Com t’imagines l’emperador August a taula?
Suetoni a l’obra Vida dels dotze cèsars (De uita duodecim Caesarum) ens descriu els costums alimentaris de l’emperador August:
Cibi -nam ne haec quidem omiserim- minimi erat atque vulgaris iere. Secundarium panem et pisciculos minutos et caseum bubulum manu pressum et ficos virides biferas maxime appetebat; vescebaturque et ante cenam quocumque tempore et loco, quo stomachus desiderasset. Verba ipsius ex epistulis sunt: “Nos in essedo panem et palmulas gustavimus.” Et iterum: “Dum lectica ex regia domum redeo, panis unciam cum paucis acinis uvae duracinae comedi.” Et rursus: “Ne Iudaeus quidem, mi Tiberi, tam diligenter sabbatis ieiunium servat quam ego hodie servavi, qui in balineo demum post horam primam noctis duas buccas manducavi prius quam ungui inciperem.” Ex hac inobservantia nonnumquam vel ante initum vel post dimissum convivium solus cenitabat, cum pleno convivio nihil tangeret.
Quins eren els seus costums alimentaris? Quins aliments li agradaven més? Quin nom reben en llatí? Són aliments que encara consumim avui dia o no? Quin mal costum tenia August? Quins àpats solien fer els romans? Els seguia August o menjava fora hores? A quin àpat corresponia el banquet dels romans? A quina hora començava? De quines parts constava? Què s’hi menjava? Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
Vini quoque natura parcissimus erat. Non amplius ter bibere eum solitum super cenam in castris apud Mutinam, Cornelius Nepos tradit. Postea quotiens largissime se invitaret , senos sextantes non excessit, aut si excessisset, reiciebat. Et maxime delectatus est Raetico neque temere interdiu bibit. Pro potione sumebat perfusum aqua frigida panem aut cucumeris frustum vel lactuculae thyrsum aut recens aridumque pomum suci vinosioris.
Era un gran bevedor de vi August? Quin vi li agradava més? Com es calmava la set? És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set?
Què n’opines de tot plegat?
Salve!
Yo crec que August era el tipic que sempre estaba vevent vi, i menjan raïm, pollastre…
I segur que tambe feia moltas festas i banquets amb els seus amics.
Vale 🙂
Salve !
M’imagino a August estirat en un triclini menjant raïm i vevent vi i acudint a banquets .
Avee !
Salve Lida!
Me’l imagino bebent vi d’una copa d’or o plata assentat en una mena de tro decorat al seu gust, amb una taula rectangular molt llarga amb molt de menjars molt bons, i molts criats emportant-se i portant plats i més plats. I algú fent-li vent amb una fulla de palmera o alguna cosa així i servint-li vi.
Aqui deixo el començament de la traducció! 🙂
En el menjar era vulgar i frugal -doncs, sens dubte, descurat. El que més li agradava al segon menjar eren els peixets petits, el formatge de vaca fet a mà i les figues verdes; menjava abans de sopar depenent del temps i el lloc, allò que l’estòmac volgués. Les paraules que ell mateix va escriure a les cartes són: “nosaltres mengem pa i dàtils al carro de dues rodes”. I una altra vegada “mentre torno a Palau en la llitera reial, menjo una onça de pa amb una mica de raïm madur”.
Lida
imagino a August, tot un senyor en la taula, amb dos criats donant-li el menjar a la boca i manant a tot el món perquè li portin va venir a la taula. : D
aaaa i menjant tots els menjars que vam provar a la boqueria, per cert Lida quan em passaràs les receptes per poder fer-se-la meva mare …
Stefanny, de seguida que me les enviï la cuinera, les tindràs! M’agradaria, però, que fossis tu la cuinera romana!
Salve a tothom!
Pensú que Juli Cesàr estaria sentat a taula, com un senyor poderós amb els seus criats, el seu menjar preferit un bon vi, i també una bona música, per escoltar!
Els emperadors d’abans estaven ven cuidats i ven mimats!
Aquí deixo unes paraules: el que té diners busca la fama, però això no vol dir que tingui tots els aspectes necesaris per viure bé:amor,felicitats….)
Bé tot això es el què puc dir, cosa que no puc jutjar a ningú del que feia!!!
Aquí deixo les dues TRADUCCIONS, hi ha parts molt confuses, ja ho veuràs:
El menjar -que se’ns dubte no podem descuidar- era ben poc i vulgar.En segon lloc el que més li agradava era el pa, els peixets petits, el formatge de vaca prensat a mà i figues verdes, de les que fan fruit dos cops a l’any; menjava abans i després de sopar, a qualsevol hora i lloc, allò que l’estòmac desitgés. A la carta deia ” Ens agrada molt menjar pa i dàtils al carro de dues rodes” I una altra vegada: ” Mentre torno a Palau amb la llitera reial, vaig menjant una onça de pa i raïm madur.”
