El vidre en el món romà era considerat en un primer moment una peça d’artesania de luxe. A partir de la segona meitat del segle I aC, la tècnica del bufament, desenvolupada primer en tallers situats a la Mediterrània oriental i més tard arreu, va permetre una més ràpida producció d’envasos i objectes, així com una varietat més àmplia de formes i mesures que la ceràmica o el metall. Es van fabricar peces amb totes les tècniques complementàries conegudes (motius aplicats, escenes gravades o impreses i decoracions diverses) i també peces llises per a l’ús domèstic, petits contenidors per a medicines i ungüents, estris de tocador i fins i tot urnes cineràries. Les peces més complexes i costoses solien ser productes per a l’exportació. Després del segle IV dC, el gust pel vidre va decaure alhora que minvava la seva producció. Malgrat la seva fragilitat, molts objectes de vidre han arribat fins a nosaltres i les restes arqueològiques evidencien l’existència a casa nostra de vidriers locals.
- Ipad, Iphone? Mira-ho en versió HTML5
Des de petita, m’ha apassionat veure a Mallorca com els artesans amb unes pinces i una canya de bufar encara bufen, com en temps dels romans, un “globus” de vidre inflat donant voltes amb una canya i estirant amb unes pinces la pasta de vidre.
L’exposició Ànimes de vidre de la col·lecció Amatller al MAC, em va encantar i em va portar a col·leccionar no només reproduccions de vidre romans sinó també imatges de diferents estris de vidre, com heu pogut veure en el muntatge que encapçala aquest apunt “A la cuina i a la taula”. Si us vàreu perdre l’exposició, aquí en teniu un tastet:
Amb la descoberta del plàstic, creieu que el vidre s’utilitza avui com en temps dels romans? Quins estris de cuina i de taula us han agradat més? Per què creieu que uns objectes tan fràgils ens han arribat intactes passats dos mil anys? Redacteu en unes dues-centes paraules la informació sobre el vidre que heu visualitzat al primer muntatge “A la cuina i a la taula”.
Salve! El vidre romà era molt popular perquè l’utilitzaven pel comerç amb altres ciutats.Els romans feien ceràmiques de vidre amb els procediments que segles més tard es van reproduir a Venècia. La tècnica que s’utilitzava era la de bufar, també s’utilitzava la tècnica de mescla d’elements. Els objectes que es fabricaven eren diversos com els domèstics que servien per guardar medicaments o alguns aliments. Eren ampolles, ànfores, plats, bols, olles… S’han conservat objectes fins ara perquè han estat enterrats sota terra i suposo que és per això que han aguantat algunes parts. S’utilitzaven per guardar les cendres del difunt.La tècnica del bufat va permetre fer diverses formes. Després es decorava pintant unes sanefes al voltant de l’objecte. Actualment no utilitzem aquests objectes de vidre ja que són massa fràgils i es podrien trencar i ens és més pràctic.
Vale!
Salve!
Està molt bé aquests muntatge sobre el vidre!
El vidre per els romans era considerat una peça d’artesania de luxe. La tècnica que s’utilitzava era la del bufament, que va fer que el vidre es popularitzés i evolucionés en diferents models de fabricació i decoració. El vidre ha arribat fins als nostres temps gràcies a que s’han trobat restes en les tombes d’Empúries. Penso que han arribat fins als nostres temps gràcies a que es van guardar en aixovars funeraris on es van conservar millor.
El vidre era dur i tenia plasticitat gràcies a la barreja dels elements químics amb altres elements secundaris. Aquests elements es trituraven i formaven el vidre. El vidre s’escalfava en el forn dels tres cossos. Finalment el vidre es decorava.
Quines peces de vidre us han agradat més i per què?
antigament el vidre nomes l’utilitzaven la gent mes rica de roma
Salve!
1.Amb la descoberta del plàstic, creieu que el vidre s’utilitza avui com en temps dels romans?
Jo opino que no ja que al descobrir-se un altre material, vàlid igual, i que no es trenqués, jo crec que moltes coses s’han començat a fer en plàstic aprofitant que no es trenca amb tanta facilitat com el vidre.
2.Quins estris de cuina i de taula us han agradat més?
Hi ha una foto en concret que m’ha cridat molt l’atenció. Eren uns estris de fang enterrats a unes ruïnes. Com es pot arribar a conservar tot allò sense trencar-se!?
Per què creieu que uns objectes tan fràgils ens han arribat intactes passats dos mil anys?
Pel que he pogut veure, i entendre, suposo que era perquè van estar enterrats sota terra, en ruïnes, i per tan es van mantenir intactes fins a dies d’avui que els vàrem trobar.
Redacteu en unes dues-centes paraules la informació sobre el vidre que heu visualitzat al primer muntatge “A la cuina i a la taula”:
Per començar caldria dir que les imatges que he vist al principi de vidre en unes estanteries, es costós de creure que portés tans anys i estigués tan sencer a hores d’ares, és molt subrrealista ja que com bé sabem, el vidre és un material molt delicat i fràgil. Més endevant ens ensenya fotografies de diferents museus on podem trobar peçes de vindre encara senceres d’aquestes èpoques i a continuació apareixen una sèrie de diapositives on ens explica de que està compost el vidre, els diferents tipus de vidre etc… (vidre bufat a motlle etc…)
També hi ha diapositives on ens explica les diferents tènciques decoratives, seguides d’imatges d’exemples d’aquestes tècniques. (centres d’elaboració etc…)
És increïble, fascinant, un miracle! I les joies de vidre, t’han agradat?
