Arxiu mensual: novembre de 2013

Persey Jackson y el mar de los monstruos

Publicat el per
21

TÍTOL ORIGINAL: Percy Jackson and the sea of monsters

DIRECCIÓ: Thor Freudenthal

ANY D’ESTRENA: 2013

DURADA: 106 min

PRODUCCIÓ: Chris Columbus

PAÍS D’ORIGEN: Estats Units

IDIOMA D’ORIGEN: Anglès

GUIÓ: Scott Alexander / Larry Karaszewsk

FOTOGRAFIA: Shelly Johnson

REPARTIMENT

Logan Lerman (Percy Jackson)

Alexandra Daddario (Annabeth Chase)

Douglas Smith (Tyson)

Brandon T. Jackson (Grover Underwood)

Jake Abel  (Luke Castellan)

Leven Rambin (Clarisse LaRue)

GÈNERE: Ciència ficció

TRÀILER

SINOPSI

Al món mitològic dels semidéus apareix un nou perill: el mur invisible que protegia el campament dels mestissos ha desaparegut, i ara estan tots a la mercè de les bèsties infernals que vaguen pels voltants. Per recuperar aquest mur protector, els protagonistes hauran d’anar a buscar el velló d’or, el mític teixit que pot curar qualsevol ferida, per curar l’arbre del qual surt el mur protector. A més, s’hauran d’enfrontar a un grup de semidéus rebels que volen prendre el poder de l’Olimp per la força i amb l’ajut d’un antic i poderós poder.

CRÍTICA

És una bona pel·lícula, i, tot i que sempre es diu que la segona sempre és pitjor que la primera, no és el cas. Crec que aquesta té més sentit, i, en aquesta ocasió, els referents clàssics són millors. Per exemple, Hermes és el director de l’empresa de missatgeria UPS, que envia paquets a tot el món de manera màgica. Em va encantar aquest detall, tot i que segur que els d’aquesta empresa deuen haver-hi sucat, i molt.

Tot i que la primea està força bé, és massa simple pel meu gust, i, per tant, crec que, si seguim aquesta progressió, la tercera serà magnífica. Val a dir que, si no podeu esperar, podeu llegir la saga de llibres que ha inpirat les pel·lícules.

Hèrcules a Nova York

Publicat el per
3

FITXA TÈCNICA:

NOM ORIGINAL: Hèrcules a Nova York

GÈNERE: Fantasia

PAÍS D’ORIGEN: Estats Units

DURADA: 91 Minuts

ANY D’ESTRENA: 1970

DIRECTOR I GUIONISTES: Arthur Allan Seidelman i Aubrey Wisberg

REPARTIMENT: Arnold Schwarzenegger, Arnold Stang, Taina Elg, James Karen, Deborah Loomis, Ernest Greus

IDIOMA ORIGINAL: Anglès

ARGUMENT:

A Hèrcules li avorreix la seva vida a l’Olimp i demana a Zeus, el seu pare, que li deixi passar unes vacances a la Terra. Zeus es nega, però un accident el fa acabar a Nova York. La seva inexperiència amb la civilització i la seva arrogància li causen molts problemes, fins que la filla d’un professor l’ajuda a adaptar-se. El problema és que comença a agradar-la vida entre els mortals i desitja quedar-se més temps, fins i tot quan el seu pare envia a Nèmesi a castigar.

 

TRÀILER:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=X9qAR-Jnbug[/youtube]

 

CRÍTICA:

Encara vuit anys abans, 1962 , ja havia treballat en un episodi de ” El Show de Merv Griffin “, aquesta pel·lícula es pot considerar com el debut d’Arnold Schwarzenegger a la gran pantalla.I això és tot , perquè qualsevol altre comentari que es pugui fer sobre aquesta producció no té pràcticament interès.

La raó és que ” Hèrcules a Nova York” és una absoluta bestiesa de metratge, on un jove Schwarzenegger es limita a passejar la seva musculatura per diversos escenaris.

A la història cal sumar un guió que recull diàlegs a qual més ximple i que amb prou feines posa en boca d’Arnold alguna frase.

A aquest despropòsit cal sumar el fort accent austríac que aleshores es gastava aquest home i que va desembocar en el doblatge de la seva veu.

