Category Archives: Grec

Europaea Linguarum Dies

Avui 26 de setembre en motiu del desè aniversari del Dia Europeu de les Llengües des de l’Àmbit Lingüístic de l’institut de Premià de Mar fem una crida a tots els alumnes, professors, personal no docent i famílies del nostre institut per fer arribar als suros del claustre de l’edifici Serra de Marina “La paraula que més estimo”. Ens sumem així a la iniciativa “La paraula en català que més estimo” de Somescola.cat; però ampliem l’activitat a les altres llengües europees que ensenyem al centre (castellà, anglès, francès, alemany i llatí).

En altres edicions, des de El Fil de les Clàssiques hem celebrat el Dia Europeu de les Llengües amb el Google Maps El llatí ens agermana, Cèsar plurilingüe, base de dades, amb muntatges audiovisuals

Enguany ho celebrem a l’edifici Serra de Marina del nou institut de Premià de Mar amb aquesta convocatòria, per tant us animo a tots i a totes a fer arribar al suro del claustre i/o aquí en comentari, si no sou del centre, el mot llatí que més us agrada.

Meum carissimum verbum est ROMA = AMOR.

També pots col·laborar amb el nostre Google Maps El llatí ens agermana:


Mostra El llatí ens agermana en un mapa més gran

Desitjo que celebreu el Dia Europeu de les Llengües (Día Europeo de las lenguas, The European Day of Languages, Journée européenne des langues, Europäischer Tag der Sprachen, Europaeus Linguarum Dies) amb moltes activitats.


Vid. Vídeo de l’experiència al centre

Una ullada al Fil Moodle

El Fil Moodle és l’aula virtual de Clàssiques de l’institut de Premià de Mar, basada en el programari de codi lliure Moodle. Concebuda com una plataforma d’aprenentatge i d’avaluació, en què els alumnes treballen i cooperen a través d’activitats individuals i col·laboratives. El nostre Fil Moodle allotja tots els cursos de l’àrea de clàssiques en la seva vessant virtual. A través d’aquest espai, els alumnes poden treballar col·laborativament des de qualsevol punt d’accés a la xarxa, i a tal efecte l’aplicació compta amb diferents estris de comunicació. Els populars fòrums, els xats o la missatgeria instantània, glossaris, bases de dades, wikis, tasques, qüestionaris, Hot Potatoes… són algunes de les activitats més conegudes que vénen integrades en la distribució estandaritzada de Moodle, però que, a més,  nosaltres hem ampliat amb d’altres com Quaderns virtuals, Jclic o WebQuests.

Alguns dels millors treballs i pràctiques cuinats a l’espai Moodle,  després els publiquem als blocs oberts a la col·laboració d’alumnes i professors d’altres centres (El Fil de les Clàssiques, Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu, La cinta de Νίκη…). I depenent de la temàtica o les necessiatats de format, també els publiquem en pàgines web personalitzades (Google sites, Jimdo), o altres serveis de la web 2.0 com Google Maps (Grec i Llatí), galeria d’imatges (Photobucket, Flickr, Picasa, …) i de vídeos (Vodpod), presentacions (Zeniting, Calaméo, slideshare, slideboom, Voki, Glogster, Prezzi, Google docs, mapes conceptuals…), muntatges audiovisuals (ClassicaTube, Canal Partenotube, Classiques motion, El Fil a Vimeo …), podcast (woices, VoiceThread…) i alhora, tot formant part de Chiron, es retroalimenta amb enllaços a aquests i altres recursos propis, fins i tot a canals de notícies o xarxes socials (Facebook Fildelesclassiques Aracne).

Amb aquesta presentació realitzada a la II Jornada d’Innovació i tecnologia (ICE Udl, Lleida 1 de juliol de 2011), podreu fer un cop d’ull a l’activitat que s’hi genera.

