Què n’opineu?
Sigui com sigui, espero que hàgiu gaudit de les vacances de Nadal i que tingueu un molt bon any i una bona represa!
Quin any acabem de començar?
36 Replies
Category Archives: Llatí
Io, Saturnalia! ANFF
S’apropa Nadal! Tot ja és ben decorat, fins i tot amb l’alfabet grec! Seguint una bella i (vella) tradició, heretada de la meva professora de grec de l’institut, ja comencen altre cop a arribar les vostres felicitacions de Nadal en llatí, en grec, …. així com cartes al pare Noel (Pater Natalicius) i a Ses Majestats els Reis Mags (Reges Magi) demanant regals i joguines als infants, tota una tradició grecoromana! No us perdeu Τρίγωνα κάλαντα (en llatí, Natalia tintinnabula), la sonora nadala ben coneguda d’en Víctor Sánchez! També tenim els millors propòsits per aquest MMXIII en forma d’Aurea dicta dels alumnes de 4t de Llatí. Ens prepararem per recitar el poema de Nadal, perquè els déus també ho celebren, i per cantar nadales (Nulla amicitia sine musica) altre cop en grec modern o en llatí (vid. Rudolphus, rheno nasi rubri, tot festejant les nostres Saturnàlia (Io, Saturnalia!) amb un bon àpat. El temps passa, però els records perduren i enguany ja en fa cinc d’això i un parell d’aquesta videofelicitació (hi trobareu en Víctor Barranco, la Hady i la Georgina!).
Io, Saturnalia! ANFF
N.B.: No us oblideu aquest Nadal de sentir el cant de la Sibil·la, Patrimoni de la Humanitat, ara que ja l’heu trobada a l’Eneida o a La recerca d’una pàtria!
Cinc anys filant!
Dibuix d'aniversari fet per Valèria
Què tenen a veure aquests mots amb El Fil de les Clàssiques o amb Aracne fila i fila?
Moltes gràcies per deixar-me filar i per filar tots plegats aquesta teranyina clàssica digital!
PER MOLTS ANYS, FILADORS ARÀCNIDS I FILADORES! Cinc anys són cinc anys!
Visitem Tàrraco amb els alumnes de Lyon
Del 28 de novembre al 5 de desembre un grup d’alumnes del Lycée La Martinière Duchère de la ciutat francesa de Lyon han vingut al nostre centre en un intercanvi organitzat pel departament de llengües estrangeres. Hi han participat alumnes de 3r i 4t d’ESO, a més de 1r de batxillerat.
El dia 30 vàrem fer una visita conjunta a Tarragona romana i el dimarts dia 4 una passejada per la vila de Premià de Mar. La resta de dies els alumnes francesos han visitat llocs emblemàtics de Barcelona i el cap de setmana han estat amb les famílies acollidores. Ara ja han tornat a Lyon i del 12 al 19 de març es farà el retorn d’aquest intercanvi en què segurament es visitaran les restes romanes de Lugdunum.
El llatí, llengua científica fins al segle XVIII
El llatí és històricament la llengua d’Europa. El llatí no va desaparèixer amb la caiguda de l’Imperi romà el 476, ni tampoc amb el naixement de les llengües romàniques. És una llengua viva des de Romania fins a Amèrica llatina i perviu també en una part important del lèxic de les llengües anglogermàniques i del basc. Efectivament, quan comencen a aparèixer les llengües romàniques (que donen els primers senyals de vitalitat i fixació oral al voltant del segle X), no deixa d’existir una presència bàsica de la llengua llatina com a idioma, en primer lloc, d’una institució tan fonamental en aquell temps com l’Església i, després, de l’ensenyament, de la ciència, del govern, de la justícia, de la diplomàcia i de la literatura. Fins al segle XVIII il·lustres homes de ciència com Bacon, Newton, Kepler, Von Linné, etc. i filòsofs com Descartes, Spinosa, Leibniz, Kant, etc., van escriure les seves obres en llatí. És a dir, que el llatí, encara que va desaparèixer com a llengua d’ús, va romandre com a llengua de l’Església i com a llengua docta de la ciència i d’una variada literatura erudita.