Espàrtac (1960)

Publicat el per
14

FITXA TÈCNICA

Nom original: Spartacus

Director i guionistes: Stanley Kubrick

Any d’estrena: 1960

Durada: 184 minuts

Repartiment: Kirk Douglas, Laurence Olivier, Jean Simmons, Charles Laughton, Peter Ustinov, Tony Curtis, John Gavin, Nina Foch, John Ireland, Herbert Lom, John Dall, Charles McGraw, Joanna Barnes, Harold J. Stone, Woody Strode, Peter Brocco, Paul Lambert, Robert J. Wilke, Nick Dennis, John Hoyt, Frederick Worlock

País d’origen: Estats Units

Idioma original: Anglès

Gènere: Acció, Aventures, Biogràfic, Drama i Històrica

ARGUMENT

Narra la revolta d’Espàrtac de Tràcia, convertit en esclau i venut com gladiador a l’entrenador Léntulo Batiato. Tot comença quan, després de setmanes d’entrenament, lidera una rebel·lió.

Mentre es mouen d’una ciutat a una altra el nombre d’esclaus augmenta, doncs se li van unint nous alliberats. Sota el seu comandament intentaran arribar al sud d’Itàlia, on tenen previst embarcar-se per tornar a casa seva.

TRÀILER

CRÍTICA

A l’època que es va estrenar la pel.lícula, fou una gran innovació. Tots els efectes de so, vestuari i il·luminació Per aquesta raó va obtenir cinc premis:

– Premi Oscar 1961: al millor actor secundari (Peter Ustinov), a la millor direcció d’art i escenografia, a la millor fotografia i vestuari.

– Premi Globus d’Or 1961: a la millor pel·lícula- Drama.

– Premi Llorer d’Or 1961 (2n lloc): al millor actor secundari (Peter Ustinov).

– Premi Llorer d’Or 1961 (3r lloc): al millor actor (Kirk Douglas).

– Premi Golden Reel 1961: al millor muntatge de so.

COMENTARI PERSONAL

Una pel·lícula bastant llarga i una mica densa, però seguint la història, les gairebé 2 hores i mitja no es noten tant. Aquesta ha de ser una de les veritables “superproduccions” del cinema d’aquells temps per tot el que comporta: vestuaris, escenaris, extres, etc.

Les actuacions són correctes, encara que hi ha vegades que apareix el mateix actor en una mateixa escena fent diferents papers i, fixant-se, es nota.

La pel·lícula plasma bastant bé la crueltat  i la crítica social que es vivia en temps de l’imperi romà.

És un film recomanable per a curiosos de les civilitzacions antigues. Aquesta pel·lícula la recomano a partir de 14 anys, ja que es necessita un nivell mitjà de comprensió per entendre realment el recorregut de la història.

Miquel Saborit
4t ESO Llatí opt.1

Percy Jackson y el ladrón del rayo (2010)

Publicat el per
37


Percy Jackson y los Dioses del Olimpo El Ladrón poster.jpg Rayo

FITXA TÈCNICA

 Nom original: Percy Jackson y el ladrón del rayo                                                   Director i guionistes: Chris Columbus                                                                            Any d’estrena: 2010                                                                                                        Durada: 118 minuts                                                                                                  Repartiment:

 País d’origen: Estats Units                                                                                          Idioma original: Anglès                                                                                               Gènere: Fantasia/aventura

ARGUMENT

Perseu Jackson “Percy”, un jove adolescent, és a una excursió amb l’escola al museu d’art grec quan és atacat per una fura. Allà és on comencen tots els problemes. Al sortir del museu s’adona que el seu millor amic és un faune i aquest li explica que ell, el protagonista, és un semidéu fill de Posidó. D’ara ençà, Perseu ha de viure a un campament de mestissos, com ell, on, de camí, són atacats per un minotaure.

En aquest campament descobreix que el seu mestre és realment un centaure. Hades, qui s’havia endut la mare de Perseu durant l’atac del minotaure, apareix en una foguera acordant amb Percy que ell li tornarà la mare si li duu el llamp de Zeus. És doncs quan Percy i els seus amics Anabeth (“filla” d’Atena, tot i que aquesta no en podia tenir) i el faune s’aventuren a la recerca del llamp de Zeus. On hauran de fer front a altres reptes i essers mitologics com Medusa, trobar les perles de Persèfone i, fins i tot, arriben a visitar l’Olimp

TRÀILER

CRÍTICA

Apareix l’espasa Anaklusmos, que és la que Posidó va donar al protagonista. És una espasa de bronze que esdevé boli i que només pot fer mal éssers immortals. Aquesta espasa tan curiosa mai pot perdre’s ja que sempre apareix a la butxaca de Perseu en forma de bolígraf. En la mitologia es diu que Zoé l’entregà a Hèracles perquè pogués vèncer el drac Ladon i aconseguir la Poma d’or. Més tard Zoé serà desterrada pel seu pare per haver ajudat un heroi.