(confús)I en contra:” Ni tan divertit sens dubte, Tiberi meu, tan diligent serveixo el dissabte de dejuni,(quam ego hodie servavi) el qual justament en el bany,després de la primera hora de la nit, menjava dues vegades abans de començar. D’aquesta manera, alguna vegada, o bé abans de l’inici o bé després de finalitzar el banquet, sopava sol i no tocava res de la taula.
La naturalesa del vi també era molt parsimoniosa. Habitualment només el bebien tres vegades durant el sopar, a la fortalesa, entre els de Mútena, explica Corneli Nepos(net o cognom?). Després, sempre que es convidés en abudància, la sisena part del més vell(vi) no es retirava, o si per contra s’havia retirat, el refusava. El màxim plaer és que els recis no temen beure. En canvi, quan la beguda estava apunt d’acabar-se, summergien en agua freda el pa o un tros de cogombre o fulles d’enciam o els fruits secs i recents.
Laura, rebràs la teva retroacció a través del Moodle de Llatí. Tanmateix, et falta contestar les preguntes formulades. Bona Pasqua!
Aquí deixo les respostes!
Quins eren els seus costums alimentaris? Li agradava menjar bé, com a qualsevol
Quins aliments li agradaven més? A August li agradaven aliments molt concrets: peixets petits, formatge de vaca fet a mà, figues verdes, pa, dàtils, raïm…
Quin nom reben en llatí? Pisciculos minutos, caseum bubulum manu pressum, ficos virides, panis, palmulas, uvae.
Són aliments que encara consumim avui dia o no? Sí, són aliments corrents d’aquella i de la nostra època.
Quin mal costum tenia August? Menjar només allò que li vingués de gust en el moment i picotejar entre hores.
Quins àpats solien fer els romans? Normalment es distingien tres: ientaculum (esmorzar), prandium (dinar) i cena (sopar).
Els seguia August o menjava fora hores? No, August, com ja hem dit abans, menjava només quan li venia de gust.
A quin àpat corresponia el banquet dels romans? Al sopar.
A quina hora començava? Solien començar a les primeres hores de la tarda (18 hs.).
De quines parts constava? De dues parts, la primera es dedicava al sopar i la segona al que els grecs anomenaven simposi, en llatí “comissatio” en la que es bevien vins, es parlava, es ballava i es jugava.
Què s’hi menjava? S’hi menjaven peixos, formatge, figues…
Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets? En el menjar era vulgar i frugal, tot un descurat.
Era un gran bevedor de vi August? Sí, vivia en una societat amb una bona cultura en vins, però mai s’excedia més del compte.
Quin vi li agradava més? El “Raetico”, però quasi mai bevia pels dies.
Com es calmava la set? Diu la traducció que en comptes de beure, mullava un tros de pa, una rodanxa de cogombre, algunes fulles d’enciam o una poma verda en aigua freda.
És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set? Mai ho he provat, però segurament amb qualsevol peça de fruita és molt més ràpid.
TRADUCCIÓ
El menjar – vet aquí es deixava anar el mínim i el vulgar. En segon lloc el pa i els peixos petits, el formatge de vaca polsat en la mà i figues verdes; menjava abans i després de sopar, a qualsevol temps i lloc, allò que desitjava l’estómac . A la carta posa ” A nosaltres ens agrada molt menjar pa i dàtils al carro.” Un altra cop: ” Quan torno amb la llitera reial cap al Palau, vaig menjant una onça de pa i raïm madur.”
I tanmateix:” Ni els Jueus ni tan sols, jo Tiberi, tan diligent servia el dissabte de dejuni, quan jo avui preservar el bany, després de la primera hora de la nit menjava dos cops abans que comencés”. Fora de lloc, tenia de vegades desinterès , o abans de l’inici o després d’acabar el banquet, sopava sol sense dubtar i sense tocar res de ningú.
La naturalesa del vi era econòmica. Tan sols és bevia tres vegades usualment mentre supaven, al lloc fortificat, en el domicili de Mútena, s’entrega Corneli Nepos. Després, els cops que es convidés, cada sisena no s’apartava, però s’havia tret, el tornaven. El màxim gust és que els Recis no tenen por de beure. Tot i així, agafaven pa o una mica de cogombre o un peça d’ enciam petit o recents fruits secs els mullaven en aigua freda.
VALE
Ire, com t’ha anat avui? No has vingut a classe.
PREGUNTES (Primera part):
-Quins eren els seus costums alimentaris?
Acostumava a menjar molt i sempre.
-Quins aliments li agradaven més?
Gaudia molt amb el pà, amb el peix, els formatge, les fruites, com dàtils i raïm…
-Quin nom reben en llatí?
-Són aliments que encara consumim avui dia o no?
