Tag Archives: Afegeix una etiqueta

Cuina romana a la Boqueria, per tercer any!

Els alumnes de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer just abans de les vacances de Setmana Santa vàrem anar per tercer any a l’aula gastronòmica de la Boqueria i un cop més vàrem  aconseguir cuinar un deliciós menú romà amb la cuinera, professora i assessora de cuina infantil, autora del llibre de receptes per cuinar en família Cuinem junts (RBA), il·lustradora amb fruites i verdures de Papallones dins Una mà de contes… Eulàlia Fargas i amb l’entranyable Àngela. Val més una imatge que mil paraules. Jutgeu vosaltres mateixos. Nosaltres hi tornarem el curs vinent. Plurimam salutem!

Son Espases, assentament primigeni de la Palma romana

L’excavació de 62.000 metres quadrats al solar de Son Espases a Mallorca, on s’assenta el nou hospital de referència, ha tret a la llum centenars de peces arqueològiques que revelen que aquests terrenys van acollir les cerimònies de fundació del primer assentament romà de Mallorca entorn de l’any 100 aC. Una de les troballes més significatives és una plomada amb forma d’àmfora, un esperó i la rematada del casc d’un soldat.

Les bases de murs d’edificacions romanes són exhibides al costat de les cases pageses de Son Espases Vell, que estan sent rehabilitades per convertir-les en centre d’interpretació del patrimoni arqueològic, una instal·lació que podria obrir les portes a l’abril de l’any vinent.

El president del govern balear Francesc Antich quan va visitar ahir el jaciment romà de Son Espases va qualificar de “magnífic” el treball de recuperació dut a terme i va ressaltar que les peces més valuoses, entre les quals hi ha també un anell d’or que va haver de pertànyer a una patrícia de l’Imperi Romà, seran exposades al Museu de Mallorca, mentre que altres més comuns, com algunes de les 600 àmfores trencades en cerimònies, es podrien exhibir a Son Espases.

“El Govern ha fet un esforç grandiós per millorar el projecte de Son Espases, sent molt respectuosos amb el paisatge i amb el nostre patrimoni”, va incidir el president, que per a qui s’ha fet “una de les excavacions més importants” de les illes.

L’arqueòloga Marilena Estarellas, directora del projecte científic juntament amb Josep Merino i Francisca Torres, va detallar que les nombroses àmfores trencades a posta que s’han trobat, la seva disposició sobre el terreny i la troballa d’elements simbòlics com l’anell i la plomada permeten suposar que el de Son Espases va ser l’assentament primigeni del que seria la Palma romana.

El Senat romà va encarregar l’123 a.C. al cònsol Quint Cecili Metel la conquesta de les Balears i se sap per documents medievals que l’àrea de Son Espases era coneguda amb el topònim de Palma Alta, el que confirmaria les teories dels arqueòlegs.

Estarellas va explicar que queda descartat que els terrenys de Son Espases, on també s’han trobat algunes restes de l’etapa talaiòtica final, acollissin una necròpolis, com es va afirmar després de la troballa d’un os que va resultar ser de boví, el que unit a la aflorament posterior d’altres peces òssies animals ha reforçat la teoria de les celebracions fundacionals romans.

Per a Estarellas, “l’ideal” hauria estat deixar al seu emplaçament original els vestigis d’edificacions, però com “l’hospital estava pràcticament fet” es va optar per reubicar en un nou espai completant amb un centre d’interpretació que permetrà el seu gaudi per qualsevol ciutadà interessat.

Son ESpases 2009. Foto P.Pellicer

Ja tinc ganes d’incloure aquest centre d’interpretació del món romà en el Google maps d’itineraris romans per Mallorca:

Tres Treballs de Recerca de clàssiques i web 2.0

Tres treballs de recerca de clàssiques, quina meravella! Les noves tecnologies a l’ordre del dia al Cristòfol Ferrer. Alumnes 2.0 ens explicaran aquests dies la seva experiència amb el treball de recerca:

 

 

  • L’empremta d’Orfeu: treball d’Oriol Garcia Penche sobre els referents clàssics en la música actual (format bloc) i reconeixement immediat a la xarxa vid. Voces griegas desde Benicàssim “Deka, alumno 2.0“.

 

L’enhorabona per la feina ben feta i per difondre les clàssiques a la xarxa. Bona sort! Carpe diem!

La caverna de Plató

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/nxVwsKNv08Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Vid. al Youtube l’Al·legoria de la caverna i Matrix. Vid. La cinta de Νίκη

Imagina uns homes que habiten una caverna subterrània. Estan asseguts d’esquena a l’entrada, amb els peus i mans lligats de tal manera que només poden mirar la paret de darrere la caverna. Al seu darrere hi ha un mur alt, i per darrere el mur caminen uns éssers, que s’assemblen als homes, i que aguanten diverses figures damunt del mur. Com que hi ha un foc darrere aquestes figures, projecten ombres flamejants a la paret de la caverna. Així, l’única cosa que poden veure els habitants de la caverna és un teatre d’ombres. Han estat en aquesta posició des del dia en què van néixer, i per tant es pensen que aquestes ombres són l’única cosa que existeix.

Jostein GAARDER, El món de Sofia, 1991 (trad. E.Folch i T.Hoverstad)

Si encara en vols saber més consulta la pàgina Filòpolis del professor Llorenç Vallmajó sobre Plató: el mite de la caverna. Si t’agrada llegir, no et perdis El món de Sofia de J. Gaarder ni La caverna del nobel José Saramago.