El llatí és històricament la llengua d’Europa. El llatí no va desaparèixer amb la caiguda de l’Imperi romà el 476, ni tampoc amb el naixement de les llengües romàniques. És una llengua viva des de Romania fins a Amèrica llatina i perviu també en una part important del lèxic de les llengües anglogermàniques i del basc. Efectivament, quan comencen a aparèixer les llengües romàniques (que donen els primers senyals de vitalitat i fixació oral al voltant del segle X), no deixa d’existir una presència bàsica de la llengua llatina com a idioma, en primer lloc, d’una institució tan fonamental en aquell temps com l’Església i, després, de l’ensenyament, de la ciència, del govern, de la justícia, de la diplomàcia i de la literatura. Fins al segle XVIII il·lustres homes de ciència com Bacon, Newton, Kepler, Von Linné, etc. i filòsofs com Descartes, Spinosa, Leibniz, Kant, etc., van escriure les seves obres en llatí. És a dir, que el llatí, encara que va desaparèixer com a llengua d’ús, va romandre com a llengua de l’Església i com a llengua docta de la ciència i d’una variada literatura erudita.
Enguany hem celebrat la 17a Setmana de la Ciència amb el túnel d’Eupalinos amb Geogebra, el perquè dels noms dels animals i els mites i amb un recull de científics i científiques que varen escriure les seves obres en llatí o bé ens són ben conegudes les seves aurea dicta. Gràcies a la col·laboradora aràcnida, Mercè Otero, hem acabat fent recerca i hem pogut també incloure algunes dones de ciència i la seva relació amb el llatí. Ara et toca a tu, has de mirar quines científiques hem inclòs en la nostra recerca cooperativa i col·laborativa, ajudar-nos a ampliar encara més la relació dels científics amb el llatí, trobar una explicació de per què la taxonomia botànica fins fa poc ha estat en llatí, per què els planetes tenen nom de déus romans, per què Pu és el símbol del plutoni o Au de l’or?…
Una vegada has visualitzat el muntatge, què t’ha semblat? Què t’ha cridat l’atenció?, Quines aurea dicta coneixies?, etc.
En quina llengua els científics donen a conèixer avui en dia les seves teories, descobriments, hipòtesis…? Per què creus que fins al segle XVIII el llatí era la llengua científica? Per què ho deixà de ser? Quina petjada en la ciència encara té el llatí? Per què creus que s’ha d’estudiar llatí? Per què una alumna de ciències aquest any en el nostre centre ha triat -i li han concedit- fer llatí a primer de batxillerat amb el grup de batxillerat humanístic?, etc. Raona les respostes en comentari.
Salve!
El llatí desde l’època medieval ha sigut una llengua de culte sobretot per part de l’esglèsia , també en l’àmbit científics’ha utilitzat fins ara, ja sigui en noms de plantes i d’animals com : Canis Lupus familiaris- gos o ferocactus pilosus- cactus. Per això no és difícil trobar teories científiques en llatí ; avui en dia les teories científiques posen els noms en anglès però també hi han algunes en llatí.
Vale!
Salve!
És ben cert que molts científics importants i no importants saben llatí i han publicat obres conegudes en llatí.
Jo he fet amb la Margalida el mural del passadís sobre aquest tema, ha quedat preciós.
Fent aquesta tasca em vaig adonar què la ciència ha tingut que utilitzar el llatí i que també hi ha hagut dones importants (científiques) que també l’utilitzaven.
Al fer aquest treball, m’ha indignat molt el fet que si busquess un científic (home) apareixen mil però si buscques dones d’aquella época importants amb prou feina surt alguna cosa. És indignant la desigualtat que pot arribar a haver-hi ja que en aquells temps les dones només servien per cuidar als fills i fer feines domèstiques, molt poques van poder triumfar. Per sort, ara tenim una altre mentalitat i ens podem fer valorar molt més, tot i axí encara hi ha llocs que és l’home el que té el paper important.
Salve!
Jo només coneixia a Nicolau Copèrnic, Galileo Galilei, Thomas Hobbes, René Descartes, Robert Boyle, Isaac Newton, Voltaire, Kant.