Tot els aliments amb els que s’alimentaven a l’antiga Roma, són aliments sans i mediterranis, per tant encara es continuen consumint i gaudint, ja que la dieta Mediterrània és la més sana i la més rica.
-Quin mal costum tenia August?
El mal costum alimentari de l’emperador August és el desordre d’hores de menjar i que menjava el que volia, quan volia.
-Quins àpats solien fer els romans?
Els romans acostumaven a menjar tres vegades al dia.
-Els seguia August o menjava fora hores?
Tot i així, August menjava quan desitjava menjar.
-A quin àpat corresponia el banquet dels romans?
Pels romans, el àpat més contundent, era el sopar.
-A quina hora començava?
Començava pels volts de les 12 del migdia o a mitja tarda, depenent de l’estació.
-De quines parts constava?Què s’hi menjava?
Podem distingir tres parts en el banquet:
· Gustus o gustatio que consistia en prendre el que ara denominem vermuts: ous, olives, alls, ostres, setes, peix i bevien mulsum.
· Cena pròpiament dita amb carn i peix, acompanyant am ví.
· Secundae mesae com els postres: que menjaven formatge, fruita, fruits secs, cocs…
-Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
August no acostumava a seguir el protocol a l’hora de menjar i, o sopava sol, o no menjava si no volia, etc…
-Era un gran bevedor de vi August? Quin vi li agradava més?
-Com es calmava la set?
Quan la beguda s’acabava mullaven menjar en aigua freda.
-És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set? Si és així, jo és la primera vegada que ho escolto.
He respòs les preguntes que he pogut amb el tros de traducció que he fet, i continuaré responent quan hagi acabat la resta.
AQUÍ deixo un altra fragment…
I un altre cop: “Com el poble jueu, és cert Tiberi meu, que escrupulosament el dissabte segueixo el dejuni, que jo avui he servit, al bany només després de la mitjanit, menjava amb les dues boques abans de que comencin les ungles.”
Aquest diumenge a les 11’30 i a la 13 teniu la possibilitat de conèixer de franc més coses d’aquest emperador que es va fer càrrec del govern de Roma als vint anys, a la Pl. Font i Cussó de Badalona a càrrec de l’Associació Projecte Phoenix de Tarragona. Segurament també tractaran el seu comportament inusual amb el menjar.
Hola:)
Les preguntes sobre l’alimentació d’Octavi August:
*Quins eren els seus costums alimentaris? Quins aliments li agradaven més? Quin nom reben en llatí? Són aliments que encara consumim avui dia o no? Quin mal costum tenia August? Quins àpats solien fer els romans? Els seguia August o menjava fora hores? A quin àpat corresponia el banquet dels romans? A quina hora començava? De quines parts constava? Què s’hi menjava? Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
El que menjava freqüentment August era pa, dàtils, peixos petits, formatges fets a mà, figues. August tenia el mal costum de menjar entre hores. El banquet corresponia al sopar. Els aliments en llatí eres panis, pisciculos minutos, ficos virides, palmulas, uvae, entre altres. Començaven a l’hora Vuitena o Nona.
Els romans tenien 3 àpats: Per una banda “el ientaculum” se corresponia amb el nostre esmorzar o el primer menjar del dia, que solia ser molt senzill, normalment era pa untat amb all o sal o sense untar ambdós acompanyats d’un tros de formatge. Després venia el prandium era al migdia, que consistia en una dieta a base de pa, carn freda, verdures i fruita acompanyada amb vi, però tot això en quantitats moderades. Finalment el sopar que es feia després del bany al final de l’hora Vuitena o Nona. En aquesta els romans prenien verdures com entrants en forma d’amanides o la planxa, i carn o peix: podia ser carn vermella o blanca i la manera de confeccionar-passava pels rostits aromatitzats amb herbes o la carn a la planxa amanida amb faves, cols, espàrrecs, etc. També menjaven peixos diferents segons l’època: sardines, peix espasa, etc. Després es passava als postres amb fruites de temporada: raïms, pomes, peres, etc., acompanyades de vi Nomentum.
*Era un gran bevedor de vi August? Quin vi li agradava més? Com es calmava la set? És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set?
August no era de veure molt, el seu preferit era el vi de Rècia. August va construir molts aqüeductes perquè els ciutadans no tinguessin set. Ell particularment quan en tenia mullava aliments en aigua freda, com el pa, una fruita saborosa, un cogombre. No ho sé si serà un bon mètode, però el que sí se és que mai l’he provat. El que sí és bo, i ho feia quan vivia a Suïssa era menjar-me la neu, jaja.
vale!
Hola Margalida, et deixo la traducció que vaig començar abans de setmana santa i que vaig acabar l’altre dia a casa.