1a generació digital de Clàssiques i última del Cristòfol Ferrer

Tempus fugit! És ben cert: el temps s’esmuny, però en deixa petja i en aquest cas indelebre. Encara recordo aquella tarda de dimarts, primer dia de classe del 2007 en què entrava a la sala d’actes, no sé què hi fèiem allà? (no teníem en aquella època ni aula!), i vaig trobar, després d’un any i mig d’estar fora de les aules, una munió de gent de Cultura Clàssica de tercer que no es volia seure, ni fer silenci. Poc acostumada a aquests enrenous, perquè els alumnes en coneixen i ja saben com sóc i què vull, no sabia què fer per pacificar aquella Gàl·lia insurrecta. Dona de caràcter, vaig dir en veu ben alta: “SÓC DE CLÀSSIQUES i no puc començar tot un curs, i més enguany que ja no és trimestral, amb tanta malastrugança”. Així que torno a sortir de l’aula, faig veure que no he entrat i que no m’he trobat aquest aldarull i comencem amb bon peu no sigui que un començament així sigui tot un mal averany”. Us vàreu quedar de pedra. Vaig sortir i vaig tancar la porta. Hi havia gent al passadís, recordo la cara estupefacta quan em van veure tornar a entrar sense trepitjar el portal. Amb pede dextro i com si entrés per primera vegada vaig saludar, no sé si amb Bonum diem o bé amb Avete o XAIPETE! No semblàveu els mateixos, quins alumnes més disciplinats, això sí al·lucinats amb una magistra que abans mai no havíeu vist i amb un mètode sui generis. Em vàreu deixar explicar el que faríem i us faig escoltar per saber què coneixíeu d’aquest món meravellós que ens ha unit durant quatre anys (la resta us heu anat incorporant a 4t de llatí, o bé a primer de batxillerat!).

A l’octubre, va néixer Xtecblocs i en Joan Marc, un professor aleshores nou de català, em va proposar d’obrir un bloc de Departament Llegir molt i escriure bé. Jo no sabia què era un bloc, ni què en faria, però, com bé sabeu, no sé dir mai NO i sense adonar-me ja tenia bloc. Bé, després del primer apunt, la nostra Gimcana mitològica al Museu d’Arqueologia de Catalunya, en va dir que era millor que m’obrís el meu. Estava perduda, no sabia què fer i vaig obrir un bloc per trobar el fil a les meves classes: El Fil de les Clàssiques. Us hi vàreu enganxar de valent. Quin goig! Em vàreu donar feina, però la feia a gust; però vàreu treballar tant i tan bé que aviat va venir el reconeixement extern i varen començar a caure premis i això de veure la “profe” al Telenotícies i de pensar que éreu a l’ull de l’huracà us va refredar. Llavors, us vaig regalar Aracne fila i fila perquè fos vostre i hi convidéssiu altres alumnes d’altres centres. Si havíem trencat les parets de l’aula treballant des de tercer fins a segon de batxillerat en un mateix espai, ara era el moment de tirar a terra les parets del centre i fer del món la nostra aula. Ho heu aconseguit amb escreix i han caigut més premis i més reconeixement. Heu deixat el llistó molt alt, ara feina tindré per mantenir-lo!

El laberint era tan gran que calia un fil més ferm per no perdre’s, per tenir-ho tot al seu lloc. Aquest espai, més reservat, és el Fil Moodle, una aula d’ensenyament-aprenentatge i també d’avaluació per cada curs que alimenta els blocs i els blocs, Google Maps, Google Sites, Google Docs, … el nodreixen. Treballs de recerca fan néixer altres espais, com L’empremta d’Orfeu, un bloc a la recerca dels referents clàssics en la música actual. Cinèfils com sou, finalment heu fet néixer, Coty, Carlos i Rebeca, La cinta de Νίκη. Mentrestant, m’heu ajudat a trobar el camí, hem après a ser un, a valorar la feina dels altres, a trobar el nostre lloc en aquest teixit col·laboratiu i col·lectiu. Hem passat moltes hores junts, moltes peripècies, moltes aventures, molts aprenentatges i també hi ha hagut topades i algun plor, quan un vídeo ha desaparegut, quan algú s’ha carregat la feina d’un altre a la wiki o ha usurpat l’entrada d’un Google Maps. Hem gaudit amb la traducció de textos grecs i llatins i, fins i tot, amb la sintaxi. Heu fet recerca, heu fet molt grossa la teranyina clàssica de la xarxa en català. També m’he enfadat i us ha sabut greu, ho sento, però si us he renyat és perquè sé que no podíeu tirar la tovallola al mínim entrebanc, que cal tenir respecte, ser puntuals, posar la feina al seu lloc, treballar amb ordre i rigor, acabar les tasques, practicar amb l’exemple i esforçar-se sempre. Mai no oblidaré tots aquests bons moments que m’heu fet passar, tampoc la còlera en veure el meu diccionari de llatí tot mossegat pel gos del Dani. En fi, …!