Però no coneixia a Tròtula de Salern, Hildegarda von Bingen, Bernat de Chartres, Johann Müller Regiomontano, Niccolo Machiavelli, Ticho Brahe, Francis Bacon, Johannes Kepler, William Harvey, Baruch Spinoza, Leibniz, Émilie du Châtelet, Carl von Linné, Hans Christian Ørsted, Bois-Reymond.
Nicolau Copèrnic va destacar per la seva teoria heliocèntrica, és a dir, la Terra ja no era el centre de l’univers sinó el sol.
Galilei va recolzar la teoria heliocèntrica de Copèrnic gràcies a la seva millora del telescopi i per tant de l’observació de l’univers.
Hobbes amb la seva frase “l’home és un llop per a l’home” volia demostrar que l’home era un ésser egoista i incivilitzat per naturalesa i necessitava un poder absolut que els governés i implantés por entre els homes (Leviatan).
Descartes amb la seva frase “penso, després existeixo” posava en dubte el món en que vivim, potser el que els nostres ulls ens mostren és pura fantasia, és un producte de la nostra ànima.
Boyle destacà pel descobriment de la llei de compressibilitat dels gasos.
Newton destacà per la llei de la gravitació universal i les lleis de la inèrcia.
Voltaire va ser un dels símbols de la Il·lustració francesa que precediria la posterior revolució; recolzava una monarquia liberal aconsellada pels filòsofs il·lustrats; la política s’havia de portar amb la raó, la ciència i el respecte.
Kant és un filòsof il·lustrat prussià que defensava l’empirisme i la racionalitat.
M’ha cridat l’atenció que tan sols hi hagi una dona entre tots aquests personatges, encara que no és gens estrany que les dones no tinguessin accés a la ciència i a la cultura en general durant l’edat moderna.
Alguns dels llatinismes que ja coneixia són “Homo hominus lupus est” que significa “l’home és el llop de l’home” i “Cogito, ergo sum” que vol dir “penso, després existeixo”.
En canvi desconeixia la frase llatina “De omni re scibili et quibusdam aliis”, de Voltaire, que vol dir “sobre tot el que es pot saber i altres coses més”. “Sidereus Nuncius” és una obra de Galilei que significa “Noticiari Sideral” (relacionat amb els estels).
Molt bon article i esperem que tenir raó i ciència per molt de temps més!
Salve! 🙂
Primer de tot felicitar a la meva companya paula perquè ha estat treballant molt amb l’ajuda de la Lida per fer el mural que tenim al costat de la classe i que podeu veure la fotografía al mur del facebook del Fil de les Clàssiques.
Dit això, encara que jo no sigui gaire amiga de les ciències en general, em sembla força interesant saber que molts científics que tots nosaltres coneixem, fins i tot filòsofs, tenen moltes obres escrites en llatí.
Això es deu a que el llatí, fins i tot després de l’aparició de les llengües romàniques, era la llengua utilitzada per la ciència, la religió…
Actualment aquestes obres científiques s’escriuen en anglès.
He buscat informació per saber més sobre els noms dels planetes que provenen dels déus llatíns, mai m’havia parat a pensar i és bastant interesant.
Tot va començar quan alguns astrònoms es van adonar que diversos “estels” es movien, van pensar que eres els déus i per això tenen aquests noms. Van relacionar cada planeta amb característiques del déu en concret. Però això només ho van fer amb els plantes que veien a simple vista, ja que encara no tenien telescopis per veure els planetes més llunyans.
Com també ha comentat la Paula està bastant malament que al buscar informació sobre científcs que escrivien en llatí la gran majoria fossin homes, i per trobar una dona va costar bastant la veritat.
Molts dels científics i folòsofs que surten ja els coneixia, però crec que cap de les “aurea dicta”. El que m’ha cridat l’atenció és veure a Descartes, ja que sempre surt a les classes de filosofia amb la frase tan coneguda “cogito ergo sum” que ara traduim com si penso, llavors existeixo.
Vale!
Salve!!
