Ja llegim en grec!

Fa dos dies no sabíeu l’alfabet grec i ara ja llegim Isop en grec!

 

ΓΕΩΡΓΟΣ ΚΑΙ ΠΑΙΔΕΣ ΑΥΤΟΥ

Aνὴρ γεωργὸς μέλλων τελευτᾶν καὶ βουλόμενος τοὺς αὐτοῦ παῖδας ἐμπείρους εἶναι τῆς γεωργίας μετακαλεσάμενος αὐτοὺς ἔφη· “τεκνία, ἐν μιᾷ μου τῶν ἀμπέλων θησαυρὸς ἀπόκειται”. Oἱ δὲ μετὰ τὴν αὐτοῦ τελευτὴν ὕννας τε καὶ δικέλλας λαβόντες πᾶσαν αὐτῶν τὴν γεωργίαν ὤρυξαν. Καὶ τὸν μὲν θησαυρὸν οὐχ εὗρον, ἡ δὲ ἄμπελος πολυπλασίαν τὴν φορὰν αὐτοῖς ἀπεδίδου.

ὁ λόγος δηλοῖ, ὅτι κάματος θησαυρός ἐστι τοῖς ἀνθρώποις.

 

1. Avui escriurem la faula d’Isop, El pagès i els seus fills, en majúscules i deixarem constància en comentari que ja sabem utilitzar el teclat grec de l’ordinador!

2. Com ens imaginem Isop? Què en sabem?

3. Què ens ensenya aquesta faula? Per què aprenem a llegir grec amb ella? És l’educació un tresor?

4. Quins signes de puntuació hi ha en aquest text? Quan s’introdueixen? Amb quina finalitat?

5. Què en saps de l’accent en grec? Escriu tres mots del text que portin accent agut, tres que portin accent greu i tres que portin accent circumflex; escriu també tres mots amb esperit suau i tres amb esperit aspre. Quines paraules no porten accent? Per què?

6. Els signes ortogràfics: a internet com a l’antiga Grècia. Què n’opines?

7. La influència de la cultura i de la civilització grega és ben evident en el món actual. Devem als grecs anar al teatre, pagar amb monedes, pensar amb lògica, la democràcia, la majoria d’edat als divuit anys, la celebració dels jocs olímpics cada quatre anys, etc. A Grècia, tenim les nostres arrels culturals: hi va néixer la filosofia, l’èpica, la lírica, el teatre, la historiografia, la novel·la, els tractats científics, l’oratòria, la crítica literària, etc., així com els estils artístics. També són grecs, els orígens de la història de la ciència: les matemàtiques d’Euclides i d’Arquimedes, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè, el saber enciclopèdic i l’ambició filosòfica d’Aristòtil i de Plató… La petjada grega més profunda, però, es reflecteix en el llenguatge, ja que no menys del 30% del lèxic usual del català és d’origen grec. La llengua grega, gràcies a les possibilitats de composició i derivació, ha influït al llarg dels segles, influeix i continuarà influint sobre les llengües modernes en la formació tant del llenguatge literari i artístic com del tecnicocientífic. Pots deduir alguna paraula catalana formada a partir d’algun mot de la faula d’Isop?

8. Per a què serveix estudiar grec?


L’alfabet grec: recapitulem

Ara que a ritme de rap o amb la cançó grega ja t’has après les lletres de l’alfabet grec, el seu nom, les majúscules i les minúscules, ara que ja les has dibuixat en línia, ha arribat el moment d’escriure en grec als blocs i al Moodle. Et recomano l’apunt al nostre bloc Tutorials per blocar bé i un canvi de teclat. A veure si te l’actives ja. És molt fàcil!

Vols saber com és l’alfabet grec en Braille? En Víctor Sánchez, alumne de Grec 1, ens l’ha escrit així:

Alfabet grec en Braille, escrit per Víctor

Recapitulem, doncs:

I moltes paraules han estat […] gregues primer, llatines després, franceses o alemanyes més tard, i angleses finalment, patint un cert canvi de sentit i d’ús als llavis de cada nació, però conservant un profund significat vital, que tots els bons escriptors senten en utilitzar-les encara avui dia. Si no sabeu l’alfabet grec, apreneu-lo; joves o vells, noies o nois; sigueu qui sigueu, si voleu llegir seriosament, apreneu el vostre alfabet.

JOHN RUSKIN, Dels tresors dels reis, 1865

1. Per què creus que cal aprendre l’alfabet grec? Quina modificació cabdal van portar a terme els grecs, que van fer del seu alfabet el més útil i fàcil d’aprendre?