De tot això, us ofereixo aquest petit homenatge, fet de moments especials, tanmateix l’agraïment és molt més gran, no té preu.

Espero que tingueu molta sort a la vida i als estudis, tot començant per la Selectivitat que s’apropa (aquí trobareu uns consells d’or d’un professor chironià ja jubilat, el magister Lluís) o bé pels exàmens extraordinaris de juny (val a dir que, si us hi esforceu, podeu aprovar, i tant!). Cada un i una us en porteu un trosset de Margalida i en deixeu un trosset vostre, mimeu-lo, cuideu-lo tant com jo ho faré. Si em necessiteu, ja sabeu on trobar-me. Basia mille!

N.B.: Amb aquest emotiu apunt de comiat de la meva primera generació digital (MMVIII-MMXI, tot i que el curs va començar el 2007 fins el Nadal no vàrem digitalitzar-nos) vull acomiadar aquest curs la tasca col·lectiva a l’aula, tot i que queda per acabar el projecte de recerca de 4t, començar el treball de recerca del curs vinent, els exàmens finals de primer de batxillerat, els exàmens extraordinaris i de recuperació, les avaluacions i les reunions… a més de la preparació d’un nou curs en un nou institut fusionat; però El Fil de les Clàssiques és un bloc d’aula i farà vacances fins a reprendre les classes en l’institut de Premià. Esperem que tingui tanta fortuna com l’ha tinguda al Cristòfol Ferrer i que les noves generacions preservin i valorin la vostra llavor.  MOLT BON ESTIU A TOTHOM!

Un final d’or: centaurus aureus et turbo aureus!

Centaure d'or 2009

Acabem un curs més, però aquest és un curs especial, un curs que sempre recordarem de ben segur i ho fem curulls d’or, encara que sigui simbòlic, que sigui virtual, no fos que els déus s’engelosissin!

Divendres celebràvem a l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar el seu 30è aniversari i últim. Diumenge  a Aracne fila i fila, el fill primogènit de El Fil de les Clàssiques, li cau de l’Associació Espiral el primer premi en la categoria d’alumnes de batxillerat del V Premio Espiral de Edublogs 2011. Dia 4 de juny a Madrid rebrà la baldufa daurada, val a recordar que el 2009 El Fil de les Clàssiques va obtenir  la d’argent en la categoria més disputada, la de professors i professores; però hem fet un pas més!

Avui, 17 de maig, dia d’Internet de tots els blocs portats per estudiants a nivell de tot l’Estat, Chiron ha atorgat a L’empremta d’Orfeu, el Treball de Recerca de l’alumne de segon de batxillerat de grec i de llatí Oriol García-Penche, més conegut per Deka, el dels raps, el Centaure d’or 2011 per haver presentat la seva recerca de referents clàssics en la música actual en forma de bloc, ara obert a la col·laboració d’altres estudiants i persones interessades en el tema (admirable és la col·laboració de Rocío i els alumnes de l’institut Puig-Reig, del bloc Quod sumus), per tal que el seu treball vagi creixent amb l’ajut de tots i totes. Curiosament el 2009 també Aracne fila i fila rebia aquest distintiu de Chiron.