Salve!
Que fort m’ha semblat aquest article! Com van cambiant les coses de generació en generació! Molt fort!
Actualement, el vidre per a nosaltres no és absolutament res, en canvi per ells era una peça luxosa.
Respecte a les preguntes plantejades al moodle, jo responc que:
. La peça de vidre que més m’ha agradat, no podria especificar una en concret, ja que totes són realment fascinants, però si m’hagués de quedar amb una, em quedaria amb l’ànfora, el motiu no el sé, però crec que és una de les que més m’ha agradat.
. Respecte a la tècnica del bufat, crec que és bó que encara es faci servir, ja que realment ens demostra tot el que els romans ens han ensenyat, i així poc a poc podem anar conservant coses de l’antiguetat.
. Uff!! em costa saber el perquè s’han conservat intactes tants anys, però realment crec que com ja he dit abans, ells ho consideraven com una peça d’artesania luxosa, la qual cosa els hi faria tractarles molt bé i conservar-les de generació en generació, però no n’estic segur.
. Això és depen de la persona, ja que cadascú ho pot veure d’una manera diferent, per a mi, personalment, si que seria un objecte de valor, ja que és fascinant poder conservar algo dels romans de fa més de dos mil anys no? Jo opino que per a mi si que seria.
. No estic segur de que n’és millor, però jo penso que el vidre, ja que el plàstic, si no m’equivoco contamina més i pot ser més dolent, tot i que si del vidre no fem un bon ús pot ser dolent igualment.
Això és tot!
Vale 😀
Salve! 🙂
Em sembla incrible que perdurin aquestes peçes de vidre durant tants anys i amb lo fràgil que és aquest material.
Les peçes que a m’han agradat més han sigut les de vidre blau, és un color que m’agrada molt i m’han semblat molt boniques.
Hauria estat molt bé veure com tú vas fer a Mallorca com feien aquest tipus de peça amb una tècnica de bufar, mai he vist cap cosa així i em sembla força interesant.
Per una altra banda em sorpren molt, com ja he dit abans, que aqueste peçes estiguin intactes, la veritat és que la única opció és que al ser peçes tan valorades pel seu treball i ser una peça de luxe potser es tracten amb més cuidado i tothom anava més amb compte.
Després de la descoberta del plàstic si qe crec que el valor del vidre ha cambiat, ara no són peçes de luxe, però si que és veritat que tampoc s’utilitza tant, ja que en les cases d’ara el vidre s’utiliza només als gots, gerres… I el valor, de ben segur, que ha canviat moltíssim, ja que ara no és una peça de luxe.
Vale!!!
Salve!
Em fascina que encara ara poguem veure les peçes de vidreMalgrat la seva fragilitat, molts objectes de vidre han a ja que és un material molt fràgil i així ens mostren les restes dels nostres avantpassats.
Jo he tingut la sort de veure com fan els gots i els objectes de vidre a una festa medieval que van fer al Poble Espanyol.
El vidre per els romans era considerat de luxe. La tècnica que s’utilitzava era bufar, que va fer que el vidre es popularitzés i crear objectes de decoració.
Ara per ara no tractem el vidre com si fos un luxe, el plàstic l’ha substituir en alguns aspectes.
Salvete!!
– Jo diria que van comennçar a utilitzar el plàstic ja que era més pratic ja que no es trencava amb tanta felicitat com el vidre.
– Tots els estris de cuina, bueno en general tot em sembla molt diferent a lo nostre d’avui en dia pero tot aixì m’agradan molt.
– Pel que es pot veure i entendre van sobreviure fins ara perquè estaven sota terra, en unes ruines.
/INACABAT!!!
Salve!
Actualment el vidre no s’utilitza com avans l’utilitzaven els romans ja que actualment, el plastic és més fàcil de conservar ja que es difícil que es trenqui i també és mes fàcil crear objectes amb plàstic que no amb vidre.
Els estris de cuina que més m’han agradat principalment són els bols i jerros que apareixen, ja que crec que estan molt ben fets i alguns d’ells estaven decorats d’una manera espectacular. Realment m’ha sorprès molt veure la cantitat de formes que podien fer les persones fa dos mil anys.
Crec que el vidre ha aguantat tants anys i ens a arribat a les nostres mans ja que el vidre, si no es trenca i es conserva en un estat bo, pot durar molt de temps, sobretot aquest vidre que va estar fet a mà per persones especialistes en fer vidre, i trambé crec que avans, els objectes de vidre tenien més massa de vidre que no actualment
Avans es preferia utilitzar el vidre ja que encara que fós fràgil, es un material que no fa olor. Era un material que s’utilitzava molt en les tombes, per guardar les cendres del difunt, etc.
El vidre era un material de luxe i molt costos, i gracies a la tecnica del bufat es va fer popular i es van crear diferents formes i objectes amb el vidre, que van ser utilitzats en la vida quotidiana.
Per crear vidre es tenia que seguir un procés bastant complicat i s’havien d’utilitzar diferents objectes per crear-lo. També hi havia diferents tècniques per donar-li forma i una de les més utilitzades és el bufat ja que permetia fer tota mena de recipients.
En acabar de fer els objectes, molts d’ells es decoraven amb diferents tècniques decoratives i hi havia diferents centres on es feien tots aquets processos.
Vidre pompeià https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150676601528280.414983.52198568279&type=1
https://www.facebook.com/media/set/?set=a.790108227669368.1073741909.204192376260959&type=1