Els aliments- menjant era vulgar i miquetes. En segon lloc el pa i els petits peixos, el formatge de vaca pressionat a mà i figues verdes; menjava, fins i tot després de sopar, a qualsevol hora i lloc, quan sentia fam. Les paraules de algunes de les seves cartes son: “Nosaltres en el carro de dues rodes, menjem pà i dàtils.” I de nou: “Mentre torno al palau amb la llitera reial, vaig menjant una onça de pa i raïm madur”. I tanmateix : “Ni els Jueus ni tan sols, jo, Tiberi, tan deligent servia el dissabte de dejuni, quan jo avui preservo el bany, després de primera hora de la nit menjava dos cops abans que comencés”. Irregularment, a vegades tenia desinterès, o abans de l’inici o després d’acabr el banquet, sopava sol sense tocar res de ningú.
El vi per naturalesa era econòmic.Es bevia, tan sols, tres vegades usualment mentre sopaven, al lloc fotificat, en la casa de Mútena, s’entrega Corneli Nepos. Després, les vegades que es convidés, cada sisena no s’aportava, però s’havia tret, el tornaven. El màxim gust es que els Recis no tenien por de beure. Tot i així, agafaven una mica de cogombre o pa i una peça d’enciam petita o recents fruits secs i els mullaven en aigua freda.
Ho sento pel retard.
Heu intentat de millorar la traducció amb l’ajut de Nodictionaires: http://nodictionaries.com/suetonius/divus-augustus/76
El menjar- que no pot faltar- El que més li agradava era el pa, els petits peixos fregits, el formatge fet a mà , i les figues verdes, les quals es produeixen dos cops l’any, menjava abans i després de sopar, en qualsevol moment, tot el que el seu estómac volgués. En una carta deia “ ens agradar menjar pa i dàtils” i també “ quan surto del palau menjo pa i raïms durs.
En contraposició: “ no hi ha cap jueu, volgut, que un dissabte treballi amb set com jo, ja que el bany es després de mitja nit i menjava dos cops abans d’això. Algun cop es va quedar sol en la taula després del banquet i no menjava res.
Quins eren els seus costums alimentaris?
– A Agust li agradava menjar bé i molts cops al dia.
Quins aliments li agradaven més?
El pà, els petits peixos fregits, els formatge fet a mà i les figues verdes.
Quin nom reben en llatí?
Pisciculos minutos, caseum bubulum manu pressum, ficos virides, panis, palmulas,
Són aliments que encara consumim avui dia o no?
Avui dia aquests aliments són els bàsics, però crec que en aquells temps tant sols podien ser consumits per persones amb molts diners i amb molt poder, com August.
Quin mal costum tenia August?
Menjar tot el que li vingués de gana, encara que no es mengés tot.
Quins àpats solien fer els romans?
Normalment feien tres menjar, matí, migdia i nit.
Els seguia August o menjava fora hores?
Menjava molts cops al dia, quan desitjava.
A quin àpat corresponia el banquet dels romans?
Corresponia al sopar.
A quina hora començava?
Normalment cap a les 5 de la tarda.
De quines parts constava?
Constava de dues parts, un més dedicada al que és el menjar en si mateix i altra més al vi, la diversió, etc.
Què s’hi menjava?
Es menjava de tot, pa, peix, formatge, etc.
Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
Menjar sol en els banquets.
Era un gran bevedor de vi August?
Es clar, així com menjava quan volia també ho feia amb la beguda.
Com es calmava la set?
Mullant els aliments en aigua freda, com per exemple pà, enciam, pomes, etc.
És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set?
Es curiós però mai havia escoltat aquest mètode per passar-se la set. Tot i així crec que és bona idea.
Al Moodle de llatí, teniu la retroacció; però a August li agradava beure o no bebia gaire vi? No m’ha quedat massa clar.
-Quins eren els seus costums alimentaris?
Com a qualsevol li agradava menjar bé.
-Quins aliments li agradaven més?
Els aliments com el peix, el pa, el raïm, les figues verdes o el formatge de vaca fet a mà, eren els aliments que li agradaven més a August.
-Quin nom reben en llatí?
Pisciculos, panis, caseum bubulum manu pressum, ficos virides, palmulas, uvae…
-Són aliments que encara consumim avui dia o no?
Si, els almients que li agradaven a August encara perviuen en els notres menjars.
-Quin mal costum tenia August?
August tenia el mal costum de menjar nomès alló que volia en cada moment i a deshores, i no en el moment precís de l’hora de menjar.
-Quins àpats solien fer els romans?
Els àpats que solien fer els romans es divideixen entres: L’esmorzar(ientaculum), el dinar(prandium) i el sopar(cena).
-Els seguia August o menjava fora hores?
No, August menjava a deshores i no seguia aquets tres pasos anteriors alimentaris.
-A quin àpat corresponia el banquet dels romans?
Corresponia al dinar.
-A quina hora començava?
Començaven sobre a mitja tarde, a les 18h.
-De quines parts constava?
Constava de dues parts, la primera era dedicar-se al sopar i la segona al simposi.
-Què s’hi menjava?