Chiron també ha premiat els aràcnids i aràcnides de El vaixell d’Odisseu (per molts anys, mariners!), amb qui fa poc hem tingut el goig de compartir a la VII Magna Celebratio la tercera trobada compartida dels col·laboradors d’Aracne fila i fila, juntament amb els alumnes de Teresa Devesa de l’Isaac Albéniz de Badalona. Si voleu veure el nostre capità i la nostra magistra, no us perdeu aquest reportatge de El Fil de les Clàssiques. Quants motius tenim per retrobar-nos altre cop el diumenge 5 de juny a Badalona per assistir a la representació de Lisístrata. Certament, ens ponen totes, Rei Midas!

En l’edició d’enguany, Chiron també ha guardonat El cuaderno de Lara, bloc de Lara Escobar, alumna de segon de batxillerat de l’IES Santiago Apóstol (Almendralejo). L’enhorabona més sincera, Lara!

CHIRON, en la seva cinquena edició de “Centaures d’or” ha triat aquests blocs d’estudiants de temàtica clàssica  i els ha atorgat el seu distintiu més preuat perquè considera que són producte de l’esforç i de l’amor a les clàssiques, i perquè constitueixen un exemple perquè altres alumnes segueixin el mateix camí.

Per molts anys alumnes 2.0! Quin goig i quin honor ser portada a Chiron! Per molts anys Chiron! Per molts anys Clàssiques! Per molts anys llatí i grec!

Moltíssimes gràcies, discipuli et discipulae! Aràcnids i aràcnides! Deka! Quin fermall d’or, I. Cristòfol Ferrer!

Ludi Romani et Schola, un projecte col·laboratiu en xarxa a la VII Magna Celebratio

Si el passat cap de setmana us vàreu perdre la VII Magna Celebratio a Badalona, no us perdeu aquest reportatge de la participació aràcnida amb els tripulants de El vaixell d’Odisseu en els Ludi Romani i la flamant Schola, una autèntica trobada de pràctica compartida a la xarxa, materialitzada en una festa ciutadana de reconstrucció històrica.

Cuina romana a la Boqueria, per tercer any!

Els alumnes de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer just abans de les vacances de Setmana Santa vàrem anar per tercer any a l’aula gastronòmica de la Boqueria i un cop més vàrem  aconseguir cuinar un deliciós menú romà amb la cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes… Eulàlia Fargas i amb l’entranyable Àngela. Val més una imatge que mil paraules. Jutgeu vosaltres mateixos. Nosaltres hi tornarem el curs vinent. Plurimam salutem!

Fa quatre anys que participem a la Magna Celebratio!

Avui comença a Badalona i fins diumenge la setena edició de la Magna Celebratio, un festival romà organitzat pel Museu de Badalona que combina les visites als diferents espais arqueològics de Baetulo (les termes i el decumanus recentment inaugurats) i d’altres normalment no visitables (el mosaic de la Torre Vella, el monument honorífic vinculat al teatre, el soterrani de la plaça de la Constitució i les restes del teatre), la possibilitat de degustar un menú romà als restaurants de la ciutat, la recreació d’oficis i escenes portats a terme per grups de reconstrucció històrica i la divulgació de la vida quotidiana per especialistes en món romà així com una pila d’activitats i tallers familiars per apropar el món romà a la ciutadania. (vid. passades edicions pistor, textrina, sutor, gemmarius…).

Des de El Fil de les Clàssiques fa quatre anys que hi participem: els dos primers amb reportatges i els dos últims a més amb el projecte col·laboratiu d’Aracne fila i fila. El curs passat amb els alumnes de clàssiques de l’institut Albéniz de Badalona als Ludi Romani i enguany també amb l’Schola se’ns han afegit els companys de l’escola Vedruna-Gràcia de Barcelona. Ja ho sabeu, no us perdeu aquest cap de setmana la Magna Celebratio!

L’hidra de Lerna

Hercules de John Singer Sargent, 1921

Hèrcules de John Singer Sargent, 1921

δεύτερον δὲ ἆθλον ἐπέταξεν αὐτῷ τὴν Λερναίαν ὕδραν κτεῖναι· αὕτη δὲ ἐν τῷ τῆς Λέρνης ἕλει ἐκτραφεῖσα ἐξέβαινεν εἰς τὸ πεδίον καὶ τά τε βοσκήματα καὶ τὴν χώραν διέφθειρεν. εἶχε δὲ ἡ ὕδρα ὑπερμέγεθες σῶμα͵ κεφαλὰς ἔχον ἐννέα͵ τὰς μὲν ὀκτὼ θνητάς͵ τὴν δὲ μέσην ἀθάνατον.

