Category Archives: General

Locantur domus, villae et insulae, convenito …

Els arquitectes de primer de batxillerat (Abril, Chaymae, Belén, Ariadna R., Ariadna V, Júlia…) han dissenyat diferents tipus d’habitatges (domus, insula et villa) o almenys aquest era l’encàrrec en una tasca del Fil Moodle. Al Maresme tenim moltes cases indianes, i en certa manera recorden les romanes. Amb la crisi hi ha molt d’habitatge de lloguer i molts cartells que ho indiquen, per això ara els heu d’ajudar a fer uns rètols per tal que l’agència promocioni els seus habitatges, no és una venda sinó un lloguer. Tanmateix, l’agent immobiliari no sap en quina secció els ha de posar, com bé sabeu, avui en dia també tenen diferents preus una casa a quatre vents, un pis o una masia. Els ajudeu primer a classificar aquests thinglinks. Han aconseguit fer almenys un tipus de cada habitatge? Quins han fet? Les habitacions estan ben etiquetades? És correcte el nom en llatí?… Pel que fa a l’anunci publicitari, certs anuncis de lloguer de Pompeia us poden donar amb un cop de mà ( CIL, IV 138).  No us oblideu de posar amb qui s’han de posar en contacte.

I. Abril me fecit

II. Chaymae me fecit

III. Ariadna Ruiz me fecit

IV. Andrea me fecit

V.Belén me fecit

 

VI. Ariadna Vila me fecit Iulia me fecit

Nou alumnes han lliurat els seus TR digitals de Clàssiques

Avui a l’hora del pati s’han presentat finalment els treballs de recerca a l’institut Premià de Mar. Vet aquí els nou alumnes de Clàssiques que han lliurat també enguany els seus treballs de recerca digitals en format bloc (tres a Llatí i 4 a Grec, 5 individuals i dos per parelles). El proper dijous 18 de desembre n’hauran de fer, davant de tres membres d’un tribunal assignat entre els professors del centre, la defensa oral, oberta a tots els alumnes de primer de batxillerat, familiars i amics interessats. Audentes fortuna iuvat!

LLATÍ

Grec

Els treballs de recerca digitals al Fòrum Auriga

A finals de novembre va sortir el número 73 de la revista Auriga i l’Arnau ja ha fet referència en el seu bloc-Treball de recerca de la meva intervenció arran dels Treballs de Recerca Digitals de l’IPM (avantatges, inconvenients, reconeixements…) en el X Fòrum Auriga que va tenir lloc a Barcelona en el marc de la Capital de la Cultura Catalana entre el 17 i el 20 d’octubre de 2014.

Xforumauriga

Fòrum Auriga. Mesa presidida per Xavier Yáñez amb Margarida Genera, Joan Pedrola i M. Capellà

M’he esperant tant perquè primer volia que sortís la revista Auriga amb totes les comunicacions del Fòrum, inclosa la de Treballs de recerca digitals i, en segon lloc, perquè aquesta setmana els alumnes de segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar han de lliurar el seu treball de recerca (nou són de Clàssiques: 3 de llatí i 4 de grec!) i dia 18 l’han de defensar davant d’un tribunal de tres professors i obert al públic (alumnes de primer, familiars i amics, entre d’altres).

Heus aquí la presentació que vaig fer servir, la part escrita la trobareu en el darrer número de la revista Auriga:

P.D.: Curs 2014/15 Treballs de recerca digital dels aràcnides de l’institut Premià de Mar i de l’institut Albéniz.

Un paraigua ple de constel·lacions

Plou i no para de ploure. Mercè Otero Vidal, professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia d’Hospitalet de Llobregat, referent feminista, col·laboradora aràcnida i traductora, entre d’altres, de la nostra Medea de Sèneca, m’ha enviat una fotografia del seu paraigua amb les constel·lacions en llatí (“Aquests dies vaig amb el paraigües tota l’estona i vaig veient les constel·lacions en llatí!”) i jo no he tingut altra idea (espero que no m’ho tingui en compte!) que compartir-lo aquí amb aquest thinglink fet ad hoc per tal que també vosaltres el pugueu gaudir, tot enllaçant part de la feina del Treball de Recerca de les germanes Balart en El cel dels mites i de la presentació de Calaméo Latine de El Fil de les Clàssiques Zodiacae  Constellationes.

Els escriptors llatins que cal conèixer

Dels dotze segle de literatura llatina, vàrem començar a estirar el fil tot situant en una altra línia de temps els escriptors llatins nascuts a Hispània arran de localitzar-ne els seus noms en els carrers d’arreu, ara en aquesta línia de temps, entre tots, anirem situant els escriptors insignes de la literatura llatina que hem de conèixer. Us recomano passar per la wiquipèdia en català ja que la UAB està realitzant un Viquiprojecte interessant sobre Literatura LLatina (#viquiclàssics): Viquiclàssics, coordinat pels professors Gemma Puigvert i Sebastià Giralt.

Quins períodes abraça la literatura llatina? Quins són els escriptors de la República? de l’època augustal? i els de l’època postaugústea? Quins són els principals representants de la poesia dramàtica, èpica, lírica, poesia elegíaca, prosa historiogràfica, oratòria.,..?

Portaven barba els romans?

Any rere any, es repeteixen a classe les mateixes preguntes i, tot i que en els museus sovint hem vist escultures romanes de rostres barbats i d’altres afaitats, els recordem més aviat, gràcies al cinema, sense barba. Portaven barba, però, els romans?

Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Adrià. Santa Bibiana Massimo, Roma. Wikipèdia

Aquesta imatge pertany a l’emperador filohel·lènic Adrià. Sabeu per què portava barba? Adrià es deixava barba, segons el costum grec, perquè tenia un problema facial.

Els antics romans, de fet, es deixaven créixer la barba i els cabells fins a finals del segle III aC en què es va posar de moda afaitar-se la barba i tallar-se els cabells curts o rapats al zero. Calia tenir els serveis d’un barber (tonsor) i el 296 aC Ticinius Mena introdueix a Roma el costum de les barberies.

El que sí és cert que de seguida que tenien el primer pèl blanc, cap als quaranta anys, s’afaitaven tot el rostre per dissimilar els senyals que consideraven de vellesa.

Els joves consagraven la primera barba espessa a una divinitat, tota una festa familiar. Afaitada aquesta es deixaven una barbeta que cuidaven acuradament. Els cabells els podien portar llargs, arrissats, amb un petit serrellet o amb el cap rasurat.

A l’època de l’emperador Adrià, es va tornar a posar de moda el costum de no afaitar-se, moda que durà fins a l’època de Constantí que imposà de nou el costum d’afaitar-se, costum que durà fins al final de l’Imperi romà. Ara bé, les persones que portaven dol i els acusats en un judici per commoure la compassió del jurat es deixaven la barba; els filòsofs seguint un costum grec, també portaven la barba espessa i llarga.

Luci Ver

Fuit decorus corpore, vultu geniatus, barba prope barbarice demissa, procerus et fronte in supercilia adductiore venerabilis.                                                            Història Augusta, Verus 10, 6-7

 Portava barba Juli Cèsar?

Fuisse traditur excelsa statura, colore candido, teretibus membris, ore paulo pleniore, nigris vegetisque oculis, valitudine prospera, nisi quod tempore extremo repente animo linqui atque etiam per somnum exterreri solebat. Comitiali quoque morbo bis inter res agendas correptus est. Circa corporis curam morosior, ut non solum tonderetur diligenter ac raderetur, sed velleretur etiam, ut quidam exprobraverunt, calvitii vero deformitatem iniquissime ferret, saepe obtrectatorum iocis obnoxiam expertusIdeoque et deficientem capillum revocare a vertice adsueverat et ex omnibus decretis sibi a senatu populoque honoribus non aliud aut recepit aut usurpavit libentius quam ius laureae coronae perpetuo gestandae.

SUETONI, De Vita Caesarum, Divus Iulius  1, 45, 1-2

És possible datar una escultura romana a partir del pentinat i la barba? Si teniu l’oportunitat de visitar un museu, poseu-ho en pràctica!

Continuem llegint…

Continuem llegint… Per què l’òliba és l’animal preferit d’Atena-Minerva? Per què els corbs són negres? Quin mite ens ho explica? Quin escriptor llatí i en quin llibre ens ho relata? Quina de les Narracions de mites clàssics és? Ens el contes? Què ens ensenya?…

Saló dels Miralls de Residència Eichstätt a Baviera, Alemània

Fes recerca als nostres blocs i busca’n entrades, recreacions… Comenta totes les referents a aquest mite i ja pots anar pensant en fer la teva recreació (durant 1a avaluació de la 1a part del llibre) i afegir-la a la col·lecció que van començar els alumnes del curs 2008/09.

Carrers amb escriptors hispans de la literatura llatina

Hispània va fornir a Roma homes notables en els àmbits de la ciència, la literatura i la política. Escriptors llatins d’origen hispà són: Sèneca, Lucà, Marcial, Quintilià, Prudenci, Columel·la etc. Què en sabeu d’ells?

Ens ajudeu a localitzar-los en aquest mapa! Si trobeu altres escriptors romans que no siguin d’origen hispà els podeu localitzar aquí!


Mostra Carrers d’escriptors hispans de la literatura llatina en un mapa més gran

Ecce pictura XV. Quae fabula est?

Reprenem un bell i vell costum: Ecce pictura. Quae fabula est?

Observa amb atenció: quin mite il·lustra aquesta pintura? De qui és el quadre (la túnica vermella et pot ajudar)? On el podem observar? Quin autor llatí ens explica el mite? Què en saps (del mite i del seu autor)? Quins personatges del mite hi reconeixes? Què simbolitza l’animal? Què porta al bec? Per què aquest mite té tanta pervivència? Encara té vigència? Per què encara ens fascina?…

Resolt l’enigma, escriu un diàleg fictici entre els dos personatges d’aquesta pintura. De què podem parlar? Quin àpat fan?…

Continua llegint Narracions de mites clàssics, hi haurà més enigmes pictòrics!

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;

Més de vint alumnes heu triat Grec 1, vet aquí, una vegada ja heu après l’alfabet, els vostres noms en grec per tal d’aprendre a destriar la transliteració de la transcripció i començar, seguint la tradició d’altres anys (Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν;, βλέπετε kaὶ ἀκούετε τάδε, Τίνα ὀνόματα ἐστι;…), a presentar-vos, escriure i a llegir en grec. Per cert, enguany tenim tres alumnes a classe de nom Ariadna! No podeu perdre el fil!

Mireu, escolteu amb molta atenció i comenteu la feina dels alumnes de Grec del curs passat del nostre institut:

Τί ὂνομα ὑμῖν ἐστιν; τί σημαίνει;