Menjava peixos, formatge, figues…
-Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
L’actitud que tenia als banquets era vulgar.
-Era un gran bevedor de vi August?
August bebia molt de vi, però mai sense excès.
-Quin vi li agradava més?
Un vi anomenar “Raetico”
-Com es calmava la set?
Es mullava un tros de pa i cogombre, o una poma verda en aigua freda.
-És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set?
Penso que la majoria de fruites porten aigua i és probable que sigui una manera més rapid de calmar la set.
Lida! Et deixo aquí la traducció.
Era escàs amb l’aliment -el qual no podria pas ometre- i estava escampat de qualsevol manera. EL que més desitjava era el pà de segona classe, els peixets, el formatge de vaca fet a mà i les figues verdes que donen fruit dos cops a l’any; ela alimentat tant abans del sopar com sempre que ell vulgués, a qualsevol lloc i hora, sempre que el seu estòmac ho vulgués. Aquestes paraules provenen d’una carta seva: “Nosaltres al carro vam pendre una mica de pà i dàtils.” I afegí: “Quan surto en sofà del palau reial, menjava una unça de pà amb uns quants grans de raïm endurits”. I tanmateix: “No hi ha cap jueu, estimat Tíber, que serveixi al dejú tan sevenrament com jo he fet avui, i després, a la banyera, just a la primera hora depsrés de mitjanit, he menjat amb totes dues galtes abans de començar amb les ungles.” Per estar aïllat, a vegades, ja fos abans de començar o després d’haver fet fora a la cort, sopava sol, ja que amb la cort sencera no tocaria res de taula.
Amb el vi també era molt garrepa. Cornelius Nepos el convida a vegades a sopar, en el campament proper a Mutina, i no beu més de tres cops. Després de ser convidat moltes vegades, sense fer fora als homes sexagenaris, o bé si ho fes, emetria una resposta. Tot i ser convidat moltes vegades, no supera mai els six sextants, o bé si ho fes no ho toleraria. El que més li agrada es el vi de la Raètica, el qual pren aribtràriament durant el dia. Davant de la beguda submergeix pà i un troç de cogombre en aigua freda, o fins i tot un troç d’un petit enciam recentment assecat, amb una fruita del licor del vi.
M’encanta el que fa un missatge al Facebook i una retroacció al Moodle, tot i que sigui diumenge. Plurimas gratias vobis ago!
Preguntes:
-Quins eren els seus costums alimentaris?
Li agradava menjar bé no gaire cuantitat i molts cops al dia.
-Quins aliments li agradaven més?
El peix fregit, el pa, el raïm, el formatge i les figues verdes eren els aliments que més li agradaven.
-Quin nom reben en llatí?
Pisciculos, panis, ficos virides, palmulas, uvae, caseum bubulum manu pressum
-Són aliments que encara consumim avui dia o no?
Si, ademes de ser els aliments que mes facilment podem trobar a dia d’avui.
-Quin mal costum tenia August?
August menjava a deshora i el que volia.
-Quins àpats solien fer els romans?
L’esmorzar(ientaculum), el dinar(prandium) i el sopar(cena)com nosaltres seguim fent avui en dia.
-Els seguia August o menjava fora hores?
No, tenia el transtorn alimentari de menjar a deshora.
-A quin àpat corresponia el banquet dels romans?
Entre el dinar i el sopar encara que corresponia al tercer apat del dia.
-A quina hora començava?
A mitja tarda entre les cinc i les set
-De quines parts constava?
La part de menjar i la part del simposi que era una festa amb vi i d’altres coses.
-Què s’hi menjava?
Peixos, formatge, pa, figues…
-Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
Despreocupada, i amb fastics pel menjar
-Era un gran bevedor de vi August?
August bebia pero sense excedirse
-Quin vi li agradava més?
El vi Raetico
-Com es calmava la set?
No es vebia directament sino que es mullava un tros de pa en aigua o es menjava fruita.
-És encara avui el seu un bon remei per passar-se la set?
Amb el remei de les frutes si pero no amb el del pa.
Traducció:
Era vulgar amb el menjar -cosa que no es pot ometre-. El que més li agradava era el pà, els peixos, el formatge de vaca fet a mà i les figues verdes que donen fruit dos cops a l’any; ell s’alimentava, tant abans del sopar com quan ell volia, a qualsevol lloc i hora, sempre que el seu estòmac ho vulgués. Aquestes paraules son d’una carta seva: “Nosaltres al carro vam pendre de pà amb dàtils.” I afegí: “Quan surto del palau, menjo pà amb uns quants raims durs”. I tot i així: “No hi ha cap jueu, estimat Tíber, que faci el dejú tan severament com jo he fet avui, i després, a la banyera, a primera hora després de mitjanit, he menjat fins la sacietat amb dues boques” Per estar sol, de vegades,abans de començar i després d’haver fet fora a la cort, sopava sol, ja que amb la cort sencera no tocaria cap menjar de taula.