Moltes felicitats pel treball, t’ha quedat genial el mural. I el powerpoint també. Gràcies a aquest article acabo d’aprendre coses noves que fins ara no sabia.
Alguns dels personatges que apareixen al powerpoint havia sentit a parlar d’ells, però la veritat és que no tenia ni idea que provenien de les èpoques on el llatí era la llengua més important, i tampoc sabia que les seves teories estaven escrites en aquest idioma.
Jo del powerpoint que hi ha coneixia a:
– Nicolau Copèrnic qui va parlar sobre que el centre de l’univers era el sol i no la Terra.
– Galileo Galilei que acceptava la teoria de Copèrnic i va millorar el telescopi.
– Hobbes que deia que l’home ere un ésser egoista per naturalesa i ho volia demostrar i volia que hi hagués algú qui tingués tot el poder i dongués por als homes.
– Descartes que posava en dubte el món on vivim.
– Isaac Newton qui va explicar i parlar de la llei de la gravetat.
– Voltaire recolzava una monarquia liberal aconsellada pels filòsofs il·lustrats i deia que la política s’havia de portar amb la raó, la ciència i el respecte.
– Kant és un filòsof que defensava l’empirisme i la racionalitat.
També em sona molt Carl von Linné però ara no sé de que.
He trobat llatinismes en el powerpoint que coneixia:
– “Homo hominus lupus est que significa “l’home és el llop de l’home”.
– “Cogito, ergo sum” que vol dir “penso, després existeixo”.
Les que no sabia eren :
– “De omni re scibili et quibusdam aliis”: “sobre tot el que es pot saber i altres coses més”.
– “Sidereus Nuncius”: “Noticiari Sideral”.
Vale!!
Salve!
L’enhorabona pel treball!
D’aquest powerpoint conec algunes del científics:
– Nicolau Copèrnic qui va parlar sobre que el centre de l’univers era el sol i no la Terra.
– Galileo Galilei que acceptava la teoria de Copèrnic i va millorar el telescopi.
– Hobbes que deia que l’home era un ésser egoista per naturalesa i ho volia demostrar i volia que hi hagués algú qui tingués tot el poder i donés por als homes.
– Descartes que posava en dubte el món on vivim.
– Isaac Newton qui va explicar i parlar de la llei de la gravetat.
– Voltaire recolzava una monarquia liberal aconsellada pels filòsofs il•lustrats i deia que la política s’havia de portar amb la raó, la ciència i el respecte.
– Kant és un filòsof que defensava l’empirisme i la racionalitat.
Alguns dels llatinismes que ja coneixia són:
“Homo hominus lupus est” que significa “l’home és el llop de l’home” i “Cogito, ergo sum” que vol dir “penso, després existeixo”.
Salve!
Salve!
Per cert aquesta presentació sobre els cientifics que sabien llatí és molt interessant. He pogut veure que el llatí és una llengua molt important però que ara ja no se li dóna tanta importància ja que els científics no estudien latí com abans i hi ha que dir que hi ha moltes paraules que s’utilitza en el camp científic que són llatines com el nom científic de cada especie de planta, animal o persona.
Els científics que coneixia eran: Copèrnic, Kepler, Galileo Galilei, Hobbes, Descartes…
El llatí abans era la llengua més utilitzada i per això els científics sabien llatí. Però amb la culturització la llengua parlada en el món científic és l’anglés. Una de les frases que m’ha sobtat és la de “Cogito, ergo sum” , que em sona d’haver-la sentit en algún lloc, que vol dir “penso, després existeixo”. És extrany que a una alumne (la Sheila) li haguin conscedit permís per fer llatí, però tot i així penso que fa ben fet ja que el llatí està per tot arreu fins i tot en el camp científic!
Salve! Jo penso que si s’ha conservat és perquè el llatí sempre s’ha considerat una llengüa culta, per això en la bíblia estava en llatí i molts intelectuals aprenien el llatí. Actualment els científics no saben llatí però si que el saben els que han estudiat dret, perquè les lleis estan en llatí. Coneixia més o menys tots els científics , el que m’ha cridat l’atenció és nomès veure una dona.