2. Quina és la petjada de l’alfabet grec en altres alfabets?  Vid. De l’alfabet grec, els alfabets europeusAlfabets, per triar i remenar!

3. És l’alfabet el major i més útil invent de tots els temps? Per què l’alfabet ha contribuït enormement al desenvolupament de la nostra civilització?

4.  És Palamedes l’inventor de l’alfabet?

Sols jo he trobat les regles per remeiar l’oblit, en inventar les consonants, les vocals i les síl·labes, i en ensenyar als homes l’ús de les lletres de manera que qui es troba absent sap perfectament tot el que s’esdevé més enllà de la plana marina, a casa seva, i el pare moribund diu per escrit als fills la part d’herència, i l’hereu se n’assabenta. Els mals que fan caure en discòrdia els homes, una tauleta els sufoca i no permet que es diguin mentides.

EURÍPIDES, Palamedes, fr. 578

5. Per què i quan sorgeixen les lletres minúscules gregues? Pots escriure en unes cinc o sis línies el que saps ara sobre l’origen i l’evolució de l’alfabet (l’esquema de la pàg. 16 de Grec 1, ed. Teide et pot donar un bon cap de mà).

6. Com ho veieu? L’encertarem enguany?

7. Les lletres de l’alfabet grec tenen empremta en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català? Justifica la resposta i exemplifiqueu amb exemples (Vid. Grec 1, Teide pàgs. 26-28 i Aracne fila i fila)

8.. Α i Ω per què són segons l’Apocalipsi, el símbol de Jesucrist com a principi i fi de la creació?

9. Ja pateixes d’alfabetomania i veus lletres gregues arreu? Si trobes establiments amb noms de lletra grega, no t’oblidis d’incloure’s en aquest Google Maps d’establiments amb referents clàssics. La publicitat no para d’utilitzar-les i les marques comercials tampoc, especialment agraden al sector de l’automòbil.

10. Per acabar, Alfabet i humor? Què n’opines? Música i alfabet? Podrem ampliar L’empremta d’Orfeu? i Aracne?

Dia europeu de les llengües a l’institut Premià

Dia 26 de setembre els alumnes de llatí i de grec de l’institut Premià de Mar varen celebrar l’onzè Dia Europeu de les Llengües. El curs passat va ser una activitat de tot el centre, com podeu veure en aquest vídeo; però enguany, els alumnes de quart de Llatí han participat amb els dies de la setmana en diferents llengües per tal de demostrar que el llatí és el pal de paller de les llengües d’Europa.

Els alumnes de grec de primer, tot començant a llegir i a escriure en grec, hi han participat amb un mot grec i la seva pervivència lèxica per tal de demostrar que el grec perviu en llengües romàniques i no romàniques sobretot en la creació de neologismes.

Si us heu perdut el mural, aquí en teniu un tastet:

Apreneu llengües! De ben segur saber llatí i grec us serà d’un gran ajut!

Feliciter, Chiron!

Sis anys! Chiron ja té sis anys! Gràcies al president de Chiron, Carlos Cabanillas, i als companys i companyes chironianes, ja no recordo com eren les meves classes abans de Chiron! ni què faria ara sense el suport dels chironians!

Si encara no coneixes Chiron, has de saber que hi trobaràs tot el que necessites per a les classes de grec, de llatí i de cultura clàssica. Chiron no sols som els membres, Chiron som tots.

Aquest curs, malgrat tot,  Chiron vol començar amb empenta, animant al treball en equip i oferint espais de col·laboració.

La lectura col·laborativa de l’Eneida i l’Odissea continua. Us hi animeu? Mireu els vídeos de la lectura col·laborativa de L’Odissea i els de L’Eneida?

“Sentint la meva pell clàssica” és una nova proposta. Es tracta de reunir-hi fotografies en què apareguem tocant alguna cosa “clàssica”. Les imatges es recullen en un grup de Flickr. A veure si ho reconeixeu i us animeu a participar?

Chiron també proposa, entre d’altres, un certamen d’expressió artística per a estudiants d’ESO i Batxillerat. Es tracta que els alumnes recreeu algun monument del món clàssic: la recreació pot ser un dibuix, un relat, una poesia, un vídeo … Els treballs s’han de remetre al correu de Chiron, i els guanyadors seran publicats.

Dibuix fet per Georgina Tur

Dibuix fet per Georgina Tur

 

 

 

 

 

 

 

 

Per molts anys Chiron! Per molts anys llengües clàssiques!