religiosa o no, pot gaudir molt d’aquesta creació del director Mel Gibson, ja que és una mena de documental històric que reflecteix molts aspectes com el patiment, la crueltat, el sacrifici, la humilitat, la por i la mort. A més a més, hi ha molts referents clàssics amb l’aparició de personatges i paisatges romans.

Un fet que afavoreix molt la pel·lícula és que la podem trobar en llatí, arameu i hebreu, que són algunes de les llengües que es parlaven a l’època.

Quines expressions llatines que encara s’utilitzen avui heu entès?

Andrea Torrente, 4t ESO

Coriolanus de Ralph Fiennes

FITXA TÈCNICA

  • Nom original: Coriolanus
  • Director: Ralph Fiennes
  • Producció: Ralph Fiennes, Gabrielle Tana, Julia Taylor-Stanley y Colin Vaines.
  • Guionistes: John Logan; basat en l’obra de William Shakespeare.
  • Música: Ilan Eshkeri
  • Vestuari: Bojana Nikitovic
  • Any d’estrena: 20 gener de 2012 (a Regne Unit)
  • Durada: 123 min.
  • Repartiment: Ralph Fiennes (Cayo Marcio Coriolano), Gerard Butler (Tullus), Brian Cox (Menenius), Vanessa Redgrave (Volumnia), Jessica Chastain (Virgilia), James Nesbitt (Sicinius), Lubna Azabal (Tamora), Dragan Micanovic (Titus Lartius), John Kani (general Cominius).
  • País d’origen: Regne Unit
  • Idioma original: Anglès
  • Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquesta és una adaptació cinematogràfica de l’obra “Coriolà” de Shakespeare. Caius Martius «Coriolà» és un temut general romà del segle XXI que està en desacord amb la ciudad de Roma i els seus ciutadans. Sota la pressió de la seva mare Volumnia busca el càrrec de cònsul. Ha de relacionar-se amb les masses per que li cedeixin el vot però ell s’hi resisteix. El públic es nega a votar-lo i Coriolà amb la seva ira sol·licita un motí que fa que l’expulsin de Roma. L’heroi desterrat s’alia amb un dels seus enemics per venjar-se dels ciutadans.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

CRÍTICA

La principal semblança entre el Coriolà del segle V aC amb el protagonista de la pel·lícula és la personalitat heroica i valenta que el caracteritza. En la vida de tots dos la mare hi jugà un paper important. Coriolà fou candidat a cònsol tot i que no fou escollit. Coriolà planejà la venjança intentant evitar que el subministrament de blat arribés als plebeus. Així fou desterrat i lluitarà contra el seu propi país. Tant els personatges reals com els de la pel·lícula comparteixen els noms, cosa que els relaciona encara més, i les característiques del seu personatge corresponent: la mare que influencia, Coriolà candidat a senador, en Tullus rei dels enemics i futurs aliats, etc.

Si més no, és una bona representació de com hauria estat la vida de Coriolà si hagués viscut al segle XXI. Amb les armes d’avui dia en comptes d’espases, el vestuari d’avui dia i els costums i ideals de l’actualitat.

Judit Giménez

1r Batxillerat Llatí

Referents clàssics a V de Vendetta

Aquest apunt és per explicar la pel·lícula V de Vendetta, inspirada en herois tràgics grecs, i també per explicar els pocs referents clàssics que hi ha però es poden apreciar fàcilment

FITXA TÈCNICA:

  • Nom original: V for Vendetta
  • Director i guionistes: James McTeigue (director), Andy Wachowski, Lana Wachowski (guionistes)
  • Any d’estrena07/04/2006
  • Durada:132 min
  • Repartiment:
  • País d’origen:Regne Unit, Estats Units, Alemanya
  • Idioma original: Anglés
  • Gènere:Thriller, Acció, Fantástic

ARGUMENT:

“V de Vendetta” està ambientada en un futur pròxim: Anglaterra s’ha convertit en un estat totalitari i feixista. La pel·lícula narra la història d’ Evey (Natalie Portman), una jove de la classe treballadora que és rescatada d’una situació de vida o mort per un misteriós emmascarat conegut com V. V és un home summament complex, instruït, extravagant, tendre i intel·lectual, que dedica la seva vida a alliberar els ciutadans de les urpes d’aquells que els sotmeten mitjançant el terror. Però al mateix temps és amarg, solitari i

violent, i està obsessionat per la venjança personal. En la seva recerca per alliberar al poble d’Anglaterra de la corrupció i la crueltat que el seu govern l’ha enverinat, V condemnarà el caràcter tirànic dels seus dirigents i convidarà els ciutadans a unir-se a ell en les tenebres del Parlament el 5 de novembre: el dia de Guy Fawkes. Un dia com aquest de l’any 1605 Guy Fawkes va ser descobert en un túnel sota el Parlament amb 36 barrils de pólvora. En companyia d’altres conspiradors havia planificat el que més tard es coneixeria com «la conspiració de la pólvora» en reacció a la tirania del govern de Jacobo I. Fawkes i la resta de sabotejadors van ser penjats, esventrats i esquarterats, i el seu pla per enderrocar el govern mai va arribar a perpetrar. Reprenent l’esperit d’aquesta rebel·lió i com a commemoració d’aquell dia, V promet consumar la conspiració fallida del 5 novembre 1605 per la qual Fawkes va ser executat: detonar el Parlament. Quan Evey descobreix la veritat sobre el misteriós passat de V, també descobreix la seva pròpia veritat, i es converteix en el seu lleial aliada per executar un pla que pretén encendre la flama d’una revolució, tornar la llibertat i la justícia a una societat asfixiada per la crueltat i la corrupció.

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

 

CRÍTICA

1- En aquest cas el protagonista va ser empresonat per un règim feixista totalitari. Es diu V pel nombre de cel·la en la qual estava tancat (el 5 en nombres romans).

Cartell V de Vendetta

2- Vendetta, a més d’adquirir una gran habilitat dels experiments, és més intel·ligent, pensa més enllà del que el règim vol que pensi, és capaç de burlar totes les seves normes, mantenir ocult, és savi i es pot relacionar amb Ulisses.

3- Podeu veure diferents cartells de la pel·lícula durant tot l’apunt, i com heu pogut llegir abans, podreu veure com està representada la V en números romans al cartell!

 A “V de Vendetta” es poden aprendre alguns referents si els busques bé, ja que a primera vista no te n’adones, però al buscar i identificar algunes parts pots veure que encara que no estigui ambientada en l’època dels romans, hi han petites característiques, com els nombres.

 

Sabeu més referents clàssics que surten a la pel·lícula? Quins?

Abril Ramos, 4 ESO Llatí opt.3