Amb el vi també era molt minucios. Cornelius Nepos el convida a vegades a sopar al campament que esta a prop de Mutina, i nomes veu tres vegades. Després de ser convidat moltes vegades, sense fer fora als sexagenaris, o fent-ho, donaria una resposta. Tot i ser convidat moltes vegades, no beu mes de sis sextants, i si ho fes no seria tolerat. El vi que mes li agarada es el de la Raètica, que el pren quan vol durant el dia. Si té set submergeix el pà i el cogombre en aigua freda, i de vegades un troç d’enciam o fruita en vi.
Carlos, et faltaria dir de qui és aquesta traducció?
Pingback: Eneas com August | Aracne fila i fila
“Augusto y la austeridad gastronómica”. ABC http://www.abc.es/estilo/gente/20140819/abci-augusto-gastronomia-austera-201408182133.html
Tal i com està documentat, August era un home molt senzill a l’hora de menjar: “menjava poc (entre 3-6 plats), i generalment aliments vulgars” Suetoni. De fet, els seus aliments preferits eren el pa fet a casa, els peixets, els formatges, les panses i les figues verdes (al final de la seva vida recollides per ell mateix), aliments que, encara avui dia, es segueixen consumint de forma més o menys quotidiana en la nostra dieta mediterrània. En general, els romans acostumaven a fer 3 àpats: l’esmorzar o ientaculum, el dinar o prandium i el sopar, que es considerava l’àpat més important (el banquet). El ientaculum el prenien al llevar-se, sobre les set del matí, normalment menjaven pa amb formatge o amb vi; el prandium era cap a les dotze i prenien les restes del sopar de la nit anterior amb pa, fruita i verdura; i el sopar, que es feia al triclinium, era sobre les vuit o nou de la nit i acostumaven a prendre aperitius (ous, formatge, olives i marisc) seguit de varis plats (amanides, verdures, carn i peix) i els postres (pastissets, fruita i fruit secs). Pel que fa a l’emperador August, aquest no tenia cap horari fix per menjar, ho feia a qualsevol moment segons les seves necessitats. Per aquesta raó, la majoria de vegades menjava sol, abans o després que ho fessin els seus convidats. Fets els àpats, tenia el costum de fer una migdiada, vestit i calçat, amb els peus tapats i les mans sobre els ulls.
Pel que fa al consum del vi, no acostumava a beure durant el dia ni més de tres vegades durant els àpats (no més de mig litre) i el seu vi preferit era el de Rètia. Aquest sobrietat a la taula era una mostra del caràcter moderat i auster de l’emperador. Per calmar la sed generalment prenia pa mullat en aigua freda, un tros de cogombre, enciam o una fruita fresca o en conserva.
Per tant, podem concloure que l’emperador August no només era moderat a l’hora de governar; sinó que mostrava la seva temprança en les seves activitats més quotidianes como ara en el menjar.
Salve!
Fa dos mil anys va morir el primer emperador romà, August, el qual es va mantenir al poder durant més de 40 anys. Sempre se la caracteritzat per la seva generositat i senzillessa, tant en aspectes polítics i militars com en aspectes més cuotidians com els hàbits alimentaris.
August era molt moderat sobre la taula, ”menjava molt poc, i generalment aliments vulgars” afirma Seutoni en un dels seus llibres. Sempre preferia plats pocs el·laborats i de baix cost. El que més li agradava era el pa fet artesanalment, el peix, el formatge (especialment el de vaca) i les figues verdes. A l’hora de beure, al igual que amb el menjar, era molt parc. No s’accedia, no acostumava beure més de tres cops durant els apats, ni tan sols després de sopar, tal i com s’acostumava a fer a l’antiga Roma. El que més li agradava era el de Raètica.
En canvi, el menjar que no podia faltar mai a taula, menjes sol o acompanyat era el peix, el formatge de vaca fet a mà i les figues verdes, les quals nomès donaven fruit dos cops l’any. Aquests aliments els menjava a totes hores, abans o després de sopar, però sempre procurava fer-ho sol ja que així ho disfrutava més.
El personatge històric del qual parlem avui tenia diversos costums i manies a l’hora del menjar.
Primerament cal dir que August li agradava fer tots els àpats i menjava en abundància, entre els seus aliments preferits podem trobar el peix, pa, formatges i també li agradava la fruita com el raïm i els dati’ls. Com ja sabem aquests són aliments propis de la dieta mediterrània de manera que molts segles després, nosaltres, els mediterranis podríem gaudir d’un àpat molt similar de l’emperador August.
Un dels defectes que tenia el romà era menjar a deshora i sempre el que volia encara que no fos el més sa, els romans menejaven tres àpats al dia però sembla que el magnànim no respectava molt els horaris dels àpats. Per als romans els àpats més contundents és el sopar mentre que per nosaltres normalment és el dinar.