Enguany hem celebrat la 17a Setmana de la Ciència amb el túnel d’Eupalinos amb Geogebra, el perquè dels noms dels animals i els mites i amb un recull de científics i científiques que varen escriure les seves obres en llatí o bé ens són ben conegudes les seves aurea dicta. Gràcies a la col·laboradora aràcnida, Mercè Otero, hem acabat fent recerca i hem pogut també incloure algunes dones de ciència i la seva relació amb el llatí. Ara et toca a tu, has de mirar quines científiques hem inclòs en la nostra recerca cooperativa i col·laborativa, ajudar-nos a ampliar encara més la relació dels científics amb el llatí, trobar una explicació de per què la taxonomia botànica fins fa poc ha estat en llatí, per què els planetes tenen nom de déus romans, per què Pu és el símbol del plutoni o Au de l’or?…
Una vegada has visualitzat el muntatge, què t’ha semblat? Què t’ha cridat l’atenció?, Quines aurea dicta coneixies?, etc.
En quina llengua els científics donen a conèixer avui en dia les seves teories, descobriments, hipòtesis…? Per què creus que fins al segle XVIII el llatí era la llengua científica? Per què ho deixà de ser? Quina petjada en la ciència encara té el llatí? Per què creus que s’ha d’estudiar llatí? Per què una alumna de ciències aquest any en el nostre centre ha triat -i li han concedit- fer llatí a primer de batxillerat amb el grup de batxillerat humanístic?, etc. Raona les respostes en comentari.
Aurea dicta de les Metamorfosis d’Ovidi
a. Materiam superabat opus.(Met. II 5)
b. Heu, quam difficile est crimen non prodere uultu. (Met. II 447)
c. Carmina iam moriens canit exequialia cycnus. (Met. XIV 430)
d. Ignauis precibus Fortuna repugnat. (Met. VIII 73)
e. Non bene conueniunt nec in una sede morantur maiestas et amor. (Met. II 846)
f. Rudis indigestaque moles. (Met. I 7)
g. Pia fraus. (Met. IX 711)
h. Ferro nocentius aurum. (Met. I 140)
i. Inter utrumque tene. (Met. II 140)
j. Labitur occulte fallitque uolatilis aetas. (Met. X 519)
Tot seguit us faig cinc cèntims del context en què apareixen aquestes frases cèlebres de les Metamorfosis d’Ovidi i us demano que, a partir de la seva traducció, n’expliqueu el significat actual i citeu una frase feta en català o en qualsevol llengua que en derivi.
Context:
1. Descripció del palau del Sol, fet d’or, granat, ivori i argent; però ben treballat artísticament.
2. Quan Cal·listo, tot just forçada per Júpiter prenent la figura de Diana, s’uneix al seguici de la dea amb les nimfes.
3. Els últims laments de la nimfa Canent, enfollida per la pèrdua del seu marit Picus, abans d’esdevenir aire es comparen amb el cant que entonen els cignes abans de morir.
4. Pensaments d’Escil·la, filla del rei Nis de Mègara, que enamorada de Minos, vol tallar un cabell de porpra del seu pare, del qual depenia la salvació de la ciutat.
5. Júpiter es transforma en un toro per seduir Europa.
6. Referint-se al Caos.
7. La cretenca Teletusa va criar la seva filla com si fos un fill i li posà el nom ambigu d’Ifis (d’aquí la mentida), quan aquest es va enamorar d’una noia la dea Isis el va convertir en home.
8. En la degradació de les quatre edats, la del ferro és la pitjor ja que hi apareix la guerra i l’afany de posseir.
9. Quan Faetont porta el carro del Sol, aquest li aconsella d’anar entre la constel·lació del Dragó, situada molt al nord, i la de l’Ara, molt al sud.