ἐπιβὰς οὖν ἅρματος͵ ἡνιοχοῦντος Ἰολάου͵ παρεγένετο εἰς τὴν Λέρνην͵ καὶ τοὺς μὲν ἵππους ἔστησε͵ τὴν δὲ ὕδραν εὑρὼν ἔν τινι λόφῳ παρὰ τὰς πηγὰς τῆς Ἀμυμώνης͵ ὅπου ὁ φωλεὸς αὐτῆς ὑπῆρχε͵ βάλλων βέλεσι πεπυρωμένοις ἠνάγκασεν ἐξελθεῖν͵ ἐκβαίνουσαν δὲ αὐτὴν κρατήσας κατεῖχεν. ἡ δὲ θατέρῳ τῶν ποδῶν ἐνείχετο περιπλακεῖσα.

τῷ ῥοπάλῳ δὲ τὰς κεφαλὰς κόπτων οὐδὲν ἀνύειν ἠδύνατο· μιᾶς γὰρ κοπτομένης κεφαλῆς δύο ἀνεφύοντο. ἐπεβοήθει δὲ καρκίνος τῇ ὕδρᾳ ὑπερμεγέθης͵ δάκνων τὸν πόδα. διὸ τοῦτον ἀποκτείνας ἐπεκαλέσατο καὶ αὐτὸς βοηθὸν τὸν Ἰόλαον͵ ὃς μέρος τι καταπρήσας τῆς ἐγγὺς ὕλης τοῖς δαλοῖς ἐπικαίων τὰς ἀνατολὰς τῶν κεφαλῶν ἐκώλυεν ἀνιέναι.

Es correspon la descripció de l’hidra de Lerna del text de la Biblioteca II, 5, 2 d’Apol·lodor amb l’Hèrcules de John Singer Sargent? o més amb el quadre de Zurbarán? Què feia l’hidra? Qui acaba amb ella? En quin dels dotze treballs?  Amb l’ajut de qui? Quants caps tenia? Quants eren mortals? Quin era immortal? Quina relació té aquest treball amb el zodíac?  …

Quina altra pervivència d’aquest monstre coneixes en la literatura, l’art, la música, el cinema …

Sant Jordi, un mite ben viu

Arqueológica Luliana
Arqueologia Luliana

Sant Jordi enguany ens arriba en dissabte Sant! Sabíeu que va ser un militar romà i cristià que per no abandonar les seves creences va ser martiritzat en temps de l’emperador romà Dioclecià cap a l’any 303? Una de les llegendes més populars atribuïdes a Sant Jordi explica que un drac tenia atemorits els habitants d’una vila i que per calmar-lo li havien de donar un be i una donzella, triada a l’atzar. Un dia li va tocar a la filla d’un rei i Sant Jordi la va alliberar miraculosament tot vencent el drac. Països tan diversos com Geòrgia, Anglaterra, Lituània, Grècia, Portugal i Catalunya van escollir Sant Jordi per patró. També és patró de la Corona d’Aragó i –fins el 1707- del Regne de València. La creu de Sant Jordi és una de les màximes distincions que atorga el Govern de la Generalitat de Catalunya.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xQx_gTJWSRA[/youtube]