En un banquet romà podem trobar tres parts clarament distingides, començaven amb el gustatio que era com el vermut i menjaven coses com olives, all, ostres, peix, setes i beuen mulsum.
Després passen al sopar pròpiament dit on menja’n carn o peix amb vi.
I finalment a la desembocadura del banquet trobem el secundae mesae on menja’n els postres com fruita i formatge. En aquests banquets quan s’acabava la beguda calmaven la set suca’n menjar en aigua freda, personalment no ho faria mai això de sucar menjar en aigua jo.
En conclusió diré que August no seguia molt els costums i com he dit amb anterioritat, no acostumava a menjar a l’hora i moltes vegades sopava sol, suposo que tampoc li dirien res, ja que és l’emperador no?
A l’emperador li agradava molt el vi de Recia encara que no era un gran bevedor.
August era un emperador romà molt poderós que va morir fa més de dos mil anys.
A August li agradava menjar de manera simple i austera.
Segons Suetoni: “L’emperador, menjava poc, i aliments generalment vulgars, doncs no li agradava excedir-se en els àpats.”
Els menjars romans eren com actualment: esmorzar, dinar i sopar. Aquests àpats constaven de tres plats, i alguns cops depenent l’ocasió, de sis. Sopaven a mitja tarda i el banquet era a la nit. August acostumava a menjar: pa (panis), cogombre ( cucumeris), enciam (lactucula), figues (ficus), formatge de vaca fet a mà (bovis caseus), peix (piscis), a més a més, menjava les figues verdes amb sucre i si no en tenia, utilitzava mel. August tenia el mal costum de menjar quan volia i entre hores.
Avui en dia, nosaltres, també fem els mateixos àpats i consumim els mateixos aliments, tot i així, no acostumem a dinar o sopar això, sinó que dinem més contundent.
August no acostumava a beure vi després de menjar i només bevia durant l’àpat, el que més li agradava era el vi de “Raetico”. Bevia aigua freda per calmar la set, prenia una beguda amb pa mullat en aigua freda, cogombre, enciam recent, fruits secs i poma fresca.
Els costums alimentaris de l’emperador August eren diferents de la resta dels romans. La moderació caracteritzava l’habitud alimentària d’August. Creia que havia de complir amb l’ideal de l’adequat comportament d’un prominent senador romà.
Tal com ens descriu Seutoni, August era molt sobri en la taula. Mai s’emborratxava, però sí que és cert que menjava fora d’hores dels àpats establerts. Amb l’aspecte del consum del vi, August era parc; no era un gran bevedor, però li agradava prendre’n una mica. Li agradava tastar el vi procedent de Tirol. Els aliments que més li agradaven a l’emperador eren els següents: el pa fet a casa panis , els peixets petits parvus pisces, el formatge de vaca premsat a mà formaticum i les figues verdes viridus ficus . Per calmar la set, sucava pa amb aigua, o bé menjava fruita seca. Penso que un dels mals costums que tenia era la postura amb la qual menjava, ja que resultava estranya; els romans solien menjar estirats sobre el costat esquerre, deixant lliure la mà dreta per menjar. Els menjars que solia fer constaven de tres àpats diaris. El primer àpat que feien era l’esmorzar, conegut com ientaculum, més tard, feien una mena de petit dinar amb el qual estaven ben servits, ja que no tornaven a menjar fins al vespre. I el sopar, el qual consideraven l’àpat principal, començava en moltes ocasions al voltant de les tres de la tarda, i durava fins a gairebé la nit, i acabava amb una ronda de begudes alcohòliques.
L’emperador August acostumava a menjar molt i sempre. Els aliments que més gaudia eren el pa, el peix, els formatges, les fruites, com dàtils i raïm…Els noms que rebien en llatí són pisciculos minutos, caseum bubulum manu pressum, ficos virides, panis, palmulas, uvae.
Encara ara, tots els aliments amb els que s’alimentaven a l’antiga Roma, són aliments sans i que pertanyen a la dieta Mediterrània que des de la meva opinió és la més sana i la més rica.
El mal costum alimentari de l’emperador August era el desordre d’hores de menjar i que menjava el que volia i quan volia. Els romans acostumaven a fer tres àpats al dia. Tot i així, August menjava quan desitjava menjar. L’àpat que corresponia el banquet dels romans el més contundent era el sopar. Començava sobre les 5 de la tarda, depenent de l’estació.
El banquet es distingia en tres parts:
– Gustus o gustatio que consistia en prendre el que ara entenem com a vermuts: ous, olives, alls, ostres, setes, peix i bevien mulsum.
– Cena que era pròpiament dita amb carn i peix, acompanyant amb vi.