És una pel·licula realment entretinguda. Introdueix de manera molt atractiva a la mitologia amb l’aparició de personatges com centaures, el gos Cerber, Medusa, el barquer Caront, un faune i tots els déus de l’Olimp.  La películ·la barreja personatges de la mitologia clàssica amb activitats i zones de l’època actual, cosa que trobo molt atractiva. 

Personalment m’ha agradat i us la recomano tant a joves com a adults, juntament amb la segona part “Percy Jackson i el mar de los monstruos” Què opineu vosaltres? L’havíeu vist abans?

 

Judit

Sòcrates de Rosellini

Publicat el per
11

FITXA TÈCNICA 

Nom original: Socrate
Director i guionistes. Roberto Rossellini, Renzo Rossellini, Jean-Dominique de la Rochefoucauld, Marcella Mariani
Any d’estrena: 1971
Durada: 120 min.
Repartiment: Jean Sylvère, Anne Caprile, Giuseppe Mannajuolo, Ricardo Palacios, Antonio Medina, Julio Morales
País d’origen: Itàlia
Idioma original: Italià
Gènere: Drama, Biogràfic

ARGUMENT

La pel·lícula narra amb detall els últims dies de Sòcrates, incloent el judici i la seva execució. Roberto Rossellini ens mostra el filòsof grec discutint a l’àgora i mostra també els esdeveniments polítics que el van portar a l’històric judici.  La pel·lícula està situada a Atenes entre en segle V i el segle IV a.C.

La pel·lícula està repartida en tres parts:

  • La primera part conté escenes on Sòcrates parla amb els seus amics i els joves de la ciutat d’Atenes. Allà els pot veure la relació entre coneixement i virtut, la felicitat, la justícia, el vincle entre ètica i política, etc . També es veu clarament la diferència entre l’art de persuadir i la recerca de la veritat, el mètode socràtic i les seves idees en relació al diàleg i l’escriptura .
  • La segona part presenta moments intensos de la pel·lícula que representen el judici de Sòcrates i la defensa que fa de si mateix . Basat en el relat de l'”Apologia“, aquesta part inclou l’acusació de Melit, Anitos i Licó. També apareix l’escena que esmenta l’Oracle de Delfos que anunciava que Sòcrates era l’home més savi d’Atenes, i ell diu que no ho és ja que ell no sap res, és un ignorant.  A partir d’això, el filòsof analitza en què consisteix la seva saviesa
  • La tercera i última part continua amb la defensa de Sòcrates. Apareix l’escena en què el filòsof proposa per a si una pena que irrita els jutges, pagar la mínima quantitat de diners possibles i que Atenes li pagui cada dia un sopar.  També es veu part del Critó, quan Sòcrates és visitat a la presó pel seu amic Critó. Allà es desenvolupa l’intens diàleg entre tots dos, que dóna l’ocasió a Sòcrates per reflexionar sobre la justícia, la llei i el deure del ciutadà. Sòcrates no vol fugir ja que diu que és el seu deure com a ciutada, i que si fa això no està sent just i sinó és just no serà feliç. També diu que l’home posa per davant la llei convencional per la llei de la natura. 

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/C74oQJD9Pko[/youtube]

CRÍTICA

La pel·lícula està plena de diàlegs socràtics que surten en alguns llibres de Plató. A més està impregnada de les idees de Sòcrates, com el mètode socràtic en contraposició amb la retòrica dels sofistes. També, ens ensenya que  més val saber que no sabem res que pensar-nos que sabem ja que llavors estem més lluny del coneixament. La vida de Sòcrates va estar per la injustícia de ser jutjat per fer qüestionar a la gent, i és que una vida sense qüestionar no val la pena vuire-la.