Tot i així Si ens hi fixem encara tenim paraules o dites en llatí que previuen sense ni adonar-nos. Un bon exemple és ipso facto que vol dir al moment .
Mitjançant l’etimologia (del grec ‘ètims’ = veritat i ‘logos’ = paraula) coneixem l’origen de les paraules ia més ens ajuda a comprendre el seu significat
Un dels motius pels quals molts fugen dels temes científics són les paraules ‘difícils’. Això ha donat lloc al fet que molts textos, per no traduir les paraules científiques o tècniques, resultin difícils de llegir i siguin abandonats a mig camí.
Un bon exemple és el de la mosqueta de la fruita utilitzada per a experiments genètics per la seva breu temps de reproducció. El seu nom científic és ‘Drosophila melanogaster’.
Hi ha bones raons per les quals les ciències fan servir arrels gregues i llatines. Els primers tractats científics es van originar a Grècia i la terminologia que van utilitzar va passar als romans, el vocabulari va mantenir moltes arrels gregues. A Europa, el llatí va ser la llengua universal utilitzada per l’Església i va ser l’idioma en què es van fer els documents, ja que els pocs que sabien llegir i escriure el feien en llatí.
Avui ens pot semblar extrany que un espanyol, un anglès o un francès hagin descrit les seves investigacions científiques en llatí, però en l’Edat Mitjana i el Renaixement aquest era l’únic idioma en el qual podien entendres tots, que tenia un vocabulari comú i una ortografia acceptada. Newton i Leibnitz, que van inventar el càlcul infinitesimal, el van descriure en llatí. La primera física experimental, que s’atribueix a Galileu, va ser descrita en llatí, com ho va ser el discurs del mètode de Descartes i la física de Newton.
Salve!!
Un molt bon apunt!! Ja l’he vist per el passadís de 1r.
Del powerpoint coneixia a:
– Nicolau Copèrnic qui va parlar sobre que el centre de l’univers era el sol i no la Terra.
– Galileo Galilei va acceptava la teoria de Copèrnic i va millorar el telescopi.
– Hobbes que deia que l’home era un ésser egoista per naturalesa.
– Descartes va posava en dubte el món.
– Isaac Newton va explicar i parlar de la llei de la gravetat.
– Voltaire recolzava una monarquia liberal pels filòsofs il·lustrats i deia que la política s’havia de portar amb la raó i la ciència
– Kant és un filòsof que defensava la racionalitat.
Tots els altres no els coneixia.
Vale!!
Salve!
Actualment la majoria de teòries i hipotesis que realitzen els científics es presenta en Anglès, ja que és la llengua que actualment predomina arreu del món. Antigament, aquestes teories i hipòtesis estaven presentades en llatí, ja que en aquell moment era la llengua que predominava. Es va perdre, perque a mesura que avançava el temps, com passa a totes les llengües, va anar canviant fins a formar altres tipus d’idiomes com el castellà o el català. Actualment, encara podem trobar infinitats de coses relacionades amb la llengüa latina fins i tot a la ciència i per això em d’estudiar aquesta llengüa, perquè aquestes coses del passat mai es perdin i actualment encara podem identificar-les i entendre-les ja que formen part de la nostre història.
Vale!
Salve.
Salve.
Ja he vist el mural, i la veritat és que ha quedat molt original. Desconeixia que hi hagués tants científics que hagin fet servir la llengua llatina per les seves teories.
Vale.
Salve!!
He vist el mural , i la veritat és que ha quedat molt original, no sabia que hi hagués tants científics que havíen fet servir el llatí per fer les seves teories.
Vale!
Salveeee!!!!
Aquest mural esta molt ben fet i es original no sabia que hi ha tants cientifics.
Valee!!!!!
Salve!
Ja he vist el mural i està mol bé i té una informació interessant. Molt bon treball.
Vale!
Salve!! Aquest mural esta ben fet i he vist el mural hi ha quedat molt be. Ami ja en van dir que havien molts cientifics que havien fet servir el llati per les seves teories
Salve!