10. Adonis, nascut de l’arbre de la mirra, ràpidament es va convertir en un jove molt bell, estimat per Venus.
El vidre, fragilitat que perviu
El vidre en el món romà era considerat en un primer moment una peça d’artesania de luxe. A partir de la segona meitat del segle I aC, la tècnica del bufament, desenvolupada primer en tallers situats a la Mediterrània oriental i més tard arreu, va permetre una més ràpida producció d’envasos i objectes, així com una varietat més àmplia de formes i mesures que la ceràmica o el metall. Es van fabricar peces amb totes les tècniques complementàries conegudes (motius aplicats, escenes gravades o impreses i decoracions diverses) i també peces llises per a l’ús domèstic, petits contenidors per a medicines i ungüents, estris de tocador i fins i tot urnes cineràries. Les peces més complexes i costoses solien ser productes per a l’exportació. Després del segle IV dC, el gust pel vidre va decaure alhora que minvava la seva producció. Malgrat la seva fragilitat, molts objectes de vidre han arribat fins a nosaltres i les restes arqueològiques evidencien l’existència a casa nostra de vidriers locals.
- Ipad, Iphone? Mira-ho en versió HTML5
Des de petita, m’ha apassionat veure a Mallorca com els artesans amb unes pinces i una canya de bufar encara bufen, com en temps dels romans, un “globus” de vidre inflat donant voltes amb una canya i estirant amb unes pinces la pasta de vidre.
L’exposició Ànimes de vidre de la col·lecció Amatller al MAC, em va encantar i em va portar a col·leccionar no només reproduccions de vidre romans sinó també imatges de diferents estris de vidre, com heu pogut veure en el muntatge que encapçala aquest apunt “A la cuina i a la taula”. Si us vàreu perdre l’exposició, aquí en teniu un tastet:
Amb la descoberta del plàstic, creieu que el vidre s’utilitza avui com en temps dels romans? Quins estris de cuina i de taula us han agradat més? Per què creieu que uns objectes tan fràgils ens han arribat intactes passats dos mil anys? Redacteu en unes dues-centes paraules la informació sobre el vidre que heu visualitzat al primer muntatge “A la cuina i a la taula”.
Hodie pipiamus, pipiamus Latine et Graece!
Bonum diem! Καλὴ ἠμέρα!
Avui, tal com va proposar Chiron, és el Gran dia! Twitter serà un clam en llatí i en grec, a més és el dia mundial de la filosofia! No tenim excusa! La Laura ja ha començat a piular en llatí amb el hashtag #pipiatioclassica i ens l’ha deixat en comentari! Feliciter, Laura! Pipiate, pipiate omnes! Τήμερον καὶ τιτίζομεν Ἑλληνιστί!
El llatí, tema d’actualitat a la ràdio i d’utilitat per a la societat
Ahir en El Gabinete de Julia Otero, Juan Adriansens, Julián Casanova i Manuel Delgado van debatre sobre el llatí. Què passarà si desapareix el llatí dels curricula acadèmics? Per a què serveix estudiar llatí?, etc.
Què han fet els romans per a nosaltres?
Elena Álvarez en La Noche En Vela, RNE (9 de novembre de 2012):
Què opines de l’actualitat del llatí i de la seva utilitat? Què han fet els romans per a nosaltres? Per què hem de defensar aferrissadament els estudis clàssics en el nou currículum?
…et ego cum his capillis!
Salve, mortalis!
Quid novi in terra est? Te Medusa salutat. In mythologiae Graecae mihi nomen Μέδουσα erat. Eram filia Phorci et Cetus, soror mortalis Sthenonis et Euryales, immortalium Gorgonum. Itaque fui una trium Gorgonum. Antiqui poetae nos apellaverunt Phorcides. Serpentes pro crinibus habui. Aspicientes me in lapidem commutabam. Perseo occisa sum. Nam tu Perseus es? Tunc, ne timeas, nihil tibi faciam. Me aspicere tranquillus aut tranquilla potes. Non in petram te convertam.
Ecce:
Tibi placuit? Vide etiam.
Ovidii fabulam cognosces? Ovidius (Met. IV 772- 803) meam mutationem narrat (vid. Bibliotheca Augustana i Perseus).
Ab antiquis pictoribus et sculptoribus caput meum expressum est, in nummis etiam quibusdam Graecis et in dupondio Romano. Aetate hodierna quoque pictores et sculptores me eligerunt: Caravaggius, Petrus Paulus Rubens, Berninus, Böcklin, Puget, … etiam condiscipulae tuae!
Ceterae condiscipulae tuae mihi occurrerunt!
Carpe diem! Medusam vide et ego cum his capillis!
Valeas, amice! Valeas, amica!
Medusa
N.B.: Vide et cogita