El 1456, el dia de Sant Jordi va ser declarat festa a la ciutat de Barcelona i des d’aleshores se celebra la tradicional Fira de les Roses en què els enamorats les oferien a les donzelles. En el segle XV es repartien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat. A finals del segle XIX Sant Jordi es va convertir en símbol catalanista. Per això un dels ritus més arrelats d’aquesta jornada és l’exhibició pública de la senyera. La seva lluita amb el drac per alliberar la donzella simbolitza la lluita de Catalunya per la seva llibertat. Des de l’any 1926 es fa coincidir amb l’anomenat Dia del Llibre (des del 1995 Dia Mundial del Llibre i dels drets d’autor) que en el seu origen era per commemorar la mort de Shakespeare i Cervantes. L’escriptora Maria Àngels Anglada també va morir un 23 d’abril i així vàrem celebrar el desè aniversari de la seva mort ara fa dos anys. Avui se celebra el trentè aniversari de la mort de Josep Pla. La diada de Sant Jordi també ha esdevingut el dia dels enamorats en què les parelles s’intercanvien un llibre i una rosa. Regalar una rosa a la persona estimada és ben metafòric: el vermell simbolitza la passió i l’espiga de blat la fecunditat. Els antecedents d’aquesta tradició són molt antics i de pervivència clàssica ja que a finals d’abril els nostres avantpassats romans celebraven unes festes en honor a Flora, la deessa de les flors, dels prats, dels boscos i dels jardins, i els seus amors amb el déu Zèfir, vent suau de ponent que influeix en l’agricultura i impulsa el creixement de les plantes i els vegetals. Allí on es celebraven s’erigien estàtues a la deessa i eren coronades amb roses i flors, igual que les donzelles que hi assistien. A la nit, a la llum de les torxes, es cantaven himnes i es premiaven les millors composicions poètiques sobre el triomf de la primavera i de l’Amor, guardons que eren lliurats per les donzelles més belles. Aquests actes s’anomenaven Jocs Florals, en homenatge a la deessa. Mireu per on que encara nosaltres també els celebrem tot i que el cristianisme intentà abolir-los. Així, la rosa, màxima distinció als Jocs Florals, es convertí en ofrena mística a la Santa Creu, donant-li un caire religiós.

Sabeu què és una consueta? Quins personatges hi apareixen? Quins efectes provoca el drac al rei, a la filla del rei, a Sant Jordi i al poble? Amb quins mites hel·lènics podeu establir paral·lelismes? Quin és l’origen mític de les roses?…

Bona diada de Sant Jordi!

A taula amb l’emperador August

Com t’imagines l’emperador August a taula?

Suetoni a l’obra Vida dels dotze cèsars (De uita duodecim Caesarum) ens descriu els costums alimentaris de l’emperador August:

Cibi -nam ne haec quidem omiserim- minimi erat atque vulgaris iere. Secundarium panem et pisciculos minutos et caseum bubulum manu pressum et ficos virides biferas maxime appetebat; vescebaturque et ante cenam quocumque tempore et loco, quo stomachus desiderasset. Verba ipsius ex epistulis sunt: “Nos in essedo panem et palmulas gustavimus.” Et iterum: “Dum lectica ex regia domum redeo, panis unciam cum paucis acinis uvae duracinae comedi.” Et rursus: “Ne Iudaeus quidem, mi Tiberi, tam diligenter sabbatis ieiunium servat quam ego hodie servavi, qui in balineo demum post horam primam noctis duas buccas manducavi prius quam ungui inciperem.” Ex hac inobservantia nonnumquam vel ante initum vel post dimissum convivium solus cenitabat, cum pleno convivio nihil tangeret.

Quins eren els seus costums alimentaris? Quins aliments li agradaven més? Quin nom reben en llatí? Són aliments que encara consumim avui dia o no? Quin mal costum tenia August? Quins àpats solien fer els romans? Els seguia August o menjava fora hores? A quin àpat corresponia el banquet dels romans? A quina hora començava? De quines parts constava? Què s’hi menjava? Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?

Vini quoque natura parcissimus erat. Non amplius ter bibere eum solitum super cenam in castris apud Mutinam,  Cornelius Nepos tradit. Postea quotiens largissime se invitaret , senos sextantes non excessit, aut si excessisset, reiciebat. Et maxime delectatus est Raetico neque temere interdiu bibit. Pro potione sumebat perfusum aqua frigida panem aut cucumeris frustum vel lactuculae thyrsum aut recens aridumque pomum suci vinosioris.

Era un gran bevedor de vi August? Quin vi li agradava més? Com es calmava la set? És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set?

Què n’opines de tot plegat?