És veritat que molts científics han escrit obres en llatí i utilitzen el llatí per demostrar les seves teoríes encara que antigament abundaben més aquests tipos de científics ja que el llatí era considerat la llengua de la sabiduría i el culte.
Cada matí quan paso pel passadís miro el moral i la veritat és que està força bé, és bastant curiós.
Actualment els científics donen a conèixer les seves teories científiques en anglès.
La frase de ”Cogito, ergo sum” m’ha fet gràcia perquè l’hem estudiat a filosofia: si penso, llavors existeix-ho.
Jo crec que a l’alumne del batxillerat científic que li han deixat fer llatí li han concedit perquè com ja he dit avans una branca de la ciència és el llatí per entendre molts dels conceptes que deien els antics científics.
Jo crec que el llatí ha deixat de ser la llengua de la ciència perquè ja no s’utilitza tant com s’utilitzava en en passat, ara la majoría de la gent no entén el llatí i per això s’ha imposat l’anglès.
Salve!
He vist aquest mural i m’ha agradat molt, la veritat és que ha quedat molt original.
M’ha sorprès el fet de que els científics apliquin el llatí en les seves teories, no ho sabia pas.
Trobo que és un fet important i m’ha agradat aquest tema.
Vale!
Salve!
Em sembla fascinant que el llatí s’utilitzes fins en la ciència, està clar que el llatí no és una llengua morta i que servia i serveix per molt!
Felicitats pel mural els hi ha quedat molt bé!
VALE:)
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Llatí culte versus llatí vulgar
Salve!
Ja he vist el mural, tots els científics són homes, però al final del muntatge surt la fotografia d’una senyora.
El primer que vull és felicitar a la Paula, la vaig veure pel matí amb el mural i venia molt contenta perquè per fi l’havia acabat! L’ha fet ella sencer i de veritat que tant d’esforç ha valgut la pena, Paula!
La ciència ha tingut que utilitzar el llatí. Hi havia poques dones científiques
Avui en dia els científics donen a conèixer les seves teories, descobriments o hipòtesis en anglès.
Estudiar de llatí ens serveix de molt. Com pot ser simplement per saber una llengua més, per poder tenir una petjada en la nostra vida de les clàssiques, per saber llatinismes que avui en dia encara fem servir (fins i tot paraules que no ens adonem 8:00am “ante meridiem” o 20:00pm “post meridiem”) i com aquests exemples per moltes més coses.
Quan Einstein visita Barcelona el 27 de febrer de 1923 li preparen un menú en llatí! http://www.fundaciorecerca.cat/einstein/docs/contemporanis/Sopar_a_Barcelona_en_honor_d%27Albert_Einstein_Revista_de_Fisica_2005.pdf
Salve!
Ja he vist el mural i està molt bé , té coses que no entenia del llatí pero a quedat bé .
Pingback: Dona, ciència i filosofia a Grècia | El Fil de les Clàssiques
Pingback: La boca dels estomes | L'univers clàssic dels nostres mots
Pingback: La física i la química | L'univers clàssic dels nostres mots
Salve!
El llatí és una llengua molt important, fins i tot pels de ciències, ja que les arrels dels científics també són llatines. El mural va quedar molt bé!
Pingback: Ser finalistes al IX Premi Espiral Edublogs 2015 | El fil del mite grec
Pingback: Els grecs i la història de la llum | El Fil de les Clàssiques
Bonnum Diem!
El Llatí sempre a sigut una llengua culta sobretot per part de l’esglèsia, en la ciència amb noms de plantes i animals. Hi ha moltes teoríes cièntifiques en anglès però també en Llatí.
Salve!
Molts noms científics de plantes o alguns animals són en llatí, de fet alguns noms ens indiquen algunes característiques de la planta.
SALVE !!!
Encara mantenim moltes arrels del llatí en qualsevol ofici , Hi han molt noms de plantes i animals que són del llatí , aquesta llengua és l’arrel de moltes i es molt essencial
Veritat que a classe has dit que l’activitat de buscar un científic que parlés llatí podia ser un filòsof?
És per saber si l’autor que he escollit és correcte.
Gràcies
Certament, Carla, pots triar un filòsof!