– Secundae mesae com els postres: que menjaven formatge, fruita, fruits secs, cocs…
L’actitud d’August no acostumava a seguir el protocol a l’hora de menjar i, o sopava sol, o no menjava si no volia, etc…
August era un gran bebedor de vi, ja que vivia en una societat amb una bona cultura en vins, però mai s’excedia més del compte.
El vi que més li agradava era el “Raetico”, però quasi mai bevia entre setmana.Diu la traducció que per calmar la sed, que en comptes de beure, mullava un tros de pa, una rodanxa de cogombre, algunes fulles d’enciam o una poma verda en aigua freda.
No crec que sigui un bon remei per calmar la sed encara que mai ho he provat.
A dies d’avui ens ha arribat gràcies als historiadors informació sobre la vida i costums de l’emparador August. No era d’esperar que a August segons els seus costums alimentaris li agrades alimentar-se bé, res estrany ja que suposadament avui en dia a tothom ens agrada alimentar-nos bé. August era molt exigent a l’hora de menjar ja que li agradaven uns aliments en concret, com ara peixets petits, formatge de vaca fet a mà, figues verdes, pa, dàtils, raïm…
què en llatí reben el nom de pisciculos minutos, caseum bubulum manu pressum, ficos virides, panis, palmulas, uvae, que aquests aliments són corrents tants d’aquella época com la nostre época actual. August tenia un mal costum que era menjar entre hores i anar picant manjar entre hores.
Podiem distingir tres àpats que solien fer els romans, el primer de tot és el “ientaculum”, que és l’esmorzar, després el “prandium”, que és el dinar i per últim “cena” que és el sopar. Aquesta rutina el emperador no feia cas ja que ell només menjava quan li venia d’August.
El banquet dels romans corresponia a l’àpat dels romans al sopar que solia començar a primeres hores de la tarda, aproximàdament sobre les 18h de la tarda i constava de dues parts, la primera es dedicava al sopar i la segona al que els grecs anomenaven simposi, en llatí “comissatio” en la que es bevien vins, es parlava, es ballava i es jugava. L’actitud de l’emperador August durant els banquets algunes vegades era vulgar i frugal.
August era un gran bevedor de vi, vivia en una societat amb una bona cultura en vins, però mai s’excedia més del compte. Sens dubte, el vi que més li agradava a August era el Raetico però quasi mai bevia pels dies, per tant calmava la set mullant un tros de pa, una rodanxa de cogombre, algunes fulles d’enciam o una poma verda en aigua freda.
Salve!
Antigament, els romans acostumaven a fer tres àpats: ientaculum (esmorzar), prandium (dinar) i cena (sopar). El seu banquet corresponia al sopar, el qual començava a primera hora de la tarda. Constava de dues parts; durant la primera es sopava i la segona consistia en beure vi, parlar i ballar. S’hi menjava peix, formatge i figues, entre d’altres.
L’emperador August no acostumava a menjar gaire, i generalment eren aliments vulgars. Allò que li agradava més era el pa fet a casa, els peixos petits, el formatge de vaca i les figues verdes. En llatí, aquests aliments es diuen “panem”, “piscis”, “caseus bovis” i “ficus viride”, respectivament. Avui dia són aliments que encara consumim. Tenia com a mal costum menjar entre hores, és a dir, a picotejar. No acostumava a veure vi en excés, només el just i necessari. El seu preferit era el “Raetico”. Per a calmar la set mullava un tros de pa, una rodanxa de cogombre, fulles d’enciam, o una poma fresca i seca en aigua freda.
Quins eren els seus costums alimentaris? Quins aliments li agradaven més? Quin nom reben en llatí? Són aliments que encara consumim avui dia o no? Quin mal costum tenia August? Quins àpats solien fer els romans? Els seguia August o menjava fora hores? A quin àpat corresponia el banquet dels romans? A quina hora començava? De quines parts constava? Què s’hi menjava? Quina era l’actitud, algunes vegades, d’August en els banquets?
August era un home sencill de gustos, pero el que li agradaba ho prenia en abundancia. Bé tot no ja que era molt moderat a l’hora de beure vi. Li agradaba menjar bé. Els aliments com el peix, el pa, el raïm, les figues verdes o el formatge de vaca fet a mà, eren els aliments que li agradaven més. Tots aquests aliments els conservem avui en dia i son molt habituals en les nostres dietes. “Pisciculos, panis, ficos virides, palmulas, uvae, caseum bubulum manu pressum” son els sues noms en llatí. August no seguia els apats (L’esmorzar(ientaculum), el dinar(prandium) i el sopar(cena)), solia menjar a deshores. El banquet era el tercer apat del dia i començaba a les 5, constava de dos parts: el menjar i la “simposi” on es feia una festa amb vi. August moltes vegades estaba dispers als banquets i no bebia massa vi, pero si ho feia era el vi Raetico. Els romans si volien passar la sed prenien pa amb aigua i vi o prenien fruita com fem avui en dia.