Sonia Ruiz

En aquest bloc, dins l’apartat dedicat a la política, hi ha un subapartat titulat organització política i planificació del territori dedicat a l’organització política del territori, les eleccions i l’ordenació territorial. Aquest subapartat s’ha actualitzat els darrers dies amb tota una sèrie d’articles publicats o recordats arran de la celebració el 20 de novembre de 2011 de les eleccions al Congrès dels diputats:

5. Eleccions i territori: sistemes electorals i circumscripcions.

• Quin sistema electoral hi ha a l’Estat espanyol?
• Com s’estableix el nombre de diputats/es escollits per cadascuna de les 52 circumscripcions?

Els sistemes electorals a la premsa

• The UK election explained. Financial Times
• Resum d’alguns sistemes electorals europeus
• El maquiavélico sistema electoral español, Jorge Urdánoz Ganuza, El País, 16/02/2008.
• Las claves del sistema electoral español, Patricia Arce, www.elmundo.es, 19-11-2011 20:10
• Elecciones 20-N: Así quedaría el Parlamento si todos los votos valieran los mismo, Chiqui Esteban, lainformación.com, 22/11/2011 – 09:03 h

En tots aquests recursos, es pot llegir els avantatges i els inconvenients dels dos principals sistemes electoral: el majoritari i el proporcional. El sistema majoritari té com a marc territorial la divisió en múltiples circumscripcions electorals, d’on sortirà escollit un únic diputat-da corresponent a la candidatura més votada. En canvi, amb el proporcional, en una mateixa circumcripció hi ha un repartiment dels escons entre totes les llistes que han obtingut vots, de més a menys. En el cas del sistema electoral de l’Estat espanyol, alguns experts l’han qualificat de “majoritari proporcional” ja que a cada circumcripció provincial (amb l’exempció de les circumscripcions de Ceuta i Melilla) el nombre d’escons es reparteixen segons la Llei d’Hondt. Aquest sistema afavoreix les dues candidatures més votades, especialment en les circumscripcions d’on s’escollen un nombre més reduit d’escons.

Ahir dilluns, el dia després de les eleccions, en una coneguda tertúlia radiofònica, els seus protagonistes recordaven quina va ser la intenció que va marcar la redacció de la llei electoral de 1977, mare de l’actual que és de 1985. Aquests tertulians eren Rodolfo Martín Villa i Santiago Carrillo. Martín Villa reconeixia que el sistema actual mira d’afavorir les dues llistes més votades, i per tant, evitar la ingovernabilitat de la polarització. Per altra banda, la lectura de Carrillo anava en el sentit de que aquesta llei electoral va comptar amb el suport de l’extinta UCD i del PSOE per evitar que el Partit Comunista entrés amb força al Congrès.

Des del meu punt de vista, si la Constitució defensa l’Estat de dret on tots els espanyols són iguals davant la llei, cada vot hauria de tenir el mateix valor. Per tant defensaria la circumscripció única, com ja s’aplica a les eleccions europees. I a partir dels vots vàlids (exclosos els vots nuls), distribuiria els escons entre totes les formacions que haguessin obtingut vots en el recompte total. Amb aquest sistema seria molt difícil aconseguir majories aplastants com les aconseguides al llarg de la breu història democràtica d’Espanya per part de PP i PSOE però serien un reflex fidel de la voluntat del poble. Altra critica que se li pot fer a aquesta proposta és la pèrdua de vinculació dels disputats a un territori i també la pèrdua de pes de les províncies menys poblades. En resposta a aquesta crítica m’agradaria recordar que l’Estat espanyol és un estat descentralitzat i que fruït d’aquesta organització hi ha 17 parlaments autonòmics que ja s’ocupen de fer una política més vinculada i concreta en el territori. Si realment es vol reduir la despesa i el dèficit públic, una bona manera seria gestionar de forma coherent les competències i entre d’altres, suprimir les competències compartides, i començar a caminar cap a un estat federal, model econòmicament més eficient en quan a despesa pública que el vigent.

Per suposat, en aquesta proposta hi ha una idea latent: la supressió de la cambra alta o Senat. Aquesta legislatura hauria de ser la del referèndum sobre la supressió o reforma del Senat. Entre les possibilitats no hauria d’estar la de continuar amb el Senat tal i com marca actualment la Constitució.