Què us ha semblat aquesta pel·lícula? L’havíeu vist abans? Quines altres idees hi veieu? Creieu que reflecteix la vida de Sòcrates i el seu pensament?

Irina Balart Casanovas

2n Batx. C

El jardiner fidel, de Fernando Meirelles

Publicat el per
2

FITXA TÈCNICA 

Nom original: The Constant Gardener
Director i guionistes: Fernando Meirelles i Jeffrey Caine
Any d’estrena: 2005
Durada: 128 minuts
Repartiment: Ralph Fiennes, Rachel Weisz, Hubert Koundé, Danny Huston, Bill Nighy, Pete Postlethwaite, John Sibi-Okumu i Packson Ngugi.
País d’origen: Regne Unit i Alemanya
Idioma original: anglès
Gènere: Drama

ARGUMENT

Justin Quayle (Fiennes) és un diplomàtic britànic destinat a Kenya, la seva dona, Tessa (Rachel Weisz), és assassinada al costat d’un home sospitós de ser el seu amant, un activista defensor dels drets humans de la regió. Quayle decideix llavors investigar els assassinats, i comença a descobrir que Tessa havia destapat una trama internacional de corrupció, burocràcia i accions lucratives de la indústria farmacèutica.

TRÀILER

CRÍTICA

En aquesta pel·lícula, hi podem veure, com en altres pel·lícules, un paral·lelisme amb Antígona. Com Tessa, la dona del protagonista es va enfrontar a una multinacional per destapar tot el que estaven amagant malgrat les conseqüències que això comportaria, tal i com li va passar a Antígona que vol enterrar el seu germà, malgrat que el rei Creont li ho prohibeix i la desobediència comporta per a Antígona la seva pròpia mort: condemnada a ser enterrada viva. A la vegada, el viatge que fa Quayle, qui prefereix les plantes abans que la gent, ens recorda al viatge que va fer Orfeu, en el qual va destapant tota la trama política i descobrint l’amor que sentia la seva esposa morta cap a ell. Aquestes dues trames avancen en paral·lel mostrant la revelació final del seu amor, al mateix temps que el problema polític està sortint a la llum, generant el veritable contrast de la pel·lícula. El mateix dilema en què es va veure enfrontat Orfeu quan sortint del món infernal es va girar per veure la seva esposa i la va perdre per sempre.

Andrea Balart 2n.Batx.C

Atenea y Afrodita de Harold López

Publicat el per
6

FITXA TÈCNICA 

Nom original: Atenea y Afrodita
Director i guionistes: Harold López Garroz
Any d’estrena: 2005
Durada: 15:17min.
Repartiment: Eliana López és Atenea, Mariana Carles és Afrodita, Edgar Ramírez és el xicot, Alicia Plaza és la mare, Carlos Olivier és el pare, Anabella Otero “Bélica” és la cantant del bar i Melisa Rauseo és l’amiga del mòbil (veu)
País d’origen: Espanya
Idioma original: Espanyol
Gènere: Drama

ARGUMENT

Aquest curtmetratge tracta sobre una noia, Atena, que la parella la deixa ja que no volien el mateix i un dia mentre està connectada al correu electrònic rep un missatge d’una noia que es fa dir amb el nom d’Afrodita el qual té el propòsit d’ajudar-la a superar la ruptura amb el seu xicot.

TRÀILER

[youtube]http://youtu.be/r-sIfgz46VA[/youtube]

CRÍTICA

A aquest curtmetratge hi surten dos personatges de la mitologia grega: Atena, deessa de la saviesa i l’artesania, i Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa. Podem veure com Afrodita aconsegueix tornar a juntar a la parella i amb aquest fet el curtmetratge dóna honor als seus conceptes com a deessa de l’amor i la bellesa.

Atenea y Afrodita from Harold López Garroz on Vimeo.

Eliana López, Atena, va guanyar el premi a la millor actriu.

Encara que tothom pugui tenir la seva opinió, aquest curt m’ha agradat ja que encara que no parlin gaire expressen tot el que volen expressar i a més utilitzant la nova tecnologia com és el correu electrònic per comunicar-se, a part de que et deixa amb ganes de saber com continua la història. Què en penseu vosaltres? Us agradaria saber el final d’aquest curt? Creieu que representen bé aquests personatges de la mitologia grega?

Clàudia Cazaux Cuberas

1r Batx. Grec i Llatí